Les Dous Clapí Vell Puig de l'Àliga. Torrelles de Foix, Alt Penedès. 17-2-24

De pensar que al Penedès no hi ha res (tret de vinyes) a afirmar Com el Penedès no hi ha res.
S'ha d'entendre la frase des del punt de vista de qui està acostumat a trescar per les nombroses serralades del nostre pais. Aquest ignorant deixava de banda el Penedès a l'hora de cercar rutes atractives. I resulta que estava equivocat; al Penedès n'hi ha. Patapam!. Torno a afirmar que el nostre gran pais, malgrat ser petit no ens l'acabarem mai.
I tot va començar a dalt de la torre del Castellot de Castellví tres dies enrere. Allí ens va cridar l'atenció un edifici que es destacava a tramuntana, gairebé a dalt d'una serra: era el Santuari de Foix. Cerquem rutes, i n'hi ha per donar i per vendre, i decidim emprendre'n una que surt de Torrelles (deixem el Santuari per un altre dia). Sorpresa! la ruta és molt entretinguda, i fem un desnivell superior als quatre-cents metres amb un quilometratge inferior a deu. A més hi afegim que estem descobrint paisatges nous; què més es pot demanar?

Descripció de la ruta:

Aparquem el cotxe ben be a l'extrem de Torrelles en direcció a Pontons; hi ha molts espais allà mateix o ben a prop. Agafem el carrer que baixa i aviat el carrer de la Font Fresca. Deixem el nucli de Torrelles enrere i emprenem el camí de les Dous, que marxa planer al costat o a sobre d'un rec cobert. Depassem el pont i la font d'en Còvens, poc després la passera de la Piscina de les Dous, i atansem el complex de Les Dous.

Fins aquí acabem de fer un agradable i bucòlic passeig com no recordo haver-ne fet mai cap abans com aquest; els magestuosos plataners, que enguany han perdut la clofolla grisenca i llueixen un característic i lluminós color ossi, composen un espectacle digne d'admirar i retratar. De plataners n'hi ha arreu, però els d'aquí són exuberants. Per descomptat que l'abundància d'aigua de la zona n'és un dels motius.

A Les Dous gaudim del singular paratge, del pèlag, de les 35 dous de la font, del salt, i ens enfilem per les escales fins atansar la pista de dalt.
Seguim pista amunt i la deixem per anar a visitar la pintoresca cova del Toixó. Tornem a la pista i anem amunt. Depassem el coll de Ferranella i en un altre collet proper, abans d'arribar a la Plana de les Bruixes, ens desviem a la dreta per anar fins el Clapí Vell (és un discret cent cims). Allí hi ha una abandonada, però encara dempeus, caseta de fusta de vigilància forestal. Més enllà si us hi voleu acostar hi ha la creu del Clapí Vell.
Reculem fins el collet i tot seguit atansem la Plana de les Bruixes. Des d'allí fem el mateix que hem fet fa poc, anar i tornar, ara del Puig de l'Àguila.

Novament a la Plana de les Bruixes agafem el camí que baixa cap el Fondo dels Llops, que d'entrada es presenta salvatgí, però ben fressat. Poc després s'avança ja pel fondo, on podem veure els camins que fan les bicis.
Arribem a una pista, fem quaranta metres a l'esquerra i trenquem a la dreta, novament per corriol. Depassem un canvi de rasant i cent-cinquanta metres després agafem el corriol que marxa a l'esquerra, gairebé en direcció oposada.
Veiem una ferma barraca de pedra seca associada als conreus de secà (vinya, olivera, ametller) i l'anem a visitar. L'entrada és feta amb un arc ametllat, per tant sense llinda. Els carreus de la falsa cúpula estan encaballats de tal caòtica manera que sembla mentida que s'aguanti, però sí que ho fa. Al sostre exterior s'hi veuen lliris, que l'afermen.

Deixem la barraca. Fem un altre llarg de camí, en que veiem un circuit de bicis a la dreta. Arribem a una pista, que seguim a l'esquerra, però aviat la deixem per emprendre un corriol que marxa per la dreta. Aquest ens condueix a la Font Fresca, la qual neix en dos brocs a la mateixa base/soca d'un superb plataner. Acabem de pujar fins el camí de Les Dous, d'allí fins el cotxe, i acabar la ruta és bufar i fer ampolles.

En aquest cas crec que el GPS/trac no és imprescindible, però sí molt recomanable per tal d'evitar marrades i desviaments innecessaris.

Malauradament hem trobat les fonts eixutes, però en canvi hem trobat els plataners del camí de Les Dous estèticament espectaculars, també degut a la sequera.

Finalment ens hem deixat aconsellar per un paisà de Torrelles i hem anat a dinar a un local del mateix poble al costat de la capella del Roser.