Les Gunyoles- Serra Gunyoles- Arboçar de Dalt i de Baix- Penya Papiol (100Cims)- Serra Llampa- Les Gunyoles

Al comprar el mapa d’Alpina sobre el Penedès que promocionava la ruta Penedès 360 º hi vaig veure que també racomanaven una volta per la Serra de la Llampa. Allà es va quedar, com una més de les caminades pendents de fer que tinc. Dies enrera mentre feia una se les etapes de la Penedès 360º vaig passar per L’Arboçar de Baix i em va agradar aquella bonica torre que hi ha. Els companys de caminada em van dir que a les Gunyoles n’hi havia una altre i a més em van parlar molt bé de la Serra de les Gunyoles, per la que havien caminat tit just feia unes setmanes. Amb tota aquesta informació ja tenía els elements necessaris per al diseny del recorregut que avui he fet.




Es tracta d’una caminada senzilla, que va quasi sempre per bons camins, que no té un gran desnivell, malgrat pujar a la Penya del Papiol, i que ajunta unes precioses vistes des de les carenes de les serres de les Gunyoles i de la Llampa amb un seguit d’elements arquitectònics força curiosos i/o interessants. Em sembla que es una caminada per fer amb família, relaxat i gaudint de tot el que vas veient i trobant. L’únic problema que hi veig es la manca de protecció contra la calor que hi ha a dalt de les dues serres ja que quasi no hi ha arbres que et donguin ombre i aixó la pot convertir en una sortida calurosa a l’estiu. Ara es pot fer tranquil-lament a qualsevol hora del dia.




Presento tot seguit un resum dels elements patrimonials que es poden veure a la caminada i la referència al lloc d’on he obtingut i copiat l’informació:


Torre Romana de les Gunyoles


Les Gunyoles és una localitat pertanyent al municipi d'Avinyonet del Penedès, situada sobre un pujol a l'est de la carretera N-340 i a un km de la capital municipal, actualment denominada Avinyó Nou, l'altitud màxima del qual és de 350 msnm. La seva població l'any 2013 és de 323 habitants.( Viquipèdia)


La Torre Romana està situada en el casc antic, a l'extrem d'una propietat privada, perfectament visible des de l'exterior de la finca i que està datada segons els propietaris al segle ii aC encara que possiblement pertanyi a l'època Augusta. Probablement es va tractar d'una torre de vigilància i, que segons algunes opinions, també va tenir un ús funerari. La seva planta circular mesura 9 metres de diàmetre i actualment té una altura de 5,5 metres. Se sap que en 1879 la torre tenia una altura d'11 metres.( Viquipèdia)

Torre de l’Arboçar de Baix

La torre de l'Arboçar de Baix s'alça dintre del nucli del mateix nom, al costat de diverses edificacions que presenten vestigis medievals. Té planta circular i mur fet de pedra irregular disposats en fileres horitzontals. Les obertures, força malmeses, han experimentat modificacions al llarg del temps.

La torre, en origen exempta, té planta circular, un diàmetre interior de 220 cm i el gruix del mur és de 170 cm. La seva alçària fa uns 13 m i l'acabament és de cúpula. A sis metres d'alçada, el mur perd gruix i en aquesta mida es troba una porta orientada cap a l'oest. Aquesta porta és coronada per una llinda de pedra monolítica, i sobre d'aquesta hi ha un arc de mig punt, format per tretze dovelles, que té la funció de fer d'arc de descàrrega. En general el paredat és de pedra poc treballada, de mida mitjana (uns 20 cm d'alt per 30 cm de llarg). En algun lloc l'aparell constructiu recorda un «opus spicatum» mal fet.

Es tracta d'una torre de defensa que potser anés acompanyada en origen d'un recinte més ampli. Era una de les fortificacions properes a l'«oppidum» d'Olèrdola, probablement destinada a defensar un lloc de poblament. Des del punt de vista constructiu, la torre es pot relacionar amb la del castell de Ribes (Garraf) o amb altres torres fetes al final del segle X o a l'inici del segle XI. Per les característiques de la porta i pel tipus d'aparell constructiu, es pot datar aquesta construcció cap a l'any 1000.

Tot i que no es disposa de documentació que ho confirmi, sembla factible situar l'origen d'aquesta torre de defensa en època medieval. Altres fonts indiquen que el primer document que esmenta aquest indret cal situar-lo entre el 1035 i el 1056 i correspon a l'establiment de la quadra d'arboçar efectuar per Ramon Berenguer I comte de Barcelona a favor de Ferriol i Bonadona. La quadra afrontava a orient amb les Gunyoles, a ponent amb l'alou de Fontallada, a migdia amb Viladellops i al nord amb Ferran. La quadra es troba al comtat de Barcelona, en el terme del castell d'Olèrdola. L'any 1056 s'esmenta al Cartulari de Poblet la «Quadra de Arbozar».

Informació copiada de la Viquipèdia

Colomar de l’Arboçar

El colomar de l'Arboçar es troba situat a prop del nucli rural de les Cases de Cal Segarra.

Actualment el seu estat és ruïnós, ja que només se'n conserven un parament i restes d'un altre.

El murs interiors mostren sèries regulars de nínxols de forma arrodonida. També s'hi poden observar restes de carreus de la base de la construcció.

L'estructura s'alça al mig d'una vinya elevada que domina una extensió àmplia del Penedès.

Des de la torre de l'Arboçar de Baix es segueix un camí amb roderes a la roca que sembla contemporani d'aquella, que passa per l'extrem de la vinya on es troba el colomar.

La construcció és de planta rectangular de 5 x 2'80 m i conserva un mur complert i restes de dos més. S'aixeca sobre un sòcol de pedra seca amb un desnivell de 9 cm en direcció NO, que mesura 43 cm d'alçada a l'angle NE. Sobre el sòcol s'alcen els murs de tàpia grollera en caixes de 1'14 - 1'26 metres d'alçada.

A la façana interior de la construcció cada caixa presenta tres filades de cel·les arrodonides en sentit horitzontal, en total 11 filades visibles en l'estat actual de conservació. Les caixes estan separades per filades de lloses planes. Sobre les lloses hi ha uns petits forats circulars que corresponen a la trama desapareguda de l'encofrat. Les cel·les fan una mitjana de 20 x 20 x 20 cm i, en total, n'hi ha unes 150.

L'alçada total de la construcció, en l'estat actual de conservació és d'uns 4'50 metres

(Infirmació copiada de la web Diputació de Barcelona)