Llaés-ermita de la Cau-Castell de Milany-Baumes de les Fleurs i del Teixidor-Mas El Teixidor-Castell de Llaès.

Avui ens hem acostat fins a Llaés o Llaers, entitat de població que pertany a Ripoll. Ho hem fet per la carretera N-260 passant per Vallfogona de Ripollès. Des de el trencant que indica Llaés, una carretera emporlanada, en molt bon estat però estreta, ens porta fins on deixem el cotxe, just a l'espai que hi ha sota el castell de Llaers.
Agafem la pista que passa per la dreta del castell, per dirigir-nos a L'Hostal de Llaers, on agafarem el camí del mig que s'enfila suaument per la vessant nord del grau. Més endavant el camí ens conduirà al camí ramader de Llaers a la Creu de Sant Bernabé, de manera que suaument anirem agafant alçada, si be un cop arribats al collet de la Sollaneta el corriol s'enfila de mala manera per salvar el grau fins el Collet de l'Obi, on trobarem el camí que puja de Vallfogona del Ripollès; no obstant, nosaltres seguirem en direcció sud fins arribar a l'ermita de la Cau; una ermita curiosa, doncs no té cap element extern religiós. Deixarem la Cau i enfilem el camí que ens portarà a dalt la carena i posteriorment a la Font de l'Obi on destaca el fenomenal Faig que la corona. Ja al peu del castell el visitem i aprofitem per esmorzar. Llastimosament avui la boira ens ha acompanyat tot el camí de pujada i no hem pogut gaudir de les magnifiques vistes que el lloc ofereix a 360º al voltant.
Baixem cap a la casa de Milany tot passant per la bassa de Milany. Des d'aquí seguim el corriol que ens ha de portar cap a la casa. Agafem ara la pista que a uns 500 metres més enllà, just abans de passar el rec, deixem per enfilar el corriol que surt per l'esquerra en direcció al torrent. Torrent que anirem creuant en diferents ocasions, tot fent marrades, per arribar a la Balma de Les Fleus, un habitatge troglodita impensable a dia d'avui, però que va estar ocupat fins a mitjans del segle XX. Resten parets i alguna peça de pedra molt interessant. Dins d'una de les estances descobrim l'esquela que hi han portat els fills d'una senyora que havia nascut en aquest lloc. Seguirem baixant pel corriol i anem a visitar ara la balma del Teixidor, un altre habitatge troglodita, gran i ben situat, on encara hi tanquen de tant en tant algun ramat d'ovelles.
Tornem al camí hi passem ara per El Teixidor, masia que val la pena contemplar per la seva arquitectura. Vis el mas de El Teixidor reprenem el camí cap a l'Hostal de Llaers. Des de aquí ens acostem a veure el castell d'una forma més propera, però no és visitable doncs avui en dia és un lloc privat dedicat al turisme rural. Desfem el camí i rodegem el castell pel costat dret per un camí molt ombrívol i que ens torna al lloc on havíem deixat el cotxe.
Ja ens està esperant el vermut que avui ens ofereix en Quim Felip per celebrar el seu sant. Un molt bon vermut que gaudim i celebrem tot felicitant-lo. Mercès Quim!
Hem fet la ruta en Quim, en Xicu, en Jan, en Jaume, en Duch, la Montse, l'Albert i jo mateix, tots de la Colla dels Dissabtes.
**La tornada en cotxe a casa l'hem fet tornant per la pista emporlanada a la N-260, agafant-la ara en direcció a Ripoll. El cert és que el camí de retorn ha estat més llarg, però més ràpid.