Les Ermites de Manlleu

Excursió que sortint i acabant a l'estació de Manlleu fa una ruta circular que resegueix les diverses ermites rurals que trobem a l'entorn de la població, en un relleu força suau sense massa desnivell.

Llocs d'interès del recorregut.

Escola La Salle
El Col·legi La Salle de Manlleu (inicialment anomenat Col·legi del Sagrat Cor de Jesús) és dels més antics que els Germans de les Escoles Cristianes han fundat a Catalunya, només superat en antiguitat, per uns mesos, pel Col·legi La Salle Comtal que es troba al nucli antic de la ciutat de Barcelona. Actualment, La Salle té 23 escoles arreu de Catalunya, a més del centre universitari d’Enginyeria i Arquitectura. Aquests centres formen part d’una xarxa que arriba a més de vuitanta països d’arreu del món.
Els Germans de La Salle, van arribar a Manlleu l’abril de 1880, atenent una sol·licitud de grups destacats de la societat civil manlleuenca i, sobretot, per l’impuls de mossèn Pere Comas. L’objectiu d’aquesta demanda era la de millorar la situació de l’ensenyament a la població, i fer-ho amb una fundació d’ideari cristià que havia provat la seva eficàcia pedagògica des del segle XVII a França, quan Joan Baptista de La Salle va fundar les primeres escoles que aplicaven el seu nou mètode pedagògic. (La Salle Manlleu)

Santa Maria de Manlleu
L'any 1936 es destruí l'església amb el seu mobiliari, ornaments i imatges incloses; en restà tan sols la façana i el campanar. Es reconstruí un cop finalitzada la guerra. La façana segueix la tipologia de façanes d'època barroca, que transformà la majoria d'esglésies parroquials de la comarca. Consta d'una gran portalada emmarcada per dues columnes de fust llis i capitells de fulles d'acant, amb una porta de testera recta i un frontó circular amb un conjunt escultòric al timpà (amb la representació de la Mare de Deu); hi ha un rosetó a la part central de la façana emmarcat per dues columnes, iguals a les anteriors. La façana culmina en un frontó entretallat, com els que perfilen la majoria de façanes barroques.
El campanar té cinc cossos separats per motllures semicirculars llises, a manera de franges horitzontals. La base és de planta quadrada, però a partir del segon nivell és de planta poligonal. Està coronat per una estructura molt treballada de ferro forjat que protegeix una campana, afegida al segle XIX. Les finestres són de mig punt.(Viquipèdia)

Parc de l’Arboretum
El parc de l’Arboretum pertany en part al barri del Puig Teuleria i en part al polígon industrial del Verdaguer. És un parc molt extens de prop d’un quilòmetre de llargada i 200 metres d’amplada en el seu punt més ample. Va de nord-est a sud-oest seguint la llera del torrent de Tarrés des de la font de Tarrés fins la plaça Sanglas Alsina. Està limitat per la carretera d’Olot i el carrer d’Eduard Rifà i travessat pel carrer Francesc Puget i pel carrer Andreu Costa.
La primera fase del parc es va inaugurar l’any 2002 i no va ser fins un any més tard que va quedar enllestit. El nom “arboretum” indica un jardí botànic dedicat principalment als arbres i altres plantes llenyoses, formant una col·lecció d’arbres vius amb la intenció d’estudiar-los científicament.
En el parc s’hi plantaren les espècies més comuns de la comarca, algunes d’elles en especial retrocés. (carrers de Manlleu)

Santa Maria de les Escales o de Vilanova
Esglesiola de nau única, orientada de nord a sud. Està dividida en tres trams coberts amb volta de creueria amb un rosetó al centre i les nerviacions descansen sobre columnes amb capitells motllurats i amplis basaments. L'altar està emmarcat per una espècie d'arc triomfal adossat al mur, damunt l'arquitrau hi ha una petxina decorada amb una voluta a cada costat. El portal d'entrada es troba a la banda de tramuntana, és adovellat i la dovella central té una bonica decoració. Al damunt hi ha un òcul i el capcer és coronat per un campanar d'espadanya sense campana. Els murs exteriors estan molt malmesos. És construïda bàsicament amb pedra. Val a dir que li caldria una bona restauració. la dovella clau Presenta un baix relleu amb el bust de la Verge que sosté l'Infant amb els braços, creuats.
És un edifici de gran bellesa que es degué construir al segle XVI i que presenta unes línees que van a cavall del gòtic tardà i del renaixement.
Fou ampliada a principis del segle XX (1909) (blog coneixer catalunya)

Santuari de Puig-Agut
És una ermita dedicada al Sagrat Cor de Jesús, a la Verge de Lurdes i a sant Josep. Està situada dalt d'un turó de marges de 696 metres d'altitud, el punt més alt del terme de Manlleu. L'edifici és de planta de creu grega; per bé que els braços verticals no són gaire prolongats formant (amb voltes per aresta) dues capelles: la de la dreta dedicada a Sant Josep i la de l'esquerra a la Verge. Al creuer s'hi eleven uns arcs en forma d'ogiva, i damunt petxines s'erigeix una cúpula prismàtica als murs de la qual s'hi obren finestres ogivals decorades amb vitralls. Exteriorment la cúpula és coberta per una piràmide ortogonal. Als peus de l'església s'hi situa el cor. La façana es troba orientada a migdia i presenta decoracions amb arquets cecs distribuïts de forma graonada, una rosassa amb vitrall i un portal rectangular. Els braços de la creu són coberts a dues vessants i decorats amb pinacles. Les parets exterior són ornamentades amb simulació de carreus i pedres cantoneres. (Viquipèdia)

Sant Jaume de Vilamontà
És una capella de nau única amb la façana orientada a migdia; és coberta a dues vessants i el capcer presenta un frontó triangular llis amb un òcul a sota. El portal és d'arc rebaixat amb dovelles i una ornamentació vegetal a la dovella central. L'interior és adovellat i presenta decoracions pictòriques. Als peus hi ha el cor i als murs laterals s'hi obren capelles separades per pilars amb columnes adossades que tenen els capitells corintis. A l'absis hi ha un retaule dedicat a Sant Jaume. La capella és adossada a un mas a la part de ponent. Al sector de tramuntana s'enfila el campanar de torre, que és cobert a quatre vessants.
L'edifici és fet amb còdols de riu i arrebossat al damunt. Aquesta capella té els seus antecedents a l'església de Sant Jaume de Vilamontà que és documentada com a capella rural dependent de Santa Maria des del 1247, emplaçada prop del mas de Sant Jaume Vell. Va desaparèixer al segle XVIII. Resten només els fonaments de l'edificació romànica.
Arran d'un vot popular, a conseqüència del còlera de 1854, es va reedificar l'any 1855 a l'emplaçament actual més proper a la vila en un terreny cedit per Hipòlit Poquí. El mateix any, es va obrir al culte realitzant la benedicció el bisbe Antoni Palau.
S'hi celebra missa el dia del Sant Patró. (Viquipèdia)

Sant Esteve de Vila-Setrú
Capella de nau única amb creuer i sense absis. Al presbiteri hi ha dues finestres rectangulars. La façana, orientada a ponent, s'obre a través d'un portal en forma de timpà (amb una petxina al mig) sostingut per dues columnes adossades al mur.
Al damunt hi ha un òcul gairebé cònic. El capcer presenta una forma sinuosa a la zona central. Al nord-est hi ha un campanar de torre adossat al temple i amb obertures semicirculars a la part superior, cobert a quatre vessants. És de construcció moderna: es construí vers els anys 50 del segle XX. La capella està envoltada per un mur que tanca el jardí. Actualment continua com a sufragània de Manlleu. (Viquipèdia)