Les Llosses: El Cremat-Penya del Roquer-Boçacs-Sant Esteve de Vallespirans.

Avui anem al Ripollès. Carretera C-26 de Ripoll a Les Llosses i just passat el km. 184 aparquem a la dreta.
Creuem la carretera i baixem per la pista que hi ha al costat del restaurant El Cremat.
Seguim per la pista, passem per un pont sobre la Riera de Les Llosses i poc després girem a l'esquerra cap El Roquer, una gran masia a sota de l'impressionant silueta de la Penya del Roquer.
Hem parlat una estona amb el masover del Roquer, un home molt amable, que ens ha dit que tiréssim amunt fins a trobar unes fites de formigó clavades al terra que ens indicaran el camí de pujada.
Així doncs comencem a pujar seguint un dels molts camins que hi ha que ens pugen cap a la Penya fins a trobar la primera de les fites i ja no les deixem fins arribar al cim.
Per cert que cal avisar que si es pateix de vertígen no és massa aconsellable de pujar a aquesta penya, hi ha algún tram força estret amb caigudes molt verticals.
El cim és allargat i estret. Primer trobem un esplèndid mirador cap a Llevant. Pugem una mica més i trobem restes de l'antic castell de Baborers, sembla la base d'una torre. Seguint per un estret corriolet arribem a on hi ha una gran senyera onejant i una mica més cap a Ponent unes altres restes del castell, una habitació o cisterna, no ho sé segur.
Baixem en compte pel mateix camí de pujada i de nou anem fins a on tenim el cotxe per seguir aquesta vegada per la pista amunt fins El Casal. Allà comencem a seguir el GR per un caminet que ens portarà a Boçacs i finalment a la pista emporlanada que puja cap a Sant Esteve de Vallespirans.
En aquest punt hi ha unes indicacions de pintura groga i també la blanca i vermella del GR que ens volen dirigir per la pista amunt. Però nosaltres no en fem cas, volem pujar pel bosc, o sigui que creuem la pista i baixem al Clot de les Dones Mortes a on hi trobem uns gorgs, creuem la riera i comencem a pujar força verticalment seguint un caminet a trams més visible que d'altres i amb marques grogues de tant en tant.
S'ha d'estar alerta al track en aquesta pujada, ja que dues vegades el camí gira bruscament de direcció, la primera a la dreta i una segona a l'esquerra, i si no s'està atent et pots passar de llarg la bifurcació.
Hi ha trams de camí molt marcats i d'altres una mica perdedors, però si s'està acostumat a caminar per indrets amb poc trànsit de persones no té que haver cap problema.
Finalment arribem a La Rectoria, una casa habitada. Al seu costat trobem la Creu del cim i a pocs mètres l'església de Sant Esteve de Vallespirans amb un petit cementiri al costat.
L'església apareix citada en un llistat d'esglésies del bisbat de Vic fet entre els anys 1026 i 1050. Estava situada dins el terme del castell de la Guàrdia de Ripoll. El temple que veiem en l'actualitat respon a la important reforma feta en el segle XVIII.
Baixem pel costat contrari al de l'arribada i ben aviat trobem una pista amb un indicador, a la Creu del Coll.
Nosaltres anem seguint aquesta pista que ens porta pel costat del mas El Coll i anem seguint cap a l'esquerra per la pista emporlanada que ja no deixarem en tota la baixada fins arribar a la bifurcació per a on hem vingut, cap a Boçacs i el cotxe.
Qualifico la ruta de moderada per el tram estret i una mica vertiginós de la part alta de la Penya del Roquer i pel primer tram força vertical de pujada un cop creuat el Clot de les Dones Mortes direcció a Sant Esteve, però potser exagero una mica.