L'Espina, lo Pujador, la Mola i els Rasos de la Tossa des de Paüls (Massís del Port)

Recorregut des de Paüls per una de les zones amb millors panoràmiques i amb trams més feréstecs del Massís del Port, força variada pel que fa al relleu (combinant fondalades i barrancs amb elevacions i cingleres), a la vegetació i a la duresa del terreny (trobarem des de trams de pista, a corriols i camins pendents i pedregosos, en alguns casos a penes traces de camí, i zones de denses i gairebé impenetrables boixedes...).

La ruta s’inicia a la font de la Creueta de Paüls, a la mateixa pista asfaltada que porta a la font de Sant Roc, en el punt en què conflueixen el GR 7 i el GR 171, on podrem aparcar el cotxe. Des d’allà recorrerem pel GR-171 un primer tram en direcció sud, de còmoda i suau pista asfaltada que abandonarem prop de la bassa de les Arenes per començar a enlairar-nos per terreny més dur i pedregós en direcció al coll de Paüls. Abans d’arribar-hi, prendrem en direcció sud-oest un corriol, amb trams força costeruts i terreny descompost, que progressa -en paral·lel al barranc de les Valls- per sota del cordal acinglerat del Tossal de Montclí i la Mola Carrascosa, desembocant al PR-C 185.

Seguint ara el fressat PR-C 185 en direcció sud-oest aviat ens incorporarem al GR 7 i poc després, avançant cap a l’est, arribarem al Coll de l’Enrejolada, on s’obren unes enormes perspectives cap a l’est i el sud, panoràmiques que un cop a l’Espina, on arribarem en pocs minuts per un camí fàcil de seguir, es multipliquen en totes direccions, en trobar-nos en una de les muntanyes amb millors vistes del massís: si el dia ho permet, hi albirarem el Caro, la Punta de Bassiol, les Rases de Maraco, la Moleta d’Alfara, les Roques de Benet, les Moletes del Camp i de les Canals, la Tossa... a més d’Alfara, la vall de l’Ebre (Tortosa, el riu...) i el Delta, les serres de Montsià i Cardó, la Terra Alta...

Desfent el camí fins a la cruïlla del PR-C 185 d’on veníem, baixarem pel barranc de les Valls o del Salt, que abandonarem desviant-nos en direcció nord per un corriol que, salvant les cingleres que cauen dels vessants de la Tossa per l’anomenat Lo Pujador, ens portarà primer fins a la Mola de la Tossa i més tard als Rasos de la Tossa, progressant per un camí feréstec pintat amb senyals vermells que travessa zones pedregoses, d’altres de denses boixedes i que a voltes es fa difícil de seguir.

Un cop al collet en què desemboca el corriol, després de travessar una altra zona de boixedes i deixant la Tossa a la nostra esquena, podem optar per dirigir-nos en direcció nord fins a una enlairada cota secundària, des de la qual obtindrem magnífiques vistes dels espadats que, per sota dels nostres peus, cauen sobre el barranc que baixa del coll del Camp.

Per retornar al punt d’origen seguirem en direcció oest fins una cruïlla senyalitzada amb un petit pal indicador on prendrem un corriol cap al coll del Camp, camí força envaït per la malesa tot i està ben pintat de vermell que, després d’arribar a una nova cruïlla també senyalitzada, ens portarà al GR 7, a poca distància del coll del Camp, des d’on baixarem seguint els senyals per un camí ben fressat fins a la font de la Creueta, després de passar pel Mas de Castillo, la Font del Teix i els colls de Plorón i l’Ametleral, havent fet 16'8 km i 1365 metres de desnivell positiu en total, tal com informa la ibp.

Reportatge fotogràfic complet: