Les Cales del Nord del Cap de Creus: Tamariua, Fornells, Galera, Talabre i Taballera per la costa i retorn a Port de la Selva

30 de Juliol de 2022. Ruta per les Cales del nord del Cap de Creus: Tamariua, Torta, Corquell, Fornells, Galera, Talabre i Taballera.

Us proposo una ruta circular d'allò més salvatge, verge i espectacular. El dijous es varen aixecar les restriccions d'accés del nivell 3 del Pla Alfa que afectaven alguns espais naturals com per exemple el Parc Natural del Cap de Creus a causa de l'elevat risc d'incendi forestal. Amb tota la precaució del món, doncs era el moment de gaudir d'aquest preciós indret de la Costa Brava, replet de petites cales amagades i salvatges on els efectes de la tramuntana ha anat modelant. Algunes d'elles tenen un accés complicat i cal ajudar-se de les mans per arribar-hi o per remuntar muntanya amunt per a poder-ne sortir. De totes maneres no hi ha cap pas complicat per a qui està acostumat a caminar per aquests racons oblidats de la mà de Déu. Algun tram és una mica perdedor si no s'utilitza un track, fins al punt que amb track o sense potser en sortireu esgarrinxats pels matolls i plantes vàries que han aconseguit adaptar-se en aquest entorn àrid i pedregós.

Surto d'Anglès poc abans de les 6 del matí, i faig parada a Can Rajolet (Vilanna) per a fer un cafetó i treure'm la son de les orelles. Avui és dia d'operació sortida i tot i ser molt d'hora es nota en el trànsit que trobo a l'autopista direcció França. Arribo a Port de la Selva després de fer uns 88 kilòmetres i aparco el cotxe en un estacionament pròxim a la platja.

M'arribo fins al canó "Bayarte" on engego el GPS i inicio la meva aventura a les 7:25 del matí. Passo pel costat del port i m'enfilo pel carrer de la Punta de la Creu fins al collet de la Degollada. Arribat on s'acaba el carrer que coincideix amb una petita zona d'aparcament, comença el caminet que va resseguint la costa. Haureu d'anar seguint les marques grogues, les fites de pedra que anireu trobant, el camí que veieu més marcat, la vostra intuïció i si pot ser (cosa més que recomanable) les indicacions del vostre GPS.

Passo per la primera cala del recorregut proposat. És la cala Tamariua, la més pròxima a la població. Vaig seguint la costa de nord a sud, aquí no hi ha gaire marge on equivocar-se. Passada una petita cala observo un refugi de pedra que està molt arran d'aigua i baixo a fer-li quatre fotos. Recupero el caminet i passo per la Punta del Cap Mitjà i m'arribo a la Cala Fornells. Aquesta cala és més tancada i apartada (són les 8:25 i porto una hora de camí). En aquesta cala hi trobo un grup de joves que s'hi han quedat a fer-hi nit. Tots encara estan dormint. Tots menys una noia, que aixeca el cap, em mira, i torna a tancar els ulls.

Passo per dues cales molt petitones, la Cala Torta i la Cala Corquell. Observo una placa metàl·lica en un conjunt rocós que em recorda que l'any 2006 un naufragi es va emportar les vides de 4 francesos. M'arribo fins a la Punta de la Gata i em veig obligat a guanyar desnivell. És impossible seguir la costa a causa de l'orografia. Giro i m'enfilo amunt de manera decidida fins a coronar el Puig Gros (170m). És el punt més elevat d'aquest primer tram.

Ara tocarà endinsar-nos en el massís del Cap de Creus i transitar per pistes amples. Aquesta part és poc agraïda, tot i que en punts concrets podem albirar unes àmplies panoràmiques de la zona. Passarem pel costat d'algunes edificacions de pedra, totes elles en estat de ruïna. Hem d'estar atents, ja que en un encreuament haurem de fer un gir de 180° i prendre la pista que va fins a la Cala Galera.

Al costat del camí, a la dreta i arran de terra hi ha les restes d'un antic búnquer de defensa (9:50h). Està en un punt poc vistós i a simple vista poc estratègic. De totes maneres segur controlava la zona del "Golfet", que devia ser un punt d'entrada de vaixells "enemics".

S'acaba la pista i comença un corriol que m'acaba portant fins a la bonica Cala Galera on em banyo aprofitant la solitud i tranquil·litat del lloc (10:10h). Realment és un luxe poder gaudir d'aquest indret paradisíac.

Retorno enrere, i segueixo el corriol passant per una caseta on trobo una parella que estan esmorzant a la terrassa. Aquesta edificació està situada enmig d'una pineda. Segueixo amunt i el camí s'acaba mig perdent. Tinc la següent cala a la vista i només queda baixar-hi. El pendent és accentuat i cal ajudar-se de les mans en un parell de llocs. Les fites de pedra m'ajuden a seguir la traçada correcta. Arribo a la Cala Talabre a les 10:43. Una altra de les cales perdudes del Cap de Creus, amb un accés difícil. Estar aquí em fa sentir una mica com en Robinson Crusoe. Sembla com si hagués sobreviscut a un naufragi. Tinc toooota la cala per mi solet!

Toca seguir. Aquesta és la part més complicada i bruta. Primer ens hem d'enfilar amb l'ajuda de les mans i començar a guanyar desnivell. Un fort pendent ens farà suar de valent. He fet un canvi de pantalons. He guardat els pantalons curts i m'he posat els llargs. Ha estat una decisió encertada. Les plantes m'acaricien les cames i la zona és realment bruta, segueixo el track com puc i a estones camino per sobre dels mateixos murets de pedra. Passo pel costat del Puig del Moro i acabo trobant l'evident camí de baixada a la Cala Taballera. Aquest és un camí molt fressat i sense pèrdua.

Arribo a la Cala Taballera (11:20h), amplia i amb una profunda entrada terra endins. Aquí hi he estat 3 o 4 vegades i mai deixa d'enamorar-me. Hi trobo 3 parelles gaudint del lloc. Aquesta cala està al punt mig del Cap de Creus. La gent ha de caminar bastant per arribar-hi, però una vegada a lloc, l'esforç ha valgut la pena. Ja que és l'última cala abans del camí de tornada, doncs també m'hi banyo. L'aigua és més freda que la de la Cala Galera. Aquest any amb les temperatures extremes que hem tingut, és impossible no banyar-se amb l'excusa de trobar l'aigua freda. Impossible resistir-se a gaudir d'aquesta preciosa cala. Dues barraques de pescadors situades en un extrem, donen un toc d'encant al paradís!

Retorno enrere fins a les casetes i m'endinso cap a la pineda que hi ha al seu davant. Enmig dels pins hi ha una torrentera que hauré de remuntar. No és un camí, però la roca està neta com si l'haguessin escombrat. Al cap de poca estona surto del torrent i visualitzo el caminet de pujada. Està mercat amb fites de pedra. El camí és costerut i inclús m'entra alguna petita rampa (l'última vegada que recordo haver tingut rampes va ser per l'Exhaust de la Cellera). Serà que m'he relaxat massa banyant-me? O pot ser que començo a tenir les cames carregades de tant acumular desnivell? La sensació de cames carregades desapareix en un parell de minuts.

Arribo al capdamunt del turó. En aquesta esplanada hi arriben alguns cotxes (suposo que amb autorització). Avui no n'hi he trobat cap. Camino per l'ampla pista en direcció al Mas Paltré, tot i que no hi arribo perquè giro a la dreta per un corriol en baixada que hi ha poc abans d'arribar a la casa. Creuo la torrentera de Talabre. En aquest rec sec, hi veig un jove cabirol encuriosit que al veure'm arrenca a córrer esperitat.

Pujo amunt pel caminet i acabo arribant a l'Ermita de Sant Baldiri de Taballera (12:27). Tampoc hi trobo a ningú. A aquestes hores i amb aquesta calor, el turisme cultural prefereix visitar museus que tenen aire acondicionat. Continuo per pista amb les marques de GR fins a l'encreuament del mas Puignau i novament per pista fins a les primeres cases de Port de la Selva. En el moment de sortir de la barrera que tanca el pas a vehicles em creuo amb agents del mateix parc natural. Des de la part alta del poble, tenim un dels millors miradors panoràmics de tota la badia del Port de la Selva. M'hi paro a fer una foto.

Ara ja per carrers, davallo fins al passeig del mar i dono per finalitzada aquesta entretinguda ruta (13:15h). En total han sortit uns 18,5 kilòmetres i 700 metres de desnivell +/-. No puc evitar visitar un del molts bars que hi ha per la zona. La terrassa està completament plena de gent! M'alegro que sigui així. La gent de l'hosteleria i la restauració ho varen passar malament durant la pandèmia de la Covid. Benvinguda nova normalitat!

Salut, feina i bones caminades!

PD: a *veure més teniu una ruta que creua el Cap de Creus de punta a punta (ruta de 2 dies)