l'Estany, platja o clot d'Espolla-Salt del Martís-Veïnat rural de Centenys-Melianta.

Aparcament

Situats al parquing del parc de l'estany, platja o clot d'Espolla aparquem i comencem la caminada.

Mirador de l'Estany

Mirador de l'entrada del parc. l'Estany, platja o clot d'Espolla és un estanyol d'inundació temporal al pla de Martís-Usall, a la partió al nord dels termes municipals de Fontcoberta i Porqueres. Es tracta d'un estany intermitent, d'origen càrstic, i pertanyent a la zona lacustre de Banyoles-Besalú. La zona humida del Clot d'Espolla forma part de l'espai del PEIN del "Estany de Banyoles" i de l'espai de la Xarxa Natura 2000 ES5120008 "Estany de Banyoles". En un extrem de l'estany hi ha jaciment arqueològic del Clot d'Espolla. Inici del Rec d'Espolla que drena les seves aigües cap al nord vers la conca del Fluvià curs amb el que conflueix al paratge dels Palancs poc abans d'arribar a la població d'Esponellà. El Clot d'Espolla també s'alimenta d'algunes déus més o menys properes que hi desguassen per una sèrie de recs. Aquest estany, anomenat també Platja o Clot d'Espolla, vessa finalment les seves aigües al riu Fluvià a través del Rec d'Espolla. Malgrat això, aquesta zona humida és tractada juntament amb les zones humides de la conca del Ter, ja que forma part de l'espai del “PEIN Estany de Banyoles”, que pertany a aquesta conca hidrogràfica. La vegetació aquàtica de l'estany, Platja o Clot d'Espolla la formen espècies capaces de resistir llargs períodes sense aigua. A la fossa principal la profunditat hi és excessiva perquè hi arrelin plantes aquàtiques i tan sols s'hi localitzen espècies com la rara escrofulariàcia Gratiola officinalis i diverses algues (cloròfits, caròfits, etc.). A la zona central, de menor profunditat, la diversitat biològica hi creix espectacularment. En aquesta zona s'hi troben espècies com la carofícia Chara vulgaris, la ja esmentada G. officinalis, la ranunculàcia Ranunculus aquatilis, la labiada Mentha cervina, la juncàcia Juncus articulatus, l'alismatàcia Baldellia ranunculoides, la ciperàcia Eleocharis palustris, etc. Per últim, als marges exteriors s'hi poden trobar espècies com l'om (Ulmus minor), la jonca marítima (Scirpus maritimus) o el jonc comú (Scirpus holoschoenus), etc. Pel que fa a la fauna, destaca especialment la presència de la tortugueta (Triops cancriformis). Es tracta d'un crustaci braquiòpode molt primitiu, ja present al Triàsic, i similar als trilobits fòssils. Els seus ous són capaços de sobreviure llargs períodes de sequera, fet que li permet ocupar zones d'aigües temporals. Es tracta d'una espècie protegida per una ordre de 16 de març de 1993. D'altra banda, és també una zona important de cria d'amfibis. N'hi han estat trobades onze espècies, entre les quals destaquen el gripauet (Pelodytes punctatus), el gripau corredor (Epidalea calamita) i el tritó jaspiat (Trituros Marmorstos). Es tracta d'un espai situat en un entorn humanitzat i que rep diverses pressions, especialment per l'increment del sòl agrícola, però també, en menor mesura, per la presència d'indústries contaminants, abocaments de runes, caça, etc. L'Ajuntament de Fontcoberta juntament amb el Departament de Medi Ambient gestionen aquest espai com a zona humida. Actualment s'hi localitzen a l'espai un rètol informatiu i un mirador. Informació procedent de Viquipèdia.

Seguim per la l'esquerra

Mirador d'en Xicu

Aigua brollant

Un dels punts on brolla l'aigua que emplena l'estany, platja o clot d'Espolla.

Bullidor dels joncs

Un altre punt on es pot veura brollar l'aigua.

Jaciment de la Roca Foradada 1

Jaciment de la Roca Foradada 2

Continuem per l'esquerra

Creuem el Rec d'Espolla

Amb aquesta aigua tant abundant i neta també hi hem vist alguns Triops.

Seguim per la dreta

Terma de municipis

Monolit de pedra on just en aquest punt estan escolpits a cadascuna de les quatre cares de la pedra els noms dels termes municipals d'Esponellà - Fontcoberta - Crespia i Serinya on i conflueixen els quatre.

Continuem per la dreta

Pont

Bonic pont damunt del Rec d'Espolla.

Mata de Joncs

Mata de Joncs al voral del Rec d'Espolla. El jonc, junc o jonc boval (Scirpoides holoschoenus) és una planta de l'ordre dels poals present a zones humides. L'adjectiu «junciforme», fa referència a les herbes que s'assemblen al jonc, de manera que algunes incorporen aquest adjectiu en el nom popular que reben: per exemple, Allium schoenoprasum, rep el nom popular d'all junciforme a més del de cibulet. Les tiges són toves i es poden esclafar entre els dits, les inflorescències tenen una forma esfèrica de color marró, es fan a sobre de peduncles cada un de diferent mida. Pot arribar a assolir altures de fins a 2 m. Viu a llocs embassats i prop de cursos d'aigua, fins als 2.000 metres d'altitud. Les tiges de jonc han estat emprades, juntament amb les canyes o els vímets, per a fer cistells. La mata de jonc és una metàfora de la Crònica de Ramon Muntaner (1328), que expressa poèticament la força de la unió utilitzant aquesta espècie: « I si algú em demana: "En Muntaner, quin és l'exemple de la de mata de jonc?", jo li respondré que la mata de jonc té una força que, si tota la mata lligueu ben fort amb una corda, i tota la voleu arrencar ensems, us dic que deu homes, per molt que estirin, no l'arrencaran, encara que alguns més s'hi posessin; i, si en traieu la corda, de jonc en jonc l'arrencarà tota un minyó de vuit anys, que ni un jonc no hi quedarà". Informació procedent de Viquipèdia.

Pla de Martís

Pla de Martís, durat la Guerra Civil fou camp d'aviació. El Pla de Martís és un gran pla agrícola que es va utilitzar com a camp d’aviació en plena Guerra Civil. Va ser un equipament militar que va tenir dues etapes. Durant la primera etapa, l’any 1938, es va condicionar el terreny, d’uns 850 metres quadrats amb dues pistes d’uns 1.300 metres de longitud, i van arribar els primers avions de l’exèrcit republicà. A partir d’aquell moment es va iniciar el seu funcionament fins a l’acabament de la guerra a la comarca, a principis del 1939. La segona etapa s’enceta el 1944 amb els tràmits per tornar-lo a posar en funcionament i destinar-lo a base aeronàutica per controlar i vigilar les hipotètiques incursions aèries d’altres països. L’any 1960, amb el canvi polític mundial i el poc ús de les instal·lacions, l’aeròdrom es va tancar definitivament. Anys més tard la zona s’ha utilitzat com a plataforma d’aeromodelisme esportiu de diferents aficionats de les comarques gironines. Informació procedent de turisme.plaestany.cat.

La Creu de Terme , el pont romànic del rec d'Espolla, seguim per l'esquerra i seguidament per la dreta

La Creu de terme a Martís és una creu de terme d'Esponellà (Pla de l'Estany) protegida com a bé cultural d'interès local. Descripció, Creu de terme damunt d'un pilar assentat en una base circular esglaonada de pedra. La base és composta per tres cossos circulars de pedra de travertí. El pilar de sorrenca grisa és de secció octogonal i amida 230 cm d'alçada. El capitell de pedra mostra tres motllures pronunciades, dues d'elles en bossell. Damunt s'erigeix la creu llatina. En el seu anvers hi ha figurat un crucifix, i en el revers, la Verge Maria amb el Nen. Història La creu fou destruïda durant la Guerra Civil espanyola. Les seves restes originals es troben al museu arqueològic comarcal de Banyoles. La creu actual és una reproducció emplaçada en el seu lloc originari. Informació procedent de Viquipèdia. El pont romànic del rec d'Espolla. Descripció, Es tracta d'un pont de pedra que travessa la riera que surt de l'estany d'Espolla i les basses de Martís, serveix o servia d'antic pas que anava a Usall i al Fluvià des de Martís. Està format per un arc de punt rodó o volta de canó i dos passos d'aigua de secció quadrada i simètricament disposats a cada banda de la volta, a les vores hi ha una barana baixa de pedra que segueix el perfil triangular del pendent del pont. A la riba nord de la riera i quasi a l'extrem nord-oest del pont hi ha una creu de terme. Informació procedent de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya. 

Seguim recta

Continuem per la dreta

Continuem per la dreta per anar a visitar el Salt de Martís, la font i obit de l'Hospici.

Pont al Salt de Martís

Pont al Salt de Martís.

Salt de Martís

Salt de Martís. El primer tram del rec transcorre per la planada, una vegada arriba a Martís de Baix li cal guanyar el desnivell que el separa del Fluvià: una mica més de cent metres. De bon començament ho resol despenjant-se per la timba i formant el saltant Petit d’Espolla o Martís i el saltant Gros d’Espolla o Martís. Després el llit del rec, sempre de pedra i sovint recobert de concrecions calcàries, davalla més plàcidament. Algunes gorgues -gorga dels Gossos, gorga de les Anguiles…- retenen l’aigua quan el rec s’asseca. A l’arbreda d’en Colomer el rec d’Espolla descarrega discretament al Fluvià.

Font de l'Hospici i biot de Can Moner

La casa que trobem al barri de Martís de Baix i a l'inici del camí del saltant d'aigua és coneguda com l'Hospici. A mitjan segle XIX el mas estava dividit en diverses estances, totes habitades per família amb diversos fills. L'elevat nombre de mainada que hi vivia li valgué el sobrenom de l'Hospici. La modesta bassa o biot i la font remeten a uns anys en què l'aigua era un bé escàs i s'havia d'aprofitar. Els masovers de l'Hospici menaven un petit hort que regaven amb l'aigua que es rocollia a la bassa, i la font proveïa d'aigua fresca els estadants de cases veïnes.

Seguim per l'esquerra

Continuem recta

Continuem recta deixant a la nostre esquerra el barri de Martís de Dalt.

Mas Bartomeu

El mas Bertomeu al Martís de Dalt.

Seguim per la dreta

Continuem per la dreta

Continuem per la dreta tot passant per el costat de Can Calot (bonica masia de turisme rural).

Seguim recta i per l'esquerra

Continuem per la dreta

Seguim per la dreta i anem a visitar l'ermita de Sant Miquel (actualment hi està fent traballs de restauració).

Seguim per l'esquerra

Seguim per l'esquerra per entrar al veïnat rural de Centenys.

Veïnat rural de Centenys

Centenys és un poble del municipi d'Esponellà (Pla de l’Estany). Es troba a 255 m d’altura, al nord-est del pla de Banyoles. El poble és esmentat ja el 922. La seva església parroquial (Sant Iscle i Santa Victòria de Centenys) és d'estil romànic dels segles XI-XII. Són notables diverses de masies, algunes dels segles XIII al XVI. Informació procedent de Viquipèdia.

Església de Sant Iscle i Santa Victòria

Sant Iscle i Santa Victòria és una església romànica al veïnat rural de Centenys del municipi obra d'Esponellà (el Pla de l'Estany) protegida com a bé cultural d'interès local. Descripció. La construcció, enmig d'unes poques edificacions, és d'una sola nau amb absis semicircular poc sortit amb finestra de doble esqueixada. Amb posterioritat s'hi afegiren dues capelles laterals situades a la banda nord i la sagristia que amaga la meitat de l'absis. La nau presenta els murs amb carreus ben tallats, cornisa de pedra i volta de canó apuntada també de carreus. La portada situada a ponent és d'arc adovellat de mig punt amb llinda i timpà. Hi ha un cor, afegit segurament del segle XVIII. D'aquesta època serien també les dues capelles laterals i el campanar actual de planta quadrada i coberta piramidal que substitueix l'original d'espadanya. L'actual coberta es troba recrescuda amb unes golfes que haurien tingut ús defensiu. Es conserven les espitlleres. Història El lloc és esmentat l'any 923 amb el topònim "Cantens" i "Sentens". L'any 1001 Centenys pertanyia al monestir de Cuixà. En el mur de l'esquerra, mirant l'altar, hi ha una làpida amb l'any 1331, on hi consta que Joan Mitjavila, mercader de València, amb orígens en aquesta parròquia, va pagar una custòdia de plata i va donar una làmpada votiva. Informació procedent de Viquipèdia.

Seguim per la dreta

Melianta

Melianta és una urbanització formada cap a finals dels anys 60 i que als anys 80 va tenir una crescuda forta, fet que la va convertir en el nucli urbà més important del municipi. Actualment, concentra la major part de les infraestructures públiques amb l’excepció de l’ajuntament que encara es troba al poble de Fontcoberta. Aquesta urbanització actualment presenta les característiques de poble, no hi ha edificacions de més de dues plantes. És una zona amb perspectives de futur, sobretot per la seva proximitat a Banyoles i a Girona, que des de la creació de l’autovia, Melianta es troba a 15 minuts de Girona, d’aquí la formació d’un polígon industrial.

Arribada

Arribada i final de la interessant caminada d'avui.