Les. Tuc des Neres. Tuc des Cambres. Montlude. Les
near Les, Catalunya (España)
Viewed 200 times, downloaded 10 times
Trail photos
Itinerary description
Como es mi costumbre primero en euskera y luego en catalán y castellano. La traducción al catalán se la debo a nuestra amiga Neus Nogué.
Les-eko kanpinetik abiatzen den errepidea hartu eta Honeriako pista (asfaltatu gabea)
hasten den puntuan seinale tantai bat dago, Tuc des Neres markatzen duena. Basoan
zehar igo gara pistaren sigi-sagak moztuz. Ez dago bide markaturik baina basoa irekia da
eta, hortaz, erosoa ibiltzeko. Basoa amaitu denean Cabana de Portet-era heldu gara
(mapan, bi daudela ikusten dut. Goikora, beraz). Pistak oraindik gora jarraitzen du (baina
guztiz ez-erabilgarri). Une jakin batean hesola txiki horiak agertzen dira. Horietako batzuk
lurrean etzanda daude .
Une jakin batean (17. argazkia) gandorrera iritsi gara, nondik ikuspegia handiosa dela
esatea motz geratzen den. Puntu honetatik Montlude-rainoko gandorra korritzeak
esperientzia ahaztezina izango da. Puntu batean edo bestean zorabiagarria gerta daiteke
bertigoa duten pertsonentzat baina, esan bezala, benetan zirarragarria iruditu zait
esperientzia.
Les-Honeria pistarainoko jaitsiera ongi markatua dago hesola, cairn eta marka zuri
horiekin. Hortaz horiek jarraitza besterik ez dago. Hala ere, guk, mozteko asmoarekin 27.
argazkian zuzen jo dugu beherantz. Uste dut ez duela merezi, hobe PR-ren markak
jarraitzea. Jaitsiera luzea da baina, Lac de Laujo inguruak, udazken jazkerarekin, ezin
dotoreago daude.
38. argazkian zuhaitz baten enborraren azalean egindako urradura nabarmenak ikusi
ditugu. Hartzak eginak?
Zailtasun maila zail bezala sailkatuko dut, gehienbat desnibela eta luzeragatik. Goiko
gandorrean bertigo duten pertsonek gaizki pasa dezakete baina gandorra berak ez du
zailtasunik.
Uste dut luzera eta desnibelak track-ak ematen dutena baina handixeagoak izango direla.
Prenent la carretera que puja cap a l’Honeria des del càmping de Les, i al punt on
comença la pista (sense asfaltar), hi ha un cartell indicador que marca Tuc des Neres. El
camí transcorre pel bosc tallant les ziga-zagues de la pista. No hi ha un camí marcat però
el bosc és obert i es deixa travessar còmodament. Quan s’acaba el bosc arribem a la
cabana de Portet (al mapa n’hi ha dues amb el mateix nom; és la de dalt). En un moment
donat veiem pals petits, grocs. N’hi ha bastants de tirats a terra.
Quan s’arriba a la carena, el recorregut fins al Montlude és grandiós. El terreny no és
difícil, és aeri (sense provocar vertigen) i d’una bellesa inigualable. Cal dir que les
persones amb vertigen sí que poden tenir problemes.
La baixada fins a la pista Les-Honeria està ben marcada (PR), per la qual cosa només cal
seguir-la fins a trobar la pista. Nosaltres hem intentat escurçar el recorregut (foto 27), però crec que no val la pena. Val més seguir el PR.
La baixada és llarga però els voltants del Lac Laujò, engalanats de tardor, estan realment
bonics.
A la foto 38 es veuen unes marques molt estranyes al tronc d’un arbre. ¿Fetes per un os?
L’itinerari el qualifico de difícil pel desnivell i la longitud. Les persones amb vertigen poden
passar-ho malament a la carena.
Crec que la distància i el desnivell del track són una mica més grans que els que marca.
Tomando la carretera que desde el camping de Les remonta hacia la Honeria, y en el
punto en el que empieza la pista (sin asfaltar) hay un cartel indicador que marca Tuc des
Neres. El camino discurre por el bosque cortando el zig-zag de la pista. No hay un camino
marcado pero el bosque es abierto y se deja atravesar cómodamente. Cuando acaba el
bosque llegamos a la cabaña de Portet (en el mapa aparecen dos con el mismo nombre.
El de arriba). En un momento dado vemos postes pequeños, amarillos. Bastantes están
tirados en el suelo.
Una vez que se llega a la cresta el recorrido hasta el Montlude es grandioso. El terreno no
es dificultoso, es aéreo (sin ser vertiginoso), y de una belleza sin par. Conviene decir que
las personas con vértigo sí pueden tener problemas.
La bajada hasta la pista Les-Honeria está bien marcada (PR) por lo que no hay más que
seguirlas hasta dar con la pista. De todas formas nosotros hemos intentado acortar el
recorrido (foto 27), pero creo que no merece la pena. Mejor seguir el PR.
La bajada es larga pero los alrededores del Lac Laujò, engalanados de otoño, están
realmente hermosos.
En la foto 38 se ven unas marcas muy extrañas en el tronco de un árbol. ¿Hechas por un
oso?
El itinerario lo califico de difícil por por el desnivel y la longitud. Las personas con vértigo
pueden pasarlo mal en la cresta.
Creo que la distancia y el desnivel del track serán algo mayores de los que marca.
Como es mi costumbre primero en euskera y luego en castellano.
Les-eko kanpinetik abiatzen den errepidea hartu eta Honeriako pista (asfaltatu gabea) hasten den puntuan seinale tantai bat dago, Tuc des Neres markatzen duena. Basoan zehar igo gara pistaren sigi-sagak moztuz. Ez dago bide markaturik baina basoa irekia da eta, hortaz, erosoa ibiltzeko. Basoa amaitu denean Cabana de Portet-era heldu gara (mapan, bi daudela ikusten dut. Goikora, beraz). Pistak oraindik gora jarraitzen du (baina guztiz ez-erabilgarri). Une jakin batean hesola txiki horiak agertzen dira. Horietako batzuk lurrean etzanda daude .
Une jakin batean (17. argazkia) gandorrera iritsi gara, nondik ikuspegia handiosa dela esatea motz geratzen den. Puntu honetatik Montlude-rainoko gandorra korritzeak esperientzia ahaztezina izango da. Puntu batean edo bestean zorabiagarria gerta daiteke bertigoa duten pertsonentzat baina, esan bezala, benetan zirarragarria iruditu zait esperientzia.
Les-Honeria pistarainoko jaitsiera ongi markatua dago hesola, cairn eta marka zuri horiekin. Hortaz horiek jarraitza besterik ez dago. Hala ere, guk, mozteko asmoarekin 27. argazkian zuzen jo dugu beherantz. Uste dut ez duela merezi, hobe PR-ren markak jarraitzea. Jaitsiera luzea da baina, Lac de Laujo inguruak, udazken jazkerarekin, ezin dotoreago daude.
38. argazkian zuhaitz baten enborraren azalean egindako urradura nabarmenak ikusi ditugu. Hartzak eginak?
Zailtasun maila zail bezala sailkatuko dut, gehienbat desnibela eta luzeragatik. Goiko gandorrean bertigo duten pertsonek gaizki pasa dezakete baina gandorra berak ez du zailtasunik.
Uste dut luzera eta desnibelak track-ak ematen dutena baina handixeagoak izango direla.
Tomando la carretera que desde el camping de Les remonta hacia la Honeria, y en el punto en el que empieza la pista (sin asfaltar) hay un cartel indicador que marca Tuc des Neres. El camino discurre por el bosque cortando el zig-zag de la pista. No hay un camino marcado pero el bosque es abierto y se deja atravesar cómodamente. Cuando acaba el bosque llegamos a la cabaña de Portet (en el mapa aparecen dos con el mismo nombre. El de arriba). En un momento dado vemos postes pequeños, amarillos. Bastantes están tirados en el suelo.
Una vez que se llega a la cresta el recorrido hasta el Montlude es grandioso. El terreno no es dificultoso, es aéreo (sin ser vertiginoso), y de una belleza sin par. Conviene decir que las personas con vértigo sí pueden tener problemas.
La bajada hasta la pista Les-Honeria está bien marcada (PR) por lo que no hay más que seguirlas hasta dar con la pista. De todas formas nosotros hemos intentado acortar el recorrido (foto 27), pero creo que no merece la pena. Mejor seguir el PR.
La bajada es larga pero los alrededores del Lac Laujò, engalanados de otoño, están realmente hermosos.
En la foto 38 se ven unas marcas muy extrañas en el tronco de un árbol. ¿Hechas por un oso?
El itinerario lo califico de difícil por por el desnivel y la longitud. Las personas con vértigo pueden pasarlo mal en la cresta.
Creo que la distancia y el desnivel del track serán algo mayores de los que marca.
Les-eko kanpinetik abiatzen den errepidea hartu eta Honeriako pista (asfaltatu gabea)
hasten den puntuan seinale tantai bat dago, Tuc des Neres markatzen duena. Basoan
zehar igo gara pistaren sigi-sagak moztuz. Ez dago bide markaturik baina basoa irekia da
eta, hortaz, erosoa ibiltzeko. Basoa amaitu denean Cabana de Portet-era heldu gara
(mapan, bi daudela ikusten dut. Goikora, beraz). Pistak oraindik gora jarraitzen du (baina
guztiz ez-erabilgarri). Une jakin batean hesola txiki horiak agertzen dira. Horietako batzuk
lurrean etzanda daude .
Une jakin batean (17. argazkia) gandorrera iritsi gara, nondik ikuspegia handiosa dela
esatea motz geratzen den. Puntu honetatik Montlude-rainoko gandorra korritzeak
esperientzia ahaztezina izango da. Puntu batean edo bestean zorabiagarria gerta daiteke
bertigoa duten pertsonentzat baina, esan bezala, benetan zirarragarria iruditu zait
esperientzia.
Les-Honeria pistarainoko jaitsiera ongi markatua dago hesola, cairn eta marka zuri
horiekin. Hortaz horiek jarraitza besterik ez dago. Hala ere, guk, mozteko asmoarekin 27.
argazkian zuzen jo dugu beherantz. Uste dut ez duela merezi, hobe PR-ren markak
jarraitzea. Jaitsiera luzea da baina, Lac de Laujo inguruak, udazken jazkerarekin, ezin
dotoreago daude.
38. argazkian zuhaitz baten enborraren azalean egindako urradura nabarmenak ikusi
ditugu. Hartzak eginak?
Zailtasun maila zail bezala sailkatuko dut, gehienbat desnibela eta luzeragatik. Goiko
gandorrean bertigo duten pertsonek gaizki pasa dezakete baina gandorra berak ez du
zailtasunik.
Uste dut luzera eta desnibelak track-ak ematen dutena baina handixeagoak izango direla.
Prenent la carretera que puja cap a l’Honeria des del càmping de Les, i al punt on
comença la pista (sense asfaltar), hi ha un cartell indicador que marca Tuc des Neres. El
camí transcorre pel bosc tallant les ziga-zagues de la pista. No hi ha un camí marcat però
el bosc és obert i es deixa travessar còmodament. Quan s’acaba el bosc arribem a la
cabana de Portet (al mapa n’hi ha dues amb el mateix nom; és la de dalt). En un moment
donat veiem pals petits, grocs. N’hi ha bastants de tirats a terra.
Quan s’arriba a la carena, el recorregut fins al Montlude és grandiós. El terreny no és
difícil, és aeri (sense provocar vertigen) i d’una bellesa inigualable. Cal dir que les
persones amb vertigen sí que poden tenir problemes.
La baixada fins a la pista Les-Honeria està ben marcada (PR), per la qual cosa només cal
seguir-la fins a trobar la pista. Nosaltres hem intentat escurçar el recorregut (foto 27), però crec que no val la pena. Val més seguir el PR.
La baixada és llarga però els voltants del Lac Laujò, engalanats de tardor, estan realment
bonics.
A la foto 38 es veuen unes marques molt estranyes al tronc d’un arbre. ¿Fetes per un os?
L’itinerari el qualifico de difícil pel desnivell i la longitud. Les persones amb vertigen poden
passar-ho malament a la carena.
Crec que la distància i el desnivell del track són una mica més grans que els que marca.
Tomando la carretera que desde el camping de Les remonta hacia la Honeria, y en el
punto en el que empieza la pista (sin asfaltar) hay un cartel indicador que marca Tuc des
Neres. El camino discurre por el bosque cortando el zig-zag de la pista. No hay un camino
marcado pero el bosque es abierto y se deja atravesar cómodamente. Cuando acaba el
bosque llegamos a la cabaña de Portet (en el mapa aparecen dos con el mismo nombre.
El de arriba). En un momento dado vemos postes pequeños, amarillos. Bastantes están
tirados en el suelo.
Una vez que se llega a la cresta el recorrido hasta el Montlude es grandioso. El terreno no
es dificultoso, es aéreo (sin ser vertiginoso), y de una belleza sin par. Conviene decir que
las personas con vértigo sí pueden tener problemas.
La bajada hasta la pista Les-Honeria está bien marcada (PR) por lo que no hay más que
seguirlas hasta dar con la pista. De todas formas nosotros hemos intentado acortar el
recorrido (foto 27), pero creo que no merece la pena. Mejor seguir el PR.
La bajada es larga pero los alrededores del Lac Laujò, engalanados de otoño, están
realmente hermosos.
En la foto 38 se ven unas marcas muy extrañas en el tronco de un árbol. ¿Hechas por un
oso?
El itinerario lo califico de difícil por por el desnivel y la longitud. Las personas con vértigo
pueden pasarlo mal en la cresta.
Creo que la distancia y el desnivel del track serán algo mayores de los que marca.
Como es mi costumbre primero en euskera y luego en castellano.
Les-eko kanpinetik abiatzen den errepidea hartu eta Honeriako pista (asfaltatu gabea) hasten den puntuan seinale tantai bat dago, Tuc des Neres markatzen duena. Basoan zehar igo gara pistaren sigi-sagak moztuz. Ez dago bide markaturik baina basoa irekia da eta, hortaz, erosoa ibiltzeko. Basoa amaitu denean Cabana de Portet-era heldu gara (mapan, bi daudela ikusten dut. Goikora, beraz). Pistak oraindik gora jarraitzen du (baina guztiz ez-erabilgarri). Une jakin batean hesola txiki horiak agertzen dira. Horietako batzuk lurrean etzanda daude .
Une jakin batean (17. argazkia) gandorrera iritsi gara, nondik ikuspegia handiosa dela esatea motz geratzen den. Puntu honetatik Montlude-rainoko gandorra korritzeak esperientzia ahaztezina izango da. Puntu batean edo bestean zorabiagarria gerta daiteke bertigoa duten pertsonentzat baina, esan bezala, benetan zirarragarria iruditu zait esperientzia.
Les-Honeria pistarainoko jaitsiera ongi markatua dago hesola, cairn eta marka zuri horiekin. Hortaz horiek jarraitza besterik ez dago. Hala ere, guk, mozteko asmoarekin 27. argazkian zuzen jo dugu beherantz. Uste dut ez duela merezi, hobe PR-ren markak jarraitzea. Jaitsiera luzea da baina, Lac de Laujo inguruak, udazken jazkerarekin, ezin dotoreago daude.
38. argazkian zuhaitz baten enborraren azalean egindako urradura nabarmenak ikusi ditugu. Hartzak eginak?
Zailtasun maila zail bezala sailkatuko dut, gehienbat desnibela eta luzeragatik. Goiko gandorrean bertigo duten pertsonek gaizki pasa dezakete baina gandorra berak ez du zailtasunik.
Uste dut luzera eta desnibelak track-ak ematen dutena baina handixeagoak izango direla.
Tomando la carretera que desde el camping de Les remonta hacia la Honeria, y en el punto en el que empieza la pista (sin asfaltar) hay un cartel indicador que marca Tuc des Neres. El camino discurre por el bosque cortando el zig-zag de la pista. No hay un camino marcado pero el bosque es abierto y se deja atravesar cómodamente. Cuando acaba el bosque llegamos a la cabaña de Portet (en el mapa aparecen dos con el mismo nombre. El de arriba). En un momento dado vemos postes pequeños, amarillos. Bastantes están tirados en el suelo.
Una vez que se llega a la cresta el recorrido hasta el Montlude es grandioso. El terreno no es dificultoso, es aéreo (sin ser vertiginoso), y de una belleza sin par. Conviene decir que las personas con vértigo sí pueden tener problemas.
La bajada hasta la pista Les-Honeria está bien marcada (PR) por lo que no hay más que seguirlas hasta dar con la pista. De todas formas nosotros hemos intentado acortar el recorrido (foto 27), pero creo que no merece la pena. Mejor seguir el PR.
La bajada es larga pero los alrededores del Lac Laujò, engalanados de otoño, están realmente hermosos.
En la foto 38 se ven unas marcas muy extrañas en el tronco de un árbol. ¿Hechas por un oso?
El itinerario lo califico de difícil por por el desnivel y la longitud. Las personas con vértigo pueden pasarlo mal en la cresta.
Creo que la distancia y el desnivel del track serán algo mayores de los que marca.
Waypoints
Car park
3,575 ft
01.Errepidearen bukaera, pista hasiera.Fin carretera, inicio pista
Errepidearen bukaera, pista hasiera.Fin carretera, inicio pista
You can add a comment or review this trail
Comments