l'Estany de l'Olla del Rei

Parquing del Parc Mediterrani de la Tecnologia (PMT)

El Parc Mediterrani de la Tecnologia (PMT) és un parc científic i tecnològic impulsat per la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal del Baix Llobregat, l'Ajuntament de Castelldefels i la Universitat Politècnica de Catalunya. És un nucli de confluència d’interessos que, sota un mateix model, integra, interconnecta i genera sinergies entre centres docents, centres de recerca, empreses i institucions de caire tecnològic. Un àmbit on formació, recerca, innovació i transferència tecnològica i la promoció d'iniciatives empresarials es donen la mà. El PMT és un projecte innovador, destinat a facilitar el cicle vital dels professionals: la formació, l'empresa, la formació contínua,la innovació i l'oci. Docència Telecomunicacions, Aeronàutica i espai Sistemes Biològics: enginyeria biològica, biotecnologia i enginyeria agroalimentària Recerca i Transferència de tecnologia Tecnologies de la Informació i les Comunicacions Aeronàutica i espai Enginyeria biològica Biotecnologia i enginyeria agroalimentària Ciències i tecnologies òptiques i fotòniques Tecnologies de la geoinformació Tecnologies del medi ambient Mètodes numèrics en enginyeria

Canal Olimpic de Catalunya

El Canal Olímpic de Catalunya és un canal artificial de 1.200 metres de longitud, 130 metres d’amplada i 4 metres de profunditat. Construït sobre uns maresmes del delta del riu Llobregat, està envoltada de pins mediterranis. Gràcies al fons permeable té un intercanvi d’aigües amb les capes freàtiques a través del seu fons. Els laterals del canal són de pedra natural, i les zones d’embarcament que estan fetes amb lloses de formigó. A més de les grades per al públic, als voltants hi ha dues edificacions: l’edifici dels hangars a la línia de sortida, i la torre de control, amb les grades a la línia d’arribada. La torre de control té 22,5 metres d’alçària repartits en 6 plantes: és un edifici amb forma el·líptica envidriat, on hi ha les oficines, el bar i un mirador. Al costat hi ha les grades cobertes, amb capacitat per a 500 persones. Els hangars de la línia de sortida és una edificació rectangular de dues plantes, on es guarden les piragües, els caiacs, les canoes i, en general, tot el material necessari per gaudir de les diferents activitats aquàtiques. A més, acull un gimnàs, un bar i els serveis mèdics. El Canal Olímpic de Catalunya es va crear amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992 com a seu de les competicions de piragüisme. A les instal·lacions, de 43 hectàrees, s’hi fan activitats lúdiques i esportives destinades tant als abonats com al públic en general. Destaquen les escoles i centres d’ensenyament tant per a entrenaments, com per a competicions d’esport federat. A un pas de Barcelona, pots gaudir del Canal Olímpic de Catalunya a Castelldefels. Aprofita el bon temps per aprendre i practicar piragüisme, caiac, pàdel, windsurf, wakeboard i moltes mes activitats. Vine a Castelldefels i gaudeix d’una gran varietat d’esports aquàtics. Al canal s’hi pot aprendre i practicar el piragüisme, el rem, l’esquí aquàtic, el cable esquí, el windsurf, el pàdel, el caiac i el wakeboard. A més, es poden llogar botes per fer un passeig agradable per les seves aigües. Entre les instal·lacions, també disposa d’un gimnàs de fitness, un camp de pitch & putt, una àrea de tir amb arc i una piscina d’estiu.

Les Finestres

Creació de Josep Valverde Sèrie de quatre figures geomètriques polígons de quatre costats col·locats en diferents posicions, en acer 'corten', situades al parc de la Rocalla l'any 2004.

Plaça dels Anecs

Plaça Colon

Esglesia Mare de Déu de Montserrat

Església aixecada el 1966. Consta d'una nau rectangular en posició apaïsada i amb baixos (soterrani obert a la plaça enjardinada situada en un nivell inferior del terreny). Els seu murs són de maó vist i de formigó. Arquitecte: Joan Puig i Pei. Campanar format per una gran paret de formigó (de fet és una espadanya exempta i no una torre) amb creu metàl·lica al cim (inclosa en la mesura de l'alçada total), i un contrafort a la cara de ponent amb escala de barrots metàl·lics, escala de gat, fins a l'ull on es troben tres campanes petites. Situació: al davant del centre de la façana oest. Alçada: 31'00 metres; està calculada des del nivell de l'entrada principal de la façana est, i no pas des del nivell inferior de la cripta. Misses. De dilluns a divendres: 19:00h. (castellà). (Se suprimeix a l'agost) Dissabtes: 18.45h. Diumenges i festius: 10:30 12:00 (castellà).

Intersecció corriols Esquerra

Intersección

Intersección

Garroferar de Can Llong

La Sentiu intersecció Esquerra

Murs de Can Sospeda

Can Sospeda

Waypoint

Residencia Canina la Sentiu

Qui som Amb més de 20 anys d'experiència, ens hem convertit en experts en cura i educació de mascotes. Durant aquest temps, hem aconseguit satisfer milers de gossos que han confiat en nosaltres durant les seves estades a les nostres instal·lacions. A més, comptem amb una gran quantitat de casos d'èxit en l'educació de gossos que donen suport a la nostra tasca. Des del 2016, ens hem dedicat a formar nous educadors canins professionals per seguir portant el nostre coneixement i experiència a més persones. Si necessiteu un lloc on deixar la vostra mascota en plena natura, la Residència Canina i Felina La Sentiu és l'opció perfecta. Estem ubicats a la base del parc natural del Garraf, en un entorn incomparable que oferirà a la teva mascota la tranquil·litat i comoditat que necessita a la teva absència. Comptem amb un equip de cuidadors i educadors canins professionals, compromesos amb el benestar de la teva mascota. Els nostres experts tractaran el teu gos o gat amb la màxima cura i atenció possible, brindant-los un ambient segur i acollidor. A més, a La Sentiu som educadors canins professionals i tècnics en modificació de conducta i pèrits judicials cinològics . Comptem amb el Centre de Formació La Sentiu, on formem nous educadors canins i oferim diferents clubs canins, com agility, mantrailing i detecció esportiva. Finalment, disposem d´una zona amb la possibilitat de llogar un box per al teu gos (pupil·latge). Confia en nosaltres per tenir cura de la teva mascota i no dubtis en contactar-nos per a més informació.

Waypoint

Intersección

Waypoint

Ruines del Corral d'En Bruac

El corral d'en Bruac o (del cabrer). Totalmente en ruinas, situado en la montaña de la Pedrera Can Bruach

El Corral d'en Bruac

El corral d'en Bruac o (del cabrer). Totalmente en ruinas, situado en la montaña de la Pedrera Can Bruach

Panorámica

Intersecció Esquerra carretera de la pedrera

Intersecció corriols dreta

Intersección

Cal Gall

Petit mas datat el 1699. A la brolla del voltant podem sentir petits ocellets dins els arbusts, molt dificils de veure. Són els tallarols. El camí puja per les escales de pedra de l'esquerra.

Cal Ganxo

Cal Ganxo es troba al municipi de Castelldefels, a la comarca del Baix Llobregat. És un alberg i escola de naturalesa sostenible i està situat a un punt elevat de les muntanyes de Castelldefels, a 3km de la platja i molt a prop del castell de la ciutat. A les portes del Parc Natural del Garraf , Cal Ganxo és un Centre d´Activitats Ambientals de l´Ajuntament de Castelldefels on es realitzen tot tipus d´activitats i tallers d´educació ambiental, ciències naturals i astronomia per a totes les edats. Natura, activitats familiars, sortides d'un dia, colònies escolars, activitats per les AMPA, crèdits de síntesi i molt més a Cal Ganxo!

Intersecció Dreta

Pont per Animals

Can Vinader (Segle XVI)

Can Vinader és una obra del municipi de Castelldefels (Baix Llobregat) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Antiga masia que ha estat bastant reformada per habilitar-la com a indústria. És de planta rectangular i coberta a dues vessants. Destaquen com a elements originaris la porta de marès vermella, adovellada i d'arc de mig punt, que està coronada per una finestra amb brancals i llinda d'una sola peça treballada. Les finestres situades a banda i banda d'aquesta sembla que anteriorment eren espitlleres. L'arc de marès vermella, que forma part de la porta de la tanca que l'envolta, prové de l'interior de l'edifici. Sembla una construcció del segle xvi o anterior, que dona nom al turó que hi ha darrere seu. Està documentada en el fogatge del 1553 on consta el nom de "Vídua Vinadera". Després d'haver estat enrunada molt de temps, va ser rehabilitada i passà a ser seu de l'empresa de jardineria "Jarfels, S.A.".

Parc de la Granota

El Parc de la Rana és un espai amb vegetació típica del Garraf ( llentiscle , margallons ...) que conviu amb espècies típiques de jardineria ( agapants , clívies ...). Aquest parc enjardinat i ombreig és idoni per passejar , seure i conversar les càlides tardes d'estiu. Disposa també de jocs infantils i un petit llac que fa les delícies dels més petits. Elements d'interès: - Vegetació singular - Escultura - Llacs, estanys i brolladors - Jocs infantils - Font aigua potable - Lavabos - Aparcament de bicicletes

Torre de Guaita del Castell de Castelldefels (Segles X o XI)

És al mig de la plaça del Castell i només en conserva dos nivells, fets a base de pedra calcària col·locada irregularment en filades no gaire definides. Atesa la situació, és versemblant que hagués format part de les defenses perifèriques del Castell, per la banda més accessible des de terra. Podia haver format part del mateix circuit en què caldria situar la Torre Barona o de la Guarda i l’anomenada Torre Moruna. Aquesta Torre de Guaita, es considerada del Segle X o XI, està situada davant de l’actual portal d’accés al recinte del Castell de Fels, del qual formava part del seu sistema defensiu. Torre de defensa cilíndrica situada al nord: del Castell, sobre un turó. No es comprèn bé la seva situació amb la torre de vigilància, si no és possible salvar els possibles angles cecs de la visió des del Castell. murs són de construcció antiga i només queda una part de la torre original. Ara forma part d’una rotonda per reduir la velocitat pels cotxes en aquesta zona, concretament està en la plaça del Castell, al final de l’avinguda Manuel Girona. És de planta circular i perfil lleugerament troncocònic, no es conserva la part superior de la Torre.

Castell de Castelldefels

El Castell de Castelldefels o Castell de Fels és un castell del municipi de Castelldefels (Baix Llobregat) declarat bé cultural d'interès nacional. S'alça a una altitud de 60 m sobre el nivell del mar i damunt la població a la qual ha donat el nom. Es troba a l'extrem d'una petita serralada, orientada de sud-oest a nord-est, i paral·lela a la línia de costa. Aquesta serra s'uneix al massís del Garraf a través del Puig de l'Olla (426 m) i aquest ho fa a La Morella (593 m), cim culminant del massís. La situació del castell és ben estratègica, dominant el corredor litoral cap a Barcelona i també la línia de costa amb les escomeses per mar que sovint es donaven. El que avui dia en resta es troba totalment embegut en la reforma feta el 1897 per Manuel Girona. Dalt del turó de Castelldefels s'eleva un conjunt de volumetria complexa, resultat del creixement al llarg dels segles, i consolidat per la restauració del segle xix. El castell pròpiament dit, cúbic de planta baixa i tres pisos, amb una torre cilíndrica, pren amb la restauració un fals aire medieval per la inclusió de matacans trilobats, merlets i torre angular. Les finestres de la planta noble, amb vitralls. L'accés al recinte es realitza per un flanquejat de dues torres de planta quadrada. Damunt del que en el seu dia va ser un poblat ibèric i posteriorment una vil·la romana, s’alça actualment el Castell de Castelldefels. Segons l’època de construcció, s’hi distingeixen tres sectors: 1) L’església romànica del segle X, reconstruïda al segle XII i fortificada al segle XIV i XV. 2) El cos de pedra de marès rogenc, aixecat el 1550. 3) El cos amb pedres i maons emblanquinats del segle XVIII, que donen una tonalitat beix a aquesta part del Castell. L’any 1897, Manuel Girona va comprar i rehabilitar el Castell. Finalment el 1988 l’Ajuntament de Castelldefels va adquirir-lo i va començar-ne el procés de restauració. El Castell és el monument més emblemàtic de la ciutat. Al segle XVI, la por als pirates barbarescos, que freqüentaven tota la costa, obligava la població a fugir a les muntanyes. El mal estat del Castell en aquell moment impossibilitava la defensa dels habitants de la ciutat. Això va motivar la seva ampliació el 1550 per tenir una millor protecció dels pirates. Pel mateix motiu, les diferents masies de la ciutat es van reforçar amb torres de defensa. L’església és originalment romànica (X-XIII) i està dotada de nau única i transsepte, una capçalera amb tres absis, i un pati d’accés, amb l’antic cementeri al seu costat. El cos oriental és de pedra de marès rogenc i el cos occidental és de maçoneria enlluïda. L’església es va fortificar al segle XIV. Els primers documents que ens parlen de l'establiment del castell daten del segle x, concretament l'any 967, quan en el cartulari de Sant Cugat del Vallès s'esmenta el kastrum Felix amb una donació d'Ermengarda a Santa Maria (l'església que hi havia on es construí el castell). Alguns historiadors creuen que el mot Felix prové del nom d'una persona lligada al castell si bé no s'ha trobat cap document que ho testimoniï. Altres consideren que Fèlix prové del concepte llatí — felix=fèrtil — atès que els romans utilitzaven aquest mot per descriure camps o llocs fèrtils. Documents de l'any 972 fan referència al Castrum Feles com a situat en el terme del Castrum Erapruniano, si bé el domini corresponia al monestir de Sant Cugat a través de l'església de Santa Maria abans esmentada (983). L'any 1024 el castell era denominat Chastello de Fels. L'any 1178, l'abat Guillem de Sant Cugat infeudà el lloc i les seves pertinences a Tició, la seva muller Alamanda, llurs fills i descendents, tal com el monestir ho posseía per donació del comte de Barcelona; el monestir en retenia la tercera part dels plets, la meitat de les defuncions i dues albergues. Els Tició perderen la possessió del lloc en perdre un plet contra l'abat, possessió que l'any 1223 trobem en mans de Berenguer Gerart però que els Tició recuperen com així consta entre el 1309 i el 1314, sempre com a feudataris de Sant Cugat, monestir al qual havia estat confirmada la senyoria per Jaume I el 1234. Per sentència arbitral a causa d'un nou plet, es determinà, l'any 1328, que Castelldefels era casa o quadra però no castell i que havia dins el terme del castell d'Eramprunyà i sota domini alodial de Pere Marc. Els homes de Castelldefels havien d'acudir a sometent convocat pel castell d'Eramprunyà o pel lloc de Castelldefels. Els Tició foren succeïts per Berenguer de Relat el 1340 i el 1427 Gispert de Relat vengué la quadra de Castelldefels a Lluís Marc senyor d'Eramprunyà. En la guerra contra Joan II el castell fou pres dues vegades. El poble de Castelldefels s'anà engrandint i configurant als peus del seu castell el qual, a finals del segle xv i durant el segle xvi experimentà una transformació arquitectònica important. A l'inventari de 1584 s'esmenten un bon nombre de cambres i una capella particular. També es construïren una sèrie de torres de defensa situades prop de la costa per defensar-se de les incursions dels corsaris barbarescs. El 1632, Castelldefels, Castell d'Eramprunyà, Gavà, Viladecans, Sant Climent de Llobregat i Begues constituïen una baronia, i l'any 1733 el senyor de la baronia, Francesc Salvador de Bournonville, vengué la meitat del territori als Pérez Moreno per 36.000 lliures. Posteriorment la baronia passà als Foxà o Foixà i als Sarriera, i aquests la vengueren (1897) al banquer Manuel Girona i Agrafel, que inicià les obres de recuperació d'un castell que estava en un estat ben ruïnós. El seu fill Manuel Girona i Vidal tingué cura de continuar l'obra de restauració iniciada pel seu pare, la qual ha permès que avui tinguem un castell en molt bon estat. Les últimes restauracions són recents. El Castell de Feles o "Castrum Felix"", dins del terme del Castell d'Eramprunyà comptava en el seu recinte amb l'església preromànica i romànica i el monestir benedictí de Santa Maria de Castelldefels (fundat pel Comte Miró I de Barcelona), depenent de Sant Cugat. El banquer Manuel Girona l'adquireix el 1879, i el va fer restaurar des de 1897 per l'arquitecte Enric Sagnier, que opta per un medievalisme de fantasia. Pendent de recondicionament (1987). Santa Maria de Castelldefelsés documentada el 974. Entre 967 i 977 fou unida a Sant Cugat del Vallès. Aleshores era un petit monestir o priorat. Després del 985 la vida monàstica s'extingí i l'església restà reduïda a simple parròquia, funció que continuà fins al 1909, quan la parroquialitat fou traslladada a una nova església bastida pel banquer Manuel Girona, que havia adquirit el Castell defels. Durant la guerra civil de 1936-1939 l'antiga església romànica s'utilitzà com a presó. La torre de guaita fou restaurada el 1979 per la Caixa d'Estalvis de Barcelona.

Església de Santa Maria

Santa Maria de Castelldefels és una església del municipi de Castelldefels (Baix Llobregat) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una església de tres naus separades per pilars, amb un absis semicircular i una petita capella, també semicircular, dedicada a baptisteri, als peus de la nau esquerra. El més significatiu de l'estructura és l'alçat de la nau central, amb una coberta a dues aigües sostinguda per unes especials encavallades de fusta, de disseny trilobat. La façana, de línies neoromàniques, va perdre el campanar, que ha estat substituït per una obra nova, de ferro, en contrast. A l'interior hi ha pintures de Serrasanta. Segle X La primera menció de "Santa Maria de Castell de Félix" és de 966, quan Lobeto, fa una donació al cenobi. En 977 el vicari comtal Galí i la seva dona Ermengarda fan una important donació al monestir. En aquest document es descriu que l'església tenia tres altars dedicats a Sant Joan Evangelista, Santa Maria i Sant Miquel més dos laterals dedicats a Sant Pere i Sant Pau. Abans de la presa d'Almansor es fan moltes donacions recollides a l'arxiu del monestir de Sant Cugat del Vallés. Després de 985 els bens del monestir de Castelldefels passen al de Sant Cugat. Segle XX Amb la compra del Castell de Fels per part de la família Girona, l'antiga parròquia va perdre la seva funció. Per aquest motiu Manuel Girona va sufragar la construcció de la nova, iniciada el 1903 per Enric Sagnier i consagrada el 19 de setembre de 1909 pel bisbe Laguarda. Fou incendiada l'any 1936 i serví de mercat públic. El 1948 s'inicia la seva reconstrucció, sota la direcció de l'arquitecte Nil Tusquets de Cabirol.

Ajuntament de Castelldefels

Estació Ferrocarril Castelldefels (Segle XIX)

El 29 de desembre de 1881 va tenir lloc la inauguració de l' estació de Castelldefels-Pueblo amb l'arribada a la nostra ciutat, per primera vegada, d'un tren amb uns 500 viatgers, que feia la primera parada a una ciutat de només 300. . És un edifici de planta rectangular, amb un cos sobresortit a una de les cantonades. A la façana que dóna a la plaça es corona amb un gran frontó triangular. Aquest dia es inaugurava també la línia Barcelona-Vilanova-Valls, que havia estat construïda per la Companyia dels Ferrocarrils de Valls a Vilanova i Barcelona (VVB), fundada el 1878 per iniciativa del vilanoví Francesc Gumà i Fernando. Però el 1881, la titular de la concessió havia canviat el seu nom a companyia dels Ferrocarrils Directes de Madrid i Saragossa a Barcelona. La companyia VVB va durar poc de forma independent, ja que el 1887 va ser absorbida per la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (TBF), que al seu torn havia nascut el desembre de 1875 com a resultat de la fusió de les companyies Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres (BFF) i la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona (TMB). La TBF va tenir entre els seus impulsors Manuel Girona i Agrafel, que posteriorment compraria el Castell de Castelldefels i la baronia d'Eramprunyà el 1897. Entre les fites d'aquells anys de la Companyia TBF cal assenyalar la inauguració el 24 d'abril de 1887 de l'estació de Sant Vicenç de Calders, on per fi s'ajuntaven les línies de Barcelona-Martorell-Tarragona amb les de Barcelona - Vilanova-Valls. La companyia TBF també va ser la responsable de la construcció, semi-enterrada, de l'estació del carrer Aragó (Barcelona), per unir la línia de tren que venia de Girona amb la de Martorell. Només dos anys després, el 1899, la TBF s'unia amb la Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i Alacant (FCMZA o MZA) , creada oficialment el 31 de desembre de 1856, passant la TBF a ser coneguda com la Xarxa Catalana de la MZA. El 1925 es va iniciar el procés de fusió definitiva entre ambdues que no es va produir totalment fins al 1936.

Pont Universitat

El pont d’accés al campus de la UPC a Castelldefels (que creua la C-32 per dalt) ha reobert després de mesos tancat arran de l’incendi que va patir el passat 29 d’agost de 2023. La infraestructura, molt utilitzada pel veïnat de la zona i les persones que accedeixen a les escoles i centres de recerca del campus des de l’estació de tren del centre de Castelldefels, ha viscut una renovació integral. Ara compta amb un nou paviment de fusta que substitueix al que va quedar malmès a conseqüència del foc del passat estiu. Recordem que fins ara s’havia d’utilitzar un pas alternatiu pel carrer Barcelona.

Estany de l'Olla del Rei

Les “olles” és com es deia popularment als aiguamolls a Castelldefels. Llacunes i maresmes com la Ricarda o les Filipines, que s’estenien des de Barcelona i fins a l’inici del massís del Garraf resseguint la costa. Segons la llegenda, al rei Joan II d’Aragó li agradava caçar en aquestes “olles”. Així és que actualment es coneix com ”Olla del Rei Joan II” a l’estany del campus universitari de la UPC a Castelldefels. És un espai de valor paisatgístic i recreatiu, encara que la seva missió principal és drenar les aigües pluvials provinents del massís del Garraf, i impedir les inundacions a la part baixa del municipi. Riquesa d’aigües subterrànies El que segles enrere eren llacunes i maresmes salvatges és avui un espai condicionat per l’home. L’estany es va construir al 1998 aprofitant els seus antecedents, els aiguamolls i un sol ric en aigües subterrànies. Actualment representa un oasi de natura enmig de la ciutat. La seva diversitat biològica tant de flora com de fauna l’ha fet mereixedor de formar part del catàleg de Zones Humides de Catalunya La zona humida del Campus del Baix Llobregat, popularment coneguda com a Olla del Rei, és una zona humida d'elevat valor ecològic ubicada al municipi de Castelldefels, la llacuna de la qual va ser creada l'any 1998 al costat del campus de la UPC (format per diverses facultats i centres de recerca). Es tracta d'un conjunt de canals, maresmes i llacunes interconnectats, envoltats per una zona amb hàbitats d'interès europeu com boscos de ribera o maresmes amb hàbitats protegits, que és utilitzada sobretot pels alumnes del Campus com a espai de lleure, per veïns i naturalistes del Baix Llobregat. El sistema rep les aigües a través de la corredora Mestre del municipi, i la circulació està controlada a través de diversos mecanismes reguladors (interceptors, sobreeixidors, etc.). L'espai ha evolucionat molt favorablement des de la seva creació, fins al punt d'allotjar interessants espècies d'aus, rèptils, invertebrats o plantes.

Camí del Parc de l´Estany de l'Olla del Rei

Camí del Parc de l´Estany de l'Olla del Rei

Camí del Parc de l´Estany de l'Olla del Rei

Estany de l'Olla del Rei

Les “olles” és com es deia popularment als aiguamolls a Castelldefels. Llacunes i maresmes com la Ricarda o les Filipines, que s’estenien des de Barcelona i fins a l’inici del massís del Garraf resseguint la costa. Segons la llegenda, al rei Joan II d’Aragó li agradava caçar en aquestes “olles”. Així és que actualment es coneix com ”Olla del Rei Joan II” a l’estany del campus universitari de la UPC a Castelldefels. És un espai de valor paisatgístic i recreatiu, encara que la seva missió principal és drenar les aigües pluvials provinents del massís del Garraf, i impedir les inundacions a la part baixa del municipi. Riquesa d’aigües subterrànies El que segles enrere eren llacunes i maresmes salvatges és avui un espai condicionat per l’home. L’estany es va construir al 1998 aprofitant els seus antecedents, els aiguamolls i un sol ric en aigües subterrànies. Actualment representa un oasi de natura enmig de la ciutat. La seva diversitat biològica tant de flora com de fauna l’ha fet mereixedor de formar part del catàleg de Zones Humides de Catalunya La zona humida del Campus del Baix Llobregat, popularment coneguda com a Olla del Rei, és una zona humida d'elevat valor ecològic ubicada al municipi de Castelldefels, la llacuna de la qual va ser creada l'any 1998 al costat del campus de la UPC (format per diverses facultats i centres de recerca). Es tracta d'un conjunt de canals, maresmes i llacunes interconnectats, envoltats per una zona amb hàbitats d'interès europeu com boscos de ribera o maresmes amb hàbitats protegits, que és utilitzada sobretot pels alumnes del Campus com a espai de lleure, per veïns i naturalistes del Baix Llobregat. El sistema rep les aigües a través de la corredora Mestre del municipi, i la circulació està controlada a través de diversos mecanismes reguladors (interceptors, sobreeixidors, etc.). L'espai ha evolucionat molt favorablement des de la seva creació, fins al punt d'allotjar interessants espècies d'aus, rèptils, invertebrats o plantes.

Camí del Parc de l´Estany de l'Olla del Rei

Camí del Parc de l´Estany de l'Olla del Rei

Parc Mediterrani de la Tecnologia (PMT) (Avinguda Carl Friedrich Gauss)

El Parc Mediterrani de la Tecnologia (PMT) és un parc científic i tecnològic impulsat per la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal del Baix Llobregat, l'Ajuntament de Castelldefels i la Universitat Politècnica de Catalunya. És un nucli de confluència d’interessos que, sota un mateix model, integra, interconnecta i genera sinergies entre centres docents, centres de recerca, empreses i institucions de caire tecnològic. Un àmbit on formació, recerca, innovació i transferència tecnològica i la promoció d'iniciatives empresarials es donen la mà. El PMT és un projecte innovador, destinat a facilitar el cicle vital dels professionals: la formació, l'empresa, la formació contínua,la innovació i l'oci. Docència Telecomunicacions, Aeronàutica i espai Sistemes Biològics: enginyeria biològica, biotecnologia i enginyeria agroalimentària Recerca i Transferència de tecnologia Tecnologies de la Informació i les Comunicacions Aeronàutica i espai Enginyeria biològica Biotecnologia i enginyeria agroalimentària Ciències i tecnologies òptiques i fotòniques Tecnologies de la geoinformació Tecnologies del medi ambient Mètodes numèrics en enginyeria

Parquing Parc Mediterrani de la Tecnologia (PMT)

El Parc Mediterrani de la Tecnologia (PMT) és un parc científic i tecnològic impulsat per la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal del Baix Llobregat, l'Ajuntament de Castelldefels i la Universitat Politècnica de Catalunya. És un nucli de confluència d’interessos que, sota un mateix model, integra, interconnecta i genera sinergies entre centres docents, centres de recerca, empreses i institucions de caire tecnològic. Un àmbit on formació, recerca, innovació i transferència tecnològica i la promoció d'iniciatives empresarials es donen la mà. El PMT és un projecte innovador, destinat a facilitar el cicle vital dels professionals: la formació, l'empresa, la formació contínua,la innovació i l'oci. Docència Telecomunicacions, Aeronàutica i espai Sistemes Biològics: enginyeria biològica, biotecnologia i enginyeria agroalimentària Recerca i Transferència de tecnologia Tecnologies de la Informació i les Comunicacions Aeronàutica i espai Enginyeria biològica Biotecnologia i enginyeria agroalimentària Ciències i tecnologies òptiques i fotòniques Tecnologies de la geoinformació Tecnologies del medi ambient Mètodes numèrics en enginyeria.