L'Estany, Moianès: Dolmen del Puig Rodó - Observatori astronòmic de la Montjoia

Itinerari amb principi i final a l'Estany, al nord del Moianès. Ens mourem pels voltants dels 1.000 metres d'altitud.

Hi arribem per la carretera C59 (amb molts ciclistes), després de passar per un d'aquells pocs trams de carretera que encara queden amb plataners a banda i banda i que tant ens agraden.

Primer de tot, fem una visita al Monestir (actualment parròquia del poble). Hi ha una meravella, el claustre, 72 capitells. Com passa sovint en aquest tipus de construccions, cada ala és d'una època diferent i, per tant, la iconografia també canvia. La part més antiga és del segle XI i la més recent del XIV. En antigues dependències del monestir hi trobem un museu de bon visitar.

Per començar a caminar, travessem la carretera i ens dirigim a la Boca Sud de la Mina de l'Estany. Com el seu nom indica, és l'obertura més al sud de la Mina, construïda al segle XVI per a dessecar el pantà o estany que hi havia en aquest indret (i que origina el nom de la vila i el monestir) per així evitar les malalties i molèsties pròpies de zones pantanoses. Passem al costat dels pous de la Mina i arribem a la Boca Nord, on hi ha un cartell amb uns dibuixos que il·lustren la sorprenen construcció.

Seguim a partir d'ara les indicacions del GR 3 - GR 177. Per pista comencem a pujar cap el Coll Subirà. Ens comencen a envoltar els roures que ja quasi no ens deixaran en tot el camí (per tant, fa de bon fer la ruta a finals de primavera). Anem pel Serrat de l'Horabona i a la dreta anem veient, a baix, els camps que ocupen l'espai de l'antic pantà.

Cap al final d'una recta, al començament d'una pineda de pi roig, agafem un camí no indicat a la dreta i de seguida arribem al cim del Puig Rodó (1.055 metres, el punt més alt de la passejada). Intuïm bones vistes, encara que avui tenim núvols i poca visibilitat.

Tornem al camí principal i pocs metres més enllà, a la dreta del camí, arribem al Dolmen del Puig Rodó. Es tracta d'una bonica galeria dolmènica amb cambra sepulcral. A la part superior de la llosa de coberta hi ha gravada una creu, un clar exemple de "cristianització" de construccions d'aquest tipus.
Bon lloc per descansar una estona i prendre un refrigeri.

Reprenem el camí i al poc arribem al Collet de la Caseta Alta on agafem el camí que ens porta de tornada. Segueix sent carener.

Ben aviat es veu sobresortir per dalt dels arbres, com si fos un campanar "pagà", la cúpula de l'Observatori Astronòmic de la Montjoia. Si no t'ho esperes, sorprèn. Llegim que pertanyia a l'exemplar Agrupació Astronòmica de Sabadell i que l'any 1998 s'hi va descobrir un asteroide del cinturó principal que porta des de llavors el nom de Sabadell.

Continuem el camí. A banda i banda anem veient "castells de roques", "paisatge megalític". Al cap de poca estona, arribem al punt on deixem d'anar per camí carener i girem cap a ponent, tot seguint a partir d'ara les indicacions del camí de Sant Jaume.

Aquest darrer recorregut és més humit. Trobem parts del camí amb empedrat. A mà esquerra, ja prop del poble, hi ha un gran prat on hi pasturen vaques.

Per acabar bé, quan estem passant entre els primers xalets de l'Estany, els ocells canten alt i sense parar.

Fins la propera. Salut i botes.

Bloc amb rutes nostres a http://ambotes.wordpress.com