Les Tres ermites del terme de Beuda.

El meu agraïment a la autora Xonica per la publicació de la ruta de data 15 de desembre 2023 que hem seguit fil per randa.
Ruta circular des de Església de Beuda passant per:
- Monestir del Sant Sepulcre de Palera (2.7 km)
- Santa Maria de Palera (3.0 km)
- Església Sant Pere de Lligordà (4.4 km)
- Font de Can Porcioles (7.8 km
i finalment la escletxa que es deu trobar mes o menys al km 10

SANT SEPULCRE DE PALERA

La primera notícia que hom té del lloc de Palera és en un testament del comte bisbe Miró Bonfill, del 979. El 1075, un altre document ja esmenta l’església del Sant Sepulcre. El 1085 fou consagrat un nou temple amb l’assistència de diversos bisbes i l’abat de Santa Maria de la Grassa, això fa pensar que l’any 1075, quan s’esmentava l’església, aquesta devia estar en construcció, o bé es va edificar de nou entre aquests anys.
La construcció d’aquella església va estar patrocinada pels senyors de palera, Arnau Gonfred i la seva esposa Bruneguida, els quals el 1107 van lliurar-la a l’abadia de la Grassa, que li va instituir un priorat depenent d’aquella casa occitana. Aquesta donació fou confirmada el 1119 pel papa Gelasi II.
Gràcies a les indulgències atorgades al priorat, aquest va esdevenir un centre de devoció popular i de pelegrinatge.
En algun moment indeterminat del segle XVI aquesta casa es va desvincular de l’abadia de la Grassa, hom sap que el 1558 el prior de Palera era monjo de Sant Esteve de Banyoles. Al segle XVIII consta que el lloc es trobava en mal estat de conservació i s’hi van haver de fer obres, a finals del mateix segle patir els efectes d’una ocupació de l’exèrcit francès. A partir del 1816 va passar a dependre de Sant Pere de Besalú; el priorat es va mantenir com a tal fins el 1835. L’església es va restaurar durant la segona meitat del segle XX.

SANTA MARIA DE PALERA
Santa Maria de Palera és una església del municipi de Beuda (Garrotxa) protegida com a bé cultural d'interès local.

Descripció

Santa Maria de Palera (s.XIV-XV). Museu Diocesà de Girona
Església d'una sola nau, amb absis semicircular al costat de llevant, amb cornisa i una finestra espitllerada al centre. La nau està coberta amb volta de canó reforçada per dos arcs torals. Per la banda de migjorn, en època tardana, es va bastir la sagristia. La porta d'entrada és a ponent i consta gravat a la fusta la data 1834. En aquesta mateixa façana s'assenta el vell campanar d'espadanya, de doble obertura, que posteriorment va convertir-se en torre de teulat a dues vessants.

Es conserva una pica baptismal d'època romànica, d'immersió. Està situada al costat dret de l'única nau de què disposa el temple; no té cap mena de decoració i fa 74 centímetres de diàmetre i 72 centímetres d'alçada. A l'interior del temple es conserva, així mateix, una sepultura d'alabastre d'Antonius Ferrer, mort el 26 de setembre de 1789, capellà de LLigordà i Palera, oriünd de Figueres.[1]

Història
Antiga església parroquial construïda al segle xi i que, a l'acabament del segle xvi o començament del segle xvii, passà a convertir-se en sufragània de Sant Pere de Lligordà. Ve documentalment citada l'any 1085 a l'acta de consagració del monestir del Sant Sepulcre de Palera situat dins la seva jurisdicció eclesiàstica. La denominació del lloc es convertí en "Paleria" al segle xii, així consta igualment anotada, l'any 1362, en el "Llibre Verd" del Capítol de Girona.[1]

Al Museu Diocesà de Girona es conserva la imatge de Santa Maria, del segle xiv, d'alabastre policromat i 55 centimetres d'alçada, que s'hagué de restaurar després dels fets iconoclastes de 1936.

SANT PERE DE LLIGORDÀ
Sant Pere de Lligordà és un monument del municipi de Beuda (Garrotxa) protegit com a bé cultural d'interès local.

Descripció
Sant Pere és l'església parroquial del veïnat de Lligordà; es tracta d'una construcció romànica del segle xii, malgrat que es disposen de dades anteriors. Té una sola nau, amb volta de canó apuntada i una cornisa recorre els murs interiors. L'absis, semicircular està situat al costat de llevant. La porta d'accés al temple és a migjorn i està formada per tres arcs en gradació, una llinda i un timpà amb una creu en relleu. La porta té els batents decorats i reforçats amb aplicacions de ferro forjat dels segles XII o XIII: unes cintes planes que acaben en doble voluta als extrems; el forrellat té un cap de serp a l'extrem del passador.[

El campanar, a la façana de ponent, mostra l'antiga espadanya, convertida en torre, sobrealçada al segle xviii, amb teulat a dues vessants. Al nord, unit amb el temple, hi ha construccions annexes.

Història
Sant Pere de Lligordà ve citada documentalment l'any 1079, quan el vescomte de Bas i la seva esposa Ermessendis la donaren al monestir de Sant Joan les Fonts. L'actual temple, és del segle xii. El nom del lloc, unit amb el del temple, ve documentat com "Longordani" (1079), "Longorzano" (1106), "Longordano" (1175), "Lugurciano (1178), "Ligurciano (1231) i "Lligordano" (1362), fins a convertir-se més endavant en Lligordà.

L'església, que conserva part del seu caràcter original, havia guardat fins ben entrada la vintena centúria un retaule del segle xvi, fet per Pere Mates, amb escenes de la vida del Sant titular del temple. L'any 1933, el retaule ja no era al temple i s'ignorava el destí que se li havia donat.

Els Goigs que aquesta parròquia canta a Sant Pere, diuen: "Lligordà lo poble nostre, us honora en eix altar, és la gent devota vostre, que amb amor us el va alçar, sempre els feu tot benefici, doncs sóu Vós el seu Patró...".