Les Tines de Comauba - Pedra Seca 2023

Vistes a Montserrat

Vistes des de la part alta de la carena de Comauba

Barraca 14354

Barraca de pedra seca ubicada al vessant orientat a migdia de la carena de Comauba. Està integrada al mur de pedra seca. Totalment envoltada de vegetació, arbustiva i arbòria, el seu accés cada vegada és més complicat. És de volta de canó, amb la planta rectangular, de 3,60 metres de fons per 2,10 metres d'amplada. La façana és massissa, feta amb blocs de pedra força regulars i calçats amb pedruscall. La porta està orientada al sud, amb una doble llinda plana i una lleixa exterior al damunt. La llinda emprada és un arc de descàrrega que suporta la pressió de la volta. Els brancals són rectes, d'aspecte robust. La porta mesura 1,35 metres d'alçada per una amplada de 0,70 metres. Els murs tenen un gruix de 0,70 metres. A mà esquerra, hi ha un tinell molt ben construït que mesura 0,43 metres per 0,53 metres per una alçada de 0,33 metres respectivament. El mur posterior de la barraca s'ha enfonsat, probablement degut a les arrels dels arbres que hi estan creixent al seu voltant, i això fa perillar tota l'estructura. La coberta exterior conserva el recobriment de terra amb pedruscall. A mà dreta de la façana, té una escala volada amb tres graons de pedra que sobresurten per permetre l'accés a la feixa superior. Aquesta barraca té una particularitat que la fa potser única al municipi de Castellbell i el Vilar; es tracta del sistema constructiu emprat, que consisteix en una volta de canó. Per construir-la calia pujar les parets laterals i després omplir l'espai interior amb terra per donar-li la forma necessària. Un cop compactada es començava a construir la volta per filades , alternativament, amb pedres més o menys regulars. Els espais buits deixats per les pedres a l'exterior s'omplien amb falques de pedra col·locats a pressió, a una maceta. Un cop finalitzada, es reforçaven els murs laterals, per contrarestar la pressió cap a l'exterior. Finalment s'extreia la terra, que s'aprofitava per col·locar per damunt de la coberta i evitar així les filtracions d'aigua.

Barraca 22960

Barraca adossada al marge per darrera i aprofita una gran roca a la seva esquerra. Mides: Porta de 62 cm d'amplada x 100 cm d'alçada. Gruix paret 70 cm. Diàmetre 2,60 m. Alçada 2,20 m. Es troba situada a la carena de Comauba.

Entrar barraca a Wikipedra

La Tina de Comauba o de Furriols

Tina aïllada, ubicada a la carena de Comauba, a mà esquerra, baixant per un corriol. Construïda en pedra i cairons de ceràmica i excavada aprofitant una cinglera i integrada al marge. El paisatge actual difereix molt del que ha conegut la tina. Un bosc de pi blanc i alzina amb brolla de romaní envolta tot el paisatge que havia estat plantat amb vinya. Per sota mateix d'ella s'obra una vall marjada amb una barraca de vinya a molts pocs metres. Les vistes des d'aquest indret són espectaculars, amb el cim del Puigsoler (524 metres) que fa de termenal amb Sant Vicenç de Castellet, el mas del Lledó per sota mateix de la Serra de l'Obaga Fosca i la muntanya de Montserrat al fons. La tina és de planta mixta amb el dipòsit circular (mesura 2,80 metres de diàmetre per una fondària de 2,50 metres). Només el mur de sortida de la boixa és recte. L'exterior està construït amb pedra extreta de la mateixa cinglera, presa amb morter de calç, mentre que l'interior de la tina està folrada amb cairons vidriats, de tonalitats vermelloses, lleugerament corbades. La part superior no es conserva (murs amb coberta en falsa cúpula i per damunt una capa atapeïda de terra i pedruscall per impermeabilitzar-la) però si els pilars de la base dels brancals que aguantaven la porta i donaven accés al brescat o post. El brescat consisteix en uns taulons de fusta d'un cert gruix i un pèl separats entre ells, que anaven col·locats a la part superior de la tina, entre la penúltima i la última filada de cairons, en una lleixa de 10 a 12 centímetres de fondària. Aquí es disposava el raïm que els homes, agafats d'una corda que penjava de la biga de fusta, anaven trepitjant fins que el most s'escolava per entremig dels taulons cap a l‘interior del cup. En el parament de la façana sud, de 3,40 metres d'amplada, s'observen dues boixes (es tracta d'una pedra foradada d'un costat a l'altre que permetia buidar la tina), una superior, a dalt de tot i una a la part baixa, al costat d'un doble tinell. Només la darrera va servir per extreure el most o el vi fermentat de l'interior de la tina. La que està col·locada a dalt de tot ha estat reaprofitada com a pedra de construcció.

Barraca de la vinya del Furriols 20171

Barraca construïda amb pedra seca. Està ubicada a la carena de Comauba, a mà esquerra, baixant per un corriol, per sota mateix de la tina que porta el mateix nom. Està excavada parcialment en el marge, per sota de la cinglera aprofitant un marge de pedra seca. El paisatge actual difereix molt del que ha conegut aquest conjunt. Un bosc de pi blanc i alzina amb brolla de romaní envolta tot el paisatge que havia estat plantat amb vinya i olivera i amaguen una bonica vall marjada en un indret de gran valor paisatgístic. Es pot observar en direcció sud - oest el mas del Lledó per sota mateix de la Serra de l'Obaga Fosca i la muntanya de Montserrat al fons i en direcció nord, el cim del Puigsoler (524 metres) que fa de termenal amb el municipi de Sant Vicenç de Castellet. És de planta circular, de 2,50 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. A mà dreta, un contrafort adossat a la barraca permet aguantar el camí per pujar a la feixa superior. La porta està orientada al sud-est, amb una única llinda plana i els brancals rectes. Mesura 1,20 metres d'alçada per una amplada de 0,60 metres. Els murs tenen un gruix de 0,60 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb una llosa de tancament. Conserva el ràfec i el caramull però ha perdut gairebé tota la terra que protegeix la coberta de filtracions. A l'interior, entrant a mà dreta hi ha un doble tinell, superposat, construït amb pedra massissa. Destaca una sortida de fums que demostra la perfecció assolida en aquest tipus de construccions, gairebé imperceptible però molt eficaç ubicada entrant a mà esquerra. Té una espitllera orientada al sud-oest. És una barraca molt ben construïda, amb la pedra ben treballada. Destaca la gran quantitat de restes ceràmics localitzats pel corriol i capdavall de la tina fins a la barraca, tractant-se de vores de plat, nanses, fons d'olles i altres recipients, en ceràmica blava, verda i comuna tal vegada procedents d'una construcció de la qual en queden les restes d'una planta quadrada o rectangular al costat superior de la tina.

Barraca 27808

Té un cocó i dues fornícules sobreposades.

Barraca 27804

Té un cocó i una fornícula.

Barraca 20188

Situada a tocar d'un corriol de motocicletes, a mà dreta del camí que mena des del Grau fins al Lledó. Per accedir-hi cal arribar a una cruïlla que enllaça a mà esquerra amb el camí de la Font del Lledó. Construïda arran del marge, aprofitant el desnivell natural del terreny i parcialment enfonsada. Planta quadrada; porta orientada al NE. Es conserven els brancals i la doble llinda, plana. L'alçada conservada és de 0,80 m. Gruix de murs de 0,67 m, mentre que el gruix dels brancals és de 0,80 m. L'interior mesura 2,50 m de costat. L'enderroc de la volta es troba a l'interior de la construcció.

Barraca 20132

Barraca de pedra seca ubicada al nord-est del municipi, a mà dreta del camí que mena des del Grau fins al Lledó. Per accedir-hi cal arribar a una cruïlla que enllaça a mà esquerra amb el camí de la Font del Lledó i a la dreta amb un camí o corriol mig abandonat per on transiten les motocicletes tot terreny. En agafar aquest darrer, a pocs metres, a la dreta s'observa una estructura de planta rectangular amb un amuntegament de pedres per tot el voltant. Per sobre mateix, unes terrasses amples i ermes aguantades per un mur de pedra seca molt ben executat. La barraca es troba recolzada en aquest mur, al centre aproximadament. És de planta rectangular, de 2,20 per 1,50 metres respectivament (mides preses a l'interior). Els blocs de pedra són força regulars, sobretot els de la façana principal, deixant els més ben escairats per les pedres cantoneres i els brancals. La pedra està calçada amb pedruscall, en forma de falques introduïdes a cops de mall o maceta per evitar un possible moviment estructural. La porta està orientada a l'oest, lleugerament desplaçada del centre amb el llindar recolzat en el mur dret de la construcció. Té doble llinda, plana (l'interior està esquerdada). Mesura 1,07 metres d'alçària per 0,68 metres d'amplada. Els murs tenen un gruix mínim de 0,50 metres. La coberta és troncocònica, construïda amb la tècnica de la falsa volta i amb la clau ben visible. Una de les lloses s'ha desplaçat per l'erosió de la terra del recobriment exterior per on entra la llum i l'aigua. S'observen alguns pegats de morter i les restes de les ferramentes que havien aguantat una portella de fusta.

Tines de Comauba

Conjunt format per dues tines ubicades al marge dret del torrent del Padró que conflueix uns metres més avall amb una torrentera que baixa de la carena de Comauba. En aquest indret el torrent és estret però no massa profund. Hi ha una petita roureda relativament jove i a tocar del torrent una petita pedrera, amb una rampa d'accés d'on segurament es van extreure els blocs de pedra per a la construcció de les tines. El vessant de migdia ubicat al marge dret del torrent forma part de la carena de la Serra, mentre que l'obaga, situat al vessant esquerra, forma part de la carena de Comauba. A la tina s'hi pot accedir des del capdavall de les feixes del Raval del Clot, per l'antic camí de la Serra que és més planer, o bé des de la carena de Comauba, baixant per la tina del Furriols, i seguint la línia de mitjana tensió. Es tracta d'un edifici de planta rectangular (6,4 x 7, 5 m.) amb dues tines de planta circular i la sala per a la premsa. S'hi accedeix per la façana orientada al nord, que està sobre elevada en el terreny. El gruix dels murs és de 0,45 metres. La porta d'accés mesura 1,95 d'amplada per 1,90 d'alçada. L'edifici està construït amb pedra lligada amb morter de calç. La coberta, tant de les tines com la de la sala on hi havia la premsa no es conserven. Els cups de les tines estan obrats amb morter de calç amb l'interior recobert de cairons de ceràmica vidriada. Ambdues tenen un diàmetre de 2,70 metres i una alçada de 2,80 metres respectivament. Les boixes es troben a l'exterior, molt a prop del terra; sobresurten d'uns 10 centímetres del mur principal. Una surt de la façana orientada a llevant i la segona de la façana orientada al sud. Estan protegides per un mur de pedra d'1,25 metres d'alçada aproximada amb una llosa rectangular col·locada al damunt. Per la composició i estructura dels murs sembla indicar que aquest conjunt hauria estat construït en dues fases. La tina orientada al nord-est seria la més antiga i posteriorment s'hi va afegir la construïda amb la boixa orientada al sud i la sala per posar la premsa. Juntament amb les restes de la coberta caigudes a l'interior de la sala, hi ha les restes visibles de mitja base de la premsa en el sentit longitudinal.

Barraca 20193

Barraca de pedra seca construïda aprofitant el desnivell del terreny, en el vessant marjat de l'obaga Fosca. Planta circular, de 2 m de diàmetre. Porta orientada al SO, amb dues llindes planes i brancals rectes (1,28 m d'alçada x 0,60 m d%u2019amplada màxima). Gruix de murs, 0,70 m. Coberta de falsa cúpula. A l'exterior, ha perdut el cobriment de terra. Despreniment de la llosa de tancament de la volta. A l'interior, es conserva un doble tinell o fornícula sobreposat i un de senzill a mà esquerra. La vegetació arbustiva pressiona la corona posterior.

Barraca 20179

Barraca aïllada, construïda en un revolt a mà dreta, a tocar del camí que va des del Lledó en direcció al Grau . Està gairebé enderrocada. Per les restes conservades sabem que és de planta circular, de 2,20 metres de diàmetre, amb una porta orientada al sud, (amplada d'1,05 metres) de la qual queden parcialment els brancals rectilinis. La llinda, plana, està al terra, al davant mateix de la porta. La coberta era de falsa cúpula. A mà esquerra s'endevina un tinell. El gruix dels murs conservats és de 0,60 metres.

Mas Lladó

El mas Lledó està situat en un altiplà, protegit al vessant nord per la carena de l'Obaga Fosca i al vessant sud-est pel torrent del Padró. Les vistes són excepcionals i la posició immillorable. Es troba al peu del camí que comunicava el mas de la Serra, fora del terme de Castellbell i el Vilar amb un altre mas del municipi, el Grau. Es tracta d'un conjunt de dues edificacions principals, construïdes parcialment damunt de la roca, amb les corts per al bestiar, galliner, paller i per posar sota cobert els estris de treballar a la terra, a més de les tines. Ambdues tenen la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud. Les teulades han gairebé caigut, però eren totes elles de teula àrab. Els paraments són tots de maçoneria, amb pedres rejuntades amb morter de calç. Les obertures són de petites dimensions; amb llindes de pedra i estructura quadrada generalment. La primera de les construccions, i des de lluny la més imponent és la casa més alta, amb planta baixa, pis i golfes. La façana presenta tres eixos de simetria clarament diferenciats. Només per sota mateix del carener hi ha una obertura tapiada amb un arc de punt rodó, de pedra. La porta de la façana de migdia té una llinda gravada amb l'any probablement de construcció "1869". A la façana oest destaca una obertura de perfil longitudinal que més que una finestra sembla una porta a la qual s'hi accedia per una escala exterior, actualment enfonsada. A la planta baixa, totes les voltes són fetes de maó pla disposats en espina de peix. Uns postes de fusta pressionen la volta en alguns indrets intentant retardar l'inevitable enderroc. A mà esquerra, entrant per la porta principal hi ha una cuina, amb rajols ceràmics dels anys setanta (del segle XX) i un forn de pa. Al davant hi ha una segona construcció, de planta quadrada, amb la teulada a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, de dimensions més petites. Està en molt mal estat de conservació. La teulada està completament enfonsada i des de l'entrada principal, que conserva la porta de fusta i una llinda feta amb un tronc de roure, es pot veure la solera de la planta pis, feta simplement de llates i bigam de fusta, mentre que la coberta deixa entreveure algunes de les bigues de fusta amb l'encanyissat i morter (curallat de canya) per damunt de la qual s'hi assentaven les teules. Per la façana nord d'aquest altre edifici hi ha una tina a la qual s'hi accedeix a patir de varis graons de pedra ben conservats. El cub, de planta circular, ha estat arrebossat en temps moderns i emprat com a dipòsit d'aigües pluvials. Per la façana oest, un gran enderroc del mur de la mateixa façana, deixa entreveure el celler, construït amb volta de canó on es poden veure dues boixes, una d'ella molt bén arrodonida. Ambdues sobresurten lleugerament de la paret. A la dreta de la façana principal, hi ha novament una escala de graons de pedra que mena directament a dues noves tines. La coberta està enfonsada. Les tines són de planta circular, amb cairons vidriats. Malauradament les bardisses estan colgant-les. L'organització funcional d'aquestes edificacions, mostra la clara diferenciació amb el sistema constructiu horitzontal d'adicció de cubículums o perllongació d'un conjunt allargat com podria ser el mas Puig. En la construcció vertical, d'ambdós edificis, la planta baixa, té accés únic, a excepció de la casa construïda l'any 1869, que també té accés pel darrera, però no a la planta baixa sinó a la planta pis a través d'una rampa de pedra. Normalment la planta baixa es destina al bestiar, i el pis o pisos superiors, comunicats generalment mitjançant una escala, als habitants de la casa, la família, al magatzem i al rebost. La cuina, en aquest cas es troba invariablement a la planta pis, amb el forn de pa i en el cas de disposar de pou o cisterna, amb una obertura amb portella que permeti pujar l'aigua amb una corriola. En el seu moment aquest mas devia ser un gran centre de producció de vi com ho demostra l'existència de quatre tines i la gran quantitat de terres marjades amb barraques de vinya al seu voltant. Al davant de la façana, damunt d'un dels marges de pedra seca hi ha una pica imponent retallada a la pedra.

Raval del Clot

El raval del Clot està situat a l'extrem nord-est del terme municipal de Castellbell i el Vilar, a tocar de l'antic terme de Vallhonesta, que pertany actualment al municipi de Sant Vicenç de Castellet. El veïnat està format per varies cases disposades a tocar del camí antic de la Serra, per un costat, i que mena cap al Lledó, per l'altre. De llevant a ponent, la primera que trobem és cal Fuster, seguida de cal Casalé, cal Clot de la Serra, que pertany al municipi de Sant Vicenç; cal Pinyot, cal Joan de la Serra (rebatejada des de fa poc temps pels seus nous propietaris com cal Mussol), cal Beu i, finalment, ca la Margarida. Les cases estan gairebé totes elles orientades al sud-oest i obertes a una vall regada pel torrent del Clot, a una altitud de 372 metres. Seguint el camí del Lledó cap al Grau, a uns quatre cents metres aproximadament hi ha el Lledó. Totes les edificacions respecten la tipologia constructiva pròpia de la contrada, en pedra vista lligada amb morter i en algun cas amb alguna de les façanes arrebossades. Les cobertes són a doble vessant, amb teula àrab i el carener perpendicular a la façana. Els terres de la planta baixa i pis són fets amb lloses de pedra per aquelles que els han conservat. Els sostres de la planta baixa són fets de pedra formant una volta de canó, normalment una cort a l'entrada amb la menjadora i un celler per a les botes i la boixa de la tina o cup. A la planta pis, els sostres són fets amb bigues i llates de fusta. A l'exterior, a mà dreta o esquerra acostumen a tenir-hi un edifici annex que per la majoria d'elles avui ja no compleix la seva veritable funció com la de galliner o coniller o llenyer. Gairebé totes elles conserven una tina, ja sigui aïllada o adossada a la casa i una bassa car l'aigua en aquest sector continua essent molt escassa.

Barraca 2954

Barraca de pedra seca ubicada al vessant de migdia del turó de Puigsoler (524 metres), que fa de termenal amb Sant Vicenç de Castellet. Està envoltada de vegetació arbustiva a base de mata i bruc i brolla de romaní. Al davant mateix de la façana i a la dreta del marge hi creixen un parell d'exemplars de pi blanc (Pinus halepensis) que fan perillar la seva existència. Està construïda dins del marge, amb la façana alineada al mur de pedra que aguanta la feixa superior, a mena de contraforts. És de planta quadrada, de 2,20 metres de costat, amb un tinell arran de terra perquè el càntir es mantingui fresc. La porta està orientada al sud-est, amb una doble llinda plana i una lleixa interior al damunt. Degut a la pressió de la coberta, la llinda exterior és doble, superposada, la qual permet repartir la pressió de la volta. Els brancals són rectes, d'aspecte robust. La porta mesura 1,40 metres d'alçada per una amplada de 0,50 metres. Els murs tenen un gruix de 0,60 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb una llosa de tancament. Conserva parcialment el voladís que permet protegir la façana de les filtracions d'aigua de pluja i la coberta de terra amb pedruscall. La lleixa interior està plena de branquillons i trossos de fusta, tal vegada per permetre aixoplugar-se als caçadors o caminants i fer una mica de foc al seu interior.