Les Llosses (El Cremat), Penya del Roquer, molí de Sabaters, font Pudenta, gorg de la Por i Sant Esteve de Vallespirans

NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona del Ripollès podeu escriure al cercador de rutes (Cerca rutes ó explora): "ripollèsjsp" i us apareixeran totes.

Excursió molt recomanable, que podem dividir-la en dues parts totalment diferenciades, però que unides representen una caminada de 13 kms aproximadament i de poc més de 400 metres de desnivell, i que per tant podem fer-la en unes sis hores totals, sense córrer.
Hi ha tres objectius bàsics per a visitar.
El principal és la penya del Roquer o Castell de la Roca de Baborers, de 945 metres d’alçada.
El segon son els gorgs i molí de la Ribera del Mas i del Rec de la font del Perer.
I el tercer és el bonic racó de Sant Esteve de Vallespirans.

Anant per la C26 de Ripoll a Les Llosses, qui no s’ha sentit atret per l’altiu penyal que s’alça a l’esquerra de la carretera abans d’arribar a Les Llosses?
Per força ens ha d’haver cridat l’atenció, perquè està totalment isolat i destaca molt.
És la Penya del Roquer o castell de la Roca de Baborers. És una fortalesa documentada el 1242, que depenia del castell de la Guàrdia i assegurava la defensa de la vall de les Llosses. El penyal té forma de ventall i s'alça entre els masos del Roquer i de Baborers, molt a prop de la riera de les Llosses. S'aprecien només les pedres de la base d'una torre i els murs. La part somital és llarga, però extremadament estreta i sembla inversemblant que hi hagués una construcció fortificada de punta a punta, de la que només queden algunes pedres en un extrem, i la base del que deuria ser una torre rectangular a l’altre.
Sembla d’accés difícil per tots costats, i només té un atrevit i singular punt feble que és per on hi accedeix l’únic camí possible. Camí que detallaré més endavant.
La vista des de dalt i degut a la seva aïllada situació és remarcable.

Després caminarem per la Ribera del Mas i en visitarem algun dels bonics gorgs que hi ha. en concret anirem fins el Molí de Sabaters o Sabatés i al gorg que hi ha just al costat. També anirem fins el recondit gorg de la Por. Així com intentarem anar fins el dels Banys Superiors; però aquí vaig errar la vorera per on baixar-hi i no hi vaig arribar. Aquesta errada també l’explicaré en la descripció de l’itinerari.
Ja de baixada, i en travessar el Rec de la font del Perer passarem pel gorg bonic gorg que hi ha en aquest indret, en forma de tres boniques basses.

L’indret de l’església de Sant Esteve de Vallespirans, elevada dalt d’un turó, és un indret molt bonic i acollidor.
Vallespirans és un petit poble disseminat de la comarca del Ripollès, a 983 metres d’alçada i que pertany al municipi de les Llosses.
L’església de Sant Esteve ja existia l’any 1123 i pertanyia a la jurisdicció del monestir de Ripoll. De l’antiga església romànica resten només els murs i la nau; fou profundament transformada l’any 1759, quan hom hi construí també un massís campanar i elements barrocs. Està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Al davant de la porta, però lleugerament separat hi ha un bonic cementiri, un prat encerclat per un mur de pedra, on gairebé totes les sepultures son petites creus al terra.
També una mica separat hi ha un petit turó amb una creu de ferro i al costat l’antiga rectoria.
L’indret també gaudeix d’una extensa vista panoràmica.
En resum, tres parts ben diferenciades dins d’una mateixa excursió, que la fan molt interessant i atractiva.

Per a començar aquesta caminada ens hem de situar al municipi de les Llosses a la carretera C26 de Ripoll a Berga. Abans d’arribar a Les Llosses i sobre el km 184, a l’esquerra de la carretera hi ha el restaurant el Cremat i vint metres abans a la dreta hi ha la pista i el cartell que ens assenyala la direcció de Sabaters o Sabatés.
Tot just començar aquesta pista hi ha un molt bon lloc per a deixar-hi el vehicle; així com també el podem deixar al costat del restaurant, a l’altre banda de la carretera.
Podem fer l’excursió anant primer a la Penya del Roquer o als gorgs i Sant Esteve.
En aquesta descripció anem primer al Roquer, ja que pot ser que si ho fem al revés, en arribar al cotxe ens faci mandra pujar al Roquer, però això és simplement una apreciació personal.
Si hem deixat el vehicle al camí de Sabaters, començarem a caminar tornant a la carretera, seguir-la una vintena de metres i girar a l’esquerra i passar pel costat del restaurant el Cremat i per l’indret on haurem deixat el vehicle, si l’hem deixat aquí.
Seguim la pista, que arriba fins Sant Sadurní de Sovelles i a Alpens, i pocs metres després, i en unes prades molt boniques, la deixem per girar a l’esquerra, per a seguir-ne una que ens porta fins el Mas del Roquer.
Durant aquest trajecte la Penya del Roquer ens va acompanyant, i ensenyant, des d’aquesta vessant, la seva silueta en forma de vano.
Arribem fins l’entrada mateixa del mas.
Sense entrar-hi hem de girar a la dreta. Aquí durant uns metres, entrem a la zona menys ben definida de l’excursió, ja que la zona és una extensa pastura i hi ha molts camins i replans que fan una mica complicat endevinar quin és el correcte.
Passem pel costat d’uns estables i a partir d’aquí la cosa es complica una mica més. Ja que estem a sota mateix de la Penya del Roquer, però no veiem el camí. Per a trobar-lo hem d’anar guanyant alçada com puguem per dins del bosc, fins que finalment arribem a un ben marcat i senyalitzat camí. En aquest punt he posat un punt d’interès que diu: “camí”.
Penso que a la baixada el seguiré i sabré on comença realment.
Ara però cal seguir-lo per la dreta.
Poca estona més hi arribem a una mena de canvi de vessant, on una fita ens assenyala un camí que arrenca per l’esquerra.
Aquest és el bonic i fàcil corriol que ens durà al capdamunt del cim.
Seguim aquest sender que de nou ens torna a situar a sota la Penya, però ara ja molt propers al cim.
Arribem a un punt que sembla que el camí quedi tallat; però aquí hi ha a la dreta una providencial cornisa que ens porta al fil de l’aresta, en un espectacular balcó.
Tot aquest curt recorregut és molt clar i fitat. En aquesta talaia a la que hem arribat, hem de tornar a girar a l’esquerra, i seguir l’estreta aresta, sense cap complicació, tret que hem d’estar atents al camí, ja que hi ha precipici, però amb vegetació, a cada costat.
Arribem a un primer extrem del cim, on hi ha les poques restes d’alguna torre o construcció; seguim una mica més hi arribem al punt més alt on hi ha una gran senyera, visible inclús des de la carretera C26..
A més de la senyera, hi ha una placa amb un vers i una altre que data del 8 de desembre del 1967 col•locada per “la Colla de la Penya” en record dels moments passats en aquest cim.
Seguim uns metres més per arribar a l’altre extrem del cim, on hi ha les restes d’una construcció quadrada, que deuria ser la base d’una torre. La vista és espectacular. Prades i boscos ens envolten per tots costats, veiem també el campanar de Sant Esteve de Vallespirans, el proper objectiu.
Tot el conjunt és molt estret, potser en alguns punts d’un metre o màxim dos d’amplada. Realment l’indret és espectacular. Llàstima que el dia no acompanyava gaire.
En gaudim abastament, i una vegada satisfets, tornem sobre les nostres passes, igualment amb precaució.
Arribem novament al punt d’interès assenyalat anteriorment amb el nom de “camí”, com que és molt ben marcat, el vaig seguint amb l’esperança que em tornarà al mas del Roquer; però, tot i que m’hi acosta força, acaba també difuminat en el no rés, i acabo arribant al mas, de la mateixa manera, travessant els prats, sense un camí definit.
Una vegada al mas, hem de tornar novament al restaurant el Cremat, i tornar a passar pel costat del vehicle, si el tenim aquí, i sortir a la carretera, tornar a fer els vint metres per a entrar seguidament en la pista de Sabaters, passar pel costat del vehicle, si l’hem deixat aquí, i seguir pista amunt.
Pocs metres després arribem a El Casal, un mas abandonat.
Aquí havia d’haver posat un punt d’interès “d’anada i tornada”, però en aquell moment no sabia que acabaria l’excursió sortint pel camí de la dreta.
Així que seguim la pista, que gira a l’esquerra.
Pista que seguim una bona estona. Hem d’estar atents al nou punt d’interès, aquest si “d’anada i tornada”, però ara, és per anar al molí i gorg de Sabaters.
Un corriol baixa per l’esquerra fins arribar al torrent, el travessem i seguim, també per l’esquerra, el canal o també el camí paral•lel que va fins el molí.
L’indret és poc visitat i emboscat, la vegetació ho va tapant tot, fins que ens trobem amb les primeres pedres del molí. Cal seguir i contornejar les parets per arribar a l’altre extrem, on podem apreciar l’entrada al molí i contemplar el magnífic gorg que hi ha al costat.
És molt bonic! ... i amagat!!
Nova aturada contemplativa i fotogràfica, i quan ens decidim marxar ho farem exactament per on hem vingut, fins a sortir novament a la pista que havíem deixat per anar fins el molí.
Seguim la pista una mica més i a la propera cruïlla, l’hem de deixar per a seguir-ne una de secundària que arrenca per l’esquerra. Aquesta pista ens porta a travessar de nou el torrent, i poc després arribem a una clariana, on hi ha una torrentera per l’esquerra. Ens hem de ficar per dins del bosc seguint aquesta torrentera i en pocs metres arribem a l’indret de la font Pudenta.
És un indret fangós i enclotat, d’on neix aquesta font, d’aigües sulfuroses; olor que es fa notar en l’ambient.
Visitat l’indret tornem a la pista, i la seguim uns metres més, pocs metres, fins arribar a un prat on la pista empren una pujada. Encara no hem de fer aquesta pujada, ja que pel prat de la dreta hi ha un poc marcat corriol, que resseguint el prat ens torna novament al torrent, seguim el torrent, hi ha un sender, i ens pocs minuts arribem al gorg de la Por.
Novament ens trobem en un indret molt bonic; el gorg és molt semblant al del molí, però aquí el salt d’aigua és més alt i l’indret encara és més emboscat.
El gorg inclús entra una mica a sota la muntanya, i fa una petita cambra fosca i amb degotalls. Realment un nou indret molt bonic.
Hem de seguir, i tornem sobre les nostres passes fins a la pista.
Ara hem de fer la pujada que abans hem deixat just al començament tot seguint la pista uns metres més, fins que aquesta fa un revolt de 180 graus i travessa el torrent.
Just en aquest punt, i una vegada travessat el torrent, hem d’abandonar la pista i seguir un camí que segueix per l’esquerra.
Seguim aquest camí entre pastures, enlairat veiem el mas el Prat. Ara hem de tornar a estar atents al nou punt d’interès, ja que hem d’abandonar aquest camí, després de travessar extenses pastures, escalonades en replans, i hem de seguir un corriol per l’esquerra, aquest ens porta a travessar de nou la riera de Mas, i una vegada a l’altre costat el corriol es difumina i es perd entre les noves i encara més extenses pastures.
Anem seguint les prades per la dreta caminant a la frontera amb el bosc; aviat veiem força enlairat el mas de Les Selles.
Vers ell ens hem de dirigir, ja que per sobre passa la pista que hem d’anar a buscar.
Les pastures no admeten camins, i podem anar pujant per on més ens convingui; és qüestió d’anar guanyant terrasses fins que ens plantem a l’entrada del mas.
Fem una petita volta per no passar-hi pel mig i enllacem amb la pista que ens portarà directament a Sant Esteve.
Però això de moment encara queda lluny.
Aquí, i vist el mapa detalladament a “posteriori”, em vaig precipitar en anar a buscar la pista; ja que per anar al gorg dels Banys Superiors, no havia d’haver guanyat l’alçada fins el Mas de Les Selles; l’havia d’haver deixat per sobre i anar fins el final de les pastures a prop novament del torrent, i des d’allí, buscar algun corriol que em portés fins el gorg.
Però no ho vaig fer així; una vegada a la pista, cal seguir-la per la dreta.
Poc després fa un tomb de 180 graus i travessa el torrent.
Aquí és on vaig intentar baixar al gorg. Inicialment es veu un corriol que baixa (hi vaig posar un punt d’interès); en principi tot anava bé, inclús passes pel costat d’un gorg, també molt bonic, i el corriol segueix uns metres més, però es separa del torrent, de tal manera que quedes a sobre el gorg, però a una certa alçada. El pendent per acabar d’arribar-hi és força accentuat i relliscós, i també està molt brut de branques d’una tala d’arbres; així que vaig entendre que al gorg s’hi va per l’altre costat.
Mala sort! Torno a enfilar-me fins la pista per a començar una llarga, però molt bonica i planera caminada per aquesta pista; durant molta estona per dins del bosc. Sortim del bosc en el punt on a la dreta arrenca la pista que mena al Mas El Prat, mas que recordem havíem vist des de baix després del gorg de la Por.
Ara caminem enlairats, amb una gran vista, i amb el bosc a un costat i les pastures a l’altre.
D’aquesta manera arribem al gran Mas Arquers, situat en un collet que dona pas a noves pastures, i amb el campanar de Sant Esteve que es veu dalt d’un turonet.
Seguim fins una propera cruïlla. A l’esquerra queda el Mas de la Rovira. Si seguim la pista cimentada de la dreta baixarem fins la C26; nosaltres seguim la pista que segueix recta, novament entre pastures, entrem momentàniament al bosc per fer un revolt de 180 graus per a travessar el riera o rec de la Font del Perer i tornem a sortir a la zona de pastures. A la dreta queda el gran mas del Maidéu, situat en una balconada.
Estem a Vallespirans, un nucli rural compost de masos dispersos per les prades, i en un marc incomparable; és molt bonic!
Arribem a una nova cruïlla a l’esquerra aniríem als masos del Coll i de Sobirana.
Però girem a la dreta i arribem a un collet, on hi ha un pal indicador. Deixem estar la pista de l’esquerra que ens portaria a Sant Esteve fent volta, i seguim recta amunt un camí que s’enfila pel dret per anar a espetegar directament a la porta del cementiri de Sant Esteve.
Indret que ja he descrit al començament. Podem revoltar el cementiri pels dos costats i així arribarem a la porta de l’església de Sant Esteve de Vallespirans.
Hi ha un estret passadís entre el cementiri i l’església, i a la porta d’entrada hi ha una minúscula placeta, on podem seure i descansar.
Tot seguit, tornem a revoltar el cementiri per a apropar-nos a la creu de ferro que hi ha just al davant i dalt d’un petit turonet. Indret des d’on tenim molt bona vista de l’entorn i molt bona perspectiva del conjunt de l’església i del cementiri.
Al costat mateix de la creu hi ha l’antiga rectoria, actualment habitada.
Del collet des d’on hem pujat directament a Sant Esteve, per la dreta surt una antiga pista que és el camí per on hem de continuar; però no tornarem al coll, sinó que l’anirem a buscar directament des de la rectoria; passarem pel seu costat mateix i travessarem el prat que hi ha a continuació, i per un poc definit corriol baixarem fins a trobar la pista, que seguirem per l’esquerra.
Arribem a una cruïlla i hem de seguir per la dreta. La pista queda convertida en un camí molt bonic, amb senyals de color groc, que va baixant lentament per dins del bosc.
Més avall el pendent s’accentua per acabar d’arribar al fons de la vall.
A l’altre costat del torrent veiem la pista comentada que puja de la C26 a Vallespirans. Hem de posar atenció al punt d’interès, que ens desvia a la dreta, deixant el camí que seguíem, per a seguir un marcat corriol, que en pocs metres ens deixa al llit del torrent a l’indret on hi ha tres basses seguides, formant un conjunt de gorgs molt bonics.
Contemplem l’indret, i un corriol d’un parell de metres ens deixa a l’esmentada pista.
Aquí jo hem pensava que hauria de seguir la pista fins la carretera i després seguir-la fins el Cremat; però gratament vaig veure que el camí i marques grogues i vermelles i blanques del GR1 travessaven la pista i seguien per l’altre costat marcant un itinerari alternatiu i paral•lel a la carretera.
Aquest camí, al principi és la pista d’accés al Mas de Boçacs, abans d’arribar-hi el camí es desvia a la dreta per no passar-hi.
El camí segueix a mitja alçada, amb la carretera enfonsada a la nostra esquerra. És un trajecte que ens portarà novament fins el mas del Casal, just a l’inici de l’itinerari.
No cal dir que durant aquesta caminada en paral•lel a la carretera podem gaudir abastament de la vista de la Penya del Roquer.

HORARIS:
Del restaurant del Cremat a la Penya del Roquer: 30mn
De la Penya del Roquer, novament al Cremat: 30mn
Del Cremat al Molí i gorg de Sabaters: 30mn
Del molí de Sabaters a la font Pudenta: 15mn
De la font Pudenta al gorg de la Por: 05mn
Del gorg de la Por al Mas Les Selles: 30mn
De Les Selles al mas Arquers: 40mn
Del mas Arquers a Sant Esteve de Vallespirans: 25mn
De Sant Esteve al triple gorg i pista: 35mn
De la pista al Cremat: 25mn
TOTAL: 4h 25mn

També podeu seguir aquest itinerari i d'altres al mur:
https://estanysicims.blogspot.com/2020/10/les-llosses-el-cremat-penya-del-roquer.html

O bé, prement directament aquí sota a: "veure més"