Les Franqueses del Vallès – Llerona – Corró d’Amunt – Marata – Corró d’Avall – Riu Congost

Còmoda i planera caminada en la que hem visitat durant el recorregut les diferents pobles que conformen el municipi de les Franqueses del Vallès, com són, Llerona, Corró d’Amunt, Marata i Corró d’Avall.

Comencem la marxa al costat de l’ajuntament per anar cap al parc del Falgar, que creuem tot passant per les instal·lacions i l’estany, per anar cap a l’església de Santa Maria de Llerona, per seguir endavant cap a Corró d’Amunt on hi ha l’església de Sant Mamet.

Continuant la marxa, hem anat cap a l’ermita de la Mare de Déu del Pla i tot seguit, hem encarat el camí per anar a Marata, on hi ha l’església de Santa Coloma. Seguint un caminet al costat del torrent de Carbonell, hem arribat al parc de Milpins on hi ha la font de la Verdera i al mas Avel·li.

En poca estona arribem al nucli de Corró d’Avall, visitant l’església de Santa Eulàlia, l’estació de tren i les instal·lacions del circuit ferroviari de cal Gavatx, on hi ha un tren miniatura on els infants poden pujar-hi. Seguint la marxa, anem al riu Congost on seguim un caminet que ens permet amb poca estona arribar al punt de sortida.

Les Franqueses del Vallès.-
S'entenen per 'franqueses' els privilegis atorgats ja de manera precisa pel comte Berenguer Ramon I (1025), tot i que s'originaren anteriorment. Aquelles franqueses asseguraven a les poblacions gaudir d'un seguit de drets i llibertats tan sols sota de jurisdicció reial. Inicialment la demarcació comprenia, a més de Llerona, Corró d’Amunt, Marata i Corró d’Avall, també Samalús, Granollers, Palou, l'Ametlla, la Garriga, la Roca i Santa Agnès de Malanyanes, però aquests llocs aviat foren alienats per la corona.
El 1385, els pobles del terme municipal actual passaren a ser carrer de Barcelona. Aquest privilegi, el del “carreratge”, era una forma jurídica desenvolupada el segle XIV per la qual una vila es considerava integrada a una ciutat (en aquest cas, la de Barcelona). Pel que es pot comprovar, el carreratge comportava a les viles l'obligació de participar en la defensa de la ciutat; i a la ciutat, la d'assumir la jurisdicció de les viles si el monarca se'n volia despendre.

Patrimoni arquitectònic
El 895 es troba citat un palau de Maserata, al territori anomenat Vallese, que segons Botet i Sisó pot identificar-se amb el poble de Marata. La seva església romànica, dedicada a Santa Coloma, ha estat documentada des de l'any 1077.
L'església de Santa Maria de Llerona (Laurona) va ser documentada el 990. També a Llerona, hi ha restes d'una antiga vil·la romana que es creu que podrien pertànyer a una part del territori de la Lauro monetal, lloc on s'encunyava moneda. L'àmbit geogràfic de l'antiga Lauro ibèrica incloïa, segons Josep Estrada, les valls del Congost, del Tenes, de la riera de Cànoves, de l'alt Mogent, de la mitjana i alta Tordera, i de la vall inferior del Mogent. Aquesta demarcació tindria prou població i producció agrícola per a tenir moneda pròpia.
Per altra banda, el terme Corrone fou esmentat el 984. L'any 989 es cità el lloc Corrone Subteriore (Corró d'Avall) i el 1008 el de Corrone Superiore (Corró d'Amunt). L'església de Corró d'Amunt, dedicada a Sant Mamet, és romànica, encara que ha patit diverses reconstruccions. L'antiga església de Corró d'Avall, dedicada a Santa Eulàlia, també romànica (consagrada el 1104) fou cremada durant la Guerra Civil i enderrocada posteriorment. L'església actual és del 1954. Font: www.lesfranqueses.cat