Santuari de les Salines - El Moixer - Santuari de les Salines

Aquesta ruta ens porta al sostre comarcal de l'Alt Empordà, el Moixer, tot i que hi ha controvèrsia si realment el cim més alt és aquest o el Roc de Frausa, que és a tocar. Els dos pics es troben al nord-oest de la comarca, en el límit fronterer amb la Catalunya Nord, i té una vista meravellosa tant cap a les comarques gironines com al Vallespir i el massís del Canigó.

Per arribar-hi podem pujar amb cotxe fins al santuari de les Salines des de Maçanet de Cabrenys, per una pista forestal d'uns 12 km. El santuari està format per una ermita, que data del s. XIII, un refugi lliure gestionat pel Centre Excursionista Empordanès i una hostatgeria (que no sabem si funciona).

El nom de les Salines, segons Pere Roura i Sabà, investigador de la història local de Maçanet de Cabrenys, explica que el nom de les Salines prové de la sal que els pastors posaven en lloses per al bestiar. Abans d'edificar-se la capella, en aquest mateix lloc, hi havia el "camp de les salines". Després de la seva construcció, tota la muntanya, fou batejada amb aquest nom.

L'antiga imatge de la Verge, segons la tradició, es va trobar en una cova que hi ha a uns 100 metres del santuari per un toro del mas Roure (situat prop del Quintà). L'any 1593, fou destrossada; es va substituir per una d'alabastre, i finalment es canvià per l'actual, que durant la guerra van amagar sota una bauma.

A l’entorn del Santuari, a part de la cova, hi ha dues fonts que destaquen tant per la seva construcció, com per la frescor de les seves aigües.

La caminada, doncs, començarà aquí, al santuari. Baixem una mica fins al costat de la cova i agafem un camí que puja decidit fins al coll dels Pous. Aquí hi destaca el Roc del Pou (1.289 m). Des d'aquí volíem pujar seguint el GR en direcció oest fins al cim del Moixer, que passa per la Fajosa, una fageda esplèndida (molt recomanable tant a la tardor com a la primavera i a l'estiu), però hi ha molta neu i decidim pujar per la pista.

El Moixer és un cim coronat per unes antenes i un edifici de manteniment de les instal·lacions. No és bonic, és clar, però el paisatge, els 360º que ens envolten, sí. Des del vèrtex geodèsic podem veure a l'oest el Roc de Frausa (hi podem anar si ens queda el dubte d'haver fet o no el sostre comarcal); al sud-est, l'embassament de Boadella; a l'oest, nord-oest, el massís del Canigó, imponent; al nord, la plana del Vallespir, al sud-oest, els cims de la Garrotxa; a l'oest, sud-oest, els cims del Ripollès, i a l'est, nord-est, el Puigneulós i la serra de l'Albera. Un espectacle!

La baixada l'hem fet pel mateix itinerari. La veritat és que, amb la neu de fa un parell de dies (i amb la qual no comptàvem) i el dia assolellat que ha fet, la caminada ha estat un autèntic regal!