Les Planes: pel santuari de la Salut, can Climent, can Castellví i la serra d'en Balasc.

ESTACIÓ DE LES PLANES - CAMÍ DEL MAS GUIMBAU - SANTUARI DE LA SALUT - CAMÍ DE CAN CASTELLVÍ - CAN CLIMENT - EL PI FURCAT - FONT DE CAN CASTELLVÍ - CAN CASTELLVÍ - CAMÍ DE CAN BALASC - TURÓ DE L'ALZINAR - SERRA D'EN BALASC - TURÓ D'EN BALASC - CAN BALASC - CAMÍ MIG DE CAN BALASC - BASSA DE CAN BALASC - FONT DE BALASC - PASSATGE DE BELLAVISTA - FONT DE LES PLANES - ESTACIÓ DE LES PLANES

La ruta s'inicia a l'estació de FGC de les Planes. Des d'allà eixim cap a la dreta per la banda de l'edifici de l'estació fins a trobar un pas elevat per on creuar la carretera BV-1462. Una vegada l'hem deixada enrere, en arribar a un encreuament on hi ha una parada de bus, tombem a l'esquerra per a incorporar-nos, breument, al passeig de Solé i Pla.

De seguida però, just en travessar per baix la carretera C-16, hem de tornar a girar a l'esquerra pel carrer del Pollancre. Ara guanyem altura ràpidament i, al remat, suavitzem la pujada en desembocar al camí del mas Guimbau, per on hem de seguir.

Poques passes més endavant, a la nostra esquerra, arribem al santuari de la Mare de Déu de la Salut, construït entre els anys 1927 i 1929. El veiem per fora, ja que sols obri els diumenges, i continuem l'excursió cap al sud, pel referit camí del mas Guimbau fins a la cruïlla següent.

Aleshores tombem a la dreta i ens incorporem al carrer o camí de can Castellví. En havent fet un revolt tancat que ens adreça cap al nord-oest, ens topetem un altre encreuament al mig del qual queda can Climent. En aquest punt, nosaltres hem de seguir la ruta pel camí de can Castellví, per on ja veníem, o siga, continuem pel ramal de la dreta.

Durant els quinze minuts següents alternem zones urbanitzades amb altres sense habitatges, tot sense abandonar el ja mencionat camí de can Castellví. A poc a poc, ens endisem en la partida del Pi Furcat, on s'hi troba la font de can Castellví, la qual ens apareix a la dreta del camí, a la part alta d'un dels torrents que s'ajunten aigües avall per a conformar el torrent de Castellví, que ha estat en alguns moments d'aquest tram de l'excursió company nostre a la banda de ponent.

Aquesta font era molt apreciada pels barcelonins de la segona meitat del segle XIX, que hi pujaven per tal de passar un dia al camp. Reformada l'any 1925, es degradà fins que fou recuperada el 2008.

En havent deixat enrere la Font, continuem pel camí fins que enfront ens apareix, imponent, can Castellví. Ens parem a observar-la i, de seguit, tombem a la dreta pel camí de can Balasc, també anomenat camí de can Pasqual a can Balasc, en referència als seu punts d'inici i de final.

Poc més endavant el camí de can Balasc continua a l'esquerra, per on nosaltres hem d'anar, tot deixant una bifurcació que arranca a mà dreta i baixa de nou cap a les Planes.

Travessem ara un tram amb cases des d'on es guaiten unes bones vistes del massís del Tibidabo. En abandonar els habitatges, si pugem a mà esquerra, a través del bosc, ascendim al cim del turó de l'Alzinar.

Retornats al camí de can Balasc, de seguida se'ns presenta una cruïlla. Si anàrem cap a l'esquerra, unes passes més enllà faríem cap al mas Fortuny. Nosaltres, però, fidels al camí de can Balasc, continuem per la dreta. Per fi deixem l'asfalt que ha protagonitzat aquesta primera part de l'excursió i comencem a caminar per senderes de terra: acabem d'entrar a la serra d'en Balasc o de can Balasc.

Aquest tram és molt senzill i còmode i, a banda de no tindre pèrdua, ens fa fruir, sobretot al principi, de bones vistes de les planures de can Calopa de Dalt i, fins i tot, de la ciutat de Sant Cugat, al terme de la qual ens estem aproximant.

Sense desviar-nos en cap moment del camí en direcció oest, i deixant ja al final el camí de can Balasc que gira a la dreta cap al nord-est, fem cap al final de la pista, o "camino de servicio" com diu un mapa de 1919. Allà mateix, girem a la dreta i, de primeres, ens trobem amb el que sembla una caseta en ruïnes. A dalt d'ella, s'alça el turó d'en Balasc o de can Balasc, que fa frontera entre Barcelona i Sant Cugat, tot i que fins a l'any 1921 els termes que ací partien eren els del mateix Sant Cugat i el de Sant Vicenç de Sarrià.

Visitat l'entorn del cim, tornem sobre les nostres passes fins a l'encreuament senyalitzat on havíem abandonat el camí de can Balasc per tal de visitar el seu cim. L'agafem i, immediatament, comencem a perdre altura. En poc més de cinc minuts apleguem a can Balasc.

Continuem l'excursió de tornada cap a les Planes i, a la cruïlla següent després de can Balasc, agafem el camí mig de can Balasc, que naix a mà dreta, tot deixant el de can Balasc que baixa per l'esquerra. Passem per la bassa de can Balasc, dipòsit d'incendis, i enfront, a la dreta del camí, veiem una altra basseta amb una pica, tot molt abandonat. Es tracta de la font de Balasc, o de can Balasc. Evidentment, l'aigua no és potable.

En havent passat la font, dos minuts més tard, hi ha un encreuament, on hem de girar cap a l'esquerra pel passatge de Bellavista, que naix ací mateix. Per aquesta via, on ja hi ha novament habitatges, creuem el pas subterrani de la C-16 i fem cap a la font de les Planes, junt a la riera de Vallvidrera, curs d'aigua que té com a afluents molts dels torrents que hem anat anomenant durant la ruta.

Ens incorporem cap a la dreta a la carretera BV-1462 fins al restaurant Pichurri. Allà agafem el passeig de Solé i Pla per a anar a parar al mateix pas superior de la BV-1462 que havíem emprat a l'inici de l'eixida. El creuem i arribem a l'estació de FGC de les Planes on fiquem el punt i final al nostre caminar.