L'Argentera - Portell del Peiró - Serra del Pradell - l'Enderrocada - Baix Camp.

Ruta sortint de l'Argentera, seguint en bona part el GR-7, per la Serra del Pradell, plena de Molins i sempre amb força vent.

APROXIMACIÓ: Des de Montbrió del Camp seguim cap a Riudecanyes, Duesaigües i l'Argentera, on podem aparcar a l'entrar al poble.

DIFICULTAT TÈCNICA: Moderada. Seguim en bona part el GR-7 molt marcat i fàcil de seguir. La part de la Serra del Pradell està una mica embrossat. A l'Enderrocada hi ha una forta baixada.

RUTA: Sortim de l'Argentera seguint el GR-7 molt marcat i fàcil de seguir.

Quan arribem al Portell del Peiró girem a la dreta i anem seguint la Serra del Pradell per un camí una mica embrossat. Millor anar amb pantalons llargs.

Quan trobem el corriol que puja del Pradell de la Teixeta, el camí millora bastant i està mes net.

Arribem a l'Enderrocada i deixem la Serra del Pradell per girar a la dreta i començar la baixada.

Al inici el camí pot costar una mica de trobar.
Baixem uns metres i trobem dos corriols, seguirem el de l'esquerra, que en forta baixada però sense perill arriba fins al GR-7

Un cop al Gr-7 ja l'anem seguint per la pista fins a arribar al'Argentera.


Viquipèdia:

L'Argentera és un municipi de la comarca del Baix Camp.

Geografia
Limita amb els termes municipals de Duesaigües, Riudecanyes, Vilanova d'Escornalbou, Colldejou, La Torre de Fontaubella i Pradell de la Teixeta.

Lloc d'estiueig de gent de Reus i altres llocs, se situa a sota mateix del puig d'Escornalbou on està situat el Castell d'Escornalbou.

El seu terme és molt reduït (9,83 km²) i es troba al vessant oriental de la Serra de l'Argentera. El creuen els Barrancs de la Serra i el de les Valls, que en confluir formen el Barranc de l'Argentera, que va a parar, per la dreta, a la Riera de Riudecanyes. Probablement aquesta riera és l'anomenat antigament Torrent de l'Argentera, esmentat el 1164. L'antic terme de La Trilla es creu que era un magatzem i lloc de treball metal·lúrgic (Trilla o Tries), pertanyia a l'arquebisbat i probablement és un mas donat a un Pere i la seva dona Joana el 1195, i que s'esmenta com a masia amb forn el 1296, propietat de Ramon Jujol; el 1412 Pere de Sagarriga va donar el mas a Pere Ferrer i Monter, de Pradell de la Teixeta; el 1586 era part de la Comuna del Camp; apareix esmentat fins al 1845, només amb un veí; el mas encara existeix. L'antic llogaret de Vilamanya, al llindar del terme amb el de Duesaigües i Riudecanyes, va quedar integrat en el terme de Duesaigües.

El terreny és principalment de garriga, i el 22% és de conreu, principalment avellaner, olivera i vinya.

És molt coneguda la Font del Ferro, que es troba al poble.