LES MEDES DES DE SANT ANIOL DE FINESTRES.

Deixem el nostre vehicle al petit pàrquing que hi ha al costat de la carretera, al Pla de Can Tura. Comencem a caminar en direcció al Llémena i després del pont, girem a l'esquerra seguint la pista que passa per les cases de La Granada i més endavant, La Faja fins que finalment la deixem per un corriol a l'esquerra que primer baixa i passa per la Bauma dels Trabucaires però després puja fort passant per la Font dels Socals abans de sortir a un collet on hem d'anar a la dreta per arribar al Torrent de les Medes (un dels orígens del Llémena), on hi ha el lloc conegut com el Pont del Diable. Difícil de retratar perquè cal anar amb molt de compte per no prendre mal amb les pedres totalment humides del torrent.
Nosaltres per error, ens hem saltat el primer collet i pujat fins el segon i després hem hagut de recular fins el primer per agafar el camí correcte.
Seguim pel mig del Torrent i el paisatge és realment preciós per la combinació de pedra, aigua i vegetació, i seguim fins que trobem a l'esquerra una pista a l'esquerra una mica perdulada per la qual pugem fins a trobar la pista que porta a Les Medes. Continuem cap a la dreta i després d'uns quants dubtes per culpa de que tot està molt embardissat, aconseguim arribar a l'ermita de Sant Joan de les Medes i després pujar fins la esplèndida alzina de Les Medes, just a sobre i al costat de les ruïnes de la Cabanya del Serrat.
Sortim a uns prats i anem seguint camp a través en direcció a la casa de La Gubert i més enllà de La Cadevall, però sempre mantenint-nos per sobre fins que aprofitant alguns corriols més de vaques que de persones, arribem a la carena on ja tenim un camí més franc. Som a la Serra de les Medes i seguim el caire del serrat passant pel Puig Rodó i gaudint d'unes vistes impressionants i precioses.
Seguim unes fites que ens van guiant pel camí que finalment deixa aquest serrat i es desvia a l'esquerra i que ara ens fa passar per la serra de Les Tres Creus amb el Puig dels Moros, on hi ha un dolmen (?), que suposem són les quatre pedres que hi ha al cim. Al final trobem un preciós balcó amb les Tres Creus i des d'aquí comencem a baixar cap a l'esquerra fent un petit desviament a la dreta (anar i tornar pel mateix camí), per anar fins la Roca del Migdia on també gaudim d'unes vistes espectaculars.
Altre cop al camí, seguint fites i uns rètols de fusta que ajuden molt, comença una baixada continuada amb dos punt a resaltar: La Finestrica, conjunt de roques que han deixat una escletxa al mig i més endavant, L'Esqueió, un grau preciós i ben aparellat.
Sobre aquesta baixada, cal dir en primer lloc, que és molt pronunciada i cal portar un bon calçat i recomanem, bastons de muntanya. En segon lloc, que les motos que hi passen han deixat un camí picolat i destrossat. On són els rurals? Sempre diguem que deuen ser un "animal" en perill d'extinció perquè a muntanya no n´hem trobat mai cap!
Seguint el camí, arribem a baix, passem per sota l'església i baixem fins el pàrquing on tenim el nostre vehicle.
Temps efectiu: 3h. 35'