Les fonts de la fageda

Excursió planera i agrable en aquests mesos de calor que sortint i acabant a Coll Bordoriol fa un recorregut , bona part d'ell, en mig d'aquests boscos de fageda de les vessants obagues de Coll Pregon, enfilant un seguit de fonts que anem trobant durant l'excursió.

Elements a destacar del recorregut

Font dels pastors
Font de Pastors Coordenades aproximades de la font: 41º49’29”N - 2º24’24”E

La Font de Pastors es troba al camí que puja al Matagalls des del Coll de Borderiol. A 300m. d’aquest coll trobareu un trencall que baixa cap a la dreta i a sols 2 minuts del camí podreu beure aigua d’aquesta font.

La font consisteix en una clariana al bosc, on un pedraplè recull el broc de ferro per on raja tranquil·lament l’aigua.
Al 53è Aplec del Matagalls la font fou arranjada a partir de l'antic biot i des d'aleshores dedicada al centenari de la mort de Mn. Cinto Verdaguer (1902-2002). Va ser patrocinada per l’Angel Rabat.
Un pedró commemoratiu recull la dedicatòria i un poema de Felip Graugés:
Perquè pogués aixecar el vol
ta fantasia sobirana
Déu va donar-te per bressol
un tros de terra catalana
Tornant al camí, i seguint amunt, podem trobar molt aprop les fonts de l’Atlàntida i la de Felip Graugués

Font dels Llops
Font de Llops Coordenades de la font: 41º48’55”N - 2º23’59”E
Situada en una densa fageda a 95 minuts a un bon ritme caminat des de la Plaça Major, a sols 20 minuts planejant des de coll de Joan, seguint el camí de la dreta (que no te cap cadena).
La font rep el nom pels últims llops (dues femelles i tres mascles) abatuts al Montseny a les darreries del segle XIX.
Durant el segle XIX a tota Catalunya el llop fou perseguit fins a la seva extinció.
Els últims llops foren caçats a Mont-ral (1875), al Matarranya (principis segle XX) i Terra Alta (1935).

Al 1999 reapareix el llop a Catalunya Nord, al 2004 al Cadí, i a la Cerdanya (2008). Al 2011 s’observen al Moianès i es produeixen atacs a alguns ramats. Per ara, sembla que al Montseny encara no hi ha llops.

La Font de Llops vessa la seva aigua des d’un un broc de ferro que sorgeix d’una gruixuda paret de pedra. A la dreta de la font hi ha un banc de pedraplè que permet la contenció de les terres i més amunt un gran roca amb la placa identificativa de la font.

La Font de Llops fou patrocinada per Àngel Rabat i Graugés juntament amb l'Associació d'Amics del Montseny l’any 1986.
La font és dedicada al primer centenari del poema “Canigó”, que és un llibre èpic de 1886 escrit per Jacint Verdaguer i constitueix un dels poemes clau de la Renaixença catalana. L’obra conté una descripció geogràfica dels Pirineus catalans i es desenvolupa al segle XI a través de la figura mítica del Comte Tallaferro, valent i ferotge lluitador contra els sarraïns (basat en el personatge històric Bernat Tallaferro).

Segons prospeccions dels geobiòlegs Jordi Pascual i Jordi Matamoros, l’aigua de la Font de Llops té una energia de 18.000 uB, mentre a l’entorn és de 10.000 uB.

A coll de Joan hi ha una esplèndida vista: a l'esquerra, la vall d'Arbúcies, les Agudes i el Turó de l'Home. A la dreta la vall de Viladrau, al fons la plana de Vic i quasi davant l'imponent Matagalls. Darrere, les cingleres del Collsacabra amb els Pirineus al fons. En aquest coll hi ha un oratori dedicat pels pessebristes de Vic i Viladrau a Sant Francesc d’Assís.
La imatge original de Sant Francesc d’Assís al oratori de Coll de Joan era proporcional a la seva capelleta de pedra i coberta de pissarra, però va ser malmesa. Ara hi ha una altre imatge del sant fundador de l’orde franciscà i de les Germanes Clarisses, però molt més petit
Hem fet una fontada a la fageda al peu del Matagalls, a la font de Llops, que tal i com defineix el DIEC és un “aplec de gent a la vora d’una font per menjar i divertir-se” una definició perfecte!

En motiu del 68è Aplec de Matagalls, el 9 de juliol de 2017 s’inauguraren les millores portades a terme pel serveis de Parcs Naturals. Les obres van estat en el canvi del broc de la font per un de més consistent i encastat 30 centímetres a la pedra, l’elevació del muret que contenia les terres per evitar la caiguda del gran roc de sobre la font, la millora del drenatge, i l’acondiciament de l’escomesa des de la propera deu.


Font de l'Amistat
Coordenades aprox. de la font: 41°48'56"N - 2°23'29"E
Entre la Font de Llops i la Font de l’Avet Blau hi ha una pista que baixa fins el camí que va des de la Font de Felip Graugés a Coll Roig, Pla Sartiga i el Pujol de Muntanya. El primer que ens trobem en aquesta pista és el sot de Coll Pregon, amb la Font Generosa, i una 100m. més enllà, just a peu de camí, la Font de l’Amistat.

Una font per recordar els amics, en especial per aquells que m’ajuden a la cerca de les fonts més perdudes de Viladrau. Gràcies per la vostra ajuda Àngel Rabat, Jordi Boadas, Jordi Brachs, Lluís Brachs, Ignacio de Puig Girona, Lluís Calm, Ramon Oriol, Miquel Vila, Joan Campañá, Joan Manel Carrasco, Jordi Perera, Xavier Burcet, Xavier López i Vázquez, Joan Soler, Núria Grau, Xavier Par, Josep Masnou, Toni Clavera, Pere Montalt, i molts més.

Una font de l’agost 2012, senzilla com l’amistat, que sols necessita de llims i pedres per abocar la seva aigua pels caminants. Com sempre, el seu creador, en Xavier Burcet, ens ha deixat un got perquè podem gaudir de la seva aigua.

Amistat del llatí “amicus”, encara que algun lingüista defensa que prové del grec "a" –sense- i "ego" –jo-, llavors amic significaria "sense el meu jo").
L'amistat és una de les relacions interpersonals més comunes que la majoria dels éssers humans tenen en la vida, és un sentiment convingut amb una altra persona, on es cerca confiança, consol, respecte... Gràcies, amics!

Font de Felip Graugés
Coordenades aproximades de la font: 41º49’21”N - 2º23’59”E
A 95 minuts de la Plaça Major de Viladrau, la font és situada prop del Coll de Joan (on podem veure l'oratori de Sant Francesc d’Assis) camí de Matagalls, al peu de l'esberlat pic de Rocallancers.
Font dedicada a Felip Graugés (1898-1973) poeta de Santa Maria de l’Estany i Viladrau, gran amic de Jaume Bofill i Mates. Al pedró hi ha el seu poema “Camins del Montseny”

Podem arribar pel camí planer que surt a uns 400 metres de Borderiol a la dreta de la ruta de pujada al Matagalls i que passa per la font de l’Atlàntida. I també des d’un corriol que baixa en molta pendent des de coll de Joan. La font és a peu de camí, però un pel amagada per la vegetació crescuda al voltant. Fou patrocinada al 1973 per Angel Rabat i Graugés.
El teu Montseny voldria resseguir
muntanya de cor gestes coronada
atent al aspre joia del camí
i al vol d’una perdiu o una becada.
Veuria d’Arimells casc i Molí
Dels rasos de Liost l’herba colonada
I Sant Marçal des que es turons veí
I Santa Fe que és una vall generosa

Després de la celebració del 63è Aplec del Matagalls, es va celebrar un acte commemoratiu per les millores fetes en diverses fonts, entre elles la de Felip Graugés, on es van llegir poemes d’aquest poeta de l’Estany. Per acabar, el bisbe de Vic va beneir la font.

La Font de Felip Graugés és a vegades erròniament anomenada Font de Cortils, donada la proximitat a aquesta masoveria, ara en estat d’enrunament. En Ferran Tolosa creu que l’aigua prové d’un biot que antigament era anomenada Font de Coll de Joan o Font de Mars.


Font de l'Atlàntida
Coordenades de la font: 41º49’27”N - 2º24’18”E
Durant el camí cap a la font s'encavalquen la fageda, l'alzinar i castanyeda, i de ben segur que es trobareu un bon ramat de cabres que també voldran beure d’aquesta font.

Font construïda al 1978 en dedicació al centenari de l’immortal poema verdaguerià, fou patrocinada per Construccions Angel Rabat SA.

La font es troba a 5 minuts d’un trencall a la dreta del camí que puja al Matagalls des del Coll de Borderiol, poc després de passar la font de Pastors, i en el mateix camí de la font de Felip Graugés.

A l'hivern, la font i el seu entorn queden gelats, però és una excursió de gran bellesa, on podreu apreciar com s’aixequen les boirines entre la fageda despullada de fulles.

L’any 2011 la font va ser restaurada i es van rebaixar les terres que tapaven el banc, però encara falta l’escut de Catalunya original i eliminar l’aixeta.

L'Atlàntida, segons la mitologia grega, hauria estat un continent enfonsat sota les aigües a causa d'un terratrèmol uns 9.000 anys abans de la Grècia clàssica. Els atlants, segons aquesta llegenda, haurien estat una civilització molt avançada per al seu temps. Plató és la font més antiga i coneguda de la història de l'Atlàntida mítica; als seus Diàlegs la cita com a provinent de Soló, que al seu torn l'hauria après a Egipte.

L'Atlàntida és un poema de 1877 de Jacint Verdaguer format per 10 cants, una introducció i una conclusió, que narra les peripècies d'Hèracles per Iberia, l'enfonsament del continent dels atlants, la creació del Mar Mediterrani i el final descobriment de les Amèriques.

El broc de la font és a un mur de pedra de granit rosat que ajuda a contenir les terres del camí que passa per sota Roca Llancers, cap a les fagedes de l’obaga del Matagalls. Davant s’ha creat un petit espai amb un banc també de granit per gaudir de la font i de les vistes cap al Sot de Gèmena i al poble de Viladrau.

Darrera del mur de la font de l’Atlàntida hi ha un dipòsit original que emmagatzemava l’aigua de la deu i en sorgia a l’obrir l’aixeta. Més tard s’afegí el broc que veieu, i es retirà el tancament de l’aixeta per evitar que l’aigua tancada es fes malbé, permetent vessar sempre el líquid aquós.

Informació extreta del blog Amics de les Fonts de Viladrau.