Llaés-Mare de Déu de la Cau-Castell de Milany-Balmes de les Fleus/del Teixidor-Castell de Llaés-

Aproximació : Ho fem per a la carretera N-260 passant per Vallfogona de Ripollès. Anem a trobar el trencant que indica Llaés, una carretera encimentada en bon estat però molt estreta, que ens portarà just a l'espai que hi ha sota el castell de Llaers.( deixem cotxe)

Ruta: Iniciem la sortida ( amb molta boira) des de el Collet del Castell de Llaers .. agafem la pista fins l’Hostal on veurem la senyalització d’Itinerannia, seguim direcció Vidrà per un corriol del mig fressat que s’enfila suaument però agafant alçada fins arribar a l’Ermita de la Cau:

***En el llibre "La vida a pagès" d'en Salvador Vilarrasa i Vall ..hi ha un apunt sobre l'aplec de la Cau. Crec que és interessant la seva transcripció perquè ens recorda uns fets completament perduts. Entre altres coses diu: "els pagesos acostumen d'anar en tal diada (es refereix al dilluns de Cincogesma, que és la gran diada dels aplecs), als aplecs de les ermites enclavades dintre la seva parròquia, però també els hi agrada de veure'n d'altres malgrat hagin de fer a vegades algunes hores de camí. Un dels aplecs més típics del Ripollès és el de la Mare de Déu de la Cau, on es conserva el costum de donar a tothom un panet i una llossada de faves cuites.

RUTA: Seguim pujant pel bell mig de fagedes fins arribar al Castell de Milany..un castell termenat al cim del Milany, un puig que domina la vall que comunica Vallfogona amb la plana de Vic. Es tracta del castell català bastit a una major alçada.Avui dia l'estat és de ruïna, és al límit municipal entre Vallfogona i Vidrà i ha estat catalogat com a bé cultural d'interés nacional.
La Diputació de Girona ha realitzat campanyes d'excavació i consolidació durant els anys 2011, 2012, 2013 i 2014.[
Des de aquest lloc és poden veure unes vistes impressionants ( a nosaltres la boira no ens va deixar ) però ho tornarem a fer de cara a la tardor.
Agafem de baixada tot seguint les marques grogues d’Itinerannia fins arribar a les basses de Milany i seguidament a la casa.
Agafem la pista a dreta fins a trovar el corriol de tota la vida que ens portarà fins a les Baumes de les Fleus i del Teixidor ( impresionants )

*** BAUMES DE LES FLEUS: Ens trobem davant d’una immensa mola rocosa, amb unes restes molt ben conservades. Cal destacar que, antigament, era l’única que tenia dos pisos construïts i que al segon s’hi accedia per unes escales exteriors que encara ara són parcialment visibles. A la planta principal hi ha vàries estances molt ben marcades, el més destacable de les quals és, a la part esquerra, el forn i dues magnífiques piques de pedra que, encara avui, aguanten aigua gairebé tot l’any. D’aquí podem deduir que aquesta era la part destinada a habitatge, mentre que la banda dreta, on encara hi ha les restes d’algun obi o menjadora, era la destinada als animals
Si ens hi fixem bé, podem veure encara restes de la canalització que, recorrent tota la paret del final de la bauma, duia l’aigua des d’unes surgències fins a les piques i a la zona del bestiar.
Més o menys al centre de l’estança principal, surt, quan plou molt, un raig immens d’aigua que podien utilitzar com a dutxa..sota el forn hi ha una petita habitació amb accés directe a fora i el sostre de fusta. Segons ens han comentat, és on guardaven els pollets per tal que estiguessin calents.
De la tradició oral se’n recull la història que una minyona de la casa es va enamorar i va quedar embarassada d’un mosso del Burbau. Per tal que tots dos poguessin continuar fent vida per aquells mateixos verals, els amos els van construir una petita cabanya just a l’entrada de la bauma. D’aquesta, si ens hi fixem, encara se’n poden veure les restes.
El primer document trobat fins ara en què es té constància de Fleus és un registre d’òbits del 1709 i el més modern, un del 1899. És molt probable, doncs, que a principis del segles XX encara fos habitada.

RUTA: Anem de baixada tot passant per les Baumes del Teixidor: (Impactant)…un estil de vida que hi havia en la pagesia del nostre país fa bastants anys, fou habitada per una família fins a l'any 1952 i encara en trobem les seves fràgils restes ( impresionant )
Des de la bauma tornarem al camí ramader del Teixidor per seguir la pista que ens conduirà fins a l'Hostal de Llaers on farem el vermut de colla per celebrar Sant Quim !


OBSERVACIONS:
*Fotos d’inici a final
*Durada de la ruta 5:57min
amb esmorzar de colla+fotos
*Ruta molt ben senyalitzada (Itinerànnia)
*Ruta moderada per a la seva llargària,però de bon fer,sense cap difícultat tècnica
*#colladeldissabte
*Recordeu,s’ha de pujar a la muntanya com un vell,per arribar com un jove .