L'Argentera - Castell d'Escornalbou - Hort dels Frares - Font del Ferro - l'Argentera

Bonic i fàcil recorregut que puja al Castell d'Escornalbou des de l'Argentera, pel camí tradicional, després baixa cap a l'Hort dels Frares i la Font del Ferro, per tornar per l'antic camí de Vilanova a l'Argentera, un sender recentment recuperat.

Itinerari:
L'Argentera - Camí de l'Argentera al Castell d'Escornalbou - Castell - Pla de les Alzines - Camí de Vilanova d'Escornalbou - Horts dels Frares - Font del Ferro - Camí de Vilanova a l'Argentera - l'Argentera.




Sortim de l'Argentera des de la plaça de l'Abeurador (al costat de l'església i l'ajuntament). A la plaça es troba un monument dedicat al mecenes reusenc Eduard Toda, diplomàtic, filantrop i viatger incansable. El 1918 es va instal·lar a l'antic monestir d'Escornalbou fent-se càrrec de la seva restauració. També va contribuir a la restauració del Monestir de Poblet.

De seguida anem trobant diversos pals indicadors que ens assenyalen la ruta del Castell d'Escornalbou. En veiem un que posa Castell d'Escornalbou i Castell d'Escornal per l'Hort dels Frares (passant pel Mas de la Trilla). Aquest darrer l'obviem. Serà el nostre camí de tornada.
A pocs metres un altre pal ens torna a indicar "Castell d'Escornalbou". Aquest és el camí tradicional que puja ben decidit fins al Castell.

Anem pujant per un camí dret i ben arreglat, molts trams amb un empedrat espectacular.
Tot plegat són uns escassos dos quilòmetres i escaig que, tot i la pujada, es fan ràpid i bastant còmodes.
Cal girar-nos de tant en tant per comtemplar les magnífiques vistes del bucòlic poble de l'Argentera i, al seu darrere, la serra del mateix nom coronada per una llarga filera de molins de vent (91) que avui giren a cor que vols. Es tracta del Parc Eòlic de Trucafort creat l'any 1991 i que ocupa una extensió de 85 ha, amb una potència instal·lada de 29,85 MW.
No fem cas d'un altre pal que indica cap al Mas de la Trilla. Continuem pujant i trobem l'indicador de la Font del Galàpat (a 200 m) que avui no vistarem. Més amunt veiem un bonic pedrís a ran del camí.

Arribem al Castell Monestir d'Escornalbou, just en un gran aparcament que es troba a l'entrada. Val la pena arribar-nos-hi un moment per fer unes quantes fotos, tot i que actualment tot el recinte està amb l'accés restringit per unes obres de restauració que s'hi estan fent.

El Castell d'Escornalbou és una mansió senyorial que ajunta monestir (Sant Miquel d'Escornalbou) amb castell, a l'antic terme d'Escornalbou (derivat del llatí Cornu Bovis, «el corn del bou»), avui al municipi de Riudecanyes al Baix Camp.[1] El conjunt arquitectònic és format per un castell primigeni i l'antiga canònica agustiniana, més tard franciscana de la baronia d'Escornalbou depenent de l'arquebisbat de Tarragona. Desamortitzat al segle xix i reformat sota l'estil historicista dels modernistes al XX, actualment és gestionat pel Museu d'Història de Catalunya.

En un extrem de l'aparcament hi ha un pal indicador que posa "Hort dels Frares". Aquest NO és el camí que hem de seguir, tot i que ens podem arribar en 1 minut d'anar i tornar a un mirador situat sota les parets del castell. Es divisa bona part del Camp i de la costa.

Baixem per la carretera de Riudecanyes, uns dos-cents metres, fins al Coll de les Alzines.
Aquí agafem les indicacions cap a l'Hort dels Frares que coincideix amb l'antic Camí de Vilanova. També hi surt una pista asfaltada que va a Colldejou. Baixem una llarga estona per un sender bastant descompost encarant-nos a la Rasa de l'Hort dels Frares, les aigües de la qual desguassen a la Riera de Vilanova.

Arribem a l'Hort dels Frares (Pal Indicador). Una antiga construcció bastant vistosa i altres dependències, avui dia tot abandonat, on els horts podien disposar de l'aigua que pot baixar per la Rasa dels Horts dels Frares. Una gran paret, gairebé a mode de muralla, delimita tot el perímetre.
Més avall, ja al fons de la barrancada, un cartell ens indica la Font del Ferro. El lloc és obac, humit i està molt embardissat, i la font no la veiem.

Ara el camí continua com pot pel fons del barrancó. He de fer esment que EN AQUEST LLOC ENCLOTAT el GPS ha petdut momentàniament el senyal i ha marcat un bucle estrany al track. No cal fer-ne cas. El camí no surt del barranc i no té pèrdua.

Finalment el camí surt de la rasa i es bifurca: dreta i esquerra (no hi ha cap indicació). El de la nostra esquerra continua cap a Vilanova d'Escornalbou. Nosaltres hem d'agafar el de la dreta, cap a ponent.
El sender, poc transitat, comença a enfilar-se, fent algunes llaçades, per entremig d'un bosc de pins farcit d'antics marges de pedra seca de quan aquests paratges es conreaven (vinya per produir aiguardent? possiblement)
Passem unes roques molt curioses que en diuen la Musclera.

Dalt de la pujada trobem la pista asfaltada que va d'Escornalbou a Colldejou. La travessem i iniciem la baixada.
A partir d'aquí comença el tram recuperat recentment i es nota la gran feinada que s'hi ha fet. Ens ha sorprés gratament. Primer, per la feina feta que és d'agrair. I segon, perquè gran part de la baixada va per l'obaga d'un preciós bosc mixt d'alzina i pi, on també veiem nombrosos exemplars d'arbocers (Arbutus unedo), amb els seus fruits vermells i madurs ara a la tardor (cireretes d'arboç).

Passem a tocar del Mas de la Trilla, i ja a les envistes del poble tornem a ajuntar-nos amb el camí que hem seguit al principi de l'excursió. Només ens queda un curt tram i ja som de nou al poble de l'Argentera després de gaudir d'un recorregut molt bonic, agradable de fer i molt recomanable.
Salut i muntanya!