l'Aplec de Santa Llúcia 2023

Ruta realitzada el 10/12/2023
Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge, i els nostres inseparables companys de “quatre potes”.
Coincidint per aquestes dates amb la diada de Santa Llúcia i gràcies a la feina de voluntaris bisbalencs (amics de Santa Llúcia de l’arboç) i l'ajut i col·laboració de l'Ajuntament, es celebra cada any a l’ermita de Santa Llúcia de l’Arboç, a Sant Pol de la Bisbal, l’aplec de Santa Llúcia, amb una botifarrada popular per esmorzar, la celebració de una missa i una ballada de sardanes.
Deixem els cotxes al paratge del centre de colònies La Rosa dels Vens (Pou de Glaç) km.3,800 de la carretera de la Bisbal a Calonge, caminem per la pista que ens portaria a San Pol o a Can Puignau, passem sota ca l’Avellí caminant per un llarg i ombrívol corriol que ressegueix la riera de Sant Pol i que desemboca a la pista que puja a can Puignau passant per la cruïlla del Clot de la Tina. Superades les pujades tenim unes magnifiques vistes del impressionat d’aquest mas, (ara restaurat), així com de la plana de la Bisbal. Arribats a una cruïlla de camins agafem el de la dreta per passar per els camps d’en Perers, donant una llarga volta per bonics corriols (trobarem unes quantes cruïlles on seguirem sempre el camí de la dreta) desembocant a pocs metres de l’ermita de Santa Llúcia.
Ja sentim el guirigall de la gent que es troba al voltant de l’ermita. Estem sota d’ella i en pocs minuts arribem. L’actual Santa Llúcia de l’Arboç era coneguda abans del segle XVIII com a Sant Nazari de la Ganga. El temple d’una sola nau fou aixecat al 1717 sobre una antiga estructura documentada ja al segle XIII. De les particularitats de l’ermita en destaquem la inscripció de la llinda de l’entrada al temple, amb un emblema format per uns ulls, pel fet que Santa Llúcia és patrona dels cecs i els malalts de vista, dins l’escut amb la creu de la Bisbal, símbol del domini de la ciutat sobre la capella. El campanar de cadireta esta rematat per un arc amb esferes de ceràmica de la Bisbal. A l’interior del temple podem trobar imatges de guix de Santa Llúcia i Sant Baldiri, elaborades per l’escola d’Olot.
Ens falten ulls i temps per poder veure i saludar a tants companys que avui i com quasi cada any, ens trobem a Santa Llúcia pel seu aplec. Ja tenim la botifarra a punt...un bon esmorzar i bona companyonia.
Un cop fet el desdejuni amb tertúlia i xivarri inclosa, emprenem la marxa i la fem pujant fins a can Mirameu...un mas en estat ruïnós situat estratègicament al collet que comunica la Ganga amb Sant Llúcia. De la seva arquitectura en destaquen els arcs que sustenten el porxo de la façana de migdia. També la seva factura primitiva, amb el ràfec del teulat i les llindes de les finestres fetes amb lloses de llécol de l’indret. Al costat del casalot trobem la pallissa on es pot apreciar en una de les parets una fornícula per deixar-hi el llum d’oli o l’espelma. A uns 20 m a ponent del mas, també es pot observar el pou del qual, durant molts anys les famílies que van habitar Can Mirameu, n’extreien l’aigua, un bé escàs a les Gavarres. Aquest pou circular de 1’20 m d’alçada i construït amb pedra lligada amb calç i terra, té una profunditat d’uns 10 metres aproximadament.
A la plaça de Can Mirameu un pal informatiu ens senyala el camí a seguir...comença el sender de la Serra dels Perduts, un viarany que antigament era utilitzat pels masovers i bosquetans que vivien a la zona. El nom de la serra prové del nom que rebia la vila de Sant Pol en l'antiguitat, (villare Perductus).
A mig camí ens aturem davant del que devia ser una petita construcció de pedra anomenada el Castell de Miralles... aquest devia ser una petita fortificació més que no pas un castell. A les Gavarres tenim altres exemples de masos grans fortificat, com el de Camós dels Alls, que reben el nom de castell. Una de les històries més rellevants d’aquesta antiga fortificació, és que durant la guerra del francès, mentre Catalunya restava sota domini napoleònic, molts ‘‘gavaits’’ com se’ls anomenava en aquella època, van sentir a parlar del castell de Miralles. Quan van pujar a la serra per destruir-lo és van trobar amb quatre pedres mal posades. Actualment el Castell de Miralles està partit pel mateix camí que ens conduirà a Sant Pol. Les restes del que hauria estat el castell, possiblement es van utilitzar per bastir els masos del voltant.
Tot xino-xano anem baixant la Serra fins arribar al complex de colònies Rosa dels Vens (el Pou del Glaç) on tenim aparcats el cotxes, donant així per finalitzada aquesta fantàstica sortida...
Salut i bones caminades!!