L’Hospitalet / Esplugues de Llobregat (cases i masies)

casa del carrer Bruc, 18

Aquesta casa unifamiliar aïllada és l'únic exemple d'aquesta tipologia edificatòria que resta al centre de l'Hospitalet. Sembla que la seva construcció es dugué a terme a principi dels anys 20 del nostre segle.

Palauet de Can Buxeras

Palauet de Can Buxeres. Casa pairal de ca n'Alemany. Malgrat s'hagi convertit en un palauet residencial, originalment l'immoble era una masia o casa pairal destinada al conreu de la terra. La transformació es produí entre finals del segle XIX (1887) i principis del segle XX (1906). L'arquitecte va ser Manuel Joaquim Raspall Mayol.

Casa dels masovers de Can Buxeres

L’any 1904 per encàrrec de Lluis Buxeres Abat, aixecava ‘ la casa dels masovers’ dins la finca de la seva propietat. Obra de l’ arquitecte Antonio Serrallach Fernández-Periñán. En els dies foscos del genocidi contra Catalunya, la finca va ser requisada i just dos dies abans de l’entrada ‘oficial’ de les tropes franquistes a Barcelona, apareixia mort el masover. El fet no es va aclarir mai.

Can Cervera

Can Cervera és una masia del municipi d'Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat). La primera notícia es troba en l'estadística demogràfica de l'any 1716, en la qual es menciona Josep Cervera, notari de Barcelona, propietari d'una casa en despoblat sobre el terme de l'Hospitalet de Llobregat. El Baró de Maldà dóna fe de l'existència d'aquesta casa l'any 1770. Al segle xix aquest antic mas fou reformat i adaptat per a casa d'estiueig.

Aqüeducte del torrent de Can Clota

Aqüeducte situat just al límit municipal, però situat encara prop de Can Cervera, al costat de l'avinguda de la ciutat. Aquesta construcció està dedicada a conduir l'aigua, guanyant un fort desnivell del terreny. És d'obra vista, de maçoneria i maó, format per arcs rebaixats, éssent els centrals de majors dimensions que la resta; estan suportats per pilars lleugerament atal·lusats. L’Aqüeducte està sobre el torrent de can Clota o de can Cervera, és una obra que es va portar a terme entre 1878 i 1888, està compost per una vintena d’arcs, sent els 3 centrals de major temany.

Aqüeducte del torrent de Can Clota

Aqüeducte situat just al límit municipal, però situat encara prop de Can Cervera, al costat de l'avinguda de la ciutat. Aquesta construcció està dedicada a conduir l'aigua, guanyant un fort desnivell del terreny. És d'obra vista, de maçoneria i maó, format per arcs rebaixats, éssent els centrals de majors dimensions que la resta; estan suportats per pilars lleugerament atal·lusats. L’Aqüeducte està sobre el torrent de can Clota o de can Cervera, és una obra que es va portar a terme entre 1878 i 1888, està compost per una vintena d’arcs, sent els 3 centrals de major temany.

Palauet de Can Vidalet

Antiga Torre de Vidal Ribas. L'edifici del segle xix, reformat en la dècada del 1920 com a vil·la residencial. La casa està documentada el 1870 com a Can Vidal i Ribas, una de les torres residencials que hi havia en l'actual parc de Can Vidalet que pren el nom popular de la casa. Va ser molt reformada cap a l'any 1930. Durant la Guerra Civil, hi van residir durant uns mesos Juan Negrín, president de la República, i Indalecio Prieto, ministre de Defensa, aprofitant la seva situació aïllada en un parc proper a Barcelona.[2][3]

Can Clota

La masia de Can Clota, del segle XIV, tot i que adoptà l'aspecte senyorial en una reforma soferta al segle XVIII, amb un edifici de tres nivells i una torre quadrada més alta amb un mirador envoltat d'arcs de mig punt -cal destacar-ne la capella, originària del segle XVII, de caire renaixentista i barroca, renovada el 1941-; la masia de Can Cervera (s. XVIII).

Casa Llavines

Edifici residencial del 1934 dins un estil encara noucentista.

Cases Mansana Pons

Són dues cases molt semblants fetes construir el 1931 pels senyors Miquel Pons i Jaume Termes, socis d'una fàbrica de làmpares de l'Hospitalet. S'ha perdut la tercera, la casa Galceran o Vil·la Maria. Les que resten duien el nom de Vil·la Pepita i Vil·la Rosa.

Cases Mansana Pons

Són dues cases molt semblants fetes construir el 1931 pels senyors Miquel Pons i Jaume Termes, socis d'una fàbrica de làmpares de l'Hospitalet. S'ha perdut la tercera, la casa Galceran o Vil·la Maria. Les que resten duien el nom de Vil·la Pepita i Vil·la Rosa.

Can Brillas

Masia de l'any 1808, segons figura inscrit a la llinda del portal. A partir de 1888 va ser adaptat com a celler per la família Brillas. A principis del segle XX la façana va ser reformada en un estil barreja de modernisme i historicisme, amb un coronament mixtilini d'inspiració barroca.

L’Avenç

La societat cultural L'Avenç va ser creada l'any 1906 i va tenir el seu primer local social a Can Brillas. L'any 1923 es va construir, molt a prop, la seu actual, en uns solars que pertanyien a la família Pujol Baucis i que van ser cedits de franc a l'entitat, de la qual n'era president Pau Pujol i Vila

Can Tintorer

La casa senyorial de Can Tintorer* va ser encarregada pel qui fou alcalde d'Esplugues, Joan Tinturé Campreciós, l'any 1898. És un edifici d'estil historicista, amb molts elements d'inspiració neoclàssica, com els frontons circulars, les pilastres amb capitell, les gerros sobre la balustrada.

Fábrica Pujol i Bausis, La Rajoleta

La Rajoleta va ser proveïdora de materials ceràmics per a l'obra d'Antoni Gaudí i la d'altres arquitectes modernistes de prestigi com Domènech i Montaner, Gallissà i Puig i Cadafalch.

Monestir de Santa Maria de Montsió

El Monestir de Santa Maria de Montsió és actualment la seu de la Comunitat de Monges Dominiques de clausura (el 2019 van abandonar el convent les ultimes monges). La congregació va ser fundada el 1347 i, després de diversos trasllats, s'instal·là a la seu actual el 1948.

Can Ramoneda

El seu origen es remunta segurament al segle XIV, havent sofert diverses modificacions al llarg dels segles, la més important el 1642. Se sap que al segle XVI era propietat de Pau Ramoneda i al segle XVIII se la considera la casa més rica del poble.

Esglesia de Santa Maria Magdalena

Des del 1059 està documentada l'existència d'una església en aquest lloc. Se sap que el 1103 va ser consagrada com a parròquia, tot i depenent de Sant Pere de les Puelles, de Barcelona. Aquest temple, reformat i ampliat l'any 1503, va arribar fins al 1844, quan es va decidir que calia ampliar-lo i, a tal efecte, es va adquirir una casa adjacent, amb els seus horts. Les obres, que comprenien una nova façana, amb el seu campanar, el baptisteri i dues capelles laterals per banda, van durar fins l'any 1864, supervisades per l'arquitecte Josep Simó Fontcuberta. Té una sola nau, amb capelles laterals entre els contraforts i un campanar de torre quadrada. L'any 1925 es va tornar a ampliar amb la construcció de la capella del Santíssim, en un solar cedit pel propietari de Can Pi.

Carrer Montserrat

El carrer de Montserrat d'Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat) és un dels carrers històrics del nucli antic, originat com a camí ral fins a l'església de Santa Maria Magdalena.

Casa Llavines

Edifici residencial del 1934 dins un estil encara noucentista. Vist des de la part del darrera.

Carrer dels Sometens

Ajuntament

Mas de tipus basilical construït a partir de 1766 com a nou hostal i carnisseria, en substitució de l'antic hostal de Picalquers, que quedava massa allunyat de la nova carretera Reial. El 1940 va ser destinat a casa de la vila.

Fábrica Pujol i Bausis, La Rajoleta

La Rajoleta va ser proveïdora de materials ceràmics per a l'obra d'Antoni Gaudí i la d'altres arquitectes modernistes de prestigi com Domènech i Montaner, Gallissà i Puig i Cadafalch.

Fábrica Pujol i Bausis, La Rajoleta

La Rajoleta va ser proveïdora de materials ceràmics per a l'obra d'Antoni Gaudí i la d'altres arquitectes modernistes de prestigi com Domènech i Montaner, Gallissà i Puig i Cadafalch.

carrer Laurea Miró, parc de les esplugues