L’Esquirol - Dolmen de Puigsespedres - La Foradada - Pont de la Gorga - Santa Maria de Corcó

Pixallits o dent de lleó (Taraxacum officinale)

D’entre les nombroses espècies de plantes de la família compostes amb capítols de flors ligulades grogues, el pixallits o dent de lleó (Taraxacum officinale). El pixallits és una herba que no sol arribar als dos pams d’alçada. Consta d’una roseta basal de fulles dividides irregularment en segments vagament triangulars. Tot i el seu punt d’amargor, aquestes fulles es mengen en amanides. Del centre de la roseta s’enlairen les tiges gruixudes i fistuloses que porten un sol capítol gros i vistós de flors totes ligulades, de color groc intens. Al madurar, les flors es transformaran en fruits secs que porten un plomall al capdamunt, el vil·là, per a ser dispersats per la bufada del vent o d’un nen. El pixallits és una planta perenne, un hemicriptòfit que manté vives l’arrel i les gemmes ran de terra a l’hivern i que floreix sobretot a la primavera en prats, camps de conreu humits i vergers. La planta és d’origen europeu però s’ha naturalitat a les zones temperades de tot el món. El nom popular de pixallits deriva de la seva propietat diurètica.

Riera de les Gorgues

La riera de les Gorgues és un afluent del riu Ter, és de cabal constant. Neix al peu dels cingles d'Aiats, entre els termes de Pruit i de l'Esquirol, amb el nom de torrent de la Rotllada, a uns 970 m d'alçada. Rep les aigües del torrent de Sant Julià i segueix en direcció nord-est - sud-oest. El seu recorregut, d'uns quinze quilòmetres i fort desnivell, transcorre sobre roques calcàries, margues i gresos de l'Eocè, formant grans salts i profunds engorjats, com la Foradada, la Barra de Ferro o el gorg de Saborell, d'una espectacular bellesa natural. Les seves aigües desemboquen al riu Ter, a uns 380 m d'alçada, a poca distància del monestir de Sant Pere de Casserres.

Arcarons

Panoràmica

Dolmen de Puigsespedres

Antigament era conegut com a dolmen d'Arquerons. A principis del segle XX, va ser objecte d'una excavació arqueològica per part de M. Pallarès i membres del Centre Excursionista de Vic, que va permetre documentar restes humanes, estris d'ós i de sílex, fragments ceràmics i peces d'aram, d'estany i de plom. Durant els anys 2011 i 2012 es van dur a terme una nova intervenció arqueològica, impulsada per la regidoria de Cultura de l'Ajuntament i sota la direcció tècnica de l'arqueòleg Joel Casanova, per tal de deixar al descobert tant el perímetre del túmul com el paviment original de la cambra funerària i el vestíbul que hi conduïa. S'hi van trobar unes petites restes òssies humanes i algun fragment de petxina utilitzada com a guarniment mortuori. El dolmen de Puig Ses Pedres es troba dalt d'un turó, abans conegut per l'Arca, en posició molt dominant, dins de les propietats del mas Arquerons. És un megàlit tipològicament dubtós, ja que tant podria correspondre a un sepulcre amb el corredor desplaçat tipus "P", com a una arca amb vestíbul-pou. Es troba força malmès i no es conserva la capçalera. És una cambra trapezoïdal de 2,8 m de llarg per 1,75 i 2,45 m d'amplada, i de 1,6 m alçada. Presenta un corredor d'entrada a la part sud, de 1,25 m d'amplada per 2 m de llargada. Està construït amb grans lloses de pedra sorrenca, que es troben força degradades i algunes desplaçades respecte de la seva posició original. A llevant, hi ha un gran clot cobert parcialment per pedres, que es obra d'un acte furtiu. L'estat del conjunt no és massa bo, en comparació amb la planta que va aixecar Batista al segon volum del Corpus de Sepulcros Megalíticos (vegeu bibliografia). A principis del segle XX, va ser objecte d'una excavació arqueològica, que va permetre documentar un gran nombre d'elements en diversos materials: - Restes humanes: un fragment de volta craniana, diversos fragments de mandíbula inferior d'adult, 13 dents, 3 premolars i diversos fragments indeterminats. - Sílex: un ganivet amb retoc bilateral, un altre sense retoc i diversos fragments de ganivets, puntes i ascles. - Ós: un botó prismàtic perforat en "V". - Pectem i pedra: diverses denes de collarets perforades. - Ceràmica: diversos fragments sense decoració ni forma. Segons R. Batista (vegeu bibliografia), també alguns fragments de vores i carenes i un fragment decorat, amb representació solar, actualment es desconeix la seva ubicació. - Coure: un fragment de plaqueta. Per la relació de materials arqueològics recollits, es pot situar cronològicament el megàlit entre el Neolític final i el Calcolític.

Camí ral d'Olot a Vic

El Camí Ral de Vic a Olot -i viceversa- té una llargada de 44 km i uneix les dues ciutats travessant les Preses, la Vall d'en Bas, la Salut, l'Hostalot, el Cabrerès (Cantonigròs i Santa Maria de Corcó), Sant Martí Sescorts i Roda de Ter, ja a la Plana de Vic. El camí, recentment recuperat, conserva l'antic empedrat -especialment ben conservat a la zona de les Marrades- i diverses construccions remarcables, com el pont de l'Hostalot. El camí està senyalitzat amb el model de senyals de la Diputació de Barcelona. Si s'està preparat, el camí es pot recórrer bé en un dia, o si es vol fer amb més calma, en dos. Sempre serà més còmode fer-lo en sentit Vic-Olot, ja que la pujada és molt més suau. Cal tenir en compte que, a la zona central, hi ha pocs allotjaments i poca oferta de restauració a peu de camí entre Cantonigròs i Sant Esteve d'en Bas. Vistes al Pedraforca, on a ull nu s'observa la forca per la posició on ens trobem.

Panoràmica

Coronil·la boscana

La coronil·la boscana (Coronilla emerus subsp. emerus) pertany a l’extensa família de les papilionàcies, la dels fruits en llegum. Les fulles de la coronil·la són compostes imparipinnades, és a dir, amb 2-4 parelles de folíols laterals i un folíol solitari terminal per fulla. El llegum és molt estret i queda sempre penjant.

Panoràmica

Panoràmica

La Foradada

La Foradada és un indret natural d'extraordinària bellesa. La riera de les Gorgues forma un salt d'aigua que cau aproximadament uns 30 m d'alçada a un profund gorg encerclat d'estimballs. A un dels costats del salt hi ha un mur roquer que presenta un gran forat, que dona nom al lloc. Quan la llum el travessa, es crea un escenari fascinant.

Molí de La Foradada

Es tracta d'e les restes de l'antic molí de la Foradada, del que es conserven bona part dels seus murs de façana, del canal de descàrrega i del cup. A la llera de la riera, s'observen uns forats que podrien correspondre a una antiga passera o presa, possiblement relacionada amb el molí. Prenia l'aigua directament de la riera per un portell i una resclosa, i no necessitava cap bassa. Els aiguats de l'any 1940 van provocar la destrucció del molí, que aleshores restava abandonat. Tot i així, van quedar abundants restes, atesa la seva situació molt amunt de la riera, al no portar l'allau d'aigua que va assolir més avall, als voltants de l'Esquirol.

Mirador de la Foradada

Panoràmica

Riera de les Gorgues

Riera de les Gorgues

Font de les Fontiques

La font de les Fontiques es troba a tocar del marge del sender GR-151, a les proximitats del salt del Frare. És una font mínimament arranjada situada en un marge rocós. Hi raja un fil d'aigua que cau a un petit pedrís, on s'acumula l'aigua. És una de les fonts més populars de l'Esquirol. Segons la tradició, l'aigua de la font de les Fontiques tenia propietats terapèutiques, especialment per tractar problemes intestinals i el tifus. Va ser objecte d'un projecte per a embotellar-la i comercialitzar-la, però finalment no es va dur a terme.

Falguera

Els polipodiòpsids (Polypodiopsida o Polypodiophyta) són un clade de plantes vasculars conegudes popularment com a falgueres. Es reprodueixen mitjançant espores i no tenen llavors ni flors. Es diferencien de les molses i altres briòfits per ser vasculars, és a dir, per tenir teixits especialitzats (xilema i floema) que condueixen l'aigua i els nutrients i per tenir cicles vitals en què l'esporòfit ramificat és la fase dominant. Tenen fulles complexes anomenades megàfil·les, que són més complexes que les microfil·les de les molses. La majoria de falgueres són falgueres leptosporangiades. Produeixen extrems enrotllats que es desenrotllen i s'expandeixen en frondes. El grup inclou unes 10.560 espècies actuals. Les falgueres es defineixen aquí en un sentit ampli, sent totes les Polypodiopsida, que inclou tant les falgueres leptosporangiades (Polypodiidae) com les falgueres eusporangiades; aquest darrer grup inclou, entre d'altres, les cues de cavall.

Masia El Campàs

Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Presenta un barri tancat, al que s'accedeix per un portal d'arc rebaixat, de pedra. La casa és troba assentada directament a la roca, i aprofita el desnivell natural del terreny. Disposa de diversos cossos annexos, fruit de les diferents etapes constructives. Al sector de migdia hi ha una arcada que condueix a les corts. A nivell del primer pis, hi ha uns porxos sostinguts per pilars de pedra. La part baixa presenta un gran contrafort; i les restes d'un portal amb llinda de fusta. Les referències documentals més antigues de la casa són del segle XIV. Era un dels masos més influents de la contrada. Es troba registrat en el fogatge de l'any 1553, on consta un tal Pere Campàs. Va ser cremat durant la Guerra dels Segadors i reformat al segle XVIII, tal com indiquen les dates constructives.

Pont de la Gorga

Pont medieval de dos arcs desiguals, amb baranes, tot de pedra, amb tallamar i de tipus d’esquena d’ase. Situat sobre la riera de les Gorgues, en el camí ral de Vic a Olot, comunica l’Esquirol amb el C/ del pont, travessant la riera de les Gorgues. Sembla ser que es va construir cap a l’any 1352.

Poble L'Esquirol i Riera de les Gorgues

És un extens municipi situat a l'est de la comarca d'Osona, està situat al centre-est de la regió de l'Alt Ter. S'originà a partir del segle xv en el llarg camí de Vic a Olot. El nucli inicial va a ser un hostal enclavat en un antic mas anomenat Parai, on hi havia un esquirol i s'anomenava l'Hostal de l'Esquirol. Per això el terme era conegut popularment com l'Esquirol. L'antic nom del terme, Santa Maria de Corcó, es va afegir el 1743, quan es va traslladar al poble la parròquia de Corcó. L'Esquirol és la població que concentra més serveis, però el terme comprèn els nuclis de Cantonigròs, Sant Julià de Cabrera i Sant Martí Sescorts, aquest darrer situat ja pràcticament a la plana de Vic.