Les Borges del Camp - Serrat del Cisa - l'Aleixar - Rocabruna

En aquesta ocasió em desplaço fins a Les Borges del Camp, a la comarca del baix Camp, per a fer un volt per a Rocabruna i el Serret del Cisa. Reconec d’entrada que la toponímia em sembla un xic confusa, com sempre, a la cartografia de l’ICC hi ha uns noms i després en la profusa senyalització que hi ha avui en dia, en trobes uns altres. En fi, començo la passejada al mateix poble, a tocar de l’Ambulatori, on he comprovat abans que era de fàcil estacionar. Segueixo una ruta circular, tot i que tampoc és del tot necessària donat que l’itinerari discorre majoritàriament per pistes i camins ben fressats i amb senyalització, com he comentat, suficient per anar per on toca sempre que sàpigues cap a on toca anar. De primeres agafo un carrer de baixada que creua la Riera d’Alforja, direcció a l’ermita de la Mare de Déu de la Riera. Un cop davant de l’ermita es reconeix l’estil modernista, tot i ser un edifici força modest, llegeixo que abans hi havia una ermita romànica i l’edifici actual, de 1904 va ser destruït durant la guerra civil i reconstruït el 1954. Al costat hi ha una zona de pic nic i fins i tot barbacoes, tot i això ho trobo força solitari i una mica deixat. Continuo direcció nord per una pista que conflueix a la mateixa Riera d’Alforja, lloc degradat, la segueixo uns metres direcció NE, passo per sota de la C-242 i immediatament giro a la dreta per anar a creuar, a tocar d’una rotonda, la mateixa carretera que porta de les Borges del Camp a Alforja. Seguint pista passo a tocar d’unes quantes cases, algunes abandonades, deixo un camí a ma esquerre que indica cap al Mas Heavy (?). A partir d’aquí deixo zona habitada i segueixo una pista, sembla, per una zona aparentment afectada per algun incendi, trist paisatge toca avui. Arribo al Mirador d’Alforja i seguidament a de les muntanyes de Prades, ambos també una mica deixats i aquest últim amb poques muntanyes de Prades a veure ja que la vegetació amaga l’horitzó. Cal pujar una mica més per a tenir alguna cosa a veure allà a la llunyania. Des del mirador surt un corriol que puja fins el Serrat de Cisa o Roca Bruna (al cim hi ha una placa amb aquest nom), opcionalment, en la pujada, es pot arribar una mica a l’esquerra (SO) altre cim que a “maps” algú ha batejat com a “Pic del Mastil”... hi ha cada nom en les ubicacions de “maps” que deu n’hi do. La ruta que porto baixa quasi des del cim direcció est, veig que és força dret i tapat així que decideixo tornar al mirador i baixar des d’allà. També dubto, donat l’escàs atractiu de la ruta i el paisatge, si seguir la ruta o enfilar cap a les Borges més directament i deixar de banda el pas per l’Aleixar. Des del mirador, tot i que volia passar pel mirador de les Borges del Camp, veig que hi ha un corriol que evita la llaçada de la pista, així que quan el trobo segueixo avall per aquest empinat i erosionat caminet. Surto de nou a pista, que segueixo fins a la següent cruïlla, a la dreta deixaria la ruta i baixaria directe a les Borges i a l’esquerra retrobaria la ruta fins a l’Aleixar. Com que vaig bé de temps, opto pe recuperar la ruta, al menys que per kilòmetres que no quedi ja que la resta no acompanya. Seguint, com no, pista, arribo a tocar del que en algun temps seria un camp de futbol, avui deixat de la ma de Déu. Més endavant passo al costa de les restes d’una ermita dedicada a Sant Antoni, al costat mateix hi ha un habitatge amb un gos enorme, per sort, tancat. Segueixo avall i entro a l’Aleixar, lamentablement, desenganyat que vaig de la ruta, ni em molesto fer un volt pels carrers, alguna cosa m’hauré perdut. Una mica més avall deixo ja la zona habitada i vaig de baixada, tot passant per horts, algun habitatge, cal estar al tant de no ficar-se en cap propietat i seguir avall. Passo per una urbanització, crec de nom Rocabruna. Altre tram d’horts, altre conjunt de cases i ja sento uns tambors de lluny. Resulta que juguen un partit al camp de futbol, intueixo el nou, motiu que l’altre estigui en les condicions en que es troba. Si més nou, al nou, la cosa està animada. Més endavant passo a tocar del cementiri i ja girant a l’esquerra per l’Avinguda Magdalena Martorell i la carretera C-242z que travessa el poble retorno al punt d’inici. Sorprenentment, l’ambulatori, està obert. Ruta, des del meu punt de vista, força pobre, si més no per a conèixer altre racó del país, i pels col·leccionistes ocasió de marcar altre cim de l’absurda llista.