l'Anella Verda d'Igualada

Creu del Terme del Camí de Montserrat

La Creu de terme del camí de Montserrat és una creu de terme al municipi d'Igualada (Anoia). És una creu de ferro forjat amb ornaments florals neogòtics, especialment les puntes que estan acabades amb una combinació de fulles d'acant molt ben executades. La creu descansa sobre un massís de granit circular que al mateix temps serveix de font. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El 7 de juny de 1411, la vila donà llicència per a canviar la creu vella situada al camí del monestir de Montserrat. Aquesta creu va desaparèixer a mitjans del segle XVIII. L'any 1867 el rector Dr. Ramon Sala va demanar el consentiment a l'ajuntament per a restablir-la a la cruïlla entre el camí reial i el camí al cementiri (actualment Av. Caresmar/Pau Casals) i la carretera de Vilanova. L'any 1935 quan es va proposar de fer una plaça en el lloc on estava emplaçada, la família Recassens va sol·licitar el trasllat a la seva torre, en el jardí. Enderrocada el 1939 i restaurada el 1940. Es coneix per la creu de les botifarres, ja que la seva primera localització estava situada al costat dels Burots.

Riera d'Odena

La riera d'Òdena circula de nord a sud, per la Conca fins abocar les seves aigües al riu Anoia a Igualada. Neix en diversos torrents nascuts bàsicament a la Serra de Rubió i en menor mesura de la Serra de Mensa. Principalment són el torrent de Cal Roig, el torrent de Can Brunet, el torrent de Rossinyol, el torrent de Ca l'Enric, el torrent de les Maioles, el torrent del Pont de la O i el torrent de Cal Valls.Té trams amb aigües permanents tot l'any i d'altres que esdevenen eixuts i un marcat règim torrencial. La vegetació de ribera es mostra sovint esparsa, permetent una bona insolació i una diversificació d'ambients amb zones d'aigües corrents, petits saltants i enclotaments naturals. La riera gaudeix d'un aspecte natural en les capçaleres, en el terme municipal d'Òdena. Quan arriba a Igualada i Vilanova del camí, la presència humana augmenta exponencialment i l'impacte paisatgístic es fa notar. Hem passat d'un entorn natural autòcton boscos de pi blanc sobretot i presència d'alzines i roures de fulla petita amb esquitxos de conreus de secà i horts a un entorn molt alterat amb gran presència d'espècies al.lòctones i paisatges industrials i urbans residencials.

Intersección

Parc del Cementiri Nou

El Cementiri Nou d'Igualada és un cementiri edificat entre 1985 i 1994, obra dels arquitectes Enric Miralles i Carme Pinós, guanyadors del concurs convocat per l'Ajuntament d'Igualada (Anoia) el 1983. Ha estat considerat com una de les obres més poètiques de l'arquitectura catalana del segle XX[2] i l'any 1992 fou guardonat amb el premi FAD d'arquitectura.[3][4] Es troba al carrer dels Països Baixos, en el polígon industrial de les Comes, a Igualada.[1] És una obra protegida com a bé cultural d'interès local. Els diferents blocs de nínxols s'organitzen de manera que s'adapten al terreny. La forma atalussada que s’aconseguí amb la superposició de caixons prefabricats, el recobriment amb pedra d'algunes parts i l'enjardinament de la coberta ajuden a aconseguir-ne la integració. El paviment de les zones d'accés i de davant dels nínxols té travesses de tren encastades. Un voladís corbat de formigó protegeix els frontals dels nínxols. L'any 1969-70, es va fer una modificació de límits entre el terme d'Odena i el d'Igualada quedant els terrenys on ara hi ha el cementiri en el terme d'Igualada. L'any 1983 l'Ajuntament de la ciutat convocà el concurs per adjudicar el nou cementiri, ja que el cementiri vell, ubicat a l'avinguda Pau Casals i inaugurat el 1819,no disposava de prou espai. El projecte del cementiri nou va diferenciar-lo de la concepció dels cementiris tradicionals, mostrant-lo com un parc on passejar. Es va realitzar un tall en el sòl, a les parets del qual se situen els nínxols, els quals estan ubicats sota una estructura corbada de formigó que els cobreix. La major part del cementiri està enfonsat respecte al nivell del sòl, fet que l'integra en el paisatge. La baixada es realitza seguint un camí en ziga-zaga. En el recinte hi ha múltiples racons, objectes i detalls que juguen amb la llum i l'ombra. Les obres van començar el 1988, la inauguració de la primera fase va ser el 1992[3] i es va completar el 1994. El seu dissenyador, Enric Miralles i Moya, mort prematurament l'any 2000, està enterrat en aquest cementiri.

Pont del Molí de Can Roca

Molí de Can Roca

El Molí de Can Roca és una obra d'Òdena (Anoia) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.Edifici de planta baixa i pis . s'observa un cos central on s'aprecien carreus de pedra a partir de les quals s'afegiren dos cossos per banda allargant l'eix de la teulada i eixamplant l'edificació. Del molí, només en resta a l'entrada de l'edifici, la pedra de la mola que està encastada al paviment. A l'interior hi ha elements que demostren que havia estat utilitzat com a vivenda. La porta d'entrada és d'arc de mig punt adovellat.A la clau de l'arc de la porta d'entrada hi ha la data inscrita del 1690.

Mas Cal Roca de la Pedrissa

És una masia situada a tocar del terme d'Òdena. Ha estat molt modificada amb la construcció d'edificis annexos, entre ells una capella, una torre quadrada i una tanca emmerletada que li proporcionen un aire casteller. Masia catalana de l'edat mitjana que destaca per la forma acastellada que pren el mur de pedra i també la torre quadrangular. Està formada per dos cossos enganxats, la casa pròpiament dita i la resta de dependències com són la torre afegida posteriorment, la capella i d'altres. Malgrat haver sofert diverses intervencions arquitectòniques a fi d'adaptar les diferents dependencies a la vida actual, el conjunt no ha perdut el seu caràcter original.

Camí de Cal Sabater

Turo de les Guixeres

Intersección

Roca de la Pedrissa

La Roca de la Pedrissa és una muntanya de 398 metres que es troba al municipi d'Òdena, a la comarca de l'Anoia.

Llac Artificial

Turo de les Guixeres (Mirador de Montserrat)

El Turó de les Guixeres és una muntanya de 402 metres que es troba al municipi d'Òdena, a la comarca de l'Anoia. Al Mirador de Montserrat va ser inaugurat per el Pare Abat de Montserrat, Josep Maria Soler, l'alcalde d'Igualada, Marc Castells, i el responsable de l'equip d'arquitectes que ha dut a terme aquest projecte, Enric Batlle. Fotografiar-se en aquest nou punt, de ben segur es convertirà en un clàssic entre els igualadins: un marc metàl·lic de grans dimensions que permet als passejants fer-se una fotografia amb Montserrat al seu darrere. El nou camí consta de dues superfícies, una de sauló i una altra de formigó luminescent, un paviment que durant el dia absorbeix la radiació solar i continua il·luminat durant un parell d'hores una vegada s'ha post el sol.

Guixeres del Claret

Va ser objecte d’una intensa activitat extractiva del guix existent en el seu subsòl (guixeres del Claret i del Pelfort). Posteriorment, un cop aquesta activitat va cessar, la zona va ser utilitzada com a estació de transferència dels residus municipals.

Complex Esportiu Les Comes

Panoramica

Carrer del Parlament de Catalunya

Intersección

Guixera de Can Masarnau

Llar d'Infants la Rosella

La Rosella és una Escola Bressol Municipal de l’Ajuntament d’Igualada, gestionada per Cavall de cartró, serveis educatius. Es va construir l’any 2006 i les seves portes van obrir al Gener de 2007. L’EBM La Rosella, envoltada de natura i llum natural, s’integra en una zona d’equipaments dels barris com un element més de vertebració dels espais públics. Situada al nord-oest de la ciutat d’Igualada i, dels barris residencials de les Comes II i Set camins, aquesta ofereix un context educatiu que garanteix les necessitats bàsiques, físiques i emocionals dels infants que comprenen les edats de 0 a 3 anys. Per poder dur a terme aquesta tasca som un equip amb anys d’experiència, motivat, pacient, proper i agradable que acompanya a l’infant al llarg dels seus primers anys de vida.

Fuente

Guardia Civil, Creu Roja, Bombers d'Igualada

Parc de Vallbona

Font de la Plaça del Serenet

Pont del Torrent de l'Espelt

EL PONT DEL TORRENT DE L’ESPELT Acer vermell que contrasta amb el cel blau El 10 de juliol del 2010 es va inaugurar la passarel·la per a vianants i ciclistes que unia el barri de Fàtima d’Igualada amb el parc de Puigcornet i la seva zona d’equipaments. En el seu moment va ser una obra destacada que va arribar a ser finalista del certamen sobre paisatge i planejament Rosa Barba.Es tracta d’un pont totalment metàl·lic de tipus atirantat i asimètric. L’arquitecte igualadí Pere Puig utilitzà un sol pòrtic de més de 30 metres d’alçada i diversos tirants d’acer, per sostenir un vial de 5 metres d’amplada i 90 de llargada. I tot això per què? Doncs per salvar el gran desnivell i profunditat que en aquest punt assoleix el torrent de l’Espelt. Algú ha rebatejat el pont com el “The Fatima’s Golden Gate”. Sincerament jo penso que almenys cromàticament la comparació té versemblança.

Pont

Intersección

Bifurcacio per Pont

Puente

Cap del Bou de Montbui

Font de Vista Alegre

Pont Gran de l'Anoia

Molí de l'Escorça (Plaça de Finisterre)

Pont Petit de la Palanca

Waypoint

El Rec

Passarel.la Riu Anoia

Mas Ferrer del Pi

Creu del Maginet

La Creu del Maginet és una obra de Santa Margarida de Montbui (Anoia) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una creu realitzada amb ferro i amb decoracions de temes vegetals. A la quart inferior hi ha les inicials i la data de la mort de la persona a qui va dedicada. Al peu de pedra, que sustenta la creu, hi ha la inscripció sobre el que és el que la creu commemora. Aquesta creu és una restauració de la original la qual va ser malmesa l'any 1936.El nom de la creu del Maginet ve perquè s'erigí en el lloc on va morir d'accident Magí Rabell, el 18 de gener de 1904. Es troba al marge dret del riu Anoia.

Camí del Riu Anoia

Font del Lleó

Pla de la Fassina

Passarel.la Riu Anoia

Pont de la Riera d'Ódena

Bifurcació

Pont del FFCC d'Igualada

Area de descans Torre de Requesens

Torre de Requesens

Plaça de la Torre de Requesens