LES 15 (+1) ERMITES DE MONTSERRAT

PLAÇA BASILICA

1 SANT MIQUEL

Hi ha referències històriques d'aquesta ermita a l'any 1211 i més endavant a l'any 1344. Durant la guerra amb França el 1810, l'ermita es enderrocada; posteriorment l'any 1870 va ser reconstruïda novament sobre els antics fonaments; Sant Miquel es considerat patró de la muntanya de Montserrat des del s.III. Davant de l'ermita hi ha una creu de terme; des de l'ermita es poden veure unes boniques vistes de tot el complex que forma el Monestir.

2 SANT JAUME

L'ermita de Sant Jaume va ser construïda al voltant d'una cova natural a la paret de la "Gorra Marinera"i disposa d'unes vistes excel•lents sobre el Monestir i sobre gran part del massís de Montserrat, així com també des d'aquest indret podrem veure gairebé la resta de les ermites. L'any 1812 va ser destruïda per l'exèrcit francès. En l'actualitat només en resten els fonaments del murs i les restes de les ruïnes resten disperses per les vessants de la muntanya; tot i això encara es poden veure els murs de pedra, les dues cisternes, la cova...

3 SANTA CATERINA

L'ermita de Santa Caterina es va construir al s.XVII al costat de les antigues runes de l'ermita de Sant Pere que va ser enderrocada l'any 1677; l'ermita de Santa Caterina era una ermita molt poc visitada, ja que no quedava al peu del camí principal; l'ermita de Santa Caterina va ser destruïda l'any 1812 per l'exèrcit francès: actualment hi ha poques restes de l'antiga ermita, entre les ruïnes hi destaquen la balma, la resta dels murs de pedra, de passos, d'elements ceràmics, de paviments i de cisternes. En aquest indret i aprofitant la balma natural hi trobarem una construcció que serveis de refugi i aixopluc als escaladors i senderistes.

4 SANT JOAN

L'actual ermita de Sant Joan va ser construïda l'any 1869 i beneïda l'any 1899 i resta sota l'antiga ermita de Sant Joan Baptista que ser destruïda l'any 1812 per l'exèrcit francès. Al passat s.XX es construir sobre l'antiga ermita de Sant Joan Baptista un restaurant i que en l'actualitat ja no s'hi troba, es per això que les antigues restes de l'ermita i del restaurant estan mesclades. Aquesta ermita es va construir aprofitant una balma natural, sota d'una penya, a la vessant de la muntanya. L'antiga ermita de Sant Joan Baptista està ben al costat de l'ermita de Sant Onofre i antigament aquestes dues estaven unides per una passarel•la. De l'antiga ermita encara es poden apreciar els seus murs de pedra, passos, cisternes d'aigua i terrasses. L'antiga ermita de Sant Joan Baptista ja existia l'any 1512quan n'era abat en Pedro de Burgos.

5 SANT ONOFRE

A l'ermita de Sant Onofre només s'hi podia accedir a peu i per arribar-hi hi havia unes escales, part de les quals eren excavades sobre la mateixa roca, i posteriorment es creuava un pont de fusta que penjava del precipici. Al estar situada a la vessant de la muntanya gaudia de molt bones vistes. Fou construïda a finals del s.XV per l'abat Pedro de Burgos i com la majoria de la resta de les ermites fou destruïda l'any 1812 per l'exèrcit francès. En l'actualitat encara es poden apreciar murs, passos, escales d'accés i sobretot una cisterna d'aigua excavada a la mateixa pedra.

6 SANTA MAGDALENA

Antigament aquesta ermita estava situada a uns 600 passos del seu emplaçament actual; en aquest emplaçament hi havia construït un castell (Castell d'Otger) que posteriorment l'abat Garcia de Cisneros va reconvertir en ermita cap allà l'any 1498. Situada entre penyals i riscos només era accessible a peu. Va ser destruïda l'any 1812 per l'exèrcit francès. En l'actualitat només hi trobem restes de murs de pedra, terrasses i restes de l'antic Castell.

7 SANT MARTI

Hi ha alguns escrits que anomenem a aquesta ermita com la de Sant Martí, però en l'actualitat en queden poques restes o senyals; una cisterna o alguna canal d'aigua es poc més del que es pot trobar. Actualment la construcció es un habitacle obrat que utilitzen els escaladors com a refugi, al igual que alguna altre.

8 SANT JERONI

L'actual ermita de Sant Jeroni es de recent construcció i la seva ubicació queda lluny de l'antiga ermita de Sant Jeroni. Juntament amb l'ermita de Sant Antoni són les que més lluny es troben del Monestir. L'antiga ermita de Sant Jeroni, de la que avui en dia no se'n troben restes, va ser edificada entre els anys 1536 i 1541 i posteriorment l'any 1590 fou novament ampliada i restaurada; més endavant l'ermita es va enrunar i fou restaurada novament l'any 1721 i va romandre d'en peus fins l'any 1812, en que va ser destruïda per l'exèrcit francès; la seva ubicació estava molt aprop del cim de la muntanya de Sant Jeroni, la zona més elevada de Montserrat; l'antiga ermita es va erigir sobre una antiga capella, anomenada Santa Maria la més Alta; la seva ubicació quedava per sota de les actuals antenes que hi ha en el cim de Sant Jeroni i sobre seu si va construí, al passat segle XX, un restaurant, actualment ja desaparegut.

9 SANT ANTONI

Probablement, en el passat, l'antiga ermita de Sant Antoni era situada en una altre emplaçament mes abrupte i posteriorment fou traslladada al seu emplaçament actual. Era considerada com l'ermita més solitària i juntament amb l'ermita de Sant Jeroni, eren les més allunyades del Monestir. L'ermita de Sant Antoni està situada sobre l'anomenada "Paret dels Diables". Al davant mateix de l'ermita i gràcies a la seva alçada podem gaudir d'unes vistes espectaculars de la Muntanya de Montserrat; l'ermita es troba davant mateix d'un dels símbols més conegut de Montserrat, el Cavall Bernat. Les restes i runes de l'antiga ermita gairebé no son visibles i només es poden veure algun mur de pedra, marges o murs de contenció de terra, terrasses i una cisterna d'aigua. A finals del s.XV va restaurada i ampliada per l'abat Cisneros. Durant la guerra de la Independència va ser convertida en polvorí i va romandre dreta fins que en l'any 1812 fou destruïda per l'exèrcit francès. La Balma obrada es fa servir actualment com a refugi d'escaladors.

PEU CAVALL BERNAT

10 SANT SALVADOR

L'existència de l'ermita de Sant Salvador es troba documentada a principis del s.XIII. La balma natural formava part de l'ermita antiga i en reconstruir-se l'ermita la balma fou transformada en oratori dedicada a la Nativitat del Senyor. L'ermita també era coneguda com l'ermita de la Transfiguració. L'any 1812 va ser destruïda per l'exèrcit francès i quatre anys més tard va ser restaurada i es va utilitzar fins l'any 1821en què fou abandonada definitivament. Actualment de l'ermita antiga només en resten algunes restes poc consolidades, com ara murs de pedra, murs de contenció, terrasses i una cisterna. Actualment a la balma de la roca hi ha una construcció moderna que està en ús per a escaladors.

11 SANTISSIMA TRINITAT

Les restes de l'antiga ermita de la Santíssima Trinitat es troben en un lloc força pla i assolellat, adossat a l'extrem oriental de les roques dels Flautats. En el seu dia fou l'ermita més gran de totes, amb planta baixa i pis superior i per això era coneguda com "el palau de les ermites". Era un lloc de descans per a monjos, llecs i escolans i també era lloc d'acolliment d'hostes i pelegrins. Al s.XV va ser reedificada i habitada per Bernat Boí "prior dels ermitans". Al s.XVII l'abat Beda Pi l'amplia de manera considerable amb una nova cisterna i un dormitori per a monjos; anys més tard, l'abat Jaume Martí bastí la capella i aixecà un pis. L'any 1812 va ser destruïda per l'exèrcit francès i posteriorment, quatre anys més tard, va ser restaurada i en l'any 1821 va ser abandonada després que uns lladres assassinessin l'ermità. A dia d'avui hi han restes de l'antiga ermita en bon estat de conservació; encara es poden veure parets de pedra dretes, murs de pedra, passos, paviments ceràmics, cisterna i canals d'aigua i terrasses.

12 SANT DIMAS

Aquesta ermita també es coneguda com l'ermita del "Bon Lladre i del Castell", ja que prèviament en el seu lloc existia el castell de Marro que el rei Pere d'Aragó va ordenar reedificar. L'ermita de Sant Dimes estava formada per una capella amb un edifici annex, on hi havia dues habitacions i al darrere una llar de foc; amb el temps passà a tenir dos oratoris: el de Sant Bertomeu, construït al s.XVII i el de Sant Josep, edificat el s.XVIII fora del recinte; també s'hi aixecà un calvari a la part més alta. Al s.XVI durant el temps de l'abat de Burgos, es destruí el castell i canvià l'advocació de l'ermita. L'ermita va ser destruïda l'any 1812 per l'exèrcit francès i restaurada quatre anys més tard fins que va ser definitivament abandonada l'any 1821. A finals del s.XIX es va reconstruir la capella i s'abandonà de nou fins a la dècada dels setanta (s.XX) en que va ser restaurada. L'ermita de Sant Dimes es troba just sobre del Monestir, al capdamunt de l'escala dreta que surt del jardí i després de superar uns 600 esgraons. Actualment hi ha restes de l'antiga ermita en bon estat de conservació i restes de passos i restes del castell, així com dues cisternes encara en funcionament.

13 SANTA CREU I SANTA HELENA

Aquesta ermita també es coneguda con l'ermita de Santa Helena; està construïda aprofitant una petita balma natural, sota d'una roca de poca alçària; a partir de l'any 1764 va tenir un oratori dependent dedicat als Sants Reis on hi havia un quadre dels reis a l'altar, un nen Jesús de cera, dos poms en forma de flors i un frontal amb dues cares, una de seda i l'altre de pintura. A la capella hi havia un retrat i una inscripció lapidària elogiosa del sant ermità Benet d'Aragó. L'any 1810 va ser destruïda durant les obres de fortificació del Monestir; sis anys més tard va ser restaurada i en l'any 1821 va ser abandonada després de la mort del seu ermità P. Soler; en el anys seixanta (s.XX), va ser novament restaurada per albergar algun monjo. Es conserven poques restes de l'antiga edificació i es poden veure algunes restes de murs pedra, graons en la roca i tres cisternes. L'actual construcció de l'ermita encara es troba en ús i te limitat el pas, dons es una espai privat de la Comunitat.

14 SANT BENET

L'ermita de Sant Benet fou construïda l'any 1536per l'abat Pedro de Burgos. Durant molt anys aquesta ermita fou l'habitatge dels ermitans vells, ja que es trobava molt pròxima al Monestir. Trenta anys després de la seva construcció, l'abat Garriga l'amplià bastint una capella dedicada a la Sant Escolania. L'any 1812 va ser destruïda per l'exèrcit francès; quatre anys més tard fou restaurada i va estar en ús fins l'any 1821 que va ser abandonada. Durant els anys trenta (s.XX) els oblats benedictins van reedificar la capella. Actualment serveix de refugi als escaladors. De l'antiga ermita se'n conserven poques restes i només en queden dues cisternes i la canal d'aigua, terrasses i murs de contenció de terres.

15 SANTA ANNA

La primitiva ermita de Santa Anna es trobava a poca distància de l'actual, una mica més al nord i va ser traslladada al seu emplaçament actual per a més comoditat dels ermitans i peregrins. L'ermita de Santa Anna era força espaiosa amb diverses estàncies, atri amb jardí, hort, dues cisternes i una capella amb un cor amb cadires per acollir els ermitans de altres ermites que si aplegaven per a celebrar missa els diumenges i festius. L'erm es dividia en un rebedor, un oratori, una peca de retir, una cambra amb alcova, un museu, un estudi, un menjador, una cuina, una cisterna, un hort i un jardí. Fou un abat Cisneros que en l'any 1498 la va vestir en la seva actual ubicació. L'any 1812 va ser destruïda per l'exèrcit francès. A les rodalies es troba la cova i la font de Santa Anna. En l'actualitat es poden veure les runes dels murs de pedra, de passos, de la cisterna i de terrasses.

COVA SANTA ANNA