L’Ermitatge de Cardó

L’Ermitatge de Cardó és un conjunt de catorze ermites del municipi de Benifallet (Baix Ebre).
La construcció d’ermites disperses per la vall de Cardó va respondre, com l’edificació del monestir de sant Hilarió, a la necessitat per part dels monjos de l’Ordre del Carme Reformada, reunits l’any 1592, de posseir alguns llocs apartats on aquells monjos que volguessin es poguessin allunyar de la vida mundana per a dedicar-se a la vida eremítica.
El Desert de Cardó, que va esdevenir Balneari al segle XIX, situat al capdamunt del cingle del Salt del Frare, es va començar a construir al 1604 per tres frares i un peó. El 1606 es van comprar els terrenys i va començar la construcció del convent i de les 14 ermites on es van establir la comunitat dels carmelites Descalços. Degut a la Guerra Carlista i posteriorment a la desamortització de Mendizàbal, els carmelites van haver d'abandonar Cardó.
Al segle XIX uns empresaris Tortosins van decidir construir un Balneari restaurant així el conjunt d'edificis que s'havien quedat al desús durant dos segles. Durant aquest segle el Balneari va gaudir d'una gran fama, fins que va arribar la Guerra Civil.
Durant la Guerra Civil es va utilitzar com a seu per a les Brigades Internacionals i posteriorment es va usar com a hospital per als republicans, durant la batalla del Ebre. L'any 1940 es torna a obrir el balneari, fins l'any 1967 on queda finalment abandonat.
L'any 1974 va ser comprada per engegar una planta embotelladora que ha anat passant per diferents propietaris fins que al 2007 va cessar l'activitat definitiva.
Ordre de ermites:
1.- Sant Elies, a prop de la font del borboll, s’edificà en la finalitat de proveir d’un lloc més confortable i més ampli als personatges importants de l’Ordre que visitaven el monestir i volien retirar-se durant uns dies.
2.- Mare de Déu del Carme, edificada al costat del monestir a tocar de la balconada del salt.
3.- Santíssima Trinitat, al igual que la ermita de Sant Elies, la construcció es deu a la necessitat de proporcionar un lloc enretirat i confortable als personatges importants de l’Ordre del Carme Reformada que passessin pel Desert de Cardó i volguessin, durant uns dies, fer vida d’anacoreta, seguint la trajectòria fundadora de Teresa de Jesús.
4.- Sant Àngel, aquesta ermita era considerada com la porteria del Desert de Cardó.
5.- Santa Agnès, es troba a una balconada natural que domina la cara est de la vall en unes magnifiques vistes.
6.- Capella de Sant Roc, igual que Sant Elies i la Santíssima Trinitat, s’edificà en la finalitat de proveir d’un lloc més confortable i més ampli als personatges importants de l’Ordre que visitaven el monestir i volien retirar-se durant uns dies. Les seves aigües, eren conegudes des d’antic com de la Ronya degut a les seves propietats curatives.
7.- Sant Josep, les aigües de la seva font eren considerades l’any 1891 com les més riques en minerals.
8.- Sant Simeó de Benifallet, o de la columna, es emplaçada sobre un penyal, i es la mes visitada de tota la vall pel sorprenent emplaçament.
9.- Sant Onofre de l’Agulla, juntament en la de Sant Roc, són les més enlairades de la vall, te unes magnifiques vistes i estava aixecada sobre un penyal alt i estret, per això el nom.
10.- Sant Joan Baptista, el seu emplaçament la fa tenir el paper de porta d’entrada al monestir.
11.- Sant Bernat, segons assenyala Beguer al seu llibre “El valle de Cardó”, l’ermita de Sant Bernat va ser la primera que es va construir. També es coneguda com la “Cremada”. Conta la llegenda que un ermità de Cardó, va ser enxampat en companyia d’una mossa del contorn, tot gaudint de la carn en el recinte sagrat de l’ermita. Arrel d’aquest fet, en base a la consideració que el lloc ja no era sagrat, es va calar foc a l’ermita i el lloc està abandonat.
12.- Santa Anna, es probable que a conseqüència de la compra de les terres de la vall al 1877, per part de Salvador Cabestany Garol, l’ermita es convertís en un mas per a la producció del balneari.
13.- Sant Jeroni, es deu al desig de D. Jerónimo Ferrer, racioner de la catedral de Tortosa, que volia dedicar una ermita al seu patró, Sant Jeroni.
14.- Santa Teresa, situada al capdamunt de un turonet, es la mes propera al monestir, i potser també la que aguanta millor la seva estructura.

En aquesta ruta no he anat a la ermita de Sant Jeroni, queda a prop del balneari i es la mes enrunada de totes. No tenia bateria per registrar-la.