Les Preses Sant Miquel del Corb

Andar por la Sierra del Corb siempre es un paseo agradable , subes de la cota 600 a la 900 por senderos sombríos , no en vano estamos en el país de los hayedos ,zigzagueando por las crestas de varias de sus cimas, disfrutando de unos paisajes y unas vistas de excepción cuando subimos a varios de los miradores que hay a lo largo de sus rutas . Por la imposibilidad de acceder a la zona recreativa de los Xenacs , cerrado a diario por estas fechas , nos vemos obligados a buscar otro inicio de ruta , Quim se encargara de ello , pues es el que mejor se conoce en territorio, lo hacemos desde la carretera GIV 5242 , desde alli subiremos por el acceso a la masía de la Antiga , donde unas señales nos prohíben aparcar , cosa que no hacemos , pues son terrenos privados, y respetamos las decisiones de sus dueños o los que viven allí . desde este Mas , tomamos un camino a la derecha que nos lleva a la ermita de Sant Miquel del Corb , de estilo románico y que antiguamente tenia el campanario de espadaña . Ya por senda y después de pasar la font del Racó seca y escondida , llegamos al volcán del mismo nombre , con un bello cráter utilizado para campos de labor , desde este punto y hasta el mirador de los Xenacs el camino nos pide un sobre esfuerzo , en pocos metros vamos a vencer un importante desnivel y nuestras piernas lo notaran , al llegar arriba el sacrificio valió la pena , tenemos a nuestros pies la ciudad de Olot con sus conos volcánicos , por unos momentos jugamos con nuestros ojos a ver quien descubre tal o cual montaña , ilusionados como niños , solo son unos instantes , a nuestra espalda esta el puig Rodo 906 metros , otro pequeño esfuerzo y otro mirador , desde éste , podemos ver el Puigsacalm , mas de 1500 metros de altura y otras tantas rutas por recorrer , desde esta montaña emblemática de Les Preses y hasta el final ya todo sera bajada , pasaremos por las fuentes del Cingle y martinell ambas secas , y visitaremos la cova Rocalladre , un agujero-grieta en el suelo que tras la entrada una galería húmeda , con varios bloques de rocas desprendidas en su suelo y su prolongación termina a pocos metros en una gatera enfangada por la cual decidimos no introducirnos, Salimos del frescor de esta cueva e iniciamos la bajada por los hayedos del cingle del Vidal , es la zona mas peligrosa ,la hojarasca del suelo no te deja ver la senda y la importante inclinación te obliga a frenar continuamente , esto sumara mas cansancio a nuestras piernas . Una pequeña culebra de ojos redondos se cruza en nuestros camino , os recuerdo que las víboras son las venenosas y tienen las pupilas en forma de rombo verticales , pero como las setas si no las conoces no las toques , ellas te huyen . Nuestra ultima parada la hacemos en la ermita de Sant Marti ,sentados en su gran escalera hacemos unas fotos para el recuerdo , y en su fuente de agua abundante nos refrescamos , sintiéndonos satisfechos por los momentos vividos realizando esta ruta , Ana , Dolors , Duli , Inma , Manolo , Joaquim , Quim , Felipe , Pablo , Carlos , y Julian , hasta la próxima "SENDA VIVA".

Caminar per la Serra del Corb sempre és un passeig agradable, puges de la cota 600 a la 900 per senders ombrívols, no en va estem al país de les fagedes, fent ziga-zagues per les crestes de diverses de les seves cims, gaudint d'uns paisatges i unes vistes d'excepció quan vam pujar a diversos dels miradors que hi ha al llarg de les seves rutes. Per la impossibilitat d'accedir a la zona recreativa dels Xenacs, tancat diàriament per aquestes dates, ens veiem obligats a buscar un altre inici de ruta, Quim s'encarregués d'això, ja que és el que millor es coneix en territori, ho fem des de la carretera GIV 5242, des d'alli pujarem per l'accés a la masia de l'Antiga, on uns senyals ens prohibeixen aparcar, cosa que no fem, ja que són terrenys privats, i respectem les decisions dels seus amos o els que hi viuen. des d'aquest Mas, prenem un camí a la dreta que ens porta a l'ermita de Sant Miquel del Corb, d'estil romànic i que antigament tenia el campanar de cadireta. Ja per senda i després de passar la font del Racó seca i amagada, arribem al volcà del mateix nom, amb un bell cràter utilitzat per camps de conreu, des d'aquest punt i fins al mirador dels Xenacs el camí ens demana un sobre esforç, en pocs metres anem a vèncer un important desnivell i les nostres cames ho notessin, en arribar a dalt el sacrifici va valer la pena, tenim als nostres peus la ciutat d'Olot amb els seus cons volcànics, per uns moments vam jugar amb els nostres ulls a veure qui descobreix un o qual muntanya, il·lusionats com nens, només són uns instants, a la nostra esquena hi ha el puig Rodo 906 metres, un altre petit esforç i un altre mirador, des d'aquest, podem veure el Puigsacalm, més de 1500 metres d'altura i altres tantes rutes per recórrer, des d'aquesta muntanya emblemàtica de les Preses i fins al final ja tot serà baixada, passarem per les fonts del Cingle i martinell dues seques, i visitarem la cova Rocalladre, un forat-esquerda a terra que després de l'entrada una galeria humida, amb diversos blocs de roques despreses en el seu sòl i la seva prolongació acaba a pocs metres en una gatera enfangada per la qual vam decidir no introduir-nos, Sortim de la frescor d'aquesta cova i iniciem la baixada per les fagedes del cingle de l'Vidal, és la zona més perillosa, la fullaraca del sòl no et deixa veure la senda i la important inclinació t'obliga a frenar contínuament, això sumés més cansament a les nostres cames. Una petita serp d'ulls rodons es creua en els nostres camí, us recordo que els escurçons són les verinoses i tenen les pupil·les en forma de rombe verticals, però com els bolets si no les coneixes no les toquis, elles et fugen. La nostra última parada la fem a l'ermita de Sant Marti, asseguts en la seva gran escala fem unes fotos per al record, i en la seva font d'aigua abundant ens refresquem, sentint-nos satisfets pels moments viscuts realitzant aquesta ruta, Anna, Dolors, Duli, Inma, Manolo, Joaquim, Quim, Felipe, Pablo, Carlos, i Julian, fins a la pròxima "SENDA VIVA".