LES PIQUES (1969m), Alt Urgell- 100 Cims. Coll de les Iglésies- Ermita de la Mare de Déu de la Guia, les Valls d'Aguilar,Taús

PIQUES (1969m), les Valls d'Aguilar, Serres de Taús i Mollet - Alt Pirineu i Aran. (Alt Urgell).

LES PIQUES DE TAHÚS o PIQUES ALTES de Tahús és un dels 100 Cims del Projecte de la FEEC (Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya), ubicat en un entorn aïllat i bastant solitari.

Cim amb vèrtex geodèsic, bon mirador del Pirineu. Farem una ascensió directa sense camí definit, passant per un parell de bordes força ensorrades. Hi ha altres rutes que carenen per evitar els trams "pel dret", on trobarem tarteres, arbusts, rostolls...però aquest al.licient d'anar "sortejant obstacles" ha estat divertit.

Només arribar, trobem un pastor amb un ramat d'ovelles. Parlem una estona amb ell. Observem que tot el què ens envolten són prats de pastura pirinenca: es veuen ovelles, vaques i cavalls.

INICI:
Coll de les Iglésies.

Aparquem en un prat herbat al costat de l'Ermita de la Mare de Déu de la Guia: temple, monument del municipi de les Valls d'Aguilar (Alt Urgell), protegit com a bé cultural d'interès local.

Per arribar-hi amb cotxe, seguim la carretera LV-5134 que puja de Gerri de la Sal a Baén, passant pel petit nucli de Sarroca, i segueix cap a Els Castells, en direcció a Taús, tela d'estreta! Són uns 15 km, la meitat dels quals estan asfaltats, i l'altra meitat no (pista forestal de grava o pedres, arran del talús, amb alguna corba molt tancada). Magnífiques vistes a valls i muntanyes solitàries durant el trajecte.
També s'hi hi pot arribar des de l'altra banda de la carretera LV-5134, venint de Taús, on crec que està tot asfaltat o al menys en millors condicions.

RECORREGUT:
Coll de les Iglésies. Al coll mateix hi ha un pal indicador "Camí Vell de les Valls d'Aguilar", i uns senyals de pintura groga, que deixarem en breu de començar a caminar, per "tirar pel dret".

De seguida ens aturem a visitar l'ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE LA GUIA, passant per la Borda del Capdevila (ruïnes).

L'ermita és d'estil romànic, amb una porta molt baixeta, i es pot entrar a dins. Llàstima de pintades a les parers, perquè l'altar fa goig. Antigament s’hi celebrava un aplec

Passem un filat. Anem paral.lels al Riu dels Castells.

Passem al costat de la Bordeta de Santa Maria (casa en ruïnes).

Pujada per una tartera, sense camí definit, i després per prats alpins herbats, on cal buscar el millor pas entre les argelagues / gatoses i arbusts, fins arribar al cim. Des de lluny s'albira el vèrtex i les pedres punxegudes del pic de les Piques, un turó que s'eleva sobre el prat de Miramon. El darrer tram enfilant el cim
per la serra de Taús és pedregós, sense dificultat.

LES PIQUES (1960 m.a.). En el cim hi ha unes grans lloses de pedra verticals que el caracteritzen, i restes d'una antiga contrucció. Vèrtex geodèsic i panoràmiques vistes al Pedraforca i altres cims "tots els que es veuen" (Gorka's).

Baixada sense camí definit, creuant un filat elèctric després del llom herbat, i descendint pràctcament pel mateix "campi-qui-pugui" fins l'Ermita de la Mare de Déu de la Guia i Coll de les Esglésies.

Hem anat molt ben acompanyats de muntanyencs en iniciació, fent uns ganyips ben merescuts després de l'esforç.
***

CURIOSITATS:
* Les Valls d'Aguilar, l’Alt Urgell.
Població: 307 h [2009]
Extensió: 124 km2
"Creat el 1972, comprén els antics termes de Noves de Segre, Castellàs, la Guàrdia d’Ares i Taús. El nom adoptat pel nou municipi no és prou adequat, ja que, si bé comprèn la vall del riu de la Guàrdia o d’Aguilar i les de la seva conca (el riu de Castellàs i el de Solans), Taús pertany a la conca de la Noguera Pallaresa i no a la d’Aguilar.
El terme municipal de les Valls d’Aguilar afronta a llevant amb el de Ribera d’Urgellet i amb l’enclavament dels Castellins (Montferrer i Castellbò), al S ho fa amb Fígols i Alinyà, amb l’enclavament de Baridà (del municipi de Ribera d’Urgellet) i amb el terme de Cabó; al SW el pic de Matella separa l’Alt Urgell (i per tant els termes de Cabó i de les Valls d’Aguilar) del Pallars Jussà (Conca de Dalt) i del Pallars Sobirà (Baix Pallars). A ponent, les Valls d’Aguilar termeneja amb Baix Pallars i Soriguera (ambdós del Pallars Sobirà), mentre al N afronta amb l’extens terme de Montferrer i Castellbò.
El terme comprèn el poble de Noves de Segre, cap de municipi i, a més, els pobles i llogarets d’Argestues, Berén, Bellpui, Biscarbó, Castellàs, els Castells, Espaén, la Guàrdia d’Ares, Junyent, Miravall, Nyus, Taús i Trejuvell
El terme municipal és articulat en tres valls principals, al llarg de les quals es distribueixen les diferents poblacions del terme. La vall principal és la vall del riu d’Aguilar (o de la Guàrdia, o de la Guardiola). En aquesta vall vessa les aigües la vall del riu de Castellàs, l’altra gran vall del terme. Finalment, al sector més ponentí apareix la vall del Riu Major, només en la seva capçalera, que pertany geogràficament a la conca de la Noguera Pallaresa i no a la del Segre.
A llevant el terme s’integra dins de la vall del Segre. El sector muntanyenc, molt accidentat, és situat a ponent. Hom pot distingir dos grans blocs orogràfics: el que tanca el municipi pel SW i el que divideix la vall de Castellàs de les del Riu Major i riu d’Aguilar." https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0046541.xml

* Ermita de la Mare de Déu de la Guia. "Petit temple d'una sola nau, de 10,8 m. de llargària per una amplada de 4,15m., capçada a ponent amb capçalera plana i coberta amb volta de canó rebaixada. La nau és dividida en tres trams per dues parelles de pilastres adossades als murs laterals, les quals no tenen continuïtat a la volta. L'església presenta un altar d'obra adossat a la capçalera. La porta d'accés al temple es troba centrada al mur oriental. És ressaltada amb dovelles de pedra tosca i coronada per un arc de mig punt. Les altres obertures es troben al mur meridional. Coronant la façana oriental hi ha un petit campanar d'espadanya d'un sol ull."