Llaés (Cal Teixidor), castell de Milany, 1529 m i ermita de la Mare de Déu de la Cau

NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona del Ripollès podeu escriure al cercador de rutes (Cerca rutes ó explora): "ripollèsjsp" i us apareixeran totes.

Excursió altament recomanable. Caminarem tota l'estona per paratges molt bonics, tant de bosc com de rasos, amb unes vistes molt extenses des de dalt el castell.
A part del castell, també passarem per la singular ermita de la Cau, per les balmes del Teixidor, la Balmassa i la de les Fleus i per el nucli de Milany.
He qualificat l'excursió com a moderada, no per cap dificultat tècnica, simplement perquè la baixada directa des de l'ermita de la Cau a can Teixidor, tot i que hi ha camí, aquest és molt perdedor i cal saber orientar-se i tenir coneixements de caminar en aquestes situacions. El traçat, però, segueix íntegrament el camí, a més també hi trobarem algunes marques de pintura rosa (força descolorides) i alguna fita. Però es nota que és un camí no gaire transitat, i en alguns moments et fa dubtar.
Per a la resta, no hi ha cap problema, tot son camins i alguna pista, marcats amb pintura groga i blanca i groga.
Repeteixo, que és una excursió molt bonica i que sorprèn, ja que caminarem per una basta i extensa zona, on qualsevol nucli important habitat queda a força quilòmetres de distància.

Per a situar-nos hem d'anar fins a Santa Maria de Besora i allí prendre la pista asfaltada que porta fins a Vallfogona del Ripollès.
D'entrada, aquesta pista ja és una agradable passejada per l'exuberància de vegetació que ens acompanya tota l'estona.
La pista té un recorregut d'uns 18 kms, i aproximadament a la meitat hi ha el nucli de Llaés, que destaca pel seu castell. A part del castell poca cosa més hi ha.
La pista fa un revolt a l'esquerra, i a la dreta hi ha una amplia esplanada amb un cartell i una pista que surt a la dreta.
Hem d'abandonar la pista asfaltada i seguir aquesta de la dreta que és de terra.
Aviat arribem a una cruïlla on hi ha un mas. A l'esquerra segueix la pista al castell (que és una finca privada) i hem de seguir per la pista de la dreta.
És una pista en general en bon estat, però hi ha alguns moments en que l'aigua la malmès una mica, i cal anar en compte en aquests punts.
Finalment arribem davant una barrera que prohibeix el pas als vehicles. Indret on hi ha un espai per a deixar-hi un parell o tres de vehicles. Algun el podem deixar a l'entrada de la pista (o més ben dit, antiga pista) que hi ha a l'esquerra (que és per la que tornarem en acabar la caminada).
Doncs ja som al començament de la nostra excursió.
Creuem la tanca, i en pocs metres son al mas del Teixidor. Mas que sembla habitat, ja que hi ha gossos i plaques solars, però la tanca de l'entrada sembla que no es mogui gaire.
En arribar al mas, que consta de viris edificis, no hi acabem d'entrar, doncs hem de seguir per una antiga pista o camí que surt a la nostra dreta.
Des d'aquest camí podem admirar la gran i esplèndida construcció d'aquest mas, amb unes arcades molt boniques.
Pràcticament planejant arribem a una cruïlla d'anada i tornada a les balmes del Teixidor.
Per anar-hi seguirem per la dreta i en una nova cruïlla, també anirem a la dreta i baixarem uns metres per arribar a la gran balma obrada del Teixidor.
És molt gran, i hi ha diverses construccions. Del sostre de la balma, en èpoques humides cau un salt d'aigua. En el cas d'aquesta sortida en plena onada de calor, l'indret té un microclima molt més fresc i del sostre van queien gotes refrescants.
És la primera la primera parada del dia. Contemplat l'indret tornarem a la cruïlla d'anada i tornada i seguirem per la pista o camí que havíem abandonat per anar a la balma.
Pugem molt lentament per la pista. Després hem d'estar atents al traçat, doncs en un revolt pronunciat hem d'abandonar la pista i girar a l'esquerra per a seguir un corriol, poc marcat al començament, que s'enfila per un bosc molt bonic.
Aquest corriol ve a ser una drecera que ens estalvia una gran marrada de la pista.
Més amunt sortim novament a la pista, poc abans de que aquesta s'acabi, però només l'hem de travessar per a seguir un corriol paral·lel i per sobre la pista que surt a la dreta.
En pocs minuts arribem a la Balmassa, una nova gran balma, encara que més petita que la del Teixidor, on també hi ha antigues construccions i uns dipòsits d'aigua.
El camí voreja la balma i s'enfila uns metres més, per a sortir a un replà, on hi ha una cruïlla de camins.
Hem de seguir per la dreta. Ara comencem una llarga caminada per un planer camí molt bonic. Més endavant se'ns ajunta per la dreta un camí pel que també podríem haver vingut, però no hauríem passat per la Balmassa.
En aquest camí, la vegetació és tan exuberant que a estones la llum disminueix, fins a semblar que s'ha fet fosc.
Finalment arribem a una nova cruïlla d'anada i tornada, aquesta vegada serà per anar a la balma de les Fleus.
Està a pocs metres de la cruïlla. És molt semblant a la del Teixidor; potser inclús té més construccions, o estan més ben conservades. En una d'elles hi ha una font amb una marmita de pedra que recull l'aigua i de la que surt un canaló. Afortunadament aquesta construcció encara es conserva, així com també es conserva l'antic forn on deurien coure el pa. És molt interessant la visita a aquesta balma.
Tornem a la la cruïlla anterior, i ara el camí comença una forta pujada per un camí molt bonic i empedrat i que guanya l'alçada en successives llaçades. Estem seguint el torrent de les Fleus per la seva dreta (la nostra esquerra) i en una de les llaçades passem pel costat del Salt de les Fleus, salt existent en època de pluja; no és cas en aquesta descripció.
Seguim pujant i finalment arribem a una pista que seguim a la dreta. Tornem a planejar, i anem sortim del bosc, i les prades ens comencem a envoltar.
El paisatge canvia, ara estem en zona de pastures, i en un revolt de la pista ens veiem a les construccions del nucli de Milany.
És un conjunt molt gran de construccions, que bàsicament es fan servir de corrals. Però inclús hi ha una línia elèctrica que hi arriba. Just al costat de la primera construcció hi ha una font amagada, on podem fer una nova aturada, per la font i per l'ombra que ens ofereixen els arbres de la contrada.
Nova atenció al traçat, ja que en aquest punt hem d'abandonar la pista i girar a l'esquerra per a seguir el corriol que s'enfila per les prades.
A l'inici del corriol hi ha un pal de senyalització, però actualment està caigut al terra.
Ara comencem la pujada al castell. Fins ara era un objectiu invisible, però a partir d'aquí la paret que queda de la torre es comença a veure.
El corriol serpenteja per les prades i les pastures. Està indicat amb estaques de fusta amb pintura groga al capdamunt.
El castell es va apropant i les cases de Milany es van enfonsant. Després de la forta pujada per les prades arribem a dalt la carena. Indret on trobem un nou pal de senyalització de camins.
Aquí farem una nova anada i tornada. Aquesta vegada per anar al castell.
Seguirem el camí de la dreta que revolta el castell per sota i hi puja pel darrere. Caminem per la solana, però hi ha grans faigs, que en passar-hi per sota, la temperatura canvia.
Tot el camí i l'ambient que ens envolta és molt agradable.
Estem ja en els contraforts del castell, hi ha un petit pas on hi ha una grapa a cada costat, no per a posar-hi els peus, son simplement per ajudar-te amb les mans, a continuació hi ha una nova grapa i finalment ens trobem amb una escala que ens deixa a les extenses ruïnes del castell.
El castell forma part de la llista del 100 Cims, hi ha un vèrtex geodèsic, una taula panoràmica, una petita estació meteorològica, i al que que queda de la torre, la diputació de Girona va fer-hi treballs de consolidació durant els anys 2011,2012, 2013 i 2014 i s'hi va col·locar una escala metàl·lica de cargol que et permet pujar-hi fins el capdamunt, on també hi ha una petita plataforma, des d'on es domina un extens panorama.
El dia era molt calorós i per tant amb calitja que minvava la panoràmica; però es podia distingir el Canigó, Costabona, Puigmal, tossa d'Alp, serra d'Ensija, Montseny i el Bassegoda.
El topònim de Milany apareix documentat per primera vegada l'any 918. Però la primera referència del castell no apareix fins l'any 962. El castell era el centre de la baronia de Milany. Però el domini del castell anà variant diverses vegades, així, formà part del comtat d'Osona, del de Besalú i del Casal de Barcelona. També tingué drets sobre el castell el monestir de Sant Joan de les Abadesses. A finals del segle XIII es detecten tres senyors eminents: el monestir de Sant Joan de les Abadesses, el vescomte de Bas i Dalmau de Palau.
Segurament, va patir els efectes dels terratrèmols del segle XV, que assolaren mig Catalunya, especialment la Garrotxa. Fet que explicaria que fos pres fàcilment pels remences l'any 1462. Sembla que fou abandonat en finalitzar aquesta guerra.
Feta una mica d'història del castell i contemplada la panoràmica tornarem per on hem vingut fins la cruïlla d'anada i tornada, abans esmentada.
A partir d'aquí començarem una llarga i relaxant caminada per la part alta de la carena, on anirem combinant les prades amb la fageda, i on es repetirà la sensació de passar de la nit al dia en sortir de la fageda i entrar en les prades.
Passarem per una font i una petita bassa, i gairebé sense adonar-nos-en sortirem a una gran prada amb una humil construcció rectangular al mig.
Som a l'ermita de la Mare de Déu de la Cau. Res fa pensar que estem davant una ermita, ja que és un simple edifici rectangular, sense campanar.
El santuari de La Cau, quant a construcció religiosa és desproveït de la bellesa més elemental. Els indicis apunten que existí un altre santuari vora l’emplaçament actual, i es creu que els mateixos terratrèmols del S-XV el derruïren. Fins als anys 1628-1686 no fou reedificat a l’indret a on es troba actualment.
La Cau, exteriorment no fa pensar en un edifici religiós, mancat de campanar, sense cap mena d’àbsida. Amb l’afegit del que vol ésser un porxo o una estança de sopluig enfront de la petita capella. El primer pensament que et bé al cap en veure l’edifici és el d’una senzilla cabana per a guardar-hi el bestiar. Però, una realitat inqüestionable és que els seus devots eren els pagesos i pastors de les rodalies; sobretot aquests últims, doncs foren ells els qui la bastiren de nou als voltants de l’any 1700, i, de manera conscient, calcularen que els servis d’aixopluc durant les jornades de mal temps i de fred.
Hi ha diversos documents que donen fe que fins l’any 1936, any en que segurament la imatge fou destruïda, les parets del santuari estaven atapeïdes de rams de núvia, i es per això que es pot creure que la Mare de Déu de la Cau era invocada per demanar consort, si també és cert que es feia per prevenir el terme de les pedregades. Cal recordar el verset que diu: "Fadrina que va a la Cau torna amb promès; i, als dos anys, ja hi pugen tres.
L’any 2002, els veïns de Llaés van començar les obres de restauració de la ermita, arranjant el teulat, posant finestres noves i netejant la part interior. Aquests mateixos veïns impulsen l’aplec de primavera amb la sana intenció de no deixar perdre una tradició molt enraigada a les contrades de la serra de Milany.
Realment és força curiós, la part davantera de l'ermita, més gran que la pròpia ermita, amb el mateix taulat i amb un llarg banc de pedra a cada costat per a aixoplugar-se en cas de mal temps .... o de forta calor, com és el cas d'aquesta descripció; ja que hi varem trobar un lloc ideal per a estar una estona a l'ombra.
A part de descansar i visitar l'indret, si, còmodament asseguts en els bancs de pedra, consultem el mapa veurem que estem pràcticament situats a sobre la vertical d'on tenim el vehicle aparcat, a l'entrada de can Teixidor.
Però nosaltres estem a 1320 metres i el cotxe a 1050, toca doncs perdre aquests metres de desnivell.
Hi ha un camí, més aviat, corriol, difús, perdedor i poc transitat. Afortunadament el traçat el segueix pràcticament sense separar-se'n en cap moment.
Primer costa una mica robar-ne el començament, ja que queda amagat per les herbes dels prats.
Ens hem de situar a la porta de l'ermita mirant enfora, i hem de caminar pels prats de l'esquerra, fins que ens topem amb el bosc, llavors hem de girar a la dreta i baixar a uns nous prats que hi ha uns metres per sota.
A la dreta d'aquests nous prats hi ha una bassa, que pot estar seca.
En aquesta bassa natural hem de seguir baixant uns metres més pels prats, decant-nos lleugerament a l'esquerra i ens topem novament amb el bosc.
Però aquí el corriol ja és una mica més evident. El traçat el va seguint. Veurem alguna marca de pintura rosa, força descolorida, en algunes pedres o en els troncs dels arbres.
Anem baixant, a estones sembla que l'hem perdut, però hi és. També ens trobem que hem de baixar petits marges, ja que el corriol es veu clarament que segueix per sota.
Son molt curts, potser de dues o tres passes, on cal posar atenció i potser ajudar-nos de les mans.
En alguns, potser amb un simple salt ja n'hi ha prou. Altres vegades el corriol sembla molt evident i ben marcat. En un d'aquests petits graus sortim al costat d'una petita balma, que resseguim per la dreta.
Més avall, a part de les marques de pintura, trobem alguna fita.
Malgrat les marques de pintura, les fites i el traçat, a estones dona la sensació d'estar perduts en mig de la muntanya, però només és una sensació.
Arribem a un punt on ens podem acostar a la punta d'una cinglera per a tenir bona vista, però en aquest punt el camí gira a l'esquerra i també baixa aquest grau amb facilitat.
Ja que parlem de petits graus que anem baixant; finalment, d'entre la vegetació apareixen les ruïnes del mas el Grau. És una gran construcció menjada per la vegetació; però encara podem contemplar les portes i l'era, que precisament és on ens trobem.
A partir d'aquí anem seguint fàcilment l'antic camí d'accés al mas.
Sembla que ja no tindrem més dificultats per a seguir el camí; però no cal perdre la concentració i de vista el traçat, doncs aquest camí fa tants anys que està abandonat (els mateixos que el mas) que a estones es torna a fer perdedor; però ja no tant com el corriol d'abans d'arribar-hi.
Comencem a veure la pista per on hem vingut per sota nostre.
Finalment el camí pel que anem baixant descriu un gir de 90 graus a l'esquerra, i, de nou per dins d'un bosc molt bonic, comença un lleuger descens, paral·lel a la pista fins que hi arribem, just a l'indret on hem deixat el vehicle; donant així per acabada aquesta recomanable excursió al castell de Milany.

HORARIS:
De can Teixidor a la balma del Teixidor: 25mn
de la balma del Teixidor a la Balmassa: 30mn
de la Balmassa a la balma de les Fleus: 25mn
de la balma de les Fleus a les cases de Milany: 35mn
de les cases de Milany al castell de Milany: 45mn
del castell de Milany a l'ermita de la cau: 40mn
de l'ermita de la Cau a les ruïnes del Grau: 30mn
de les ruïnes del Grau a can Teixidor: 20mn
TOTAL: 4h 20mn

També podeu seguir aquest itinerari i d'altres al blog:
https://estanysicims.blogspot.com/2019/06/llaes-cal-teixidor-castell-de-milany.html
O bé clicant directament a aquí sota a: "veure més"