L'Avedoga d’Adons (100 cim)

L'Avedoga d'Adons és una muntanya de 1839 metres d'altitud que es troba al sector oriental de la serra de Sant Gervàs, formant part dels municipis de Tremp (Pallars Jussà) i del Pont de Suert (Alta Ribagorça). Al seu cim trobem un vèrtex geodèsic, tractant-se de la segona elevació en importància de la serra, pel darrere de la Pala del Teller, situada al sector centro-occidental de la mateixa. Vista des de l’est, presenta una vistosa forma de gran espadat, sobre les parets de la cinglera. Dos són els principals indrets des d’on comencen les ascensions més habituals, la Torre de Tamúrcia al sud i el nucli d’Adons al nord, aprofitant en ambdós casos el traçat del GR 3 o sender central de Catalunya, concretament la seva etapa 9, que uneix aquests dos pobles pel pas més tradicional (que no l’únic) entre els dos vessants de la muntanya. En el nostre cas hem realitzat una ruta lineal d’anada i tornada, però si es disposa de més temps o d’una àmplia finestra favorable, meteorològicament parlant, es pot planificar un recorregut circular que passa pel clot de la Creu de Ferri i la cova de l’Avedoga. Tanmateix, qui no conegui la serra, pot enfilar-se també a l’esmentada Pala del Teller. Certament, ofereix un munt de possibilitats, amb diferents graus de dificultat i durada. Si es vol anar per feina, la ruta més curta i ràpida per pujar l’Avedoga d’Adons és la que es proposa tot seguit.

Per arribar a Adons, petit nucli que pertany al terme municipal del Pont de Suert, situat a 1356 metres d’alçada i que encara està habitat, hem de seguir una pista asfaltada pràcticament en la seva totalitat que surt a l’esquerra de la carretera N-260, entre els punts quilomètrics 335 i 336, venint de Senterada. Les quatre cases del poble es troben majoritàriament arrecerades als peus d’una roca, al mig d’una esplanada, on hi ha lloc de sobres per aparcar. Si mirem al sud, veurem una gran muntanya arrodonida, és precisament el nostre objectiu. Fixant-nos-hi bé, podem arribar a distingir a l’esquerra del cordal el vèrtex que la corona. Hi ha un pal indicador que ens assenyala dos itineraris, el de la Creu de Ferri i el del Portús, que és el que seguirem. Malgrat que anem per un GR, poques marques hi trobarem, però fins al coll de la serra avançarem per un antic camí ramader, molt fressat i evident, per tant, no tindrem dubtes sobre la direcció a seguir. Marxem per un camí carreter, arribant a una bifurcació amb un indicador. Trenquem a la dreta i ens enfilem per aquest antic camí de transhumància, amb algun marge reforçat amb pedra seca, que traça una ampla llaçada per superar una mena de graonada, que al mapa anomena les Marrades.

Arribem així a una zona més planera, que dona pas a un altre graonada, on destaca el caràcter càrstic del terreny, començant a partir del replà anomenat Trossos de l’Avedoga, el tram més costerut d’aquest vessant de la muntanya, fent-ho per un camí molt ben traçat que va dibuixant una sèrie de llaçades que ens faciliten l’ascens. Avui en dia, la vegetació que anem trobant és principalment arbustiva, però en el seu moment, fent gala al seu nom, es tractava d’una avetosa que cobria la cara nord de la serra, que va ser desforestada, tot i que algun descendent d’aquells antics avets encara es deixa veure de forma testimonial.

Finalment arribem a una pertita clariana on una fita de pedres ens marca una bifurcació. A l’esquerra marxaríem en direcció a l’Avedoga d’Adons, però primer visitarem un dels indrets més destacats de la serra de Sant Gervàs, el Portús. Per tant, seguim una mica més amunt, fins arribar a un coll, per on marxa el GR, trobant-nos de cara amb una profunda escletxa a la roca, com si hagués estat tallada a biaix, d’uns 40 metres de llargària i uns 20 d’alçada, amb una amplada màxima de 3 metres, que s’havia utilitzat com a comptador del bestiar (no hem d’oblidar el caràcter transhumant del camí que seguim) ja que els ramats només hi podien passar d’un en un.

Tornem sobre els nostres passos i, altre cop sobre el cordal carener de la serra, marxem a la dreta per iniciar un tram on el camí, tal i com l’hem entès fins ara, desapareix. Ens haurem de guiar per les fites i les traces de corriol, majoritàriament obertes pels cabirols, entre els matolls. D’anada ens apropem al caire del cingle, per gaudir de les vistes que ofereix, però al tornar veiem que uns metres per sota trobem un rastre més clar. De fet, aquesta situació és més marcada en el primer tram de la pujada, doncs passats uns plans, la cosa s’esclareix notablement i s’avança més còmodament. Així ens situem en una mena de portella als peus del Faro d’Avall, on hi ha una fita de pedres, sobtant-nos la presència d’una corda nuada que hi arriba des del vessant sud de la paret. Des d’aquí, arribem en un no res al capdamunt d’aquesta elevació herbada, situada a 1820 metres, que ofereix una esplèndida imatge de l’Avedoga d’Adons. Perdem una mica d’alçada fins al collet entre els dos cims i encarem la darrera pujada que ens deixa al principal objectiu de la jornada. Com era d’esperar, és una balconada privilegiada sobre l’entorn en el que s’aixeca, oferint-nos unes panoràmiques excel·lents sobre un grapat de serralades, tant llunyanes com el Turbón i el sector Posets-Maladeta, però també més properes, com les del Parc Natural d’Aigüestortes o les del Parc Natural de l’Alt Pirineu, per a dir-ne algunes, ja que Salòria, Cadí, Pedraforca, Port del Comte i fins i tot Montserrat poden distingir-se a l’horitzó en un dia clar.

De tornada flanquegem el Faro d’Avall i ens separem més del cingle que a l’anada, ja que seguim una línia d’avanç més clara, fins que recuperem la fita que marca el punt on recuperem el GR, pel que tornem a Adons sobre els nostres passos.

Dificultat tècnica: No trobarem cap pas que presenti dificultats tècniques, ja que anirem per un camí molt fressat mentre seguim el GR tot i que, més tard, el sector carener s'hagi de fer d'una forma més intuïtiva, cercant fites i rastres de corriol.

Dificultat física: Mitjana, per la distància a recórrer i el desnivell a superar.