Les tres colades-Molí Fondo-torre carlina de Canadell-monestir SJlF. Sant Joan les Fonts. Garrotxa

Ruta de les tres colades, Torre Canadell, Sant Joan les Fonts, i (opcional) Monestir de Sant Joan les Fonts

Sortim de l'aparcament municipal gratuït del carrer de Francesc Caula, dins el nucli de Sant Joan les Fonts, de fàcil accés.

Malgrat la vila s'ajunta amb la zona industrial a llevant, i la carretera travessa pel mig del nucli, no és gens complicat arribar-hi, a menys de deu minuts d'Olot.

L'interès de la ruta radica en els seus impressionants vestigis volcànics, i la seva ufanosa vegetació. Les nombroses fonts del terme, la singular geologia, i la presència de dos cursos fluvials a tocar de la vila (el Fluvià i la riera de Bianya), la converteixen en un digne punt de partida. I no són menyspreables l'església de Sant Joan Baptista, el pont medieval i el monestir romànic de Sant Joan les Fonts. Aquest queda a sis-cents metres del punt de partida i arribada; és un anar i tornar (20 minuts en total). Tot i que l’he posat com a punt de ruta, també dic que és opcional, ja que podem anar-hi al començar o a l’acabar, o no anar-hi. Tanmateix val molt la pena, i si el trobeu obert és una meravella pels sentits. Naltros ens vam trobar que la ruta que seguíem era impracticable en el tram final, ja que no vam poder travessar el riu i pujar directament al monestir; vam haver de fer una marrada i se’ns va fer tard.

La ruta

Tant si anem primer al monestir com si no, des de l’aparcament anem a sortim a l'Avinguda de Cisteller, tombem a la dreta, a la Plaça Major i d'allí ens fiquem al carrer de Sant Antoni. Aquí ja se'ns obre la balconada del mirador del pont i el Fluvià, i allí mateix tenim la Font de ca la Quima. Travessem el formós pont del segle XV, des del que podem gaudir de l'espectacular aspecte del temple de Sant Joan.

Seguim cap a ponent, deixem a l'esquerra el carrer de la Rompuda i a cent metres torcem a la dreta. Depassem La casa Fontfreda, Can Branques i l'Estrada. A cent metres passada aquesta agafem un camí a la dreta que baixa a la riera de Bianya.
Ens dóna la impressió que ens endinsem en un món avatar. La salvatge vegetació ens aclapara.
Molt aviat comença el primer acte de l’espectacle colades. Observem unes formacions geològiques que mai abans havíem vist, car el seu origen és volcànic, i de volcans no n’hi ha a tot arreu. Depassem la font de la casa Serrat de Dalt o del Serrat de Baix. Ens anem acostant a la riera.
La travessem per la primera passera de pedres i seguim per l'altre costat. En aquest també s'aixequen espadats que són colades que el curs d'aigua ha anat trencant al llarg de mil·lennis. Fem tres-cents metres pel costat esquerra de la riera i tornem al costat dret per la llarga segona passera de pedres. No cal dir que trepitgem roques volcàniques.
Fem dos-cents metres i arribem als cingles de Fontfreda. Es pot dir que aquesta és l'escena principal de la funció. Les columnes basàltiques són espectaculars. Per entendre l'entramat és útil el panell explicatiu.
Continuem i arribem a la Turbina de Colom; és una instal·lació ja fora d'us. Tot seguit a la font de can Xervanda. Després el bonic camí puja i tornem a ser al nivell de l'església, però pel seu darrera. El panorama canvia radicalment.

Visito l'Hort del Rector i tot seguit baixo al nivell de les colades, sota la resclosa. Hi ha força visitants (és dissabte). L’antiga paperera del Molí Fondo resta quieta i morta, però senyoreja l'indret. Donem la volta al Boscarró, on hi havia hagut un assentament iber.
Baixem cap a la pedrera del Boscarró i la de l'amfiteatre. D'aquí s'extreia material rocós volcànic apreciat per la seva duresa.

Anem a passar la riera de Bianya pel pont i tot seguit emprenem un llarg ascens per la carretera que puja al casal de Vivers. D'allí avancem cap a ponent pel bac de Vivers i el camí de Canadell. Agafem un corriol a la dreta, després a l'esquerra, i arribem a la Torre de Canadell.
Es va construir el segle XIX, el de les guerres carlines. La seva funció de guaita i fortí defensiu és palès pel gran nombre d'espitlleres i pel gruix dels seus murs, de més d'un metre i mig.
Ens escolem pel camí que baixa, que aviat esdevé corriol. Trenquem al de l'esquerra i bon tros més avall hi tornem. Passem pel costat de can Catau, en runes, i admirem el seu roure monumental. Seguim i aviat trobem l'ermita de Sant Sebastià i el mas Vila, de costat.
Reculem i agafem el camí ample d'accés a l'ermita. Passem pel costat de la fàbrica de la Sebastianeta. Davant d'ella prenem el corriol que es desmarca a la dreta per un camp pla.
Anem a travessar ara el Fluvià per una palanca metàl·lica sobrealçada. Pugem a tocar de la paperera Torras, que ens barra el pas, i la voregem per l'esquerra per entrar en el tramat urbà de Sant Joan, anar a petar on tenim el cotxe, i donem la ruta per acabada.

Nota. El dia que vam fer la ruta no vam poder visitar el monestir romànic (el trac fins el monestir és un afegit), però hi vaig fer cap un altre dia i vaig quedar meravellat, ja que el vaig trobar obert, perquè s’hi celebrava un concert, per tant estava il·luminat, tant per la llum com per la música celestial. Dit això recomano molt fer-hi cap (l’exterior del gran temple ja val molt la pena) i si es pot fer una visita a l’interior millor que millor.