L'Ermita de Santa Fe ( 100 cims essencial ) des del Camí de Santa Fe

Aquesta és una senzilla i agraïda proposta per assolir el cim de Santa Fe, on trobem l'ermita del mateix nom, i pertanyent a Organyà, que forma part de la llista dels 100 cims essencials de la FEEC.

Des d'Organyà prenem la pista asfaltada que es dirigeix cap a la Vall de Cabó i en trobar un trencall, també asfaltat, que va a l'esquerra (cap a Montsianell), el prenem i seguim uns 2 quilòmetres fins que trobem un trencall a la dreta. Al marge esquerre de la pista asfaltada hi ha el tros just per aparcar el cotxe al marge de la carretera.

El camí que aquí s'inicia és el Camí de Santa Fe; és una ampla pista de terra en molt bon estat que va fent revolts fins el Coll de Marí, per el qual nosaltres també passarem, però seguint una altra ruta. Seguim la pista uns 450 metres, moment en que prenem un corriol que s'enfila a l'esquerra. El corriol és de bon seguir, va fent revolts de forma continua per que el desnivell sigui de bon portar, i a fe que ho aconsegueix, ja que anem remuntant amb vivesa, però amb facilitat.

En poca estona trobem altre cop la pista de Santa Fe, que creuem sense més dilació per continuar corriol amunt. Tornarem a fer el mateix en la següent cruïlla amb la pista de Santa Fe una mica més amunt. Ara entrem en un bonic tram molt revoltat que ens torna a portar fins la pista de Santa Fe, que aquest cop seguirem un petit tram a l'esquerra, fins el moment en que arribem al Coll de Marí, punt on acaba la pista. En el mateix coll, trobem unes escales que ens duen fins una escultura en homenatge a Mossèn Cinto Verdaguer.

Deixem enrere el Coll de Marí, ara per un corriol que recorre un preciós tram als peus del cingle al qual estem pujant i al capdamunt del qual es troba l'ermita de Santa Fe. Primer trobem un tram força revoltat per després seguir una línia més recta fins trobar una cruïlla que de seguir-la ens portaria davallant cap a la Vall de Cabó; nosaltres però, seguim pujant per arribar en poca estona al Collet dels Prats, un bonic racó on s'obre una esplanada i que fa de conjunció entre diferents cingleres. Nosaltres torcem a l'esquerra i enfilem un darrer tram on podem apreciar el canvi de vegetació, amb menys arbres i més arbust, i del terra que trepitgem, ara més pedregós. En poca estona, ja veiem al damunt nostre l'ermita de Santa Fe; ens hi enfilem per un petit tram de rocallam i la rodegem per l'esquerra, per accedir a la banda de l'entrada on hi ha també el fantàstic mirador de Santa Fe.

Les vistes son magnífiques des de la Vall d'Organyà i la de Cabó en primer pla, la Tossa Plana de Lles al nord, el Vulturó i el Cadinell al nord est o el Pedró dels Quatre Batlles a l'est. A destacar també l'oportunitat de fer tocar les campanes de l'ermita amb la cadena que en penja. L'ermita apareix esmentada l'any 1075, és de nau rectangular allargada i s'hi cel·lebra un aplec el dilluns de Segona Pasqua.

Si tornem a la part posterior de l'ermita, podem seguir uns pocs metres la carena i arribar fins el que sembla el punt més alt d'aquesta part de la muntanya de Santa Fe, però no hi trobem cap fita que així ho marqui, en tot cas, des d'aquesta banda també podem gaudir de magnífiques panoràmiques.

La baixada la fem seguint els passos que hem fet en l'anada, i cal dir que el descens es fa de forma bastant senzilla, ja que al ser una ruta força revoltada no hem de superar grans desnivells en cap moment.