L'Argentera - Portell de Peiró - Parc eòlic Trucafort - La Torre de Fontaubella - retorn
near l' Argentera, Catalunya (España)
Viewed 695 times, downloaded 28 times
Trail photos
Itinerary description
Ruta de 14,8 Km, amb un desnivell acumulat de 770 metres. S’inicia a la cota 318 de l’Argentera i s’arriba a la cota 698 al parc eòlic de Trucafort. El temps total va ser de 3 hores i 51 minuts, dels quals en moviment en van ser 3 hores i 14 minuts.
És una ruta de fàcil a moderada, però apte per fer amb canalla. Les dues pujades no són exigents, però són constants. Però un cop al parc eòlic, si el vent no és excessiu, podrem gaudir d’unes bones vistes.
En aquesta ruta es pot carregar aigua tant al inici a l’Argentera (trobarem dues fonts) com a la Torre de Fontaubella just a mig camí, on també en trobarem dues o tres. A més a més, a mig del primer tram, camí també passem pel costat d’alguna deu.
Arribem amb els cotxes per la T313 i al poble de Duesaigües ens desviem per la T343 cap a l’Argentera. Un cop arribant al poble, abans d’entrar-hi trobarem un pàrquing a l’esquerra ben senyalitzat. Si veiem que no hi ha gaires cotxes, també podrem aparcar a l’entrada, respectant un punt reservat per l’autobús.
Iniciem la ruta a peu, seguint pel carrer Deumera fins que haguem de desviar-nos, que ho farem a la dreta (WP01) on trobem una font i a uns metres al costat esquerra, un altre.Seguim pel camí de les masies fins a la sortida del poble, on un indicador cap a Colldejou (WP02) ens desviarà cap a una pista a la dreta. A partir d’aquí el camí és senzill de seguir, ja que es tracta del GR7, molt ben senyalitzat amb marques blanca i vermella.
Quan ja portem 1,7 km i uns vint minuts des de l’inici, arribarem a una gran acumulació de grava justa i a una plana amb un vell dipòsit d’aigua (WP03).
Continuem uns 700 metres més i uns deu minuts, i passarem entre dos blocs de pedra (WP04) i després veurem una bifurcació en la que el GR ens marca per l’esquerra i la pista per la dreta. Tan se val quin agafem perquè els dos porten al mateix lloc. Però allí on es tornen a ajuntar, uns 60 metres després, em de deixar la pista i seguir pel corriol que surt a la seva dreta (WP05) i que es troba senyalitzat per l’indicador que hi posa “Colldejou 6,7KM”
Seguim pel corriol, també amb les senyalitzacions del GR7, i arribem al costat d’una petita cova que podria fer les funcions de sopluig (WP06)
Ara el corriol està més envoltat de vegetació i amb molta pedra, però ja veiem els molins i una antiga torre de guaita.
Uns 3,3 km des del inici, per els que haurem tardat una mica menys d’una hora, arribarem al parc eòlic, pel Portell de Peiró (WP07).
A dalt el parc eòlic del Trucafort, seguim sentit SO seguint les la direcció de “La Torre de Fontaubella” assenyalada en un indicador (WP07), creuem les línies de molins per un corriol, deixant els GR i per seguir pel PR amb les marques blanca i groga (WP08). La baixada és suau i es fa per una zona amb matoll baix, que ens portarà fins a la Torre de Fontaubella en menys de 3 Km i una mitja hora.
A la entrada del poble trobem un font (WP09) i agafarem el carrer de la seva dreta, pel camí de l’Argentera, carrer dels Països Catalans, Passeig de la Diputació, un altre font, carrer de Dalt, creuem la carretera T322 i a l’altre costat trobarem una pista encimentada amb dos rètols, un de direccions que indica el camí del Coll Roig i l’altre del Camí de la mola (WP10). Aquest tram no tindrà senyals pintades però hi ha varis indicadors.
Continuem per aquella pista i l’únic bifurcació que trobarem, està molt amagada (WP11) doncs em d’agafar el de la dreta.
Després d’1,1 km de l’inici de la pista, trobarem una bifurcació i un indicador molt amagat per les branques d’un pi a l’esquerra (WP12). Em de seguir per l’esquerra ja que a la dreta ens porta a uns ruscos d’abelles. Poc més de 300 metres un altre bifurcació amb l’indicador també força amagat (WP13), on haurem de seguir per la de l’esquerra. 250 metres després arribem al costat de la carretera i seguirem les indicacions del pal informatiu cap a l’Argentera per Portell de Peiró (WP14). Tornem a estar al GR7 que ja no deixarem.
Aquella pista ens farà baixar cinquanta metres per tornar a recuperar-los. Seguim la pista i poc menys d’un quilòmetre després, hem d’estar pendents d’un indicador que indica a la dreta cap al parc eòlic. Aquest desviament té dos coses a tenir en compte: El desviament està pocs metres abans del indicador i des d’on venim tan sols veurem el pal i la placa sense cap llegenda. Haurem de veure-la per l’altra costat. (WP15). Des d’allí deixem la pista i seguim pel corriol que ens tornarà a portar al parc eòlic. 600 metres de l’inici d’aquest corriol, trobem un altre indicador cap al parc eòlic que haurem de seguir (WP16). Ara ja tan sols queden 175 metres per arribar-hi.
Un cop al parc eòlic (WP17), val la pena seguir recte cap a la part més elevada i punt més alt de la ruta amb 698 metres (WP18), ja que les vistes des de allí són espectaculars. Cap a l’Este en primer terme, la muntanya amb el castell de’Escornalbou i al seu cim l’ermita de Santa Bárbara. A la seva esquerra, els pobles de l’Argentera i Duesaigües. Al Sud, impressionant, la Mola de Colldejou i per darrera, Llaveria. A l’Est al fons, la serralada de la Musara amb les seves antenes.
Seguim cap al nord, pel costat de la línia de molins, desviant-nos cap a l’esquerra més endavant per continuar per l’altra línia (WP19 i 20), fins trobar el indicador i el camí per on em arribat abans i que ens portarà a l’Argentera. Des d’aquí tenim 3,3 km i tan sols queda desfer camí.
És una ruta de fàcil a moderada, però apte per fer amb canalla. Les dues pujades no són exigents, però són constants. Però un cop al parc eòlic, si el vent no és excessiu, podrem gaudir d’unes bones vistes.
En aquesta ruta es pot carregar aigua tant al inici a l’Argentera (trobarem dues fonts) com a la Torre de Fontaubella just a mig camí, on també en trobarem dues o tres. A més a més, a mig del primer tram, camí també passem pel costat d’alguna deu.
Arribem amb els cotxes per la T313 i al poble de Duesaigües ens desviem per la T343 cap a l’Argentera. Un cop arribant al poble, abans d’entrar-hi trobarem un pàrquing a l’esquerra ben senyalitzat. Si veiem que no hi ha gaires cotxes, també podrem aparcar a l’entrada, respectant un punt reservat per l’autobús.
Iniciem la ruta a peu, seguint pel carrer Deumera fins que haguem de desviar-nos, que ho farem a la dreta (WP01) on trobem una font i a uns metres al costat esquerra, un altre.Seguim pel camí de les masies fins a la sortida del poble, on un indicador cap a Colldejou (WP02) ens desviarà cap a una pista a la dreta. A partir d’aquí el camí és senzill de seguir, ja que es tracta del GR7, molt ben senyalitzat amb marques blanca i vermella.
Quan ja portem 1,7 km i uns vint minuts des de l’inici, arribarem a una gran acumulació de grava justa i a una plana amb un vell dipòsit d’aigua (WP03).
Continuem uns 700 metres més i uns deu minuts, i passarem entre dos blocs de pedra (WP04) i després veurem una bifurcació en la que el GR ens marca per l’esquerra i la pista per la dreta. Tan se val quin agafem perquè els dos porten al mateix lloc. Però allí on es tornen a ajuntar, uns 60 metres després, em de deixar la pista i seguir pel corriol que surt a la seva dreta (WP05) i que es troba senyalitzat per l’indicador que hi posa “Colldejou 6,7KM”
Seguim pel corriol, també amb les senyalitzacions del GR7, i arribem al costat d’una petita cova que podria fer les funcions de sopluig (WP06)
Ara el corriol està més envoltat de vegetació i amb molta pedra, però ja veiem els molins i una antiga torre de guaita.
Uns 3,3 km des del inici, per els que haurem tardat una mica menys d’una hora, arribarem al parc eòlic, pel Portell de Peiró (WP07).
A dalt el parc eòlic del Trucafort, seguim sentit SO seguint les la direcció de “La Torre de Fontaubella” assenyalada en un indicador (WP07), creuem les línies de molins per un corriol, deixant els GR i per seguir pel PR amb les marques blanca i groga (WP08). La baixada és suau i es fa per una zona amb matoll baix, que ens portarà fins a la Torre de Fontaubella en menys de 3 Km i una mitja hora.
A la entrada del poble trobem un font (WP09) i agafarem el carrer de la seva dreta, pel camí de l’Argentera, carrer dels Països Catalans, Passeig de la Diputació, un altre font, carrer de Dalt, creuem la carretera T322 i a l’altre costat trobarem una pista encimentada amb dos rètols, un de direccions que indica el camí del Coll Roig i l’altre del Camí de la mola (WP10). Aquest tram no tindrà senyals pintades però hi ha varis indicadors.
Continuem per aquella pista i l’únic bifurcació que trobarem, està molt amagada (WP11) doncs em d’agafar el de la dreta.
Després d’1,1 km de l’inici de la pista, trobarem una bifurcació i un indicador molt amagat per les branques d’un pi a l’esquerra (WP12). Em de seguir per l’esquerra ja que a la dreta ens porta a uns ruscos d’abelles. Poc més de 300 metres un altre bifurcació amb l’indicador també força amagat (WP13), on haurem de seguir per la de l’esquerra. 250 metres després arribem al costat de la carretera i seguirem les indicacions del pal informatiu cap a l’Argentera per Portell de Peiró (WP14). Tornem a estar al GR7 que ja no deixarem.
Aquella pista ens farà baixar cinquanta metres per tornar a recuperar-los. Seguim la pista i poc menys d’un quilòmetre després, hem d’estar pendents d’un indicador que indica a la dreta cap al parc eòlic. Aquest desviament té dos coses a tenir en compte: El desviament està pocs metres abans del indicador i des d’on venim tan sols veurem el pal i la placa sense cap llegenda. Haurem de veure-la per l’altra costat. (WP15). Des d’allí deixem la pista i seguim pel corriol que ens tornarà a portar al parc eòlic. 600 metres de l’inici d’aquest corriol, trobem un altre indicador cap al parc eòlic que haurem de seguir (WP16). Ara ja tan sols queden 175 metres per arribar-hi.
Un cop al parc eòlic (WP17), val la pena seguir recte cap a la part més elevada i punt més alt de la ruta amb 698 metres (WP18), ja que les vistes des de allí són espectaculars. Cap a l’Este en primer terme, la muntanya amb el castell de’Escornalbou i al seu cim l’ermita de Santa Bárbara. A la seva esquerra, els pobles de l’Argentera i Duesaigües. Al Sud, impressionant, la Mola de Colldejou i per darrera, Llaveria. A l’Est al fons, la serralada de la Musara amb les seves antenes.
Seguim cap al nord, pel costat de la línia de molins, desviant-nos cap a l’esquerra més endavant per continuar per l’altra línia (WP19 i 20), fins trobar el indicador i el camí per on em arribat abans i que ens portarà a l’Argentera. Des d’aquí tenim 3,3 km i tan sols queda desfer camí.
Waypoints
Comments (3)
You can add a comment or review this trail
Anaveu tres ? si es aixì, a L`Argentera heu parlat amb la meva jefa, sobre la neu que había caigut.
A, heu fet un molt bon recorregut.
Argenterenc.
Aquesta ruta l'he fet sol.
Pero si que havia llocs d'obaga amb neu encara.