Les coves de Can Riera i el Puig Vicenç des de Torrelles de Llobregat

Una de les meravelles naturals que tenim a Catalunya, i de fet, en aquest cas, molt a prop de Barcelona, i que ens recorda a les conegudes Antelope Canyon d'Arizona, són les Coves de Can Riera.

Aquestes cavitats argiloses de color molt vermell i molt terroses, estan mig oblidades per tothom i no ténen cap mena de protecció a dia d'avui i la veritat és que té pinta de ser una ecosistema força delicat, esperem que el bon coneixement dels visitants faci que no es malmeti l'entorn en el futur. Per sort, queden moderadament allunyades de les urbanitzacions més properes i es mantenen força netes fins al moment.

Un dels punts més indicats per fer-ne la visita és des de l'aparcament adjacent a les instal·lacions esportives de Can Roig, pertanyent al municipi de Torrelles de Llobregat. Des d'allà ens apropem a la rotonda d'accés al mateix i prenem una petita pista asfaltada que s'enfila amb força tot allunyant-se del nucli urbà.

Quan el camí planeja una mica més, començem a vorejar camps de cirerers, plantacions molt característiques de la zona, i de seguida passem a tocar de la Masia de Can Reinal.

De seguida el camí ja serà definitivament de terra i seguira pujant poc a poc, fent alguna revolta que ens deixarà ja més amunt, a la carena, concretament al Coll de la Serra de Can Valent. Des d'aquest camí, que segueix vorejant camps de cirerers i oliveres, tenim vistes arreu, cap al mar i cap al Puig Vicenç més endavant, mentre que a la dreta veiem la Masia de Can Riera, prop d'on passarem en la tornada.

Seguint la carena, davallarem una mica fins el Coll de Can Valent i allà prendrem un corriol que s'endinsa en el bosc, primer baixant i després d'una mica de rodeig ja remuntant metres, molt a prop de les parets vermelloses de la zona.

Quan comencem a veure tot de cactus, ja serem molt a prop de la primera cova, aquí el millor que podem fer és seguir les marques verdes que anirem trobant. La millor forma de descriure-us les cavitats és veure'n les imatges, tant les que us poso, com les que podeu trobar per internet. I llegeixo que en certes hores on toca el Sòl, l'indret encara és més espectacular.

El recorregut per la zona de les coves no és massa senzill, hem d'anar remuntant metres muntanya amunt, però en tot cas val molt la pena. Cal dir que en la nostra visita vam visitar les dues primeres coves, però no vam saber trobar la tercera, així que em toca tornar-hi per trobar-la en una altra ocasió. Pel que veig, vam remuntar la muntanya massa ràpid en comptes de seguir cap a la dreta en un trencall.

En tot cas, per una banda o altre anirem a parar a una pista ja dalt de tot de la paret que ens portarà de seguida fins una altra camí on anirem trobant cartells que menen al Puig Vicenç, el nostre proper objectiu.

Prendrem de seguida, un corriol ben estret, i que en 400 metres ens remuntarà 100 metres de desnivell, en una dura pujada que ens farà suar de valent. Ara que el premi s'ho val, ja que des del cim del Puig Vicenç a una 470 metres d'altitud sobre el nivell del mar, on trobem un vertex geodèsic, gaudim de molt bona panoràmica del muntanyam que ens rodeja, tant cap al Vallès, com al Barcelonès, el Baix Llobregat i el Garraf.

Baixarem per el mateix corriol per on hem pujat i en arribar a la pista, la creuem i seguim per un corriol que surt cap a l'altra banda. Aquest corriol planeja una estona entre mig de roures i alzines, i quan comença a baixar, ens porta a una zona plena de grans roques, que formen espectaculars balmes amb unes formacions que fan difícil imaginar com s'han format.

Aquest tram l'hem d'anar fent amb paciència, fins i tot trobem tres petits passos on hi ha instal·lades cordes per ajudar-nos a baixar. Tot seguit passem a tocar de la Penya i Balma del Cucut, una altra zona plena de grans roques i balmes de formes molt curioses.

Rodegem la penya del Cucut i baixem una petita canal que ens porta fins un corriol que agafarem tot planejant cap a la dreta; el corriol desembocarà en una pista més ampla que seguirem gairebé un quilòmetre fins el Coll de Can Riera, on agafarem el camí que porta a la masia.

Atenció perquè veureu un cartell de perill per gossos lliures, però nosaltres, tot just després de 100 metres agafem un corriol que surt davallant cap a la dreta. Ara, anirem baixant per un caminet que rodeja camps d'oliveres i cirerers i que es va allunyant de Can Riera. Seguirem aquest camí que es tornarà més i més humit a mesura que ens apropem al Torrent de Can Valent. Més endavant agafarem un revolt que ens canviarà 180 graus la direcció i creuarem per sobre el Torrent, agafant una pujada que ens deixa davant d'una zona de camps de cirerers.

Atenció, veureu que aquí indico un Waypoint que hi diu Cruïlla conflictiva 1, nosaltres vam girar a l'esquerra, però penso que és millor seguir recte per anar a rodejar els camps i agafar la pista que després tornar a recular més endavant.

Si seguiu el camí que vam seguir nosaltres, més endavant hi trobareu un altra cruïlla, on aquest cop el millor seria seguir recte, en comptes de torçar a la dreta com vam fer nosaltres, ja que el camí s'acaba i vam haver de passar emmig de la malesa per anar a trobar la pista que passa més amunt.

En tot cas, anirem a parar a la mateixa pista, ja sigui més endavant o més enrere, una pista que tornarà a pujar una mica, i ja després baixar per apropar-se cap a la zona esportiva de Can Roig. Veurem sota nostre el camp de futbol i arribarem de seguida, ara sempre en baixada, al punt inicial de la ruta.