L'ENCLUSA (100 CIMS FEEC) DES DE SANTA EUGÈNIA DE BERGA-CREU DE MONTAGUT-CASTELL DE TARADELL-BALMA DELS TRABUCAIRES

Entretinguda ruta plena d'indrets arquitectònics i natural destacats dintre de la comarca d'Osona que es desenvolupa fonamentalment dintre del terme municipal de Taradell, però que comencem al poble de Santa Eugènia de Berga. El recorregut té com a punt més interessant sens dubte, la visita a la històrica i amagada Balma dels Trabucaires, tot i que també pujarem al cim de l'Enclusa, inclós al repte dels 100 cims de la FEEC i passarem per la preciosa església romànica de Santa Eugènia de Berga entre molts altres llocs.
Comencem la ruta a la zona nord de la població osonenca de Santa Eugènia de Berga, al carrer Pirineu, per agafar de seguida la pista que a la dreta que porta cap al càmping Santa Eugènia Park, que deixarem a la dreta. La pista ens porta a deixar a la dreta la Teuleria de l'Eimeric i poc més endavant, a l'esquerra, el magnífic Castell de Sala-d'heures, històric casal o casa forta de propietat privada que podrem veure des de l'exterior. Continuant la pista, la deixarem per agafar un corriol que surt a l'esquerra i que ens porta a altra pista que agafem a la dreta i que tornem a deixar aviat per un corriolet que ens porta aviat al poble de Vilalleons, ja dintre del terme municipal de Sant Julià de Vilatorta, on arribem després d'un curta pujada. D'aquest petit nucli destaca la seva església de Santa Maria, d'origen romànic però amb un aspecte actual després de diferents modificacions del s.XVI. Deixem enrera el poblet per seguir per la carretera asfaltada, que deixarem per agafar a l'esquerra el senyalitzat Camí de la Carena, o drecera cap al Santuari de Puig-l'Agulla. El corriol amb algun tram força inclinat ens deixa al GR-2 on es troba el santuari, on trobem panells informatius i un bar restaurant. Seguim ara el recorregut del GR-2 que després d'uns metres per asfalt, surt a l'esquerra per un corriol que comença a pujar en direccio a un collet, on deixem el GR momentàniament per agafar el corriol de l'esqurra que puja cap al cim de la Creu de Montagut (810 m) o Puig-l'Agulla segons alguns mapes. Al cim, trobem una gegantina creu d'uns 4 metres d'alt sobre una base quadrada de formigó bastida per l'orfeó vigatà el 1948, que a la seva vegada està construida sobre les restes d'una torre de telegrafia òptica bastida cap a 1850. Un trencat corriol ens baixa del cim per tornar al GR-2 que ens treu a la pista que ens portarà al Collet dels Tres Termes, on conflueixen els termes municipals de Taradell, Sant Julià de Vilatorta i Viladrau. Al collet una pista baixa a l'esquerra, al centre trobem el corriol que voreja l'Enclusa i per on segueix el GR-2 i a l'esquerra, en pujada, el corriol que ens porta en direcció al cim de l'Enclusa, que és el que prenem nosaltres i que ens endinsa al terme municipal de Taradell. A la primera cruïlla que trobem, seguirem a l'esquerra fins arribar a un collet senyalitzat on nosaltres anirem cap a l'esquerra en comptes de continuar pujant cap al cim, per visitar les curioses Cuines d'en Rocaguinarda, com popularment es coneix a Taradell a la gran balma, amb dos forats o coves que s’endinsen una pocs metres, una força alta i l’altra baixa i de poc fàcil ingrés i que reben aquest nom perquè en aquest indret es refugiava el gran bandoler Perot Rocaguinarda, nascut a finals del s.XVI al municipi lluçanès d'Oristà. Reseguint per sota la cornisa del cim de l'Enclusa, inclós al repte dels 200 cims de la FEEC, que rep aquest nom per la forma d'aquesta eina de ferrer, ens enfilem a la part superior de la mateixa per arribar aviat al punt més alt de l'aplanat cim, on es situa el vèrtex geodèsic a 868 m d'alçada. El vèrtex es troba totalment emboscat, però si seguim uns metres endavants, més enllà del corriol de baixada que agafarem a l'esquerra al lloc on trobem un cartell, arribarem a l'extrem del cim, on trobem un màstil amb bandera i des d'on tenim vistes magnífiques sobre la Plana de Vic, el massís del Montseny i els seus cims més emblemàtics les Agudes, el Turó de l'Home i el Matagalls, Les Guilleries, els Pirineus i també el Castell i poble de Taradell. Baixem del cim per l'esmentat corriol on en algun punt caldrà ajudar-se de les mans, però que no representa excessives dificultats. Aviat, passem per sota del cim podent apreciar la seva roca sortint i l'evident forma del bloc d'acer on els ferrers piquel el metall i que dona nom a aquesta singular muntanya. El corriol, bastant trencat i pedregós, acaba deixant-nos a la Collada de Mansa, on tornem a coincidir amb el GR-2 i amb la carretera B-520, que creuarem per passara l'altra banda fins a un pal informatiu i seguir el PR C-42 o sender de Tarradell en direcció al Castell de Boix o de Taradell. La pista baixa forta fins a una cruïlla on a un panell informatiu, es segueix a l'esquerra fins creuar el Torrent de la Mansa i comença la continua pujada que ens portarà al collet on farem l'anada-tornada per anar fins al Castell de Boix o de Taradell. El singular i fotogènic castell, en estat ruinós però amb les seves restes consolidades, es troba estratègicament bastit sobre una gran roca per dificultar-ne l'accés i amb una àmplia visió panoràmica de guaita. Documentat en 893 en plena època de la del comte Guifré el Pilós i la reconquesta, s'emmarca dins la reorganització territorial projectada per aquest comte per facilitar la defensa dels territoris conquerits. Fora del recinte trobem la Creu del Castell i una pedra homenantge a mode de rosa dels vents erigida pel Centre Excursionista de Taradell. Tornem enrera cap al punt on hem fet l'anada-tornada endinsant-nos a les conegudes com a Roques dels Trabucaires, conjunt laberíntic de grans roques de curioses formes , entre les quals trobem l'anomenada Font del Castell, entre les roques i que suposem que en època de pluges deu portar aigua. Seguim les senyals del PR passant per un mirador sobre la cinglera i que desemboca al Coll de Taradell on anem a l'esquerra fins veure un corriolet que a l'esquerra puja cap al cim del Puiggrifó (848 m), que es troba envoltat de vegetació i que no ens ofereix vistes. Baixem per l'altra banda seguint el corriol que descendeix fins tornar a la pista a altra cruïlla que ara agafem a la dreta tornant a coincidir amb el GR-2 però que sols seguirem uns metres per sortir aviat a l'esquerra per un corriol que entre grans lloses de pedra rogenca, passa per la coneguda com a Creu de Pedra, on poodem observar en les pedres el desgast de les roques pels carros que hi havien passat temps enrere, formant part del camí ral de Taradell a Viladrau. Passada aquesta zona més ampla de roques, el corriol s'estreny per apropar-nos a la zona on es situa l'amagada Bauma dels Trabucaires, on nosaltres arribem baixant des de la part superior, identificable per un arbre i on s'ha d'estar atent, perque la pedra rogenca desgastada i un parell d'arbres caiguts dificulten una mica el accedir-hi a la seva base. L’origen del nom trabucaire el trobem relacionat amb la participació de sometents i irregulars catalans en la Guerra del Francès (1808-1814) armats precisament amb trabucs. La poca precisió que el trabuc tenia en el tir era compensada per les ferides devastadores que provocava quan era utilitzat a curta distància en emboscades. L’embut era carregat amb tot tipus de metralla: perdigons, grava o ferros com els famosos voladors igualadins. També va ser l’arma habitual del bandolerisme d’aquesta època i de ben segur que la història de l’hivern del 1845 a les rodalies de Taradell va anar acompanyada de trabucs i olor de pólvora. En aquella època, acabada la Primera Guerra Carlina, quadrilles de malfactors rondaven per la zona vivint de robatoris i segrests. Feia un mes que una d’aquestes quadrilles havia segrestat tres persones a Tordera quan van ser localitzats tots plegats en una masia prop de Taradell. Els mossos d’esquadra van ser rebuts a trets per la vintena de trabucaires i en l’escaramussa moriren dos d’aquests mossos i un dels segrestats que va ser utilitzat d’escut humà. Els trabucaires fugiren cap al seu amagatall situat prop de Cal Moreu, amagant-se en aquesta bauma situada en alçada i de difícil accés, hi recolliren material per continuar la fugida. D’aquella feta li posaren el nom de balma dels Trabucaires. La resta de la història va acabar com era d’esperar. En record dels dos mossos morts existeix un pedró amb una inscripció que ho commemora i que visitarem a continuació. Abans es pujava a la bauma per un pi esporgat, però en l'actualitat, l'accès és més senzill gràcies a una escala metàl·lica que va posar el Centre Excursionista de Taradell. Tot i així, cal precacució per pujar-hi i veure el magnífic amagatall, on podien cabre asseguts més de mitja dotzena de persones, fent-se invisibles des de fora quan es treia l'escala per la qual es pujava al penjat amagatall. Deixem enrera la bauma seguint pel corriolet que surt a una cruïlla i que sens dubte és un accés més còmode que pel lloc on hem baixat nosaltres. El corriol segueix en part el Sot de Can Moreu fins sortir a una pista que prenem a la dreta i on comencem a pujar en direcció a la Pedra dels Trabucaires o Monument als Mossos d'Esquadra morts durant el fet històric abans comentat. El monument queda a la dreta, i allà a prop, es trobavan el mas de Cal Moreu on van passar els fets. La pista acaba desembocant altra cop al GR-2, anant nosaltres primer a la dreta per fer un anada-tornada per visita la placa commemorativa del Pi Gros. Aquest és un dels punts més emblemàtics de Taradell. Situat a la carena que porta el seu nom i que va del coll de Taradell al collet de Goitallops, el Pi Gros ha estat sempre un punt de referència i trobada per els vianants d’aquestes contrades. Antigament, quan hi havia un bosc frondós i ple de pins, el Pi Gros sobresortia per damunt dels altres essent un lloc de trobada i un punt de guia molt utilitzat. Malauradament l’any 1960 un llamp el va matar i posteriorment l’incendi del 1983 el va acabar de malmetre. Tornem al punt on hem fet l'anada-tornada i seguim el GR que deixarem al Collet de Goitallops, on ara tornem a seguir el Sender de Taradell o PR-C 42. El sender ens porta a passar pel sepulcre megalític dels Sequers de Gasala, restaurat pel Centre Excursionista de Taradell el 1981 tal i com ens indica un rètol rovellat que trobem al costat. Seguim per la pista que deixarem, per sortirnos del PR i anar a l'esquerra en direcció al Pont del Molí dels Sors o d'en Gatus, a tocar del molí de les Sors. El pont del molí dels Sors està situat sobre el riu Gurri, prop del desembocament del torrent de Gasala. Està construït sobre la roca natural i consta de dos arcs de mig punt amb maó col·locat a plec de llibre, el central de majors dimensions. El parament del pont és de maçoneria, diferenciat a la part superior per un recreixement tardà. El mateix mur serveix de barana del tauler. Popularment és conegut com el pont d'en Gatus, que com explica un panell informatiu era un indigent que durant molts anys va viure sota l'arc petit del pont, i que era anomenat així perque sempre anava acompanyat de gats. En aquest punt el riu Gurri fa de límit termenal amb Seva, motiu pel qual el pont és dels dos municipis i de fet, l'arc més petit, on va viure en Gatus, pertany al terme municipal de Seva mentre que la resta és de Taradell. Deixem el pont a la nostres esquerra i a la dreta, les restes el Molí del Sors. Continuant per la pista sortirem a una zona de camps i acabarem donant a la carretera BV-5305 que recorrerem uns metres a la dreta fins agafar uns pista a l'esquerra on entrem a un enclavament del terme municipal de Tona dintre del de Taradell, on trobem el Casal de Mont-rodon, casa forta que deixarem a la nostra esquerra. Sortim a la pista que toca la tanca de les instal·lacions del Golf Plana de Vic, on sortim de l'enclavament i anem a l'esquerra entrant al terme municipal de Taradell altra cop. A l'esquerra deixem la Font Calenta, seca al nostre pas, i poc a poc ens dirigim cap al poble de Taradell, pujant al darrer tram per una pista i un corriol que ens deixen a les primeres cases i el Pavelló Municipal el Pujoló. Arribem a una rotonda i allà anem a la dreta pel Carrer Mont-rodon fins arribar a l'església de Sant Genís, que passem pel davant per anar després en direcció a la Torre de Don Carles, també coneguda com a Torre de la Presó. La va edificar el baró de Taradell, Carles de Cruïlles i de Vilademany, d'aquí el seu nom, per ser una torre de guaita i de defensa i part d'una gran obra de fortificació que no es va completar. Va servir fins temps moderns com a presó del terme. És una torre quadrada de 14'5 metres d'alçada i tot i que fou construïda a mitjans segle XVI, encara guarda algunes característiques medievals.Seguim en direcció al Parc de la Font Gran, on trobem aquesta bonica font i també un gegantí plataner al seu costat. Seguim pel camí que passa sota el pont sobre el Torrent de Mansa i un cop passat, passarem a l'altra banda per un punt habilitat on anant a l'esquerra, passarem davant del Parc de les Olors de Taradell. Sortim a l'asfalt i passada la rotonda ens dirigim cap a la zona industrial del Vivet que creuem sortint pel Carrer del Vivet, que esdevé una pista que ens porta a passar a tocar de Can Noi Xic, on anirem a la dreta per per anar en direcció a Llagoster de Baix i l'església en estat ruinós de la Mare de Déu del Pilar. Continuant per la pista sortirem a la carretera B-520, que seguirem amb precacució durant uns 400 metres pel voral ja entrats al terme municipal de Santa Eugènia de Berga. Pel carrer del Raval arribem al parc a la dreta on trobem la font del mateix nom i uns metres més endavant arribem a la joia arquitectònica del dia, l'església de Santa Eugènia de Berga. Bastida el segle XI, és d'estil romànic. Fou ampliada durant el segle XII, i posteriors reformes l'any 1664 modificaren la seva planta amb la creació de dues naus laterals. En la restauració de l'any 1955, es va procedir a l'enderrocament de les capelles per retornar a la seva estructura primitiva. Consta de planta de creu llatina amb una nau única coberta amb volta de canó, capçada per un transsepte on s'obren tres absis semicirculars, els altars dels quals són dedicats a Santa Cecília (el de l'esquerra), a Santa Eugènia (el central) i a Sant Jaume (el de la dreta). A la intersecció de la nau i el transsepte s'alça una cúpula sobre trompes, formant un cimbori a l'exterior, de base octogonal, sobre el qual s'aixeca un campanar de torre de dos pisos amb finestres dobles al primer cos i triples al segon. Destaca la portalada d'accés, a la façana de ponent, amb arquivoltes ornamentades amb motius vegetals i dos parells de capitells també esculpits. Rodejada i admirada l'església anem a l'esquerra en direcció a la Plaça Àngel Guimerà i el Carrer del Pirineu, lloc on hem començat aquesta complerta ruta.

IBP INDEX 88 HKG (IBP index es un sistema de valoración automático que puntúa la dificultad de una ruta de manera ecuánime y objetiva).