Lladó-Mas Bauma-Can Costa de Manol-Ca n'Olives-Baderres-El Pujol

Avui hem seguit la ruta que el company Qfelip de 28 febrer del 2022.
Ens hem acostat al poble de Lladó per les carreteres N-260 i GI-5239 i hem deixat els cotxes al pàrquing que hi ha al costat de la Plaça Major de Lladó.
Hem creuat el poble anant a cercar el GR-2, l'hem seguit tot creuant el Riu Manol (avui portava força aigua). Aviat hem deixat el GR i en un encreuament hem girat a ma esquerra tot dirigint-nos al Mas Bauma (ruïnes). Hem seguit la pista que ens ha portat fins Mas Can Costa de Manol (Important explotació agropecuària). Hem seguit tot creuant per segona vegada el riu Manol (aquest cop gracies al pasallís no ens hem mullat els peus).
Aquí ens hem apartat de la ruta d'en Qfelip per anar a veure la primera de les Timbes del Riu Manol que hem vist avui. Ep! ha valgut molt la pena, mai haguéssim imaginat un lloc tant bonic, aneu-hi i gaudiu-lo, però sobretot RESPECTEU l'entorn!.
En un lloc tant bonic hem aprofitat per gaudir de l’esmorzar i fer el reglamentari Xuca-mulla.
Hem reculat i hem anat a trovar de nou la ruta que seguíem, anat a passar aprop dels masos, en completa ruïna, de Can Barral i Can General (En Quim ens explica que en realitat un dels dos és a Can Carbassa ... Ai! els mapes).
Hem seguit ruta tot vorejant, ocasionalment, els camps, ja que en alguns casos aquests han ocupat l'antic camí, per anar a trobar la segona de les Timbes aprop de Ca n'Olives i de nou ... un lloc molt bonic i li hem dedicat una bona estona fent moltes fotos. Hem creuat, amb precaució, de nou el riu Manol per dirigint-nos al Mas de Ca n'Olives.
Ca n’Olives construcció del segle XVIII inclosa en l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i que segons Vikipedia és una:
“Masia situada als afores del poble pel camí que porta a l'ermita de Santa Maria de L'Estela. La gran masia de Can Olives és una construcció del segle XVIII. L'habitatge principal té la porta en arc de mig punt adovellada, amb una inscripció a la dovella central: PERE OLIVAS Y FRANCH OLIVAS I FARRER O ANY 1776. Aquesta masia tenia nombroses dependències, com les corts, dependències per peregrins, per a cavalleries i carruatges, etc. Es divideix en tres pisos, el més important dels quals era el central on hi havia les habitacions, biblioteca, salons que tenen les parets decorades al fresc. A l'interior hi ha també una capella d'una nau amb volta de llunetes, amb l'arc triomfal de punt rodó, dedicada a Santa Maria. Avui està abandonada. La casa té el teulat amb vessant a dues aigües. El parament és de pedra irregular excepte les obertures i cantonades que són fets amb pedra ben escairades”.
Hem tornat per la pista anant a creuar, de nou, el riu Manol, a poc a poc per no mullar-nos el peus (ja he dit que avui el riu porta força aigua) i enfilem la pujada de bon fer fins el cim on ja veiem el poble de Lladó .. A mà esquerra hi ha el camí direcció a Can Baderres, l’hem agafat i un cop Can Baderres hem gaudit de la feina que hi fan els paletes-artesans restaurant-lo amb la pedra original. La construcció, això si, serà molt més gran del que era i es veu que serà una casa de Turisme Rural.
Des de aquí hem girat a l’esquerra per les feixes seguint un corriol que ens ha portat fins al final de la finca tota ella desbrossada i neta, a l’última feixa hem girat a la dreta creuant el rec -i per una estreta pista tot passant per olivars i bones vistes ens ha dut al barri del Pujol i cap a la Plaça Major, que avui en Francesc Duch celebrar el seu Sant i ens vol convidar a un vermut.

Mercès Quim per ensenyar-nos, un cop més, uns racons tant bonics del teu poble i mercès Duch pel bon vermut.
Els caminants hem estat en Quim, en Toni, en Jaume, en Xicu, la Fina, la Montse, en Duch, en Pere Berta i jo mateix, tots de la Colla del Dissabte.
I aquí en Quim us diria: *Recordeu, s’ha de pujar a la muntanya com un vell, per arribar-hi com un jove