L'Empordanet: Parlavà, Casavells, Corçà i Rupià

Esquerra

Parlavà

El municipi de Parlavà s'estén per la plana d'inundació dels rius Ter i Daró, tot i que la seva part occidental està formada per petits pujols, el més elevat dels quals és el Montori. Parlavà és el cap de municipi, però el terme també comprèn el poble de Fonolleres i els veïnats de la Rutlla i Matabou. El poble de Parlavà no té una estructura urbana gaire clara: tan sols a l'entorn de l'església hi ha una agrupació d'edificis distribuïts en carrerons estrets i curts, que semblarien assenyalar un antic recinte murat del qual no resten vestigis. Fora d'aquest nucli el poble s'allarga vers llevant i tramuntana en petits veïnats poc definits. El principal monument és sens dubte l'església de Sant Feliu, en orígen romànica, sobrealçada i convertida en fortificació al segle XV. L'obra original romànica es pot datar entre els segles XII i XIII tot i que l'origen de la parròquia és anterior. Consta d'una sola nau, coberta amb volta apuntada i capçada amb un absis semicircular que conserva la finestra original, de doble esqueixada. L'aparell és fet amb carreus mitjans, ben escairats i enfilats. Les obres de fortificació van respectar l'obra romànica tot i alçant la nau i l'absis fins a doblar l'alçada original. Als murs sobrealçats es van obrir amb espitlleres i es van defensar amb un matacà. Als segles XVI i XVII s'hi van afegir dues capelles (hi ha un carreu exterior amb la data de 1630) i la sagristia. El frontis es va reformar l'any 1742, data inscrita a la portalada. Encara es pot veure el perfil de la façana antiga, amb els dos arcs de la seva espadanya. L'actual campanar, postís, és obra del segle XIX.

Recte

Seguim recte i encarem un tram de pujada.

Corriol a la dreta

Puig Rodó

Antic forn de calç

Dreta

Esquerra, Can Magí

No info available

Aparcament

Camí de les Mercaderes

Pas sota carretera 1

Casavells

Caiavellos és el nom del poble de Casavells en un document de l’any 983; Caiavells al segle XI, Canavells al segle XII i finalment, el 1693, és citat com a Casavells. El poble de Casavells està estructurat al voltant de l’església romànica de Sant Genís, un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català. Des d’aquest indret s’obté una magnífica panoràmica del pla de Belleses. És destacable el campanar de torre, també d'època romànica, amb obertures geminades separades per columnetes cilíndriques, que podria ser anterior a la construcció de la nau actual.

Pla de Bellesses

Pas sota carretera 2

Corçà

El poble de Corçà és esmentat per primera vegada l’any 878 en un precepte de Lluís el Tartamut, el rei franc que dominava aquestes terres. El document fa referència a una de les possessions del bisbe de Girona amb el nom de Quartianum. A la documentació de l’any 881 que confirma les possessions del bisbe, el poble hi és esmentat com Quertiano. Més tard, al segle XI, passa a dir-se Quarciano i finalment, al segle XVII, l’anomenen Corciano als documents en llatí i Corsá (Corçà) en català. El municipi de Corçà conserva un interessant centre històric i un important patrimoni arquitectònic, presidit per l'església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa, documentada el 1065. És un gran edifici del segle XVIII bastit sobre un temple anterior, romànic, dels segles XII i XIII, algunes parts del qual subsisteixen. També en el mateix nucli de la població de Corçà, a la sortida i a molt poca distància, hi ha la capella de Sant Sebastià, una esglesiola molt petita del s. XVIII, d’una nau amb absis semicircular i voltes d’arestes.

Ermita de St. Sebastià

Petita capella del s. XVIII, d’una nau amb absis semicircular i voltes d’arestes.

Cementiri

Zona Pícnic

Rupià

El poble de Rupià manté el traçat urbanístic medieval, d'estrets carrerons i petites places amb edificis que són una mostra d’arquitectura popular tradicional i casals senyorials (segles XV-XVIII). El poble, declarat conjunt historicoartístic, s’ha expandit amb petits ravals vers el sud (placeta del Bisbe, carrer de Fora Portal), iniciats ja al segle XVII, i a llevant (carrer de la Indústria). Les muralles devien encerclar —a més del palau episcopal, l’església i el nucli primitiu del poble— la plaça d’armes i l’albacar de la fortalesa. Aquest recinte defensiu tenia planta rectangular. Moltes cases han estat adossades als murs interiorment i exterior. El portal d’Avall (al SE) conserva el passadís amb volta, mentre que al portal d’Amunt (a ponent, davant de l’església) es veuen només les arrencades de la curvatura de voltes i arcs. Altres restes visibles pertanyen a la torre quadrangular del NE (a la façana posterior de Can Nató), i al sector septentrional, una complexa estructura defensiva integrada a Can Vilà (segle XVII). Hi ha algunes restes de murs atalussats al nord i a ponent; n'hi ha fragments considerables dins les cases, com els de Can Valls, espitllerats, al sector oriental. Les muralles existents són considerades del segle XV. L’església parroquial de Sant Vicenç de Rupià és una construcció gòtica tardana amb frontis barroc, d’una nau amb capelles i contraforts laterals i capçalera poligonal (segles XV-XVII).

Camí Vell de Parlavà

Riera de l'Esquerrana

Vistes al Montgrí

Carretera local

L'Ocell

Casa de colònies.

Can Mengol