L'Estartit: Torre Moratxa i Roca Maura.

Anem direcció a L'Estartit i poc abans d'arribar-hi girem a l'esquerra cap a l'urbanització Torre Vella a ón deixem el cotxe.
Passem pel darrere d'unes cases i tot seguit ens endinsem al bosc seguint, inicialment, els indicadors "Ruta del Vent".
Passem per un forn de calç, el forn del Coll de les Sorres i més endavant pel costat de les barraques de pedra seca de l'Aixart d'en Busqueta.
A l'Empordà utilitzen el mot "aixart" per indicar un corral sense sostre però també per un terreny artigat, és a dir, net de vegetació i pedres. Al netejar un terreny les pedres s'acumulaven en forma de parets de pedra seca i en veiem moltes per aquesta zona.
Anem seguint fins a trobar una bifurcació, cap a l'esquerra seguiríem la Ruta del Vent, però nosaltres ho ignorem i seguim recta.
Continuem fins a una altre barraca de pedra seca, de grans dimensions, anomenada Barraca d'en Ricardo Major.
Més endavant trobem un estret corriol, amb una fita de pedres al terra que l'indica i, seguint-lo uns metres amunt ens porta al cim del Tossal Gros, de 159m. No val la pena pujar-hi, la vegetació tapa qualsevol vista. Reculem i recuperem el camí pel que anàvem.
Passem pel Coll d'en Taians i més amunt deixem el camí girant a la dreta per un empedrat i costerut corriol que ens porta al cim de la Torre Moratxa.
Encara que només té 220m. la panoràmica és impressionant: L'Estartit als peus, les Medes, la Plana de la boca del Ter i més lluny les Gavarres, el Montseny, el Pirineu, Roses i el Cap de Creus...
La Torre Moratxa, datada cap el final de l'època medieval per vigilar la pirateria, sembla feta en posterioritat a altres parets restants, les quals podrien correspondre a l'antic i desaparegut castell de Rocamaura, esmentat ja en el 1078. Té una alçada d'uns 4m. i a l'interior conserva una cúpula. Encara s'hi poden apreciar les marques de l'encofrat de canyes i espart.
Acabada la visita seguim fins a Roca Maura, baixant per un corriol pel darrera de la Torre i que ens pujarà finalment a l'atalaia de 225m. amb esplèndides vistes altre vegada. Al costat del cim hi ha antenes de telecomunicacions.
Baixem de Roca Maura per un estret pas de terra encimentat que tapa una conducció elèctrica, cosa que va molt bé per evitar les relliscades, hem de passar per sota d'un filat de pastor elèctric (ja que no hi ha tanca) i arribem a la finca de Torre Ponça.
La Torre Ponça és un mas fortificat de propietat privada. És una masia de grans dimensions, molt complexa amb diferents cossos annexos i una torre quadrada. En aquesta casa, molt reformada modernament, s'hi van trobar restes de murs que poden pertànyer a una fortalesa.
Passem pel seu costat i seguim pels llindars dels seus camps de conreu fins arribar a una tanca elèctrica pel bestiar que ens barra el pas. Busquem una maneta per poder-la obrir i passar però no hi és.
No hi ha cosa que m'emprenyi més que trobar-me un pas barrat pel caprici del propietari i penso que els ajuntaments no ho tindrien que permetre. Així que comprobem que no hi ha electricitat i senzillament passem per sota i seguim.
Avancem una estona i trobem una altre tanca i tornem a passar-hi per sota. Ara ja sóm altre vegada a la Ruta del Vent.
La pista és planera i ample i ens va conduint de tornada passant per unes pinedes primer i un alzinar més endavant.
Encara però hem de veure el Pou del Mustinyà. És un antic pou municipal construït per l’Ajuntament de Torroella al costat del còrrec que li aportava aigua gairebé tot l’any. Fins l'any 1599 en rei Felip III va ser el propietari del massís i quan va permetre que l'Ajuntament es fes càrrec de la gestió de la muntanya va començar una colonització del massís per part dels habitants dels pobles del Montgrí.
I un cop vist només falta arribar a ón tenim el cotxe aparcat.