Llafranc--Dolmen de la Mina dels Torrents-Puig Gruí-Tamariu-camí de Ronda-Cala Pedrosa-Puig dels Frares-Sant Sebastià

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els nostres inseparables companys de “quatre potes”.
Aquesta ruta ens ha permès anar de Llafranc a Tamariu per l’interior i tornar per la costa, caminant pel fantàstic camí de ronda fins Cala Pedrosa i després d’un ascens de vertigen per un feréstec indret arran dels penya-segats hem arribat a l’ermita de Sant Sebastià de la Guardia i far, abans de tancar el cercle a Llafranc...
Aparquem els cotxes al aparcament municipal situat al costat del carrer del Nero al inici de Llafranc e iniciem camí pels carrers Lluís Marquès Carbó i Pere Pascuet, passem pel davant de l’església de Santa Rosa de Lima i pugem fins el carrer del Coral on es situa l’antiga premsa de vi romana.
La premsa de vi romana situada, a pocs metres de la Platja de Llafranc, fou descoberta el 1999 i té el seu orígen al s. I d.C. És una de tantes proves de la important vila romana establerta aquí en aquella època, aprofitant l'excel·lent port que es la badia de Llafranc, protegits dels vents del nord. Al poble també existí un celler (molt a prop de l'església de Santa Rosa) i una necròpolis com mostra la làpida al costat de la premsa.
Seguim amunt pel carrer d’Amadeu Vives fins el final del carrer amb una petita placeta on agafem un corriol (esquerra), que transcorre paral·lel i en alçada a la carretera GIV-6591 i que ens porta al dolmen de Can Mina dels Torrents... es tracta d'un dolmen de cambra poligonal, sense corredor. La roca natural està rebaixada artificialment, de forma irregular a l'interior de la cambra. La longitud màxima a l'interior és de 2,10 metres, i l'amplada màxima interior és de 1,60 metres. La coberta és d'una sola peça i tapa tota la cambra. Segons el tipus arquitectònic del sepulcre, es dedueix que la seva construcció data entre el 3400 i el 3000 aC.
Vist el megàlit, seguim les marques de pintura blanques i grogues de la xarxa de petit recorregut (PR), per una ampla pista de terra fins arribar a la carretera GIV-6542 (Palafrugell-Tamariu), carretera que seguim una curta estona pel nou vial per a vianants. Travessem la carretera per agafar un camí (pal informatiu, seguim el PR) camí anomenat del Pou de Veïns, nom que ve donat per la petita edificació situada a peu de pista, sent un pou ara sec.
Passem pel costat de diverses barraques, avui reconvertides en segones residències. Al costat de la tanca d’una d’aquestes (dreta) neix el petit tram que ens porta al cim del Puig Gruí on hi ha el dipòsit de l’aigua de boca de Tamariu. Pugem a sobre el dipòsit on gaudim de unes esplèndides vistes...(les que ens deixa veure les copes dels pins que l’envolten). Tornem a la pista i de seguida trobem un camí que neix a la dreta barrat amb una cadena, passem per sobre i tot seguit agafem un estret i llarg corriol (esquerra) que, serpentejant pel bell mig del bosc i per un baixant un xic abrupte i relliscós en el tram final, fa un giravolt final cap a l’esquerra, abans de deixar-nos al carrer del Perú dins la urbanització Sanimar de Tamariu.
Anem de baixada pel carrer fins el xalet amb el nº 13 on al costat de la paret de tanca neix un viarany amb escales que ens baixa quasi al carrer de la Riera de Tamariu i d’aquí a la platja Gran, la platja dels Liris i el camí de ronda, que va des de aquesta platja fins a la cala Pedrosa, a mig camí de Llafranc... és dels més coneguts i fàcils de fer, però també és dels més bonics de la nostra costa...
Un escenari que comprèn llocs tan entranyables com ara el salt d’en Gatsai, al bell mig del Rec de la Perica, la Punta des Burro, amb el porxo d’en Borrell, una mica més enllà...(lloc ideal per fer una parada per esmorzar, un bon entrepà i uns cafès acompanyats de bunyols de Quaresma), la minúscula cala d’en Roig, les roques que planegen cap el mar a la Planassa del Mig, amb al mirador cap a la Punta des Burro i sa Rubia, la cala del Gamarús, nom que li ve per la fressa que fa l’aigua en dies de llevant al picar en un petit forat situat al fons de la cala; o les impressionants formacions de la Musclera i, finalment, tota la pineda que la corona i la visió que, des de sobre s’Eixugador, es té de la cala Pedrosa, amb la seva aigua d’un color blau verdós. Desprès, la baixada cap a la Pedrosa que hem de fer amb molt de seny per evitar cap accident, un camí amb moltes ziga-zagues per un viarany amb passamà per donar-li més seguretat. A la cala, la barraca de la Maria Sala (els Juscafresa), oberta per donar satisfacció a la gana i a la set dels vianants que baixen a la cala...un servei que donen d’una manera molt curosa en un entorn natural, amb una terrassa que mira el mar i als grans còdols de la cala.
És diumenge de Pasqua i tan la Cala Pedrosa com tot el tram del Camí de Ronda, hem trobat una munió de gent que anaven i venien, ja ho preveiem, dons l’indret bé val una caminada...el camí que ens queda per realitzar, no trobarem tanta gent!...El primer tram puja de la cala Pedrosa fins a el Puig dels Frares i comporta un cert risc. Fent-lo de pujada, la relliscada pot ser important i perillosa, i tot pot anar-se en orris. (segur que de baixada, la relliscada és assegurada)
El corriol neix al costat de la ja mencionada barraca de Cala Pedrosa propietat de la família dels Juscafresa i darrera la petita barraca de Vila Roquills propietat d’un grup de veïns de Palafrugell, que la tenen, en règim de societat (esquerra), i té un tram inicial, difícil i relliscós, com ajuda, romanen instal·lades unes cordes per assistir al qui ho necessiti. El corriol s’encabrita cap amunt i el camí agafa volada, les vistes són espectaculars: si anem amb una certa precaució veurem algunes panoràmiques fantàstiques. Arribats al cim del Puig dels Frares, les vistes sobre el mar de Tamariu són espectaculars haurem de passar per sota la gran mansió de la família Vendrell, edificada al bell mig del Puig.
Un xic més avall, seguint camí, passem pel que devia ser la porta de la tanca dels dominis Gervasi...Puig, barraca i vinyes d’en Gervasi...Gervasi Isern fou a principis del segle passat, un popular taverner de la plaça Nova de Palafrugell, que va anar a viure a aquest indret perquè no va acceptar de bon grat el pas cap a una presumpta modernitat del poble. Allà va refer una antiga vinya, abandonada des de l’època de la fil·loxera, per dedicar-se a la venda del vi que li proporcionava els seus ceps .
El corriol ressegueix tota la costa sobre els penya-segats, la cala Gens o el Cau ens queda sota, però a aquestes alçades l’obviem i seguint pujant fins arribar a Sant Sebastià de la Guardia un conjunt format per una torre de guaita del segle XV (Bé Cultural d’Interès Nacional), una ermita i hostatgeria del segle XVIII i un far del segle XIX. a més d’un Poblat iber datat a la segona meitat del segle VI aC.
Al costat del Far, el mirador sobre la costa de Llafranc, Calella, la plana i les Gavarres, una fotografia que tothom “te gravada a la retina”. La baixada, per la carretera d’accés al Far fins l’alçada del Port on abaixem per unes escales i continuem pel passeig on ens arriben els olors dels arrossos que els estiuejants mengen a les terrasses dels restaurants, avui plenes de gom a gom, donant així per finalitzada aquesta impressionant sortida...
Salut i bones caminades!!