Les Preses-Volcà del Racó-Sant Miquel i Sant Martí del Corb-Roca Lladre-Puig Rodó-Xenacs-Les Preses
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 8.27 mi
- Elevation gain
- 2,260 ft
- Technical difficulty
- Moderate
- Elevation loss
- 2,260 ft
- Max elevation
- 2,932 ft
- TrailRank
-
90
4.8
- Min elevation
- 1,521 ft
- Trail type
- Loop
- Time
- 6 hours 2 minutes
- Coordinates
- 1810
- Uploaded
- November 6, 2019
- Recorded
- October 2019
near les Preses, Catalunya (España)
Viewed 3393 times, downloaded 233 times
Trail photos
Itinerary description
Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb els companys dels hh.
Si una cosa destaca de la Garrotxa son les seves impressionats fagedes. Ja sigui a la exuberant primavera o a la decadent tardor, els seus boscos ens atrapen amb la seva majestuositat i esplendor.
Una ruta molt variada, amb l’únic obstacle de la forta pujada que hi ha des de l'ermita de Sant Martí del Corb fins el Collet del Pujant d'en Camps, un ascens sense cap complicació tècnica i que tot xino-xano hem superat sense cap pega. Variada per la quantitat d'indrets interessants pels que hem passat, ja que hem visitat el cràter d'un volcà, dues ermites, varies fonts, dos cims, dos miradors, dels que es gaudeix d'unes impressionats vistes, principalment de la cubeta d'Olot, la vall del Corb i d'en Bas, i del Pirineu des del Canigó fins el Puigmal, el Puigsacalm, el Far, Cabrera, i un llarg etcètera de muntanyes i boscos. També ens hem endinsat dins una cova, hem passat al costat de dos avencs, una carbonera, i una àrea recreativa, tot això mentre travessàvem frondosos boscos de faigs, roures i alzines, i on quasi tot el recorregut es situa a la part obaga de la Serra del Corb.
La ruta:
Aparquem els cotxes al aparcament del hostal/restaurant Vertisol, situat al bell mig de les Preses i on dinarem després de la caminada.
Comencem a trescar, passant pel costat de l’ermita de Sant Sebastià i ens dirigim a la zona esportiva i concretament a la piscina municipal que voltem. Un pal informatiu ens indica el camí a seguir del volcà del Racó. Abans d’arribar a les masies de Can Liu i Can Boada, que tenim al davant, trobem un corriol a mà dreta que cal agafar i seguir, marcat amb pintura groga de la xarxa Itinerànnia i blanca i vermella del GR-2 i que ens acompanyaran bona part del camí. El corriol és un camí fresat i sense pèrdua que transcorre en bona part per una roureda amb boixos fins a arribar al cràter del volcà del Racó.
Aquest volcà es va formar per una explosió que va rebentar el braç de la muntanya. Posteriorment es va construir un con volcànic. El seu cràter avui, és un terreny de conreus.
Un rètol ens indica que cal agafar el corriol que puja a la dreta i que cal seguir passant pel davant de la masia del Racó, (ull...he vist uns quants tracks d’altres companys de Wikiloc que havien passat per sobre i darrera del mas, per un viarany que s’inicia amb unes estretes escales. Avui aquest camí és barrat amb uns portals de ferro i “tancats amb pany i clau”). Si no voleu recular, s’ha de obviar aquest desviament i seguir el camí que portàvem, passant per davant de la masia i arribant a una cruïlla amb un pal amb pintura groga i del GR indicant el gir a la dreta i passant per sota de la masia.
El camí s’endinsa dins el Clot de les Grípies, on comencem a trobar els primers faigs. Aquí passem al costat de la malmesa font del Racó. Seguim camí, ara dins una magnifica fageda fins arribar a l’ermita de Sant Miquel del Corb, situada dalt un petit turonet i a solell.
L’ermita inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya podria ser preromànica però no hi ha res que ens ho pugui confirmar amb certesa, el temple consta d'una sola nau coberta amb volta de canó. En el segle XVIII es va sobrealçar la teulada. La porta d'accés és dovellada i està en la façana de ponent protegida per un porxo. L'actual campanar és de torre amb sostre de quatre vents recolzat també sobre la façana de ponent, antigament aquest campanar era d'espadanya amb dos ulls. En el costat de migjorn podem observar dos contraforts reforçant la paret. També s'ha de dir que últimament aquesta església ha estat bastant restaurada.
Un cop fetes les fotografies de rigor, seguim el camí forestal que ens baixa fins el mas de l’Antiga. Un mas que també està inclòs dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un edifici civil amb teulada a dues vessants. El material emprat és d'origen volcànic i pobre i orientat a sud. Formada per diferents cossos, el més antic es el de la part de baix. L'any 1881 s'apujà un sostre. La planta baixa està destinada a corts. Tot i que trobem forces obertures no hi ha cap element arquitectònic remarcable.
Girem a la dreta seguint una ben arranjada pista que en poca estona intuïm la silueta de l'ermita de Sant Martí del Corb, emplaçada en un preciós raconet del bosc, a mesura que ens anem acostant veiem que està elevada i s'hi accedeix per unes escalinates, al seu costat esquerre hi ha la font de Sant Martí que mitjançà d'una canal porta l'aigua a un safareig o abeurador pel bestiar.
L'església està formada per una sola nau i absis semicircular, al seu davant guarint l'entrada té un porxo aguantat per dues pilastres i teulada a dues aigües, a cada costat de la porta trobem unes finestres amb reixa de forja des d'on podem veure l'interior del temple, al damunt, la façana està coronada amb un campanar d'espadanya amb un sol ull. L'edifici està vestit amb pedra menuda de la zona i el sostre cobert amb teules.
Per al moment no es té cap dada històrica que en faci referència, però per la seva estructura tot fa pensar que és romànica. Per la seva estètica i l’entorn amb un encant tant especial, sobre tot a la tardor, aquí es venen a casar molta gent de la comarca.
Des de l’ermita veiem al costat del camí un altre (dreta) barrat amb una cadena i un cartell indicant als caminant que hem de voltar aquest pas barrat. Seguim aquest camí que és una pista de desembosc amb suau pendent, fins que les marques grogues de la Xarxa Itinerànnia ens fan girar a la dreta, per un camí que s’enfila decidit per la fageda.
El sender és molt dret i a estones passa per algun tram força aeri. Poc a poc l’anem superant fins arribar al Collet del Pujant d’en Camps. Al coll fem una aturada per esmorzar i recuperar forces.
Seguim camí per l’esquerra del Coll, un sender que es va enfilant fins el cim del Roca Lladre i el seu punt geodèsic, tot resseguint la cinglera amb dos mirador impressionants sobre la vall del Corb, la cubeta d’Olot i els Pirineus.
El viarany baixa fins el Collet del Pas d’en Vidal, aquí canviem de vessant, caminant pel solell de la Serra, entre brucs i alzines i amb un terreny amb vegetació més esclarissada buscant l’inici de la baixada fins la cova de Rocalladre, una fita de pedres a mà esquerra ens indica el punt on hem de deixar el camí que seguim per davallar per un corriol molt poc marcat que en uns quants minuts ens situa davant la boca de la cavitat que te forma d’esquerda inclinada i te 4,5 m de llarg per 1,2 d’amplada. Entrant per la boca principal accedim a una curta rampa al final de la qual s’obren galeries a dreta i esquerra, essent la de la dreta molt baixa de sostre i finalitzant aviat. Per l’esquerra accedim a la cambra principal de la cavitat.
Visitada la cova, tornem al camí que ens condueix altra cop al Collet del Pujant d’en Camps, tancant així un petit cercle, seguim per un corriol que tenim a l’esquerra, caminant per una bonica fageda a mitja alçada de la Serra i amb pocs desnivells, aquí trobem la font de Martinell (seca) i poc després arribem al Coll de Bas (pal informatiu), un Coll allargassat atapeït de roures força singulars.
Al Coll deixem les marques de pintura grogues (Itinerànnia) que segueixen per l’esquerra, nosaltres continuem per un sender que tenim a la nostra dreta. Abrigats per faigs i roures, passem al costat del Clot del Cingles, un avenç força profund i un xic més enllà la font del Cingles (també seca), tot xino-xano arribem al Collet del Puig Rodó.
Un sender amb baranes de protecció ens deixa al cim d’aquest Puig de 906,6 m. El Puig Rodó és un excel·lent mirador de 360º. Des del seu cim, net de vegetació podem veure la plana d’en Bas, la ciutat d’Olot i les muntanyes que les envolten, els alterosos cims de l’alta Garrotxa, el Canigó, etc. Així com una de les millors perspectives de la Zona Volcànica de la Garrotxa, amb el veïnat del Corb, la Fageda d’en Jordà, l’altiplà de Batet, els cons volcànics de la Cot, puig Jordà, puig de la Costa, Santa Margarida i el Croscat.
La baixada fins l’àrea Recreativa de Xenacs la fem per un ample camí que fineix on es troba el restaurant de Xenacs. Des de aquí ens acostem al mirador del Cingle de les Aulines per contemplar una magnífica panoràmica de la cubeta d’Olot i tot seguit comencem la llarga i tediosa baixada pel camí de les Barrincoles, un camí amb moltes ziga-zagues i sòl irregular que fa si cal, més carregosa la baixada. El camí de les barrincoles fineix al mas de Can Talaia, ara tan sol en queda seguir una estreta carretera fins les Preses, liquidant aquesta impressionant sortida amb un bon dinar de germanor al restaurant Vertisol.
Salut i bones caminades!!
Ruta feta amb els companys dels hh.
Si una cosa destaca de la Garrotxa son les seves impressionats fagedes. Ja sigui a la exuberant primavera o a la decadent tardor, els seus boscos ens atrapen amb la seva majestuositat i esplendor.
Una ruta molt variada, amb l’únic obstacle de la forta pujada que hi ha des de l'ermita de Sant Martí del Corb fins el Collet del Pujant d'en Camps, un ascens sense cap complicació tècnica i que tot xino-xano hem superat sense cap pega. Variada per la quantitat d'indrets interessants pels que hem passat, ja que hem visitat el cràter d'un volcà, dues ermites, varies fonts, dos cims, dos miradors, dels que es gaudeix d'unes impressionats vistes, principalment de la cubeta d'Olot, la vall del Corb i d'en Bas, i del Pirineu des del Canigó fins el Puigmal, el Puigsacalm, el Far, Cabrera, i un llarg etcètera de muntanyes i boscos. També ens hem endinsat dins una cova, hem passat al costat de dos avencs, una carbonera, i una àrea recreativa, tot això mentre travessàvem frondosos boscos de faigs, roures i alzines, i on quasi tot el recorregut es situa a la part obaga de la Serra del Corb.
La ruta:
Aparquem els cotxes al aparcament del hostal/restaurant Vertisol, situat al bell mig de les Preses i on dinarem després de la caminada.
Comencem a trescar, passant pel costat de l’ermita de Sant Sebastià i ens dirigim a la zona esportiva i concretament a la piscina municipal que voltem. Un pal informatiu ens indica el camí a seguir del volcà del Racó. Abans d’arribar a les masies de Can Liu i Can Boada, que tenim al davant, trobem un corriol a mà dreta que cal agafar i seguir, marcat amb pintura groga de la xarxa Itinerànnia i blanca i vermella del GR-2 i que ens acompanyaran bona part del camí. El corriol és un camí fresat i sense pèrdua que transcorre en bona part per una roureda amb boixos fins a arribar al cràter del volcà del Racó.
Aquest volcà es va formar per una explosió que va rebentar el braç de la muntanya. Posteriorment es va construir un con volcànic. El seu cràter avui, és un terreny de conreus.
Un rètol ens indica que cal agafar el corriol que puja a la dreta i que cal seguir passant pel davant de la masia del Racó, (ull...he vist uns quants tracks d’altres companys de Wikiloc que havien passat per sobre i darrera del mas, per un viarany que s’inicia amb unes estretes escales. Avui aquest camí és barrat amb uns portals de ferro i “tancats amb pany i clau”). Si no voleu recular, s’ha de obviar aquest desviament i seguir el camí que portàvem, passant per davant de la masia i arribant a una cruïlla amb un pal amb pintura groga i del GR indicant el gir a la dreta i passant per sota de la masia.
El camí s’endinsa dins el Clot de les Grípies, on comencem a trobar els primers faigs. Aquí passem al costat de la malmesa font del Racó. Seguim camí, ara dins una magnifica fageda fins arribar a l’ermita de Sant Miquel del Corb, situada dalt un petit turonet i a solell.
L’ermita inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya podria ser preromànica però no hi ha res que ens ho pugui confirmar amb certesa, el temple consta d'una sola nau coberta amb volta de canó. En el segle XVIII es va sobrealçar la teulada. La porta d'accés és dovellada i està en la façana de ponent protegida per un porxo. L'actual campanar és de torre amb sostre de quatre vents recolzat també sobre la façana de ponent, antigament aquest campanar era d'espadanya amb dos ulls. En el costat de migjorn podem observar dos contraforts reforçant la paret. També s'ha de dir que últimament aquesta església ha estat bastant restaurada.
Un cop fetes les fotografies de rigor, seguim el camí forestal que ens baixa fins el mas de l’Antiga. Un mas que també està inclòs dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un edifici civil amb teulada a dues vessants. El material emprat és d'origen volcànic i pobre i orientat a sud. Formada per diferents cossos, el més antic es el de la part de baix. L'any 1881 s'apujà un sostre. La planta baixa està destinada a corts. Tot i que trobem forces obertures no hi ha cap element arquitectònic remarcable.
Girem a la dreta seguint una ben arranjada pista que en poca estona intuïm la silueta de l'ermita de Sant Martí del Corb, emplaçada en un preciós raconet del bosc, a mesura que ens anem acostant veiem que està elevada i s'hi accedeix per unes escalinates, al seu costat esquerre hi ha la font de Sant Martí que mitjançà d'una canal porta l'aigua a un safareig o abeurador pel bestiar.
L'església està formada per una sola nau i absis semicircular, al seu davant guarint l'entrada té un porxo aguantat per dues pilastres i teulada a dues aigües, a cada costat de la porta trobem unes finestres amb reixa de forja des d'on podem veure l'interior del temple, al damunt, la façana està coronada amb un campanar d'espadanya amb un sol ull. L'edifici està vestit amb pedra menuda de la zona i el sostre cobert amb teules.
Per al moment no es té cap dada històrica que en faci referència, però per la seva estructura tot fa pensar que és romànica. Per la seva estètica i l’entorn amb un encant tant especial, sobre tot a la tardor, aquí es venen a casar molta gent de la comarca.
Des de l’ermita veiem al costat del camí un altre (dreta) barrat amb una cadena i un cartell indicant als caminant que hem de voltar aquest pas barrat. Seguim aquest camí que és una pista de desembosc amb suau pendent, fins que les marques grogues de la Xarxa Itinerànnia ens fan girar a la dreta, per un camí que s’enfila decidit per la fageda.
El sender és molt dret i a estones passa per algun tram força aeri. Poc a poc l’anem superant fins arribar al Collet del Pujant d’en Camps. Al coll fem una aturada per esmorzar i recuperar forces.
Seguim camí per l’esquerra del Coll, un sender que es va enfilant fins el cim del Roca Lladre i el seu punt geodèsic, tot resseguint la cinglera amb dos mirador impressionants sobre la vall del Corb, la cubeta d’Olot i els Pirineus.
El viarany baixa fins el Collet del Pas d’en Vidal, aquí canviem de vessant, caminant pel solell de la Serra, entre brucs i alzines i amb un terreny amb vegetació més esclarissada buscant l’inici de la baixada fins la cova de Rocalladre, una fita de pedres a mà esquerra ens indica el punt on hem de deixar el camí que seguim per davallar per un corriol molt poc marcat que en uns quants minuts ens situa davant la boca de la cavitat que te forma d’esquerda inclinada i te 4,5 m de llarg per 1,2 d’amplada. Entrant per la boca principal accedim a una curta rampa al final de la qual s’obren galeries a dreta i esquerra, essent la de la dreta molt baixa de sostre i finalitzant aviat. Per l’esquerra accedim a la cambra principal de la cavitat.
Visitada la cova, tornem al camí que ens condueix altra cop al Collet del Pujant d’en Camps, tancant així un petit cercle, seguim per un corriol que tenim a l’esquerra, caminant per una bonica fageda a mitja alçada de la Serra i amb pocs desnivells, aquí trobem la font de Martinell (seca) i poc després arribem al Coll de Bas (pal informatiu), un Coll allargassat atapeït de roures força singulars.
Al Coll deixem les marques de pintura grogues (Itinerànnia) que segueixen per l’esquerra, nosaltres continuem per un sender que tenim a la nostra dreta. Abrigats per faigs i roures, passem al costat del Clot del Cingles, un avenç força profund i un xic més enllà la font del Cingles (també seca), tot xino-xano arribem al Collet del Puig Rodó.
Un sender amb baranes de protecció ens deixa al cim d’aquest Puig de 906,6 m. El Puig Rodó és un excel·lent mirador de 360º. Des del seu cim, net de vegetació podem veure la plana d’en Bas, la ciutat d’Olot i les muntanyes que les envolten, els alterosos cims de l’alta Garrotxa, el Canigó, etc. Així com una de les millors perspectives de la Zona Volcànica de la Garrotxa, amb el veïnat del Corb, la Fageda d’en Jordà, l’altiplà de Batet, els cons volcànics de la Cot, puig Jordà, puig de la Costa, Santa Margarida i el Croscat.
La baixada fins l’àrea Recreativa de Xenacs la fem per un ample camí que fineix on es troba el restaurant de Xenacs. Des de aquí ens acostem al mirador del Cingle de les Aulines per contemplar una magnífica panoràmica de la cubeta d’Olot i tot seguit comencem la llarga i tediosa baixada pel camí de les Barrincoles, un camí amb moltes ziga-zagues i sòl irregular que fa si cal, més carregosa la baixada. El camí de les barrincoles fineix al mas de Can Talaia, ara tan sol en queda seguir una estreta carretera fins les Preses, liquidant aquesta impressionant sortida amb un bon dinar de germanor al restaurant Vertisol.
Salut i bones caminades!!
Waypoints
Car park
Religious site
Waypoint
Sports facility
Tree
Fountain
Ruins
Monument
Intersection
2,124 ft
Ull...deixem pista i continuem per sender amb molt desnivell (dreta amb marques de pintura grogues)
Risk
Mountain pass
Provisioning
Intersection
2,640 ft
continuem per corriol de l'esquerra tot resseguint la cinglera
Panorama
Summit
Cave
Picnic
Comments (22)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Entorn garrotxí que desde els seus punts mes alts es disfruta de grans panoramiques . Bona ruta acompanyat de molt bona gent !. Felicitats Capi !
Pep, una altre ruta més que hem caminat plegats amb bona companyonia, aquesta vegada per un indret ple de referencies amb les que hem gaudit. Ja espero amb impaciència la propera!
Quina bona pinta té aquesta ruta! Els companys "quatre potes" no surten a cap foto, però.
Salut company!
Ei! gxn14 del ser que és una ruta impressionant i no gaire lluny de casa.
Respecte a la gossada que ens acompanyen els diumenges, alguns d’ells ja comencen a ser grandets i acusen el sobreesforç de la caminada, a més un dels meus te problemes de malucs així que preferim deixar-los a casa quant fem aquestes sortides, extraviar-nos patir per ells...Salut!!
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
És una ruta molt interessant amb molts punts d'interès. Vistes espectaculars. Molt recomanable. Nosaltres no vam saber trobar la cova de Raca Lladre, malgrat que la vam buscar. Així i tot la vam gaudir molt. Salut i Cames!!!!
Sense dubtes, una ruta que ens ha deixar molt bones sensacions, Manel_49. Cert que l’accés a la cova de Rocalladre és un xic enrevessat i s’ha de filar molt prim amb el GPS per trobar el trencant que condueix fins a ella. És una pena que no la trobàreu...enhorabona per la feina realitzada i gràcies per la teva valoració.
Salut i bones caminades!!
Varem fer ahir aquesta ruta. Si ja és espectacular, encara ho és més amb els colors de la tardor i les catifes de fulles en bona part del camí.
Com que anàvem a l'aguait (després de llegir el comentari de Manel 49), no ens va ser difícil trobar la cova de Rocalladre. A més hi ha un cartell al costat del camí que ho indica, i tot i que és a la sortida segons el sentit de la marxa, només és a pocs metres i val la pena baixar-hi, entrar a dins i esperar un parell de minuts que els ulls s'acostumin a la foscor per veure-ho bé.
Hola, Alfons Tauler, és veritat que s’ha de anar amb molta atenció per trobar el trencant d’anar a la cova si véns del Collet del Pas d’en Vidal, tant sols hi ha una petita fita, però si no la veus, un tram més enllà es troba la cruïlla de tornada (o anada) amb un cartell indicant l’indret.
Enhorabona per la ruta acomplida i per triar la tardor per realitzar-la. Salut!!
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Avui hem fet aquesta ruta. Ens ha encsntat. La dificultat ha estat el "fanguelis" que hi havia, la repetirem a la tardor..
Gràcies
Si ara ja és una magnífica ruta, a la tardor és espectacular mireiabf, no dubtis en fer-la per aquella època del any. Enhorabona per la ruta, malgrat el "fanguelis" i gràcies per la teva valoració...salut!
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Molt ben detallada i molt ben posats el punts d'interès. I magnifica per. fer-la a la tardor i poder gaudir de les fagedes.
La baixada a la cova millor fer-la per on hi ha el senyal, uns metres més endavant, està més net i fressat.
Gràcies pel teu comentari i valoració de la ruta vycens, és un plaer compartir-la.
Les fagedes, ara han d’estar espectaculars, enhorabona per la sortida...salut!!
Ahir varem fer la ruta, ens va agradar moltíssim, els paisatges espectaculars amb els colors de la tardor.
Moltes gràcies per compartir-la i per les explicacions que ens van anar molt bé.
És un plaer compartir elisabetlf. Sens dubte que la tardor és la millor època per fer i gaudir d’aquesta ruta. Enhorabona per la sortida...salut!!
Molt bona ruta gracias per compartir es a gradat moltisim 👏👏
Celebro que hagis gaudit amb aquesta ruta com nosaltres també vàrem fer-ho. És un plaer compartir-la marijm1980, enhorabona per la sortida i gràcies pel comentari...salut!!
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Ruta feta avui en solitari amb colors de tardor encara força intensos, amb una visibilitat total i sense gens de fang malgrat les boires i les pluges de la darrera setmana. M'ha semblat preciosa en tot el recorregut i l'he gaudit molt. La recomano sobretot a la tardor, si pot ser entre l'última setmana de novembre i la primera de desembre. Té molts punts d'interès, molt de bosc caducifoli, moltes vistes, i això la fa entretinguda; jo he tardat 5 hores brutes saltant-me la desviació a la cova de Rocalladre. No m'ha suposat cap dificultat, només la part final de l'ascensió al collet del Pujant d'en Camps, que en aquesta època estava una mica humida i relliscosa. La ruta segueix marques grogues en quasi tot el recorregut menys en algun petit tram. El track està ben traçat, i les explicacions i fotos de l'autor ajuden molt a poder fer l'excursió amb molta facilitat. Comentar que la forta baixada final és de bon fer ja que és un camí antic que va fent llaçades per un alzinar i que desemboca en una pista, que cal seguir cap a la dreta i deixar al cap de poc per agafar un sender a l'esquerra. Ahhh i també comentar que m'he trobat una batuda entre les dues ermites, i els caçadors m'han deixat passar. Moltíssimes gràcies per compartir aquesta caminada tan deliciosa i especial!!! Que per molts anys puguem caminar i per paratges com aquests!!!
Renoi Imma – Soc Natura...això en comptes de ser un comentari, talment sembla la descripció de la ruta, enhorabona!!.
És cert que la ruta és per gaudir i aquesta època li confereix un plus d’espectacularitat pels color de la tardor, amb els camins encatifats de fulles i, si no hi ha boira, amb unes vistes sensacionals per la transparència d’un cel ben nítid.
Gràcies per aquest comentari tant encoratjador. Son dels que animes a seguir per aquesta línia, malgrat el feixuc treball que hi ha al darrera, és un plaer compartir ruta i experiències amb gent com tu i et reitero les gràcies també per la teva valoració...salut!!
La setmana passada vaig fer la ruta de les ermites i el volcà. Varem fer-la circular però......
En arribar a la casa del Racó, vaig sospitar que havien tallat el camí, al trobar una porta amb una cadena. Al donar la volta a la casa, vaig veure unes escales i un camí i em va fer sospitar que era el que hi havia la porta tancada amb cadena. A més, varen tancar el camí sense fer-ne cap més, l'altre s'ha anat fent a copia de passar-hi, però no és un sender ni és res, no es pot acceptar. Què en penseu vosaltres?
Penso escriure a l'ajuntament de Les Preses, perquè sospito que amb la panadèmia aquesta gent ha fet de les seves, a més les vivendes i les construccions quee hi ha, semblen habitadesper ocupes.
Em posaré a disposició de l'ajuntament i si cal aniré a signar la denuncia, jo soc d'Osona, però tan sa val. Tal com defenso el respecte a la natura, també demano que es respectin els senders que hi ha.
Assumpta Vall-llovera, del Centre Excursionista centelles
L'enrabiada m'ha fet oblidar que us felicito per l'explicació de l'itinerari, us tindré presentss, doncs tothom penja, però ningí explica i a més molts pengen per allà on passes, quee no vol pas dir que hi hagi camí, i et fan perdre el camí com ells, llàstima.
Assumpta
Lamento aquest enrenou Assumpta, una magnífica ruta que no has pogut fruir com cal. Espero que puguis aclarir aquesta incidència, pel bé d’altres caminants que vulguin trescar per la zona i per a tu mateixa. No deixis que ningú t’impedeixi gaudir d’aquest fantàstic indret.
I gràcies per l’altre gratificant comentari, és un plaer...ànims i salut!!
Gràcies, que aneu trescant.