L'Areny. Mare de Déu de la Roca. Baix Camp.

26 de febrer de 2023

La recent visita al Castell d'Escornalbou em va descobrir aquest singular paratge de les Muntanyes d'Escornalbou, on crida molt l'atenció la singularitat geològica. Remenant per internet vaig trobar informació d'aquest tipus de formació: "L’entorn geològic d’Escornalbou es caracteritza pels gresos vermells del Buntsandstein, on l’erosió diferencial i el pas del temps ha originat el singular relleu anomenat taffoni. Format per nombroses cavitats arrodonides de mides variades, ofereix una composició artística de la roca, comú també a zones properes, que ha inspirat artistes com Miró i arquitectes com Gaudí." (DIPTA).
A la serra de l'Areny, entre Vilanova d’Escornalbou i Montroig, d’aquí el topònim, és on es posa de manifest aquesta curiosa formació de roques de gres, roques sedimentàries del tràsic, en la seva màxima esplendor.
És absolutament al·lucinant. Un paisatge "marcià" que ens transporta a destins tant llunyans com Petra, a Jordania, i que resulta que els tenim a tocar de casa... Us convido a visitar i gaudir d'aquest racó entre el Priorat i el Baix Camp, absolutament fantàstic...

Aproximació: Per pujar a l'Areny he triat fer-ho des de Vilanova d'Escornalbou. Prop de la plaça de la Font hi ha força lloc on aparcar.

Itinerari: Creuem el poble des de la plaça de la Font i fem una breu visita a l'esglèsia de Sant Joan Baptista, abans de sortir pel carrer de l'Auvinia al camí que baixa i creua la Riera de Vilanova. Prenem el Camí de les Roques primer i el de la Mare de Déu de la Roca després. Sempre en direcció sud, anem deixant diferents entradors i seguim recte . Al davant ja crida l'atenció la gran mole rogenca de la Roca del Migdia. Un indicador ens porta primer per la dreta per prendre el Grau de les Escaletes, i una fita a l'esquerra ens marca el corriol que comença a remuntar fort cap al rocam. El potent pendent ens deixa a alguns passos equipats i amb escalons tallats a la roca de gres, per facilitar l'ascens. El grau passa per la dreta de la Roca del Migdia i ens deixa a una faixa, que seguim per la dreta uns metres per començar a al·lucinar amb les mil formes alveolars de l'erosió de Taffoni. Les formes, el color... no et cansaries de fer fotos!
El corriol cap a l'esquerra guanya els darrers metres del grau i ens deixa a la gran repisa de la Roca del Migdia, excel·lent mirador de Vilanova.
Al costat, i a una de les nombroses balmes rogenques trobem també un artesanal pessebre fet amb còdols pintats i col·locats als "recipients" que l'erosió ha modelat dins d’una balma.
Seguim cap al sud, amb la mandibula “desencaixada”, gaudint de les curioses formacions de la roca. Formes que els escaladors han aprofitat per convertir aquesta muntanya en un excel·lent i immens boulder.
La cinglera de la dreta va guanyant alçada i espectacularitat, mentre que a l'esquerra s'obre una enorme placa de gres completament llis, que conforma el Coll de l'Areny.
Resseguim tota la cinglera per la seva base, gaudint de l'espectacle. Al final, prenem un corriol per la dreta, que també entre grans blocs de gres, i amb algun pas equipat, ens porta a remuntar cap a la Roca, una altra gran punta de la serra. De camí, i per l'esquerra sortim a un gran mirador amb una fotogènica roca foradada.
Tornem al Coll de l'Areny i seguim el sender que comença a baixar per resseguir per sota les cingleres de la Roca. A la dreta crida l'atenció una gran boca de cova, però l'accés requereix d'una grimpada delicada. Seguim baixant fins a unes escales tallades a la roca. Uns metres més endavant trobem ara les Escaletes del Diable, també tallades a la roca i protegides per una llarga barana de fusta, que ens torna a deixar a la base de la cinglera, i on trobem l'espectacular Cova Foradada. Un altre exemple de les extraordinàries virgueries de l'erosió.
Seguim avançant cap a l'ermita, però avanç d'arribar i a l'alçada d'un preciós mirador, prenem un corriol també curiosament "tallat" a la roca que ens puja dalt d'un turó on tenim una altra petita foradada i una espectacular perspectiva de l'ermita de la Roca. Tornem al mirador i per sender també tallat en roca baixem al pàrquing de l'ermita.
Ara també em quedo "a quadres”. Al petit pàrquing compto fins a 9 autobusos dels grans... Entenc que la visita a l'ermita deu ser d'obligat compliment als programes d'activitats dels hotels de la zona. A l'ermita de la Roca hi ha "centenars" de jubilats... Visitem l'ermita envaïda de la Mare de Déu de la Roca, i pugem a la més singular encara ermita de Sant Ramón, al capdamunt d'un gran bloc de gres, que sembla en precari equilibri. També és sorprenent el que han fet els humans per guanyar el favor de Déu i dels sants del dia...
Deixem l'ermita i la gernació de l'imserso, per baixar un moment a visitar la Font de Sant Jaume, als peus de l'ermita. Una bonica raconada que amaga la fonteta, fora de servei.
Prenem avall la carretera uns metres fins a un baixador a l'esquerra que ens porta pel llit del barranc que baixa de l'ermita, i on trobem també algunes balmes precioses.
El sender torna a pujar a la carretera, la segueix uns metres i la deixa per la dretra per anar a trobar una altra zona de pàrquing a una collada de la serra. D'aqui surt un sender que puja a la Cova del Patou, una altra balma en un cingle de gres. El sender, ara per dalt de la cova va a guanyar un camí ample que remunta cap a l'Areny. Al final del camí trobem la cruïlla de senders que ens portarien , per la dreta a la Roca, recte cap al Coll de l'Areny, i per l'esquerra, que és el que prenem, puja cap al cim de l'Areny, que amb 394m. és la punta cimera de tot aquest espectacular cúmul de gres rogenc.
El sender, un cop fet el cim, baixa cap al nord fins al Coll Roig, on prenem el sender de la dreta que ens tornarà a deixar al Camí de la Mare de Déu de la Roca, que ara per l'esquerra ens retornarà a Vilanova.

En una paraula: espectacular!. Jutgeu vosaltres mateixos.

Salut i muntanya!