Les Dous Ermita i Santuari de Foix Torrelles de Foix

Excursió circular que sortint i acabant a Torrelles de Foix, Torrelles de Foix és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès. És un poble envoltat sobretot per l'entorn natural, a l'oest hi trobem la riera de Pontons, afluent del riu Foix que passa per la localitat. També hi trobem Les Dous, unes fonts amb 35 dolls envoltats per dues grans cascades i un berenador, val la pena anar-ho a veure. El punt més alt del terme és el Turó dels Quatre Termes, on cada 11 de setembre s'hi renova una senyera.


Geografia
Llista de topònims de Torrelles de Foix (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

El nucli urbà de la població és una de les obres que formen part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es tracta de cases urbanes entre mitgeres i fent cantonada o aïllades amb jardí al costat o al voltant, interessants per la composició de la seva façana i pels elements decoratius i ornamentals noucentistes que inclouen: coronaments, balustrades, tribunes, balcons, reixes, cartel·les i esgrafiats
Al municipi s'hi troba el Santuari de Santa Maria de Foix, patrona del Penedès. Molt bonic i amb bones vistes de tot el Penedès.
Fira de l'artesania: el quart cap de setmana d'octubre.
A Torrelles de Foix hi ha tradició gegantera des de temps enrere per la festa major en honor de Sant Genís, patró de la vila. Sempre hi hagut una parella de gegants d'algun poble veí i, finalment, d'una família de la vila. L'any 1990, un home vilafranquí que vivia a Torrelles i que havia treballat a Alemanya el tornà a casa seva i el va portar fet per ell mateix. Així, una parella de gegants, que van passar a ser els gegants vells de la vila en honor seu, foren batejats el dia 29 de juliol de 1990 amb els noms dels seus constructors. Va quedar així constituït l'aniversari de la colla i dels gegants Enric de Torrelles i Nati de Foix, la primera parella de gegants del municipi.

Farem camí seguint de prop la riera de Pontons i el corriol del rec fins el paratge de les Dous, dou es un mot d'origen incert, possiblement d'origen pre-romà, del que, entre altres, s'en deriva Deu, que vol dir el mateix: naixement d'aigua, fonts, etc...
La zona de les Dous es un paratge natural humit, localitzat a la riera de Potons, al seu pas per Torrelles de Foix. Lloc d'abundant aigua i moltes fonts, a les Dous es on millor s'aprecia la qualitat d'aigua que te el municipi.
Les Planes és un grup de cases escampades al N del poble de Torrelles, a mig camí entre el cap de municipi i l’antiga població de Foix. El terreny, relativament pla, és plantat de vinyes. Hom hi troba unes masies amb els curiosos noms de Cal Rei, Cal Deu, Cal General, Cal Jutge, Cal Governador i, també, Cal Paperines, Cal Blanc i Cal Negre, situades totes en un bon paratge a 480-500 m d’altitud i a 2 km del poble de Torrelles. A tocar hi ha la urbanització Can Coral, segon nucli de població del municipi ja que el 2005 tenia 474 h. Al NW hi ha el veïnat de les Torres, de masies escampades, la més important de les quals és el mas de les Torres, o les Torres Altes de Foix (748 m) a l’obaga del puig de les Torres (762 m). És una casa fortificada, edificada en diverses etapes, ja que hi ha sobreposició de diverses torres; la que és situada a la part posterior, rodona, sembla la més antiga. A la plana immediata hi ha algunes masies amb torres de defensa, com ara la de Can Dameta, que és habitada, i la de Can Pepó, abandonada i mig enrunada. Al N de les Torres hi ha la urbanització la Plana de les Torres, que tenia 138 h el 2005.

Altres nuclis del terme són el Cosconar, a l’esquerra del riu de Foix (68 h el 2005), el Mas Bertran, amb 47 h el 2005, Can Croset, amb 14 h el 2005, i compartit amb Sant Martí Sarroca, i el Pany, amb 13 h el 2005. Alguns dels masos dispersos pel terme són el de les Parellades, el Mas de la Pineda, el Molí de la Pineda i el Mas Guineu.

L’església de Santa Maria de Foix fou parròquia de l’antic poble de Foix. És situada a prop del castell, del qual queden poques restes, dalt d’un espadat de 643 m, a la dreta del riu de Foix. Guillem de la Granada, senyor del castell de Foix, pel seu testament del 1198 féu unes deixes perquè els seus marmessors hi construïssin una església en honor de Déu i de la Mare de Déu. El 1263 hom té notícia que s’hi feien obres d’ampliació. El 1892 hi morí violentament el darrer rector mossèn Pallerols; aleshores fou suprimida la parròquia i el temple restà convertit en santuari de la Mare de Déu de Foix. D’origen romànic, conserva de l’estil primitiu la nau, coberta amb volta de canó, lleugerament apuntada, sostinguda per dos arcs torals. S'hi afegiren posteriorment dues capelles laterals, probablement a la mateixa època que l’absis primitiu fou substituït per un de poligonal. El mur de ponent és coronat per un campanar d’espadanya. La porta, amb arquivolta i grans dovelles, és situada a migdia. L’església i la rectoria són envoltades d’un mur. Fins el 1936, que va ser destruïda, s’hi venerava una imatge de la Mare de Déu, que era una talla de fusta bruna de tradició romànica. Al peu del tossal de Foix, a uns 400 m, hi ha el santuari de Foix, que va ser construït el 1707, com consta en la seva portalada, per ordre del coronel Ramon de Peguera, al servei del rei arxiduc Carles III.

El lloc de Torrelles pertanyia al terme de l’antic castell de Foix, documentat el 1067. El castell va pertànyer al reputat burgès barceloní Bernat Marcús (que morí el 1166), conseller de Ramon Berenguer IV. Aquests anys (1161) apareix documentat un personatge anomenat Miró Guillem de Torrelles, que signa en algunes transaccions de béns de la contrada. El 1172 era senyor del castell de Foix Guillem de Bell-lloc, que també posseïa els castells de Font-rubí i Subirats. El 1185 surt esmentat per primera vegada el lloc de Torrelles de Foix. El 1196 o 1197 Arnau de Besons vengué a Guerau de Besons un mas que posseïa al terme del castell de Foix, anomenat Rainers. En la venda fa de testimoni Eimeric de Riudefoix. El 1198 Guillem de la Granada concedeix, per testament, el castell de Foix a Guillem de Tarragona. Sembla que aleshores era castlà del castell Pere de Banyeres. Per aquest testament Guillem de la Granada féu unes deixes perquè els seus marmessors hi edifiquessin una església en honor de Déu i de la Verge Maria. El 1230 Guillem de Tarragona era senyor d’aquest castell. El 1288 pertanyia a Guerau de Cervelló i el 1370 encara era d’aquest llinatge. El castell de Foix pervingué posteriorment a la corona, que l’alienà el 1388, quan el rei Joan I el vengué a Bernat de Pinós, juntament amb el mer i mixt imperi. Bernat de Pinós donà el castell al seu fill Roger de Pinós. Una successora col·lateral al segle següent es titulava senyora de Foix i de Torrelles, de nom Agraïda de Vilafranca, que es casà amb Guerau Gilabert de Cruïlles, senyor de Riudarenes. La filla, Maria Agraïda de Cruïlles i de Vilafranca, es casà amb Guerau de Peguera i de Montbui. A la primeria del segle XVII el lloc de Foix, junt amb la quadra de l’Albereda, pertanyia encara als Peguera, que s’havien establert al lloc de Torrelles, on tenien un castell o casa senyorial. El 1603 consta que el vicari general de la diòcesi atorgà llicència a qualsevol sacerdot perquè pogués dir dues misses cada dia, “l’una on vulgui, i l’altra a la capella de Nostra Senyora del Roser, construïda al castell de Torrelles, gràcia que concedeix a petició de don Lluís de Peguera, senyor del dit castell”. Els Peguera posseïren, a més, durant gairebé tres segles, els llocs de Foix, Secabecs, l’Albereda i la Llombarda. Guerau de Peguera i Berardo, del partit austriacista durant la guerra de Successió, fou nomenat pel rei Carles III de Catalunya Aragó primer marquès de Foix el 1710. El seu fill es casà amb Gertrudis d’Armengol i Despujol, baronessa de Rocafort de Queralt, i la nissaga dels Peguera s’extingí amb llur filla, Maria Manuela de Peguera i de Pedrolo, que morí fadrina vella el 1881 i deixà el seu patrimoni a les salesianes.

Seguim la ruta i passem per l'ermita de santa Maria de Foix. L'Ermita de Foix és una església del municipi de Torrelles de Foix (Alt Penedès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

L'Ermita de Foix és una petita capella d'una sola nau, situada al peu del tossal de Foix, enmig d'un bosc. Té coberta de volta de canó i capçalera quadrada. La façana presenta una porta d'accés de tipologia neoclàssica, amb obertura rectangular flanquejada per pilastres i damunt la qual hi ha un frontó trencat i escut. A la part superior de la capella ha estat afegida una construcció, posteriorment en ruïnes. L'obra major és de carreus irregulars.
Sembla que l'ordre de construcció de la capella data del 1707, any que figura a la llinda de la porta d'accés, quan el coronel de la guàrdia de corpus, Ramon de Peguera, al servei de l'arxiduc Carles d'Àustria, la va fer bastir al lloc on segons la llegenda s'aparegué la Mare de Déu en una cova. Aquesta cavitat és oberta en el roquer que serveix de base a l'edifici. El 1936 fou incendiada.

Ara el camí s'enfila cap dalt el Tossal de Foix on hi ha el santuari de la Mare de Déu de Foix és una església del municipi de Torrelles de Foix (Alt Penedès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'església està situada damunt d'un penya-segat prop de la capçalera del riu Foix, a 643 m d'altitud. És un edifici d'una sola nau coberta amb una volta de canó lleugerament apuntada, sostinguda per arcs torals. L'absis és hexagonal, amb nervis i clau de volta esculpida. La porta d'accés, situada al mur lateral de migdia, és adovellada i d'arc de mig punt. A la façana de ponent s'eleva el campanar d'espadanya, de quatre obertures d'arc de mig punt. Una muralla envolta l'església i la rectoria annexa.
Història
Hi ha referències de l'existència d'una capella en aquest lloc des de l'any 608, reedificada l'any 730. En 1198 Guillem de la Granada, senyor del veí Castell de Foix, va deixar ordre testamentària que fos construïda una església. Se sap que el 1263 es van fer obres d'ampliació i que durant el segle xiv s'hi consagraren els tres altars, dedicats a la Mare de Déu, Sant Miquel i Sant Macari. L'any 1557 l'església experimentà diverses reformes i el 1598 es feu la sagristia. Ja en el segle xviii es va fer la Capella del Sant Crist (1705) i es va remodelar l'absis. Va ser parròquia fins a la fi del segle xix, quan hi fou assassinat el darrer rector. En els anys vuitanta estava en procés de restauració. És la patrona del Penedès i té uns Goigs dedicats que relaten la història de la Mare de Déu de Foix.
El Castell de Foix és un castell medieval al municipi de Torrelles de Foix (Alt Penedès) declarat bé cultural d'interès nacional. Al costat de l'església de Santa Maria de Foix hi havia el castell de Foix. D'aquest només són visibles unes poques restes de molt poca alçada, que devien formar part de les muralles del recinte.
El castell de Foix apareix documentat per primera vegada l'any 1067. L'any 1161 el propietari del castell era Bernat Marcús, un burgès barceloní. La propietat passà per diverses mans de la casa de Peguera. Un membre d'aquesta família, Guerau de Peguera i Berardo, fou nomenat pel rei Carles III marquès de Foix el 1710. Aquesta família s'extingí al final del segle xix. L'indret es un excel·lent mirador del Penedès, des d'on en dies clars es gaudeix de unes vistes privilegiades.

Fem el retorn a Torrelles pel bosc dels Giberts el Puig Bell i per la plana del Penedes enmig de vinyes fins arribar novament a Torrelles.

Informació i Fotos de Viquipèdia i Penedes Turisme