l'Anella Verda de Sant Boi de Llobregat

Sant Boi de Llobregat

San Baudilio de Llobregat (en catalán y oficialmente, Sant Boi de Llobregat) es un municipio español del área metropolitana de Barcelona, en la provincia de Barcelona (Cataluña, España). Su población es de 82 142 habitantes (INE 2017). Los primeros restos humanos en el territorio que hoy en día ocupa la ciudad de San Baudilio datan del siglo VI a. C., aunque no fue hasta la época romana (desde el siglo I a. C. hasta el siglo V) cuando los territorios se convirtieron en una zona próspera, pues en aquel entonces el mar llegaba hasta lo que hoy es San Baudilio, hecho que favoreció su desarrollo. De esta época nos han quedado las termas romanas. El samboyano más antiguo del que se conoce el nombre es Iulius Anicetus, quien a finales del siglo I a. C. fabricaba y comercializaba ánforas con vino, halladas incluso en Roma. El dominio árabe sobre el territorio que hoy es Cataluña se extendió desde inicios del siglo VIII hasta mediados del siglo XII. El dominio concluyó con la reconquista de Tortosa en el 1149. Durante esta época la ciudad se llamaba Alcalá Alcalá (en árabe, 'castillo'). La ciudad fue un punto estratégico para controlar el delta del Llobregat, es decir, la zona sur de Barcelona. Mientras ciudades vecinas fueron reconquistadas por los cristianos, formando lo que se conoce como Cataluña Vieja, al quedar San Baudilio al sur del Llobregat, permaneció algún tiempo más bajo dominio musulmán. En el año 965, la parroquia de Sant Baldiri ya aparecía documentada en el cartulario de Sant Cugat. A finales del siglo X, el dominio árabe al sur del río Llobregat había concluido.[7]​ Después de ser reconquistada por los cristianos, la población se concentró en dos núcleos: La Sagrera: en la colina del castillo y en torno a la iglesia de San Baudilio. Pobla Arlovina: en torno a la c./ Mayor, que ha sido el centro de la ciudad hasta el s.XX d. C. Ya en la Edad Moderna, en San Baudilio se empiezan a construir numerosas masías, tanto en el núcleo urbano existente como en el campo, que actualmente ha pasado a ser el barrio de Marianao y el barrio Centro. También en esta época se instala uno de los primeros conventos de los monjes capuchinos y se construye la nueva iglesia parroquial (1752) de estilo barroco con simplicidad neoclásica. Ya a finales del s. XIX la ciudad inicia un ensanche y, por tanto, la población deja de concentrarse en los dos núcleos urbanos anteriormente mencionados. En torno a 1875 vivían alrededor de 3000 personas, y en 1900 San Baudilio era el pueblo más poblado de la comarca (el Bajo Llobregat) con más de 5000 habitantes. Hacia 1935 eran ya 10 000. En 1917 se construyó la primera fábrica de importancia, también se hizo el alcantarillado y la pavimentación de las calles. Durante la Guerra Civil la ciudad, que estuvo en manos republicanas desde su inicio hasta casi el final de la misma, cuando entraron las tropas nacionales, el nombre oficial de la ciudad cambió de San Baudilio de Llobregat a Vilaboi, pues se pretendía eliminar cualquier signo religioso. Una vez en territorio nacional, este nombre oficial fue sustituido por San Baudilio de Llobregat, el cual pasaría oficialmente a ser el de Sant Boi de Llobregat en idioma catalán, tras la restauración de la democracia. Durante el franquismo la ciudad se multiplicó (pasando de 10 000 habitantes en 1935 a 20 000 en 1960 y 65 000 en 1975), sobre todo por los inmigrantes, que provenían del resto de España, en especial de las zonas rurales y del sur, como Andalucía, Extremadura, Aragón, Castilla y León o Galicia. Este gran aumento de población provocó que en los años 60 se construyeran diversos barrios para acoger a la inmigración (Ciudad Cooperativa, Camps Blancs y Casablanca), que en sus inicios eran barrios marginales y apartados del núcleo de la población y que a día de hoy se han integrado en la ciudad.

Estació FGC Sant Boi

Sant Boi és una estació de la línia 8 i de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que pertany al bloc de línies S3, S4, S8, S9, R5, R6, R50 i R60 de la Línia Llobregat-Anoia. Aquesta està situada al centre del nucli urbà de Sant Boi de Llobregat a la comarca del Baix Llobregat. És una de les estacions més importants de la línia, per tenir connexió amb diversos autobusos interurbans, diverses vies desviades i el Centre de control centralitzat de trànsit del Metro del Baix Llobregat en l'antic edifici de viatgers.

Pont del Parc Fluvial del Riu Llobregat

Inici anell verd

Camí del Sorral

Información

Estació de bombeig

La estació de bombeig pintada amb uns murals espectaculars de l'artista Mateo Lara.

Estació FGC Molí Nou

Molí Nou | Ciutat Cooperativa és una estació de les línies S3, S4, S8, S9, R5, R6 i el final de la L8 de la Línia Llobregat-Anoia de FGC situada a prop del barri de Molí Nou de Sant Boi de Llobregat a la comarca del Baix Llobregat i es va inaugurar l'any 2000. Aquesta estació és el final de la L8 i l'última estació de la Línia Llobregat-Anoia a la zona 1.

Estació FGC Colonia Guell

Colònia Güell és una estació de les línies S3, S4, S8 i S9 de la Línia Llobregat-Anoia de FGC situada a prop de la Colònia Güell, coneguda per la Cripta de Gaudí a Santa Coloma de Cervelló a la comarca del Baix Llobregat. Aquesta estació es va inaugurar l'any 2000. Aquesta estació està dins de la tarifa plana de l’àrea metropolitana de Barcelona, qualsevol trajecte entre dos dels municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona es comptarà com a zona 1.

Colonia Güell

La Colònia Güell és un nucli poblacional (entitat singular, segons IDESCAT) situat a la comarca del Baix Llobregat. Pertany al municipi de Santa Coloma de Cervelló. Destaca per ser una de les colònies més grans del Llobregat, per la seva qualitat arquitectònica i pel fet de ser moguda exclusivament per l'energia del vapor en els seus orígens, en comparació amb les altres colònies, mogudes principalment per energia hidràulica. En la seva construcció hi van intervenir el mestre d'obres Francesc Berenguer i Mestres i l'arquitecte Joan Rubió i Bellver. Antoni Gaudí hi va projectar l'església, en la que també hi van treballar Berenguer, Rubió i Canaleta. Té 775 habitants (2005). Ha estat declarada Bé Cultural d'Interès Nacional, en la categoria de Conjunt Històric. el 1991. L'església, altrament anomenada cripta de Gaudí, ha estat declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO l'any 2005. La Colònia Güell era una colònia industrial que es dedicava a la fabricació de panes i velluts. Començà a construir-se el 1890 per iniciativa de l'empresari Eusebi Güell i Bacigalupi, propietari del terreny, l'antiga finca Can Soler de la Torre, que havia comprat el seu pare Joan Güell anys abans en el municipi de Santa Coloma de Cervelló. Güell traslladà aquí totes les indústries que abans tenia ubicades al Vapor Vell de Sants (Barcelona). La causa d'aquest trasllat va ser provocada a causa de la primera vaga general de treballadors registrada a Espanya, el 1855, que va forçar a Joan Güell a marxar a França. Un cop es va acabar la crisi del sector tèxtil, va tornar, va tancar la fàbrica Vapor Vell de Sants i la va traslladar a una zona menys conflictiva. Una altra finalitat que Eusebi Güell perseguia era la de posar els treballadors en un ambient més rural i evitar les tensions socials que es vivien a Barcelona i altres poblacions industrials catalanes a finals del segle XIX. Aquest capítol, en plena revolució industrial , va passar al mateix temps que el papa Lleó XIII publicava l’encíclica Rerum novarum. En aquest text es constata que l’Església veia el món obrer amenaçat pel socialisme i l’anarquisme, que defensaven l’ateisme. Els Güell, en línia amb el que proclamava el papa, van col·locar per als obrers tots els serveis que creien que necessitaven per a la seva vivència cristiana. Eusebi Güell encarregà a Gaudí el projecte de la Colònia, que disposava d'hospital, fonda, escola, comerços, teatre, cooperativa i capella, a més de les fàbriques i els habitatges dels obrers, en una superfície total d'unes 160 hectàrees. Gaudí s'encarregà de la planimetria del conjunt, per a la qual cosa comptà amb la col·laboració dels seus ajudants Francesc Berenguer i Mestres, Joan Rubió i Josep Canaleta. Personalment, s'encarregà del disseny de l'església, de la qual tan sols es construí la cripta, ja que a la mort del comte Güell, el 1918, els seus fills abandonaren el projecte. La resta d'edificacions van anar a càrrec dels col·laboradors de Gaudí: Francesc Berenguer construí la cooperativa (amb Joan Rubió, 1900) i l'escola (amb el seu fill Francesc Berenguer i Bellvehí, 1911-1916); Joan Rubió construí diverses cases particulars, com Ca l'Ordal (1894) i Ca l'Espinal (1900); Francesc Berenguer i Bellvehí construí, així mateix, el centre cultural Sant Lluís (1915-1917) i la casa parroquial (1917). Els successors d'Eusebi Güell van vendre la propietat el 1945 a la família Bertrand i Serra. La indústria tèxtil, davant la crisi del sector, fou tancada el 1973.

Plaça de Joan Guell

Teatre Fontova

El Teatre Fontova és una obra del municipi de Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es tracta d'un conjunt de dos edificis de línia i estructura simple, que s'estructura dins de l'estil modernista en la seva vessant historicista. El que és el Teatre, presenta una façana de dues plantes amb acabament de teulada a dues vessants i amb un coronament simulant una inexistent torratxa-golfes com les de les masies del tipus 2-IV de Danés i Torras. Però això es redueix a un perllongament vertical de la paret de la façana sense cap estructura posterior. A la planta baixa hi ha una porta central amb dues grans finestres rectangulars avui tapiades que conserven els seus forjats inicials i datats del 1903. El primer pis té una petita obertura central i una senzilla sanefa d'esgrafiats simulant un frontó que emmarca el nom del teatre i la data de construcció.[1] L'edifici annex, el cafè, continua la línia historicista però més tipus casal, és a dir: dues plantes, amb obertures grans rectangulars als costats de la porta al baixos i tres balcons al primer pis, el central un xic més gran que els laterals però sense altres ampliacions. Tant les portes com les finestres estan remarcades per una ampla franja d'estuc llis igual que en el teatre. Aquest tret i l'ample sòcol comú és el nexe d'unió física i estètica entre els dos edificis, probablement connectats per la part interior, tal com era habitual. En la construcció de la colònia, hi ha una vessant recreativa per assolir un autèntic ambient social. La creació del cafè i el teatre, segons les dates, va ser una de les dues que es van iniciar abans. A principi de segle la tertúlia del cafè, les cartes i petar la xerrada eren, junt amb el teatre professional o aficionat, la distracció més usual (segons algun testimoni: "si els catalans no van gaire a teatre és perquè tots són dalt de l'escenari..."). el cafè continua la seva tasca i és encara és el més ampli i popular de la colònia.

Casa del Mestre (Colonia Güell)

La Casa del Mestre de la Colònia Güell és una obra del municipi de Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es tracta d'un habitatge que és el conjunt o contrapunt del seu edifici complementari, l'Escola. Està construït amb lloseta de pedra i té les obertures, les cantonades, una franja alta i la torratxa remarcats amb maó vist, accentuant encara més la varietat de nivells, terrasses i teulades que li donen una aparença de "castell màgic" i emmascarant una senzilla planta en forma de ela. El desnivell del terreny afavoreix el seu aspecte complicat afavorint les diferents escaletes, entrada, comunicació amb l'Escola, accés posterior del pati privat al primer pis, i creant una diferència d'un pis entre la part de davant i la posterior. Les teulades són teula esmaltada en verd i negre, i a la xemeneia hi ha, en ceràmica vidriada, la data de construcció (1911). L'historicisme és palès. Al mes de març de 1890 es va posar la primera pedra i assenyalaren els fonaments de la nova fàbrica de cotó que Eusebi Güell i Ferran Alsina van instal·lar al terme de Santa Coloma de Cervelló a fi que "d'aquesta manera l'obrer es trobés en millors condicions higièniques d'habitació i d'aliments...". Això comportà la construcció d'una autèntica colònia on no podia faltar l'Escola i la Casa del Mestre. Dotada de les millors condicions que es donaven en el seu moment, en el 1987, l'Escola encara continuava funcionant, si bé la Casa del Mestre, ha vist fragmentat el seu interior en dos habitatges que respecten totalment la seva estructura.

Can Codina

Can Salgado

Riera de Can Soler

Can Codina

Santa Barbara

Camí del Bosc del Minyonet

Restaurante Masía de Santa Barbara

La Granja

Can Palos

El Pí de Can Cartro

La Creu de can Cartró està situada al cim de la muntanya de Can Cartró, a la confluència dels termes municipals de Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat i Torrelles de Llobregat. Can Cartró és un cim de la serralada Litoral Catalana. Situada a 338 m sobre el nivell del mar. Al cim de Can Cartró antigament hi havia hagut un pi pinyoner enorme, anomenat pi de Can Cartró o d’en Cartró. Existeixen cròniques del segle XIX que parlen de la seva funció com a referència dels mariners que arribaven en vaixell a port de Barcelona. Malauradament el 1915 un llamp va destruir aquest pi centenari i majestuós. El 2010 l’Ajuntament de Sant Boi va plantar un pi pinyoner al mateix lloc on hi havia hagut l’antic. La Creu va ser fabricada, transportada i aixecada el 1956 per membres de l’antiga Unió Excursionista de Catalunya (UEC) de Sant Boi, per celebrar el 25è aniversari de la UEC central. Aplec de Can Cartró

Coll de Can Biscarri

Coll de la Creu de Querol

La Creu del Querol és una creu de terme al municipi de de Sant Climent de Llobregat (Baix Llobregat) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es tracta d'una creu enmig de la muntanya, en el paratge del Querol, de ferro massís, de braços rectes i secció quadrangular. Està encastada damunt una petita base quadrangular de formigó. La seva ubicació marca el termenal dels municipis de Torrelles, Sant Boi, Sant Climent i Santa Coloma. Abans d'aquesta creu en el mateix indret n'hi havia una altra que, segons informació facilitada des de l'ajuntament, molts anys enrere va ser trencada i finalment va desaparèixer.La creu actual es troba en un bon estat de conservació.

Vall de la Llor

Camí del Bosc del Minyonet

Pont de l'Estret de Roques

L'Estret de Roques és una pas estret entre roques al municipi de Sant Climent de Llobregat, que serveix de pas de comunicació amb el municipi veí de Sant Boi de Llobregat, tots dos dins de la comarca del Baix Llobregat. Es tracta d'un pas físic i geogràfic que històricament ha servit de comunicació entre aquests dos municipis al llarg de la història. Fins i tot, a l'època medieval havia estat el pas del Camí Ral, que procedent de Barcelona, passava per Sant Boi dirigint-se a Sant Climent, i després a Begues, Olesa i Vilafranca.[2] El topònim "Estret de Roques", es troba citat en documents de la primera meitat del segle XIX.[3] Però l’Estret de Roques actual no és el mateix pas entre roques d’aquest coll de muntanya que el pas d’abans de l’inici de la construcció de la carretera de Sant Climent, l’any 1907. Avui l’Estret de Roques és una trinxera excavada en el rocam per unir unes explanacions que a final del segle XIX es van fer entre Sant Climent i el coll i que, posteriorment, van ser aprofitades per construir la carretera actual, segons la memòria del projecte de 1907.

Ermita de Sant Ramón

Ermita de Sant Ramon és una obra del municipi de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.Es tracta d'una ermita d'inspiració neoromànica. Al costat de l'Ermita es troba, també, un Centre d'Interpretació del Paisatge, que vol fer partícip el visitant amb una mostra interactiva i una maqueta gegant del que es pot contemplar des de l'ermita.També hi ha un Bar/Restaurant gestionat per l'Associació de Medi Ambient PRODEMA. Va ser edificada entre els anys 1885 i 1887 al cim del Montbaig, o muntanya de Sant Ramon, al límit dels municipis de Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat i Viladecans. Va ser construïda per Josep Estruch i Comella en memòria dels seus pares, Eulàlia Comella i Ramon Estruch i Ferrer. L'Ermita fou cremada en els inicis de la Guerra Civil. L'any 2015, el mossèn Mario Pardo va iniciar els tràmits per tornar a col·locar una imatge de Santa Eulàlia dins l'Ermita. D'ença de la seva construcció, a les acaballes del segle XIX, la celebració d'aplecs, romeries i excursions ha estat un costum habitual per part de la població santboiana i també de les poblacions de Viladecans i Sant Climent de Llobregat. Concretament, als voltants del 31 l’agost, es celebra, des del 1936, l'aplec de Sant Ramon, una celebració que congrega centenars de persones que pugen caminant fins al cim i assisteixen a l'ofici religiós. A més, hi ha una cursa atlètica, gegants i sardanes. Al costat de l'ermita hi ha una petita plaça, a 289 metres d'altitud, des d'on s'albira tot el delta del Llobregat i, en dies clars, l'illa de Mallorca.

Ermita

Font

Parc de la Muntanyeta

El Parc de la Muntanyeta és en un petit turó que ocupa una posició central a la vila de Sant Boi de Llobregat fins al punt que confronta amb cinc dels sis barris del municipi. Està coronat per la pineda d'en Puig. Fa uns anys era el límit natural de la vil·la però avui en dia ha quedat totalment envoltat per cinc dels sis barris de Sant Boi de Llobregat. Aquesta característica el converteix en el parc central del municipi i els seus ciutadans tenen el privilegi de poder gaudir d'un gran espai verd ben a prop de casa. La Muntanyeta, el bell mig de Sant Boi a més de ser-ne el seu pulmó verd, inclou també un conjunt d'equipaments com ara la piscina, la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer, el camp de futbol i les escoles. Tot plegat dona resposta a una important demanda ciutadana de cultura i de lleure a l'aire lliure.

Font del Parc de la Muntanyeta.

Font del Mercat de la Muntanyeta

Plaça del Mercat Vell

Plaça Gaet Mestres

Ajuntament de Sant Boi de Llobregat