Les Escaules, Salt de la Caula, Castell de les Escaules, Santuari de la Salut, Boadella d'Empordà, Camí natural de la Muga

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb els companys del equip dels hh.
Avui amb el grup ens hem desplaçat a l’Alt Empordà i concretament fins el poble de les Escaules per fer una ruta plena de punts d’interès que ens a sorprès a tots gratament.
Aparquem els cotxes al pàrquing municipal de les Escaules, situat al solar de les antigues escoles i comencem a caminar per dins el poble en direcció a la església de Sant Martí, un xic més avall trobem l’edifici del Molí de Baix i a tocar del molí baixem fins la carretera GIV-5041 (Pont de Molins-Les Escaules), vial que seguim una estona direcció Pont de Molins. Una font a peus de carretera ens crida l’atenció pel gran cabal d’aigua que surt del seu broc i a uns quants metres més enllà es situen els dos primers punts d’interès d’aquesta ruta, el Salt i el Pou de Glaç de la Caula.
Visitem primer el Pou de Glaç, apostat a poca distancia del Salt i a un replà inferior del cingle. Es creu que aquest pou, per la seva estructura, és del XVIII. L´indret on se situa és obac, tal com correspon a la situació que ha de tenir aquest tipus d´edificacions. El que sorprèn més són les grans dimensions uns 10 m. de diàmetre i el seu bon estat de conservació. És considerat el pou del glaç més ben conservat de la comarca. De planta circular, la seva coberta cupular resta intacta, com també les altres estructures. Les obertures tenen llindes monolítiques. El mur és molt gruixut, fet amb pedres força grans i sense escairar. El fet que sigui tant gran fa pensar que la seva producció era molt important. Per tradició oral es manté encara el record que el glaç era transportat amb carro fins a Figueres, però també fins al port de Roses, on era embarcat, probablement cap a Barcelona.
Deixem el Pou per arribar-nos fins el impressionant salt de la Caula, un dels llocs més encisadors de la contrada. El salt, d´uns 30 metres, forma part del torrent de la Caula que salva el desnivell dels cingles de travertí. Poc després les aigües es troben amb la Muga. Els cingles propers al salt presenten força avencs i coves que ja foren habitades en temps prehistòrics. Als peus del salt hi ha un gorg on la gent es pot banyar a l´estiu.
Sortim del indret fins la carretera per agafar el vial que ens acosta altre vegada a l’aparcament on tenim els vehicles, just on comença (esquerra), el carrer Figueres en moderat ascens. Després de les últimes cases del carrer a mà dreta, un camí sense pavimentar segueix per la muntanya en direcció el Castell de les Escaules.
El castell ocupa un cim rocós d´un turó de 235 m., que s´enlaira al sud-oest del poble. La fortalesa presenta una planta esquemàtica; la torre, cilíndrica, és envoltada per un recinte murat. Des d´aquí es veu una esplèndida imatge amb el poble de Les Escaules en primer terme, els conreus i les muntanyes cobertes de pinedes. L’edifici apareix documentat l´any 1123, però les restes actuals són d´una obra baix-medieval (s.XIV-XV). La seva funció era vigilar la línia fronterera entre els comtats d´Empúries i Besalú. La torre, d´uns 10 metres d´altura, era coronada per merlets dels que només en queden alguns vestigis. A la part superior hi havia, també, quatre matacans dels quals resten les cartel·les de sosteniment. El recinte de muralla presenta alguna sagetera i en el seu interior hi havia una cisterna, ara parcialment colgada. Unes escales de ferro ens permeten accedir fins dalt la torre.
Baixem pel vessant contrari al de pujada per un costerut corriol que fineix a la part alta del poble on comença un pedregós camí (esquerra) que circula entre La Muga a la part baixa (dreta) i la Serra de les Avalls per sobre nostre (esquerra) en contínua pujada. A la part més alta del camí trobem Can Vila de Subirats, un veïnat de Terrades, actualment abandonat, format per un grup de masies ruïnoses, documentades l'any 844 com a possessions dels monjos del monestir de Sant Martí de les Escaules. Les masies que resten dempeus daten dels segles XVII i XVIII.
Seguim camí ara més planer fins arribar a la carretera GI-504 (Terrades-Darnius), vial que seguim per l’esquerra fins arribar al Coll de la Salut on un indicador ens assenyala el camí del Santuari de la Mare de Déu de la Salut, situat a 650 m. de aquest Coll.
El santuari és el més popular de la comarca, situat en un vessant de la muntanya de Santa Magdalena, a uns 400 m d'alçada. Originalment hi havia una masia amb capella i l'any 1681 s'hi va construir el santuari, promogut pel mossèn Felip Olivet. Va resultar malmès l'any 1794 i va ser completament renovat entre 1885 i 1889. De nou danyat l'any 1936, va ser reconstruït l'any 1942. L'hostatgeria conserva alguns elements del segle XVII, l'església presenta una façana neoromànica mentre que l'interior és neogòtic. Al seu interior hi ha nombrosos ex-vots, alguns d'elles relacionats amb l'esport perquè la Mare de Déu de la Salut n'és la patrona.
Visitem l’església i aprofitant alguna taula a la zona de pícnic i a solell, fem una parada per esmorzar i renovar forces per la baixada, que iniciem just on es troba la font de la Salut ubicada al costat de les barbacoes, seguint marques de pintura de color groc de la Xarxa Itinerannia. Unes marques que aviat deixem en arribar a un corriol, aquestes segueixen per l’esquerra i nosaltres continuem per la dreta, per un camí força planer que finalitza en un altre més ample. A partir de aquí, seguim les marques del GR-2, fins arribar a Boadella d’Empordà.
Entrem al nucli antic i arribant a la plaça Major agafem un petit carreró que condueix a una diminuta plaça on hi ha la façana principal de l´església de Santa Cecília, davant d´un petit jardí que ocupa l´antic cementiri del poble. Al costat d´aquest jardí hi ha l´únic fragment de muralla medieval que es conserva dempeus. És un mur fet amb pedres grans, sense escairar, que posseeix una espitllera. ( s.XIV-XV ). Quasi totes les cases del casc antic han conservat l´arquitectura tradicional de la contrada. La majoria presenten les façanes de pedra, (còdols de riu), alguns portals adovellats, finestres amb carreus i rústics ampits. Els carrers són estrets i ombrívols, pavimentats recentment. Un tram de l´anomenat Carreró de l´Església presenta un empedrat de rierencs datat al segle XVIII.
Travessem la Muga pel pont de la carretera i al altre costat, comença l’últim e interesant tram de la ruta...El camí Natural de la Muga. Aquest camí segueix el curs del riu Muga. L'itinerari comença a la desembocadura de la Muga a Empuriabrava. Passa per Castelló d’Empúries on continua fins a Vilanova de la Muga i Pont de Molins. El trajecte s’enfila cap a les Escaules i Boadella finalitzant a Sant Llorenç de la Muga. Un camí molt agradable i molt ben arranjat, amb força trams protegits amb baranes de fusta i petits ponts, fins i tot alguna passarel·la de formigó que ens ajuda a seguir camí. Passem per varies rescloses com la del Colze o la de les Escaules i també pel molí d’en Grida abans de arribar a Les Escaules i fer un altre tom pels seus carrers.
Al final del carrer de l´Oli hi ha un passadís cobert amb volta rebaixada que segurament era una antiga porta d´entrada a la població. Les cases de Les Escaules són dels segles XVI al XVIII. La majoria de façanes conserva la pedra al descobert (còdols de riu), hi ha portals adovellats i finestres emmarcades amb carreus de pedra tosca. Als cossos superiors hi ha rústics badius també emmarcats amb pedra tosca. Algunes cases posseeixen ràfecs de teulada decorats (triangles vermells sobre fons blanc) i algunes inscripcions.
Així arribem al aparcament donat per finalitzada aquesta interesant sortida...
Salut i bones caminades!!