Les Pobles - La Masó de Selma - Castell de Selma - El miracle

Les Pobles

Església de Santa Maria (s.XX)

El nucli de Les Pobles va tenir parròquia pròpia des de la fi del segle xix, en desvincular-se de la de Santes Creus, i constituir-se com a parròquia el que fins aleshores havia estat la vicaria. Plantejada la necessitat de la construcció d'una església, es va fer un projecte l'any 1882, signat per l'arquitecte municipal Ramon Salas i Ricomà, projecte que no es va dur a terme. L'actual església, sota l'advocació de Santa Maria, es va edificar l'any 1920.

Aqüeducte Mas d'en Prat

Pista a la dreta

La Masó de Selma (privat) (s.XVI)

La Masó de Selma (nom del mas) és un gran casal bastit vora un torrent (el torrent de la Masó), en un lloc aturonat. Té planta rectangular (de 29,22 m de llarg per 10,5 m d'ample i 7 m d'altura) amb baixos, planta noble i golfes cobert amb teulada a quatre vessants. La porta principal està situada a la meitat de la façana nord, mirant a un gran pati. A la planta baixa hi ha una estança, d'una certa prestància, coberta de creueria que podria haver estat un oratori. Al voltant de l'edifici principal hi ha edificis annexos: capella, casa del masover, cellers, molins pallisses, torre..., tot rodejat per una tanca de maçoneria. El conjunt podria datar-se entre els XVI i XVIII, amb afegits posteriors i vestigis anteriors.

Pista a la esquerra

Coll de la Portella

Pista a la esquerra

Coll de la Caça

Ruines

Castell de Selma (s.X)

Del "castrum de Ceume" hi ha esment vers el 977. Limitava amb els d'Albà i Montmell. El 1149 figura consignat el seu territori en qualitat de terreny erm, igual que els veïns castells de Montagut, Querol i Pinyana. Sembla que el 26 d'abril de 1142, Guillem de Sant Martí atorgà cessió del castell de Selma als templers. No sabem -agrega Miret y Sans a Les cases de Templers y Hospitalers en Catalunya (1910, p. 169)- si l'ordre va trigar gaire a construir la comanda de Selma o si els templers van tenir el lloc de Selma unit a la comanda de Barberà o a la de Granyena; el comanador de Selma més antic que coneixem és de l'any 1225. A conseqüència de l'extinció de l'orde del Temple, a principis del segle xiv, Selma va passar a dependre de l'ordre de Sant Joan de Jerusalem, i així va ser fins a l'extinció dels senyorius.

Selma

El territori de l'antic castell de Selma formava una mena de frontera natural entre el Camp de Tarragona i el Penedès. El poble, que havia estat la capital econòmica de nombroses masies del seu extens terme, fou abandonat a començaments del segle xx. Sembla que des dels seus llunyans orígens la població va viure disseminada en masos; la repoblació del territori que comportà la conquesta cristiana va seguir amb aquestes característiques. Al voltant del segle x, en l'indret més estratègic, es construí una torre de defensa que amb el temps esdevingué castell amb església i altres serveis. Arreu del terme controlat pel castell s'anaren restaurant o construint de bell nou una munió de masos, alguns dels quals de bon començament eren petites fortificacions o torres. Aquesta primera repoblació va ser destruïda per les incursions d'Almansor primer i després per les dels almoràvits. En temps de Ramon Berenguer IV va tenir lloc la definitiva i estable repoblació i restauració.

Forn Teuler

Runes del Miracle

Urbanització Miracle