L’Avencó – Riera de l’Avencó – Sant Miquel de Canyelles – Restes megalítiques de la serra de l'Arca – Aiguafreda

Bona caminada des del barri de l’Avencó d’Aiguafreda, en la que hem anat pujant seguint el curs de la riera, passant primer per l’ermita de Sant Salvador, la platgeta, les fonts del Verni i del Pèl de Gat, fins arribar a la masia de la Casanova de Sant Miquel. Aquí, deixem la pista per seguir el corriol que s’enfila fins a l’ermita de Sant Miquel de Canyelles que hem trobat oberta.

Seguim pujant fins arribar al PR C-200, on busquem el camí que puja directe al Sení, però que no sabem trobar (desprès un muntanyenc de la zona ens ha indicat que aquest camí s’havia perdut) i per això, decidim girar a l’esquerra per anar a enllaçar amb el camí que va des de can Serra de l’Arca al Sení, que seguim còmodament fins a les ruïnes d’aquesta masia. Aquí trobem ràpidament, un corriol a l’esquerra que passant pel d’amunt de la casa, s’enfila molt dret fins a la Creu de la Parròquia.

Continuem el camí per la carena dels cingles del Sení, passant successivament per les restes megalítiques, dels dòlmens del serrat de Puigventós, de can Serra de l’Arca, del serrat del Moros, de la Creu d’en Sastre i la tomba de la Casanova de la Serra. El camí GR-2 va baixant, cap a la masia de can Serra de l’Arca i la Casanova, passant per un bonic mirador natural, des del que observem perfectament tots els cingles de Bertí, des de Puiggraciós a Centelles.

Seguim baixant, seguint el GR-2, fins arribar a Aiguafreda, passant per la barraca de l’Aragall, un dipòsit d’aigües municipal i el molí de les Cassades. Donem la volta per la població i anem ja fins al punt de sortida, passant abans d’acabar la caminada, pel pou de glaç gran (n’hi ha dos de més petits, que no visitem) i creuant de nou la riera, arribem al punt de sortida de la caminada.


Aiguafreda, país de dòlmens.-

Per la seva situació al centre de la vall del Congost, entre el Montseny a l’est i els Cingles de Bertí a l’est, el territori d’Aiguafreda ha fet de límit entre les planes del Vallès i d’Osona. Aquest localització ha afavorit que hi hagi testimonis de la presència humana des de la Prehistòria. Entre aquests, es compten els monuments megalítics de la Serra de l’Arca i la seva rodalia, que assoleixen aquí una de les concentracions més notables de Catalunya (“arca” = dolmen).

Els monuments megalítics d’Aiguafreda són un conjunt de 5 monuments, als quals cal afegir els propers del terme del Brull i de Sant Martí de Centelles. Amb cronologies que van del 2500 al 2000 ANE, es tracta de monuments funeraris, segurament amb funcions de delimitació territorial, que han proporcionat algunes de les restes arqueològiques més interessants del país. Entre aquestes destaca, sobretot, el conegut ganivet de sílex del Serrat dels Moros (Serra de l'Arca I), un dels més ben tallats i grans (32 cm.) de Catalunya.

Els monuments megalítics d'Aiguafreda han estat objecte de diferents intervencions humanes en temps contemporanis, que malauradament també inclouen el vandalisme, les excavacions furtives a la recerca de suposats "tresors" i reconstruccions més o menys benintencionades i fantasioses. En els darrers anys, una major sensibilitat envers aquest patrimoni i la seves possibilitats com a recurs cultural, educatiu i turístic propicien intervencions més acurades.