Les Escaules, entre serres d'Avalls i Tramonts

Castell de Les Escaules - Boadella d'Empordà

Situat al sud-oest del nucli urbà de la població de les Escaules, la qual forma part del municipi de Boadella. El castell se situa al cim d'un turó rocós relativament proper. Es tracta de les restes conservades de l'antic castell de les Escaules. Recinte de planta més o menys trapezoïdal format per una torre i les muralles que l'envoltaven. La torre és de planta circular i presenta uns deu metres d'alçada conservada. Està distribuïda en diverses plantes i presenta l'accés a l'interior a través d'una porta rectangular situada al costat nord-est de l'estructura, a uns tres metres de distància del nivell del sòl. Aquesta obertura conserva les pollegueres de pedra que aguantaven la porta. A la part superior, la torre conserva les cartel·les que sostenien els quatre matacans que remataven l'estructura, juntament amb el coronament emmerletat original, el qual està actualment degradat. A l'interior, la torre presenta una escala de pedra per accedir als diferents pisos, coberts en origen amb voltes semiesfèriques. El recinte emmurallat està força degradat, sobretot a les bandes de tramuntana i de llevant del recinte. Els murs s'adapten al terreny rocós i inestable del turó i presenten espitlleres obertes a dos nivells. El mur de ponent conserva restes dels merlets originals, rectangulars i amb sageteres obertes al centre. També hi ha restes de forats de bastida i d'altres obertures corresponents a les cobertes dels antics edificis. A l'interior del recinte s'observen restes d'altres murs i estructures, com per exemple una cisterna, actualment mig colgada. La torre està bastida amb carreus de pedra ben desbastats, disposats formant filades regulars. En canvi, el recinte emmurallat està bastit amb pedra desbastada i sense treballar, disposada regularment i lligada amb morter de calç. Notícies històriques Es tracta d'una obra baixmedieval (XIV-XV) possiblement edificada sobre una construcció anterior. Apareix documentat un castell a les Escaules l'any 1123, que ocuparia el mateix emplaçament que les restes del castell actual. Concretament, es tracta d'una concessió de Ramon Berenguer III a Ponç Hug d'Empúries en la qual li fa entrega en feu de diferents castells a conseqüència de la desaparició de la casa comtal de Besalú. El castell de les Escaules era anomenat "baluard" del castell de Llers. Ambdós castells eren propietat dels vescomtes de Rocabertí de Peralada. Es tractava d'una xarxa de castells que vigilaven la frontera entre els comtats de Besalú i Empúries. L'any 1436 el castell torna a ser esmentat, en ser reclamats els veïns de les Escaules a participar en les obres de reforma de la fortificació. Aquests s'hi van negar i el conflicte va quedar documentat, la qual cosa ens confirma la pervivència del castell durant el segle XV. Durant aquest segle, el poble de les Escaules intentà separar-se del terme de Llers i demanà la concessió de batlle i consell propis, objectiu que no es va assolir fins el segle XVII. Per assolir aquest objectiu, s'argumentava que els vescomtes de Rocabertí ja posseïen el castell de les Escaules abans de d'adquirir el de Llers al segle XIII. A partir del segle XVI es deixa de tenir constància del castell en els documents, per la qual cosa es creu que va ser abandonat durant aquest període."

Bosc del Castell

Molí d'en Grida - Resclosa

Molí d'en Grida és un molí del municipi de Boadella i les Escaules (Alt Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Com a conseqüència dels efectes que va provocar la fil·loxera a les vinyes de la comarca a finals del segle xix, des d'aquest moment fins a l'actualitat, la fabricació de ciment ha estat una de les activitats econòmiques més importants al municipi de les Escaules, proveint de pedra i ciment a tota la província de Girona i també a França. Les centrals hidroelèctriques que aprofitaven la força de l'aigua de la Muga, també van ser un recurs econòmic molt important a les Escaules. L'any 1896 Pau Pagès i Lloveres va aixecar el molí d'en Grida. En un principi, aquest molí tenia com a funció moldre sabó (talc), però a causa de les pobres vies de comunicació es va transformar en una central elèctrica. Pagès va comprar diversos molins de la zona de la Muga per transformar-los en centrals elèctriques; amb l'electricitat que generava va modernitzar la fabricació de ciment de les seves indústries, alhora que va portar la llum a diverses poblacions de la zona. L'any 1915 es va aixecar una presa per a aprofitar millor la força de l'aigua.

Can Vila de Subirats

DESCRIPCIÓ Can Vila de Subirats és un altre veïnat de Terrades, actualment abandonat, format per un grup de masies ruïnoses, situat a dos kms. al nord-est de Terrades. CRONOLOGIA Aquest lloc de Subirats i el mas Forn, situat a uns dos kms. al sud-oest de Terrades, prop del límit amb el municipi de Cistella, consten documentats l'any 844 com a possessions dels monjos del monestir de Sant Martí de les Escaules. Les masies que resten dempeus daten dels segles XVII i XVIII. BIBLIOGRAFIA http://www.crae.com/PaP/MostrarP.asp?Idi=0

Societat la Caritat

Tipus Ateneus i centres socials Període 1911-1929 Estil Noucentisme Situació Carrer del Ginebre, 1 La societat de socors mutu, posteriorment batejada com la Caritat, va ser promoguda pel rector Francesc Ferrerons i n'eren soci gairebé tots els vilatans que així podien gaudir de serveis mèdics. Els estatuts van ser redactats el 1906 però l'edifici no es va construir fins a 1914-1917, al solar on hi havia hagut l'antic trull de can Juncà. la societat es va dissoldre el 1988 i l'edifici va passar a mans de l'Ajuntament. És un edifici de planta rectangular. A la façana hi ha tres portes i dues finestres, totes elles emmarcades amb maó vist.

Santa Cecília

Tipus Edifici religiós Període Segle XVI-XVII Situació Plaça de l'Església, 1 A l'edat mitjana, el poble de Boadella pertanyia a la parròquia de Santa Cecília de Terrades. Cap al segle XVI o XVII es va construir l'actual església, dedicada a la mateixa patrona, sobre les restes d'un temple més antic. Va ser restaurada i modificada durant els segles XVIII i començament del XIX. Els murs estan fets amb còdols sense treballar. La façana és senzilla, amb portal adovellat de mig punt, rosassa i campanar de dos ulls. Alçada del campanar 10.03 Descripció Altitud: 82 metres. Església del segle XV o poc posterior. Consta d'una nau coberta amb una volta apuntada i amb la capçalera recta; està acompanyada de capelles laterals. El frontis té un portal en arc de mig punt dovellat i un gran òcul atrompetat a mitja alçada. Els seus murs presenten un arrebossat emblanquinat. Campanar de planta rectangular (7'45 x 3'00 m, aproximadament) constituït pel tancament d'una espadanya sota una teulada de dues vessants; té dues finestres d'arc de mig punt obertes al frontis, dues a la cara posterior i una de rectangular a cadascun dels costats de migdia i tramuntana. Situació: sobre mateix dels peus de la nau com a prolongació de l'estructura frontal encarada a ponent. Alçada: 10'03 metres. Protecció Bé cultural d'interès local Identificador: IPA-17897

Restes de Muralla s. XIV - XV

Tipus Muralles i torres fortificades Període Segle XIII a XV Situació Plaça de l'Església El nucli antic de Boadella formava a l'edat mitjana un recinte clos que tancaven les mateixes cases i alguns llenços de muralla, construïts entre els segles XIII i XIV. A la placeta de l'Església se'n conserva un tram, bastit amb còdols de riu irregulars, de mida reduïda, i amb espitlleres.

Castell de Boadella

Situat a llevant del nucli antic de la població de Boadella, al costat de l'església de Santa Cecília i orientat a la plaça de la Constitució. Edifici de planta irregular, originalment format per tres cossos adossats, disposats al voltant d'un pati rectangular delimitat per un mur de tanca pel costat de llevant. El cos de ponent presenta la coberta de dues vessants, mentre que el de migdia està cobert per una terrassa. Ambdós estan distribuïts en planta baixa i pis. El mur de tanca orientat a la plaça presenta un gran portal d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus ben desbastats. Damunt seu destaca una làpida gravada amb tres escuts i una inscripció: “BN DE VILAMARI ME FECIT / ANNO DNI M CCCC L 8”. La resta de paraments exteriors presenten diverses refeccions d'època moderna, com per exemple les finestres rectangulars bastides amb maons. Destaca però, de la façana occidental, una finestra biforada amb les llindes d'arquets trilobulats, les impostes decorades amb rosetes i una fina columneta al mig amb capitell decorat. L'interior del recinte es troba articulat a partir del pati. Des d'aquest, una llarga escala bastida amb carreus desbastats dóna accés al pis superior del cos de ponent. A la façana orientada al pati presenta una altra finestra biforada de les mateixes característiques que l'anterior. A la planta baixa, un gran arc rebaixat bastit en pedra desbastada dóna accés a les estances interiors, cobertes amb voltes de canó dividides per arcs de mig punt adovellats. De la planta pis destaca la terrassa coberta amb una teulada refeta modernament, sostinguda per dues columnes poligonals de pedra amb basament i capitell. Dos portals de mig punt adovellats donen accés a l'interior de l'edifici des dels extrems de la terrassa. De la part septentrional destaca l'antiga sala major, la qual conserva els grans arcs diafragma apuntats bastits amb dovelles ben tallades, recolzats als murs laterals de l'estança. La banda de migdia, coberta també amb els arcs apuntats de l'antiga sala major, presenta un festejador de pedra a l'interior. És probable que a l'angle nord-est del palau s'alcés una torre de planta rectangular, tal i com manifesta el parament de carreus desbastats localitzats a les cantonades del parament de migdia de l'estructura, la qual encara s'aixeca per damunt de la resta d'edificis de la plaça. La construcció presenta els paraments exteriors bastits amb pedra desbastada i sense treballar disposada regularment, i lligada amb morter de calç. A l'interior del recinte es conserven alguns paraments bastits amb carreus de pedra disposats en filades perfectament regulars. Notícies històriques La vila pertanyé en origen al monestir de Sant Martí de les Escaules i, posteriorment al de Sant Pere de Rodes. L'any 1123 fou donat en feu al comte d'Empúries per Ramon Berenguer III. Durant el segle XIV n'eren senyors els bisbes de Girona. El 1321 el castell de Boadella el posseïen Pere de Rocabertí i Ramon de Vilamarí. Els Vilamarí figuren com a senyors barons de Boadella fins a finals del segle XV o començaments del XVI. Durant el segle XV es van fer importants obres de reforma al castell convertint-lo en un gran castell-palau gòtic. A la portalada principal trobem una inscripció gravada on indica l'any de construcció del castell que conservem actualment (1458). Des de la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486) el pagesos descontents amb el seu senyor van abandonar el lloc. Posteriorment el castell passaria a mans d'Antic Almogàver. A la segona meitat del XVI era dels Albanell i, més tard, seria propietat d'altres famílies burgeses de Barcelona i de Perpinyà. L'any 1785 el comprà Ignasi de Dou, baró de Palau-surroca i de Calabuig. Durant el segle XVIII el castell va ser administrat per la pròspera família Marcè de Can Felip.

Font

Riu La Muga al seu pas per Boadella d'Empordà

La Muga és un riu pirinenc d'orientació oest-est (ponent-llevant) que desemboca a la Mediterrània. Neix al Pla de la Muga, situat entre els termes d'Albanyà i Serrallonga, i desemboca al golf de Roses a la urbanització d'Empuriabrava, després d'haver travessat les poblacions de Sant Llorenç de la Muga, Pont de Molins, Vilanova de la Muga i Castelló d'Empúries. A l'antiguitat, el riu apareix documentat solament pel geògraf grec Claudi Ptolemeu, sota la forma Sambuca. L'origen del topònim és desconegut, de manera que cal pensar que prové d'alguna llengua preromana. A partir del segle ix, torna a aparèixer documentat, ara sí amb la forma inequívoca de Sambuca, i ja cap al segle x apareixen les primeres formes amb 'g': Sambuga. Més tard, la forma apareix simplificada com a Samuga, i llavors fou interpretat com a sa Muga, amb l'article salat que aquella època encara devia ser comú a la zona; amb la substitució del dit article per l'article literari a la parla popular, l'article del riu també mudà i així esdevingué la Muga. Hom ha proposat que el riu Anystus que cita Aviè fes referència a la Muga; no obstant això, no hi ha prou indicis per jutjar si aquesta interpretació és encertada o no.

Tram del Cami Natural de la muga al seu pas per Boadella

Camí Natural Via Verda de La Muga PONT DE LA MUGA - SANT LLORENÇ DE LA MUGA - CASTELLÓ D'EMPÚRIES - EMPURIABRAVA El Camí Natural de la Muga es va inaugurar el 2012, gestionat pel Consell Comarcal de l’Alt Empordà. Actualment s’ha arranjat i s’ha incorporat a les rutes gestionades pel Consorci de les Vies verdes de Girona. Recorre els municipis de Castelló d’Empúries, Peralada, Cabanes, Pont de Molins, Boadella d’Empordà i Les Escaules, Terrades, Darnius i Sant Llorenç de la Muga. La ruta es divideix en dos grans trams diferenciats, degut a les seves diferents característiques: un tram de via verda i un tram d’enllaç- Muntanya. Descripció dels trams, de mar a muntanya: Quilòmetres 40 km Desnivell Pendents del 0 al 8%. Alguns km amb pendents superiors al 12% Dificultat Mitjana Paviment Paviment de Tot-ú, formigó i asfalt. La ruta es divideix en dos grans trams diferenciats, degut a les seves diferents característiques: un tram de via verda i un tram d’enllaç- Muntanya. Descripció dels trams, de MAR a MUNTANYA: Via verda de La Muga (29 km): Inici a Empuriabrava (T.M. Castelló d’Empúries) i fi a Les Escaules (T.M. Boadella). 18 km de tram segregat (62%), accessible en tots els punts per bicis, vianants i bicis adaptades. Pendents del 0% al 8%. Paviment de Tot-ú, formigó i asfalt. Tram enllaç o Tram muntanya (11,5 km): Inici a La Resclosa de Les Escaules i fi a Sant Llorenç de la Muga (poble). Inici del tram en un sender que voreja La Muga només apte per fer a peu. Tot seguit s’arriba a Boadella i s’agafa pista forestal que voreja el pantà de Boadella. No és una via verda. Tram amb 8 km amb pendents superiors al 12% i 3 km que només es poden fer a peu (impediments físics: escales, trams amb roca, ponts baixos

Tram del camí Natural de la Muga direcció a Les Escaules

Tram del camí Natural de la Muga direcció a Les Escaules

Canal i Resclosa del Colze

Tram del camí Natural de la Muga direcció a Les Escaules

Molí d'en Grida - Molí de les Puces

Picnic davant la resclosa de les Escaules

La Muga

Pont

Situat al nord-est del nucli urbà de la població de les Escaules, la qual forma part del municipi de Boadella. El pont se situa damunt de la Muga i dona pas a la carretera GIV-5042 que connecta Boadella amb les Escaules. Es tracta d'una estructura rectangular formada per cinc arcs de mig punt de diferents mides sostinguts per basaments rectangulars. Tant els arcs com els basaments estan bastits amb pedra desbastada i sense treballar, lligada amb abundant morter de calç, tot i que els arcs presenten una ampliació posterior bastida amb maons disposats a pla, situada a la banda nord-oest de l'estructura. Reforçant els basaments dels arcs hi ha petits tallamars de secció triangular bastits amb pedra desbastada. Els tallamars només es localitzen a la banda nord-oest del pont. La part superior del pont no presenta cap element destacable, ni tan sols hi ha barana. L'any 1871 comencen les gestions per a construir un pont sobre la Muga. Entre els anys 1916 i 1918 dins del projecte de millores de les comunicacions entre els nuclis de Boadella, Escaules i pont de Molins, es construí el pont sobre la Muga que es troba a l'entrada del poble. L'aportació de l'industrial del ciment a les Escaules, Salvador Genover va ser determinant

Font

Salt de la Caula

El salt de la Caula, situat a uns 350 metres a ponent del poble, és un dels llocs més encisadors de la contrada. El salt, d´uns 30 metres, forma part del torrent de la Caula que salva el desnivell dels cingles de travertí. Poc després les aigües es troben amb la Muga. Els cingles propers al salt presenten força avencs i coves que ja foren habitades en temps prehistòrics. Als peus del salt hi ha un gorg on la gent es pot banyar a l´estiu. El lloc és aprofitat des dels anys 20 del segle XX per un restaurant que té una terrassa que dóna davant mateix del salt. Aquest restaurant ofereix cuina tradicional empordanesa. Tota la zona, molt propera a la Muga, està flanquejada per nombrosos arbres de ribera (verns, pollancres, plàtans…), també hi ha fonts (font de les Fontetes i font de La Caula) i nombroses raconades per passejar i fruir de la natura.

Dreta

Pou de Glaç

A llevant i a molt poca distància del salt de la Caula, en un replà inferior del cingle, hi ha un pou del glaç. Aquest pou aprofitava el glaç que es formava a l´hivern a la Muga o a la Caula. El glaç era molt preuat antigament perquè servia per conservar aliments i mantenir les begudes fresques. També s´aplicava en medicina. Es creu que aquest pou, per la seva estructura, és del XVIII. L´indret on se situa és obac, tal com correspon a la situació que ha de tenir aquest tipus d´edificacions. El que sorprèn més són les grans dimensions -10 m. de diàmetre- i el seu bon estat de conservació. És considerat el pou del glaç més ben conservat de la comarca. De planta circular, la seva coberta cupular resta intacta, com també les altres estructures. Les obertures tenen llindes monolítiques. El mur és molt gruixut, fet amb pedres força grans i sense escairar. El fet que sigui tant gran fa pensar que la seva producció era molt important. Per tradició oral es manté encara el record que el glaç era transportat amb carro fins a Figueres, però també fins al port de Roses, on era embarcat, probablement cap a Barcelona.